El conferenciant:
Josep Laporte i el model sanitari català

El doctor Josep Laporte, catedràtic de farmacologia, és autor de més de dues-centes publicacions sobre el sistema adrenèrgic, farmacologia de la tiroide i efectes indesitjables de medicaments i drogues. Té, doncs, l’autoritat acadèmica d’un brillant currículum.

A més, de 1980 a 1988, com a conseller del Departament de Sanitat i Seguretat Social, li va correspondre d’endegar les transferències de l’Estat espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària: aquest procés, que naixia enmig d’un turbulent panorama de reivindicacions sindicals de tots els estaments implicats en la seguretat social, va iniciar una llarga marxa cap a la implantació efectiva i el seu reconeixement nacional i internacional de l’anomenat “model sanitari català”.

La tasca de Laporte va consistir a desactivar els apriorismes ideològics i els radicalismes inoperants. Laporte va optar per aprofundir en tots els recursos disponibles i per optimitzar la tradició catalana de mútues i cooperatives, i el seu èxit més gran serà la conjunció d’un equip de gestors i col•laboradors d’alt nivell que donaran continuïtat, extensió i coherència a aquest projecte germinal.

És l’època de l’expansió de l’anomenat hospital comarcal, és a dir, la potenciació dels centres hospitalaris arrelats a les ciutats i les comarques del país. Es van endegar també programes específics sobre el cor, la drogaaddicció i, especialment, el Programa Vida als Anys per tal d’afrontar els reptes de l’envelliment i de les malalties cròniques i reptes com la Sida.

Gràcies a Laporte, una sèrie de centres van poder adoptar models d’organització del sector industrial o de serveis per tal d’aconseguir una eficiència més gran enfront dels centres que es limitaven a complir el pressupost i evitar desviacions com a raó de ser. Aquesta època es coneix com l’inici de la dècada prodigiosa que situarà el “model sanitari català” en els àmbits internacionals.