|
Una llarga experiència
en planificació del territori
Antoni
F. Tulla-Pujol (Barcelona, 1945) és doctor en Geografia
per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982, UAB) i
llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona
(1969, UB). Ha estat professor visitant a les
universitats angleses de Bristol (1972-74) i Durham
(1990), de Roskilde, DK, (1991), Thessaloniki, GR,
(1993) i UNGS, AR, (2004).
La seva tesi doctoral
es va basar en el procés de transformació agrària en
àrees rurals de muntanya, analitzant el cas de les
explotacions de producció lletera a les comarques dels
Pirineus com a motor de desenvolupament d’un territori.
Hi va integrar l’anàlisi geogràfica i econòmica amb els
mètodes d’anàlisi estadística i models territorials, que
llavors fou un plantejament innovador a Catalunya.
És autor de diverses publicacions sobre
estructura agrària, planejament territorial i gestió
ambiental d’espais naturals protegits, i de geografia en
general, a més d’haver dirigit projectes d’investigació
dins la seva especialitat.
Per un desenvolupament
integral de les poblacions dels
Pirineus
El desenvolupament local
pot explicar-se, en els espais de muntanya, per
l’existència d’avantatges comparatius d’algunes àrees en
relació a les regions més desenvolupades d’un país. La
revisió del principi de l’avantatge comparatiu en el
marc del model centre i perifèria i l’ús de la teoria de
la incrustació territorial de les activitats
econòmiques, aplicats als Pirineus catalans, permeten
demostrar que en el futur s’haurà de substituir
l’anàlisi econòmica a curt termini per una anàlisi a
llarg termini que també inclogui les externalitats
ambientals, tant ecològiques, socials o culturals com
les econòmiques, i no únicament el funcionament de les
unitats econòmiques.
Actualment, quan es
parla de desenvolupament sempre hi afegim l’adjectiu
sostenible i, als espais de muntanya, implica mantenir
la qualitat d’un patrimoni natural i social al llarg del
temps, defugint dels models de desenvolupament merament
sostingut, és a dir amb un creixement econòmic estricte
sense vetllar per a mantenir un equilibri entre els
factors humans i naturals. Sovint és oportú definir un
model de paisatge que permeti seguir i analitzar els
canvis en l’organització social i econòmica, l’hàbitat i
la cultura, i també la natura, que a la muntanya és
important però no l’únic element a tenir en compte.
L’anàlisi del ponent exemplifica alguns casos
d’avantatge comparatiu en comarques del Pirineu i
Prepirineu
català. |
