Laporte assegura que el nou marc polític
desbloqueja la situació econòmica de l'IEC

l'institut inaugura el curs amb la voluntat d'incrementar la seva projecció exterior

El president de l'IEC, Josep Laporte, va aprofitar la inauguració del curs acadèmic 2004-2005 celebrada el proppassat 27 de setembre, per manifestar la seva voluntat de "potenciar encara més la projecció exterior de l'Institut, així com d'incrementar la col·laboració amb els diferents centres universitaris i donar un salt qualitatiu en la presència de la institució en les noves tecnologies de la informació.

Laporte, acompanyat entre d'altres pel conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, que va presidir l'acte en substitució de Josep Bargalló, va voler destacar també les "renovades expectatives" que ofereix el marc polític actual, ja que, segons va assegurar, "s'ha acabat el bloqueig econòmic per part del Govern central i tot fa pensar que aviat rebrem la subvenció acordada fa cinc anys però mai efectuada pel ministeri de Foment".

Així, Laporte va anunciar que els continguts de la nova web de l'IEC, que es persentarà el proper dia 15 d'octubre, es veuran enriquits amb els treballs realitzats fins ara referents al Diccionari del Català Contenporani.

Per últim, el president de l'IEC es va referir a la recent polèmica per la distinció entre el català i el valencià suggerit des del Govern central. Laporte va reafirmar el rebutg de la institució a aquesta distinció ja que no té "cap base científica ni cultural" i els "motius per fer-la són estrictament polítics". De la mateixa opinió es va mostrar el conseller Solà, que va lamentar que aquest tipus de polèmiques estèrils amaguin

La proximitat entre el Països Catalans i Itàlia

Precisament a causa d'aquesta polèmica, el president de l'IEC va considerar molt oportú que fos el valencià Joan F. Mira qui pronunciés la conferència inaugural del curs.

Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va glossar la relació històrica entre els Països Catalans i la península italiana en el seu discurs titulat Nosaltres i els italians.

El filòsof, que es va definir com "un valencià d'Itàlia", va assegurar que "és molt probable que, al llarg del mil·lenni que acabem de tancar fa pocs anys, i sobretot en la part central d’aquest període de deu segles, cap altre poble, país o nació no haja tingut una relació tan intensa, tan pròxima i tan íntima amb els italians com el poble i nació dels catalans".

Mira va fer una ressenya de la història dels últims segles al denominat "arc mediterrani" i va al·ludir a personatges il·luestres com la familia Borgia.

Presentació de la memòria del curs 2003-2004

Per la seva part, Salvador Alegret, secretari general de l'IEC, que va presentar la memòria del curs passat i va fer esment de les activitats més destacades que ha dut a terme l'IEC en els últims mesos. Alegret també va tenir un record per als membres de la corporació morts al llarg el curs passat. (consulteu el parlament)

Insígnies als nous membres numeraris

D'altra banda, durant l'acte d'inauguració es van donar les insígnies als cinc nous membres numeraris de l'IEC. Per la Secció de Ciències Biològiques, Jaume Terradas i Serra; per la Secció de Ciències i Tecnologia, Pilar González Duarte, Pere Roca i Fabregat i Rolf Tarrach Siegel; i per la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Antoni Joan Colom Cañellas. El president Laporte va ser l'encarregat de fer entrega de les insígnies.

Homenatge a Rövenstrunck

La inauguració del curs també va retre un homenatge a l'obra musical i musicològica del compositor alemany Bernhard Rövenstrunck. Compositor, guitarrista i musicòleg nascut l'any 1920. Rövenstrunck es caracteritza per l'estudi de la música popular catalana, que ha marcat la seva obra com a compositor.
Rövenstrunck, que va assistir a l'acte d'inauguració, viatjà l'any 1954 a Catalunya per primer cop i s’interessà per la música popular. Al llarg de la seva carrera ha escrit algunes peces vocals com El cançoner català per a veu i guitarra (1978) i també corals son sobre textos d’autors catalans, entre els quals sobresurten J. Carner i J. Salvat-Papasseit.

També va recollir un nombre important de cançons populars catalanes i publicà part dels resultats de la seva recerca en el llibre Singularitats de la Cançó Popular Catalana (1979). També és notable la seva obra per a instruments tradicionals catalans, com les 179 peces reunides en els tres volums de Gralles de Vilafranca, i Quan floreixen els ametllers: 65 duos, trios i quartets per a mandolin i mandola, 1979.

Consulteu la biografia completa i les seves obres.

Durant l'acte inaugural, les violoncelistes Marta Morros i Mariona Tuset van interpretar algunes peces musicals harmonitzades pel compositor alemany.