El
Ple de l'IEC aprova l'organigrama administratiu de l'acadèmia
nacional catalana
El
catedràtic de la UAB Joaquim Bruna, nou director
del Centre de Recerca Matemàtica
Germà Bel
rep el premi de la Societat Catalana d'Economia
L'IEC
presenta el «cànon de la gastronomia tradicional
catalana» amb més de 900 receptes
Els
corresponsals de la premsa estrangera coneixen la realitat
de Catalunya a través de l'IEC
L'IEC
mostra els papers de la Colla Cargol, un exemple de premsa familiar
clandestina en català dels anys cinquanta
El
mexicà Antonio
Lazcano
analitza
les
disciplines
d'Oparin
i
Haldane
sobre
l'origen
de
la
vida
La
Societat Catalana de Pedagogia promou un seminari
sobre narracions en el currículum
L'IEC
presenta un centenar de títols del
seu fons editorial en la segona edició del
Saló del Llibre
La
Jornada de Química de Catalunya i del Gran Sud-oest
Francès aplega cent noranta experts a l'IEC
Mila
Segarra analitza les concordances i discordances en les primeres
propostes de normativització del català
El
vicepresident de la SCC, Joan Manuel Tresserras, nou Conseller
de Cultura i Mitjans de Comunicació
Homenatge
a Pierre Vilar a la Universitat de Girona en el centenari
del seu naixement
Elisabet
Vilalta, exsecretària tècnica de la Comissió del
Centenari, emprèn un nou repte professional
El
Ple de l'IEC aprova l'organigrama administratiu de l'acadèmia
nacional catalana
El màxim òrgan
de govern de la corporació escolta la semblança
de Leandre Cervera i l'informe de la Secció Històrico-Arqueològica
El Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
ha aprovat, per majoria simple dels vots emesos, l'organigrama
administratiu de l'acadèmia nacional catalana, després d'un intens
debat en el qual van intervenir diversos assistents a la sessió celebrada
el 27 de novembre passat. El nou catàleg dels llocs de treball
i organigrama de l'IEC havia estat aprovat prèviament, amb
un vot en contra, pel Consell Permanent de la corporació.
|
|
|
|
D'esquerra
a dreta, Joan Martí Castell, Oriol Casassas (dempeus),
i Maria Teresa Ferrer Mallol, durant el Ple del dia 27 |
El president de l'IEC, Salvador
Giner, va exposar els criteris que han presidit l'elaboració de
l'organigrama. S'ha garantit la contenció, en termes percentuals,
de la despesa en relació amb els ingressos; tots els canvis
i innovacions són d'aplicació gradual; es té en
compte el personal de la plantilla actual per a qualsevol nova
plaça; s'incrementa la capacitat operativa de la Gerència
en la mesura que és estrictament necessari, i, finalment,
es procura augmentar els recursos actuals atenent el creixement
exponencial de les activitats i dels projectes de recerca.
L'organigrama incorpora les noves unitats i serveis
–de Comunicació,
Editorial, de Recursos Digitals– creats per a desenvolupar millor
les finalitats de l'IEC, i, com també va assenyalar el president
Giner, és congruent amb els compromisos assolits per la
corporació en el contracte-programa subscrit amb el Govern
de la Generalitat per al quadrienni 2005-2008.
La personalitat polièdrica de Cervera
En la mateixa sessió plenària, Oriol
Casassas, membre de la Secció de Ciències
Biològiques, va llegir la semblança de Leandre
Cervera i Astor (1891-1964). De la polièdrica personalitat
del metge i veterinari Leandre Cervera Casassas recorda que ja
als anys trenta demanava, conjuntament amb altres intel·lectuals
de l'època, «una política catalana de població» i «fer
quelcom eficaç per estendre a tot el poble la consciència
de la unitat de sang, de llengua i de cultura» entre Catalunya
i Mallorca.
Leandre Cervera estigué vinculat des de la fundació,
l'any 1912, a la Societat Catalana de Biologia, filial de l'IEC,
de la qual fou president des del 1935 i durant més de vint-i-cinc
anys. Cervera ingressà oficialment com a membre de l'IEC
en plena clandestinitat franquista, l'any 1946. Casassas esmenta
l'ofici que li comunica l'ingrés a l'acadèmia nacional,
signat per Puig i Cadafalch com a president, on, «ben lluny
de la submissió» que volia imposar la dictadura franquista,
hi deia: «L'Institut d'Estudis Catalans, que ara menys que
mai no pot deixar de servir els alts interessos de la ciència
en el nostre país, per bé que es vegi privat d'actuar
públicament [...].»
Informe sobre el Centenari de l'IEC
Antoni
Riera, president de la Comissió del Centenari i vicepresident
de l'IEC, va presentar un ampli informe sobre el desplegament
de les activitats programades en commemoració dels primers
cent anys de la corporació, en particular sobre la sessió inaugural
del 16 d'octubre passat i l'impacte en la comunitat acadèmica
i en els mitjans de comunicació.
Riera va destacar la bona acollida de la conferència
sobre «Oncologia
a principis del segle xxi », que pronuncià el bioquímic
i també membre de l'IEC, Joan
Massagué. De fet, el text de la intervenció de
Massagué és, actualment, reclamat per altres entitats
i institucions per a distribuir-lo. També va resumir la
bona marxa de les col·laboracions i el suport econòmic
concertat amb institucions, entitats i empreses molt diverses.
En aquest sentit, el president Giner va expressar la confiança
que el pressupost global i extraordinari de l'any del Centenari
es pugui acabar cobrint gairebé sense dèficit.
Els assistents al Ple també van escoltar un informe de
les activitats de la Secció Històrico-Arqueològica
(SHA) de l'IEC, que actualment té vint-i-dos membres numeraris,
onze membres emèrits i divuit membres corresponents, a càrrec
de la presidenta, M. Teresa Ferrer i Mallol. L'informe cobreix
detalladament les activitats i les intervencions de la SHA durant
el curs 2005-2006.
Medalles a tres membres
En el transcurs del mateix Ple, el president de
l'IEC va lliurar la medalla de la corporació a tres membres
numeraris que han assolit la condició d'emèrits: Eduard
Bonet, Francesc
Vallverdú i Modest
Prats –en nom del qual la va recollir Joan
Martí.
|
|
|
|
D'esquerra
a dreta, Francesc Vallverdú, Eduard Bonet i Joan
Martí (en nom de Modest Prats), rebent
la medalla de l'IEC |
Finalment, el gerent de l'IEC, Ramon Corbella, a petició de
la presidència, exposà les línies generals
i els criteris d'elaboració del pressupost de l'IEC per
a l'exercici del 2007. El projecte preveu mantenir la política
de dotar les seccions de pressupostos de lliure disposició adequats
a llurs finalitats; continuar potenciant l'activitat de les filials;
incrementar els recursos per a activitats de les diferents seus
territorials de l'IEC; augments significatius per a finançar
estudis i informes; afavorir les publicacions electròniques;
millorar dotacions en l'àmbit de personal, així com
en tecnologies de la informació i comunicacions, entre altres.
Catàleg de llocs de treball de l’IEC:
Semblança de Leandre Cervera, per Oriol Cassasas:
Informe d'activitats de la Secció Històrico-Arqueològica:
Reportatge fotogràfic:
El
catedràtic de la UAB Joaquim Bruna, nou
director del Centre de Recerca Matemàtica
El nou responsable del CRM és
soci de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de
l'IEC,
des de l'inici
|
|
Joaquim Bruna |
|
El matemàtic Joaquim Bruna, soci
de la Societat Catalana de Matemàtiques
(SCM), filial de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), serà el nou director del Centre
de Recerca Matemàtica (CRM), a partir del proper mes
de febrer. Bruna substituirà el seu predecessor, Manuel Castellet (llegiu l'entrevista
feta a El Butlletí de l'IEC número 90), expresident de l'IEC
(1995-2002), que dirigia el CRM des de fa vint anys.
Joaquim Bruna Floris (Barcelona, 1953) és
doctor en matemàtiques per la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), d'on
actualment és catedràtic. Va cursar estudis postdoctorals
a la Universitat de París-Sud (França), i ha estat
professor convidat a les universitats franceses de Provença
(Marsella), Paul Sabatier (Tolosa), Bordeus i Orleans; a les universitats
nord-americanes de Wisconsin (Madison) i at Albany (Nova York);
també ha fet estades de recerca en nombrosos centres, entre
els quals l'Institut Mittagg-Leffler d'Estocolm
(Suècia), el Norwegian Institute of Technology (Noruega)
i la Universitat de Bar-Ilan (Israel).
Autor d'uns
seixanta articles de recerca, el seu àmbit de treball és
l'anàlisi
real, l'anàlisi
harmònica i complexa, la teoria de funcions i la fonamentació matemàtica
del processat del senyal. Ha dirigit set tesis doctorals i actualment
n'està dirigint
dues més. Ha estat membre del Program Committee de la Unió Matemàtica
Internacional per al Congrés Internacional de Matemàtics 2006
(ICM06), celebrat l'agost
passat a Madrid, i del comitè de redacció del Programa
Nacional de Matemáticas.
És soci de la SCM des de l'inici
i membre del comitè científic de la filial de l'IEC
des del 2004. Va ser director de la Fundació Ferran
Sunyer i Balaguer de l'IEC (1996-2000), membre del comitè executiu
d'European Consortium for Mathematics in Industry, ECMI (2003-2004)
i acadèmic numerari electe de la Reial Acadèmia de
Ciències i Arts de Barcelona, des del 2004. El 1979
li va ser atorgat el Premi Martí d'Ardenya
a Joves Investigadors de l'IEC
i ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per
a la Recerca Universitària.
Millora de la recerca
L'IEC
va crear, l'any
1984, el CRM amb l'objectiu
de proporcionar als matemàtics catalans un institut de recerca
que pogués contribuir a la millora de la investigació en
matemàtiques a Catalunya. L'any
2002 el CRM es constituí en un consorci format per l'IEC
i el Govern de Catalunya, que hi participa a través del Departament d'Educació i
Universitats.
El CRM forma part de la xarxa catalana d'entitats
de recerca, que agrupa una vintena d'instituts
i constitueix, amb les universitats i els centres que depenen d'organismes
estatals, un dels tres pilars del sistema de ciència i tecnologia
de Catalunya. Des de l'any
1997, és un institut universitari adscrit a la UAB. En l'àmbit
internacional, el CRM és membre de l'European Reserach Centres
on Mathematics (ERCOM) i de l'European Post-doctoral
Institute for the Mathematical Sciences (EPDI).
«Perspectives del Centre de Recerca
Matemàtica», per Joaquim Bruna:
Germà Bel
rep el premi de la Societat Catalana d'Economia
Pasqual Maragall assisteix al lliurament
del guardó en el primer acte com a expresident de
la Generalitat
L'economista Germà Bel va rebre el passat
28 de novembre el VI Premi Societat Catalana
d'Economia (SCE) que atorga aquesta filial de l'IEC, amb el patrocini
de Caixa Catalunya per la seva obra «Economia i política
de la privatització local». L'acte d'entrega va ser
presidit pel president de l'IEC, Salvador Giner; el president de
Caixa Catalunya, Narcís Serra; el president de la SCE, Pere Puig,
i va comptar amb la presència de Pasqual Maragall, soci de la SCE,
en el que va ser el seu primer acte públic com a expresident de
la Generalitat de Catalunya.
|
|
Germà Bel rep
el guardó de mans de Pere Puig |
Foto: J. Pareto
|
El guardó s'atorga
a la millor obra, treball o estudi en general sobre temes d’economia,
realitzat dins l’àmbit dels Països Catalans,
publicat o inèdit. L'objectiu del Premi –de caràcter
biennal i dotat amb 10.000 euros– és reconèixer
i estimular els esforços per a una millor investigació.
Germà Bel va néixer a Les Cases d'Alcanar
(Terres de l'Ebre, 1963). Des de 2003 és catedràtic
d'Economia de la Universitat de Barcelona, amb especialització en
l'anàlisi de la política econòmica i el sector
públic. Durant el curs acadèmic 2004-2005 va ser
professor visitant a Cornell University (Cornell Institute for
Public Affairs), i durant el curs 2005-06 ha estat investigador
visitant a Harvard University (Kennedy School of Government).
La Societat Catalana d'Economia atorga des de 1991
el Premi Catalunya d'Economia per a distingir la millor obra sobre
economia catalana i des de 1996 el Premi Societat Catalana d'Economia
a la millor obra d'economia general realitzada als Països
Catalans. Els premis, ambdós patrocinats per Caixa Catalunya,
s'alternen biennalment. A partir de 1998 també s'atorga
el Premi Ferran Armengol i Tubau sobre assegurances.
«Economia i política de la
privatització local», de Germà Bel:
Reportatge fotogràfic:
L'IEC
presenta el «cànon de la gastronomia tradicional
catalana» amb més de 900 receptes
El Corpus
de la Cuina Catalana és un projecte iniciat a l'Institut
Català de la Cuina i editat per Columna
L'IEC va acollir el passat 11 de desembre la presentació del
llibre Corpus de la Cuina Catalana, «un cànon
de la gastronomia del nostre país», en paraules del
vicepresident de l'IEC i col·laborador del projecte, Antoni
Riera.
|
|
Autors
i col·laboradors del 'Corpus',
al Pati de l'IEC, amb el president de l'Institut |
Foto: M. Catalan |
L'objectiu d'aquest inventari, iniciat a la Fundació Institut
Català de la Cuina (FICC) i editat per Columna Edicions, és
identificar la cuina catalana, conèixer-la amb detall, reproduir-la
i, fins i tot, fer-la evolucionar, amb aplicacions imaginatives
de les receptes. Es tracta d'un diccionari de la cuina tradicional
catalana, un receptari amb més de 900 receptes, de consulta àgil,
entenedor i complert tant per a públics amplis com per a
professionals.
El projecte va sorgir davant l'evidència que, en un moment
i en un país en què la cuina creativa assoleix un
nivell excepcional, «s'està deixant de cuinar a casa,
amb el risc de perdre un patrimoni que, fins ara, s'ha transmès
oralment», segons va explicar el director de la investigació,
Toni Massanés.
El Corpus és una obra col·lectiva
fruit de la dedicació de professionals i acadèmics,
però també de
la col·laboració desinteressada de restauradors,
institucions, cuiners i mestresses de casa. Pepa Aymamí,
directora de la FICC i impulsora del projecte, va explicar que
en els pròxims mesos obsequiaran amb una placa aquells restaurants
que van participar en l'elaboració del llibre.
El director de Turisme de la Generalitat de
Catalunya, Ignasi de Delàs, va remarcar que «aquesta obra és l'eina
idònia per presentar el nostre país a l'exterior».
En l'acte també hi van intervenir el president de l'IEC, Salvador
Giner, que el va presidir; el president de la Fundació Institut
Català de la Cuina, Xavier Mestres, i l'editora de Columna,
Ester Pujol.
Dossier de premsa:
Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic:
Notícia sobre el 'Corpus', emesa per TV3:
Els
corresponsals de la premsa estrangera coneixen
la realitat de Catalunya a través de l'IEC
El passat 29 de novembre l'IEC va rebre la visita
d'un grup de corresponsals estrangers a Madrid, organitzada per Centre
Internacional de Premsa i el Círculo
de Corresponsales Extranjeros. L'objectiu de l'estada era donar-los
a conèixer de manera directa la realitat política,
cultural i social de Catalunya i intentar desfer els tòpics
i la visió esbiaixada que sovint reflexa determinada premsa
i mitjans de comunicació de Madrid, que són la primera
font informativa dels professionals estrangers.
|
|
Els
corresponsals van ser rebuts per Salvador Alegret i Salvador
Giner |
Foto: J. Pareto |
|
|
Els corresponsals van entrevistar-se amb el
president de l'IEC, Salvador Giner, i el vicepresident, Salvador
Alegret, i van visitar les instal·lacions de la seu de Barcelona
de l'IEC, guiats per Marta Ejarque, secretaria de la Secció Històrico-Arqueològica
de l'Institut.
Al finalitzar la seva visita, els periodistes
van rebre un recull selectiu de material sobre la història,
el present i els objectius de l'IEC. Una de les obres entregades
fou Spirit of Catalonia , publicada durant l'exili
pel que fou membre de l'Institut, Josep
Trueta, l'any 1946. El llibre és una obra senyera per
entendre Catalunya des de l'exterior i que no ha perdut la seva
vigència ni el seu interès amb els anys.
El dossier també contenia publicacions
científiques de l'IEC en anglès, com la revista Contributions
to science; un exemplar de Mercè Rodoreda, una
poètica de la memoria, i diversos materials informatius
sobre l'acadèmia nacional, editats per la unitat de Comunicació,
amb motiu de la inauguració de les activitats del Centenari,
com també el programa general i altres publicacions sobre
els actes commemoratius del primer segle de l'acadèmia nacional
catalana.
Entre els professionals presents en la visita, hi havia corresponsals
de diaris i emissores d'Alemanya, Dinamarca, Itàlia, Suïssa,
Argentina, Mèxic i fins i tot de Xina (vegeu llista
completa).
Reportatge fotogràfic:
L'IEC
mostra els papers de la Colla
Cargol, un exemple de premsa familiar clandestina en català dels
anys cinquanta
L'exposició és
organitzada per la Societat Catalana d'Estudis
Històrics, filial de l'IEC
La Societat Catalana d'Estudis
Històrics (SCEH), filial de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), va inaugurar el 30 de novembre passat
a la sala Pere Coromines de l'IEC,
l'exposició «Els
papers de la Colla Cargol. Presentació d'uns
testimonis desconeguts, secrets i fins a un cert punt clandestins
d'una
activitat lúdica, cultural i patriòtica desenvolupada
en un cercle familiar, en el context de la postguerra, 1952-1961»,
un exemple de premsa familiar clandestina en català durant
les primeres dècades de la dictadura franquista.
|
|
Portada d'un número d' El Cargolí |
|
|
La Colla Cargol, formada pels set germans Bastardas-Parera,
va ser un intent reeixit per a cultivar i dur a terme activitats
de la família i mantenir una unitat lligada a l'esbarjo
i a la cultura. Editaven El Cargolí, una mostra
singular de premsa clandestina, d'un
tiratge de set exemplars, produïda pels set germans i destinada
a llurs fills, els primers d'una
generació que no havia viscut la Guerra Civil.
El Cargolí, rebatejat com a Setgermanari, era
el «full per als infants -més o menys petits- de la
Colla Cargol». No tenia cap mena d'estructura
formal organitzativa i se n'elaboraven
set còpies iguals, una per una, sense periodicitat ni sumari
i lliures de contingut, de dibuix i d'intencionalitat.
Paral·lelament, sortien els fulls del «noticiari»,
que recollia la crònica de tots els actes, trobades i festes
familiars (naixements, comunions, comiats de solter, viatges, felicitacions
nadalenques, reunions, etc.) comentats amb humor i acompanyats
d'il·lustracions.
L'exposició,
que es podrà visitar al claustre de l'IEC
fins al 20 de desembre, de 9 a 20 hores, de dilluns a divendres,
mostra tots aquests documents, que serviren de «resistencialisme
silenciós, efectiu i ideal» amb la postguerra i el
règim franquista com a context social.
Reportatge fotogràfic:
Dossier de premsa:
El
mexicà Antonio Lazcano analitza les
disciplines d'Oparin
i Haldane sobre l'origen
de la vida
És la segona de les «Conferències
magistrals del curs 2006-2007», organitzades per la Secretaria
Científica de l'IEC
El científic mexicà Antonio Lazcano
va dissertar el dimecres 29 de novembre passat sobre «Oparin
i Haldane: dues vides i dues teories (no tan) paral·leles»,
en el marc del cicle «Conferències magistrals del curs 2006-2007»,
que organitza la Secretaria Científica de l'IEC.
|
|
Antonio
Lazcano |
Foto: J. Pareto
|
|
|
Antonio
Lazcano Araujo és catedràtic d'Origen
de la Vida a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
(UNAM), on imparteix l'assignatura
del mateix nom, que ell va establir fa trenta anys. Ha estat
professor convidat a les universitats d'Alacant,
l'Havana,
Autònoma de Madrid, de Houston, d'Orsay
París-Sud i de Califòrnia a San Diego i investigador
visitant a l'Institut
Pasteur de París, a l'ETH
Zentrum de Zuric i a l'Institut
A. N. Bakh de Bioquímica de Moscou, entre altres. És
autor de tres llibres en castellà: La bacteria prodigiosa, La
chispa de la vida i El origen de la vida i ha estat
membre del comitè editorial del Journal of Molecular Evolution,
de Nanobiology i de la Revista Latinoamericana
de Microbiología, i actualment ho és de la
revista Origins of Life and Evolution of the Biosphere.
En el període 2002-2004 va presidir el Comitè Avaluador
de l'Institut
d'Astrobiologia
de la NASA, a més de ser coordinador del congrés
Gordon sobre l'origen
de la Vida. Recentment ha estat reelegit president de la Societat Internacional per a l'Estudi
de l'Origen
de la Vida (ISSOL), i és, així, el primer científic
llatinoamericà que ha ocupat aquest càrrec, que en
altres temps van exercir Alexander I. Oparin, Stanley L. Miller
i Joan Oró.
Resum de la conferència i breu currículum
d'Antonio
Lazcano:
Reportatge fotogràfic:
La
Societat Catalana de Pedagogia promou un seminari
sobre narracions en el currículum
Les jornades s'emmarquen
en els actes de commemoració dels cent anys de l'acadèmia
nacional catalana
La Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de
l'Institut
d'Estudis
Catalans (IEC), va celebrar el tradicional seminari de tardor,
que enguany s'ha
centrat sobre el tema «Narracions i pedagogia». Les
jornades s'han
emmarcat en els actes commemoratius del Centenari de l'IEC.
|
|
Imatge d'una de les conferències del seminari
de la SCP
|
Des del 2004, la SCP promou un seminari presencial
i virtual sobre narracions en el currículum, en el qual
participen professors de ciències, història, literatura,
música i matemàtiques. El curs segueix, principalment,
les teories del pedagog creador de l'anomenada «educació imaginativa», Kieran Egan, que el 4 de maig passat va impartir
la conferència «Pedagogia imaginativa al llarg de
la vida» a la seu de l'IEC,
convidat per la SCP.
La finalitat de les jornades és donar a
conèixer diferents experiències i recerques d 'utilització de
les narracions en el currículum tant a primària com
a secundària. Amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, una
altra de les vint-i-sis societats filials de l 'IEC,
la SCP vol que el seminari ajudi a exposar i debatre diferents
gèneres i metodologies narratius que se solen emprar en
l 'ensenyament.
Apunt de Lluís Busquets, president de la SCP:
Reportatge fotogràfic:
L'IEC
presenta un centenar de títols del seu
fons editorial en la segona edició del
Saló del Llibre
L'IEC
va compartir estand amb el Consello da Cultura Galega i l'Euskaltzaindia,
les acadèmies gallega i basca
L'Institut
d'Estudis
Catalans (IEC) va presentar un centenar de títols de l'extens
catàleg de publicacions en la segona edició del Saló del
Llibre, que es va celebrar del
21 al 26 de novembre al Palau número 1 de Fira de Barcelona.
L'IEC
va compartir l'estand
amb l'acadèmia
gallega, el Consello
da Cultura Galega, i la basca, l'Euskaltzaindia i,
segons el cap del servei editorialde l'IEC, Francesc Albar,
"la presència de l'Institut al Saló del Llibre va ser globalment satisfactòria
perquè un
bon nombre de persones es van interessar pel llibres publicats per l'IEC i es
va donar sortida a més de 50 publicacions".
|
|
Imatge d'algunes de les publicacions
de l'IEC presentades al Saló del Llibre de Barcelona |
Entre les novetats d'enguany
presentades per l'IEC
van destacar el tercer volum de l'Atles
lingüístic del domini català (vegeu article al
butlletí 98); la col·lecció de
quatre volums del «Corpus Vitrearum Medii Aevi»; llibres
sobre les matèries que comprenen les cinc seccions de l'IEC
(Històrico-Arqueològica, Ciències Biològiques, Ciències
i Tecnologia, Filològica i Filosofia
i Ciències
Socials) i diversos programes de recerca. Els visitants també van
tenir accés a una selecció de publicacions del grup Textos Medievals Catalans,
constituït per a promoure les empreses d'edició de
textos medievals que existeixen als territoris de llengua catalana,
amb la participació, entre altres de l'IEC.
La inauguració de la segona edició del
Saló del Llibre va tenir la presència de Francesc
Albar
i Manuel Pascual, responsable de distribució editorial de
l'IEC.
Per part d'Euskaltzaindia,
hi van ser presents José Luis Lizundia, tresorer; Joan Artza,
responsable de distribució de publicacions, i Ricardo Badiola,
executiu de publicacions.
Balanç editorial
Des que es va crear, l'any
1907, l'IEC
ha editat un total de 2.982 títols. L'any
2005 es van publicar noranta-nou títols -75.656 exemplars- entre
revistes, opuscles, monografies, coedicions, una revista en format
digital i un títol en format CR-ROM. A més, l'IEC
edita, a través de les cinc seccions i les vint-i-sis societats
filials, una trentena de números de publicacions periòdiques
l'any,
disponibles a través del portal de Revistes científiques
en línia.
L'IEC
manté una política d'intercanvi
i de donacions de publicacions amb institucions científiques
i acadèmiques nacionals i internacionals, entre les quals
hi ha totes les universitats catalanes i algunes de les més
representatives del món. En total, les publicacions de
l'IEC
s'intercanvien
amb institucions de més de trenta-cinc països d'Europa,
Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àsia
i Àfrica.
Apunt de Manuel Pascual, responsable
de distribució editorial de l'IEC:
Reportatge fotogràfic:
La
Jornada de Química de Catalunya i del Gran
Sud-oest Francès aplega cent noranta experts
a l'IEC
La sessió va ser organitzada
per la Societat Catalana de Química i la Société Française
de Chimie, en el marc del centenari de l'acadèmia
nacional catalana
Cent noranta experts es van reunir
els dies 23 i 24 de novembre passats a la seu de Barcelona de l'Institut
d'Estudis
Catalans (IEC) en la Jornada de Química de Catalunya i del
Gran Sud-oest Francès, organitzada per la Societat Catalana de Química
(SCQ), filial de l'IEC,
i la Société Française
de Chimie (SFC). L'acte
s'emmarca
en els actes commemoratius del Centenari de l'IEC.
|
|
Més
de dos-cents participants es van aplegar a la Jornada de
Química |
Foto: J. Pareto |
|
|
La jornada va tenir com a objectius principals divulgar
els projectes d'investigació en
curs i promoure la comunicació entre els diferents grups
de recerca que treballen en química a Catalunya i al sud-oest
de França. A més, volia incitar els joves investigadors
a ser els protagonistes de la transmissió del seu treball
a la resta de la comunitat científica. Segons va manifestar
el president de la SCQ, Àngel Messeguer, «els resultats
[excel·lents] aconseguits mostren que som capaços
d'organitzar
reunions científiques internacionals de nivell que transcorren
de la manera esperada, fet que dóna molta confiança
de cara a la tasca futura de filials com la nostra».
La relació entre ambdues societats es va
iniciar l'any
passat quan la SFC va convidar la filial de l'IEC
a la reunió anual de tres de les seves seccions regionals,
Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània.
L'èxit
de la trobada i la coincidència d'objectius
d'ambdues
entitats van conduir a proposar Barcelona com a seu de l'edició del
2006.
Comentari d'Àngel
Messeguer, president de la SCQ:
Web de la jornada
Mila
Segarra analitza les concordances i discordances
en les primeres propostes de normativització del
català
Dins del cicle
commemoratiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua
Catalana que va obrir els actes del Centenari de l'acadèmia
nacional
Mila Segarra, membre de l'Institut
d'Estudis
Catalans (IEC) i professora de Filologia Catalana a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), va intervenir el dimarts 28
de novembre passat, a la seu de l'IEC
a Barcelona, en el cicle
de conferències «Commemoració del Primer
Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906-2006)».
Aquest cicle va obrir els actes del Centenari de l'IEC, l'acadèmia
nacional catalana, atenent precisament l'impuls
sorgit d'aquell
congrés.
|
|
Mila
Segarra i Francesc Vallverdú, en el transcurs de la conferència |
Foto: J. Pareto |
|
|
En la conferència, titulada «Envers
la planificació del corpus», Mila Segarra va presentar
les aportacions de la Secció Filològica-Històrica -una
de les tres en què dividiren les tasques els participants
en el Congrés de 1906- i va exposar les concordances i discordances
en les propostes que s'hi
exposaren sobre la normativització del català. La
professora Segarra és especialista en gramàtica i
història de la llengua, i ha estudiat, entre altres, els
models de llengua per als mitjans de comunicació.
La sessió va ser la cinquena d'aquest
cicle, organitzat per la Secció Filològica de l'IEC, presidida
per Joan Martí i Castell, amb la col·laboració de
la Institució de
les Lletres Catalanes i que ha coordinat Francesc Vallverdú . Va obrir el cicle,
el passat 17 d'octubre, Aina Moll, sobre «Antoni M. Alcover i el
Congrés de 1906». Joan
Solà va parlar, el 24 d'octubre,
de «Pompeu Fabra abans i després del Congrés»;
el 7 de novembre, Antoni Maria Badia i Margarit va pronunciar la
conferència «Els romanistes abans i després
del Congrés»; el 21 de novembre passat, Carles Miralles va dissertar sobre «Els escriptors
i el Congrés de 1906», i el proppasat 12 de desembre hi va
intervenir Joan Martí i Castell amb la conferència «Envers
la planificació de l'estatus»,
en una sessió que va ser alhora la cloenda oficial del cicle (i
de la qual informarem en el proper Butlletí). Posteriorment, hi
participarà Vicent
Pitarch (19 de desembre; inicialment ho havia de fer el 14
de novembre passat). Tots els ponents són membres de la
Secció Filològica de l'IEC.
Exposició a la Biblioteca de Catalunya i actes
arreu del territori
Coincidint amb el cicle, la Biblioteca de Catalunya ha organitzat
una exposició de manuscrits i altres documents relacionats
amb el Congrés, que es pot visitar fins al 8 de gener
de 2007. També s'han
sumat a la commemoració les seus territorials de l'IEC
a Alacant i Castelló de la Plana. El 29 de novembre, la seu de Castelló -que alhora celebra el 25è aniversari
de la mort del filòleg, historiador i folklorista Manuel Sanchis i Guarner- va acollir la conferència «El
Congrés de 1906, un horitzó per al valencianisme»,
a càrrec de Vicent Pitarch. Finalment, el cicle de conferències
també s'està impartint
a Palma de Mallorca, amb la col·laboració de la Universitat de les Illes
Balears i l'Institut
d'Estudis
Baleàrics . El darrer dia de novembre s'hi va programar
la intervenció de Carles Miralles sobre «Els escriptors
i el Congrés de 1906».
Programa de la seu de Castelló:
Programa de la seu d'Alacant:
Reportatge fotogràfic:
En breu |
El vicepresident de la SCC, Joan
Manuel Tresserras, nou Conseller de Cultura i Mitjans
de Comunicació
Joan Manuel Tresserras, vicepresident de
la Societat Catalana de Comunicació, filial de l'IEC, és
el nou Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de
la Generalitat de Catalunya des del 28 de novembre passat.
Tresserras és doctor en ciències de la comunicació i
ha estat professor del Departament de Periodisme i Ciències
de la Comunicació de la UAB i membre del Consell
de l'Audiovisual
de Catalunya (CAC).
|
|
|
|
Homenatge
a Pierre Vilar a la Universitat de Girona en el centenari
del seu naixement
El passat 1 de desembre, la Universitat
de Girona va retre un homenatge a l'historiador i membre
corresponent de l'IEC, Pierre
Vilar (1906-2003), coincidint amb el centenari del
seu naixement, i la celebració de l'Any Pierre Vilar,
que s'allargarà fins el 2007. Entre les iniciatives
destaca la cessió per part de la família
de la biblioteca de l'historiador a la universitat, un
fons que s'està catalogant, i que unida a la Biblioteca
de Jaume Vicens Vives (també a la UdG), convertirà aquest
centre acadèmic en un centre de recerca històrica
i historiogràfica de primer ordre. |
|
|
|
Elisabet
Vilalta, exsecretària tècnica
de la Comissió del Centenari, emprèn un
nou repte professional
La que ha estat fins ara secretària
tècnica
de la Comissió Executiva del Centenari de l'IEC,
Elisabet Vilalta, es va acomiadar de l'IEC, el proppassat
1 de desembre, amb un aperitiu compartit amb membres i
personal de la corporació. Elisabet Vilalta ha decidit
emprendre nous reptes com a professional del màrqueting.
Durant aquest any, Elisabet Vilalta ha desenvolupat amb
provada eficàcia les seves responsabilitats com
a secretària tècnica de la Comissió del
Centenari, en uns moments que han estat clau per a garantir
la preparació i el desplegament de les primeres
activitats programades amb motiu del primer segle de l'acadèmia
nacional catalana. En reconeixement de la seva dedicació,
durant l'acte de comiat els companys de feina li lliuraren
un obsequi.
Reportatge fotogràfic: |
|
|
|