La conferència: Població i salut (síntesi)

Com a pare del model sanitari català, Josep Laporte té l'autoritat política que li confereix la seva condició d'home d'acció. És per això que les seves reflexions acumulades al llarg de tants anys tenen una projecció especial.

Laporte analitza en la seva conferència la relació entre població i salut, bàsica per al benestar individual i col·lectiu, amb els seus paràmetres demogràfics específics; ressegueix la definició de salut entre les mil definicions possibles, que es desborden l’una a l’altra, més enllà de l’absència de malaltia.

Laporte marca l’evolució de la salut a Catalunya i en fa la comparació internacional. Aborda la conjuntura sobre l’expectativa de vida –del Japó a països del Tercer Món–, altres indicadors a part. Tot seguit, estableix les causes de les malalties, en un arc que va de la medicina, passa per l’epidemiologia, fins a prendre en consideració la nutrició, la higiene i la prevenció (vacunes).

Parteix de la definició de McKeovon (anys 80): “La salut de l’home és determinada especialment pel seu comportament, l’alimentació i el món que l’envolta i és influïda només marginalment per l’atenció mèdica personal”, i realitza una incursió històrica en exemples concrets (Barcelona entre l’analfabetisme i els anys perduts per districtes, la mortalitat prematura per districtes, la salut i classe social i els importants canvis quantitatius).

A continuació estudia les causes de mort entre 1900-2000, així com l’evolució de les infeccions, el descens del tabac i les infeccions corrents a Catalunya entre 1980 2000, que no han estat totalment vençudes.

El president de l'IEC ha dedicat un espai important als problemes del Tercer Món, amb els seus corol·laris sobre l’aigua potable i les diarrees infantils, que fan tres milions de morts anuals. L’aparició de resistències a les vacunes; el paludisme, amb dos milions de morts i l’aparició d’una trentena de noves infeccions, des de la legionel·losi, a l’encefalopatia espongiforme bovina (vaques boges), la SIDA dels anys 80, pandèmia mundial, acarnissada a l’Àfrica, però amb una presència molt rellevant a Catalunya: n'ha facilitat algunes dades referents a la seva magnitud i evolució, convertida en primera causa de mort juvenil.

També ha abordat el conjunt de malalties no transmissibles i ha recalcat que la desnutrició pot causar la mort de 170 milions de nens en risc. En contrast, l’obesitat causa 500.000 morts cada any en les societats opulentes, que generen al seu torn noves malalties, algunes degeneratives, d’altres marcades per factors genètics o per factors de risc (conductuals), en funció de l’alimentació, exercici, contaminació / intoxicació, drogues o hipertensió.

Ha remarcat la importància de les drogues, la seva història entre drogues assumides i drogues prohibides, especialment la importància de les assumides: el tabac com a exemple de permissivitat. Ha facilitat dades sobre l’efecte relatiu de les campanyes i afirma que és el primer problema sanitari evitable. El segon és l’alcohol, amb les seves seqüeles d’accidents i morts: anys de vida perduts!

El diagnòstic de futur

Laporte, en fer el diagnòstic de les perspectives de futur, ha declarat la seva desconfiança en la prospectiva i ha recordat aquesta anècdota, explicada per F. O. Gisbert (1990): “Els anys trenta el president nord-americà F. D. Roosevelt va encarregar la realització d’un ample estudi sobre les tecnologies futures. L’estudi causà una gran impressió: resultava fascinant. Però no preveia l’arribada de la televisió, ni la del plàstic, ni la dels avions a reacció, ni la dels trasplantaments d’òrgans ni tan sols la dels bolígrafs.”

Certament es produiran avenços en el camp de la Medicina: la genòmica, la proteòmica i altres progressos tècnics obriran nous horitzons.

Però com manifesta el Club de Roma no hi ha mai un progrés indefinit. Canvien les causes de mortalitat al món, com ho demostra l’evolució de morts per diarrees, SIDA i tabaquisme.

L’evolució de les expectatives de vida segons regions ve determinada pel PIB + escolarització + nivell tecnològic.

L’allargament progressiu de la vida és un interrogant que es respon així: l’esperança de vida als 85 anys fa vint anys que no varia.

L’envelliment progressiu de la població: A Catalunya planteja greus problemes econòmics i també morals.

Segons Caplan, de l’Associació Americana de Bioètica: “s’aconsegueix una gran collita de vells que repapiegen” i, ha afegit, comporten una despesa sanitària i sociosanitària creixent.

Segons Sans Sabrafen, cal abordar “la comprensió reductora del període de senectut”, és a dir, més que donar més anys a la vida allò que cal és donar més vida als anys.

Finalment, Laporte ha fet un toc d’atenció a l’evolució mundial. La globalització també afecta la salut. La salut és cosa de tots: al costat de les mesures globals, hi ha un component que depèn de cadascú.