|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els experts analitzen a l’IEC la gestió dels espais costaners i marins protegits als Països Catalans El Govern distingeix amb la Medalla Narcís Monturiol sis acadèmics de l'Institut d'Estudis Catalans El filòsof Gabriel Amengual ingressa a l'IEC La Filològica celebra una reunió ordinària a Montserrat L'IEC acull unes jornades sobre els nous fàrmacs oncològics i el seu finançament L'ambaixador de la República Txeca visita l'IEC Pilar Liesa, quinze anys a l'IEC
L'IEC debat la figura de Pompeu Fabra abans i després del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana El cicle de conferències s'emmarca i obre els actes de celebració del centenari de l'acadèmia nacional catalana El filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan Solà, va obrir el passat 24 d'octubre la segona sessió del Cicle de Conferències "Commemoració del I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906-2006)", amb la conferència "Pompeu Fabra abans i després del Congrés", en un acte que s'emmarca en els actes de celebració del centenari de l'IEC.
En aquest cicle, coordinat per Francesc Vallverdú i organitzat per la Secció Filològica de l'Institut -presidida per Joan Martí i Castell-, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, filòlegs catalans, valencians i mallorquins -tots ells membres de la Secció Filològica de l'IEC- analitzaran les aportacions que van fer, ara fa cent anys, destacats escriptors i intel·lectuals dels seus respectius territoris a la tasca de modernització de la llengua catalana. L'objectiu de les conferències és donar una visió rigorosa dels aspectes més rellevants i significatius de la gran manifestació cultural i ciutadana que va significar el Congrés. El cicle el va inaugurar la filòloga menorquina Aina Moll, el passat 17 d'octubre, amb la conferència "Antoni Maria Alcover i el Congrés de 1906". En pròximes sessions, hi participaran Antoni Maria Badia i Margarit (7 de novembre), Vicent Pitarch (14 de novembre), Carles Miralles (21 de novembre), Mila Segarra (28 de novembre) i Joan Martí i Castell (12 de desembre). Discurs d'inauguració del Cicle de Conferències, a càrrec de Joan Martí i Castell: Presentació de la primera sessió del cicle, a càrrec de Francesc Vallverdú: Presentació de la segona sessió del cicle, a càrrec de Francesc Vallverdú: Reportatge fotogràfic de la segona sessió: Reportatge fotogràfic de l'Exposició de manuscrits i altres documents relacionats amb
Els experts analitzen a l’IEC la gestió dels espais costaners i marins protegits als Països Catalans La Jornada va ser organitzada conjuntament per la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural, filials de l’Institut L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el passat 18 d'octubre la I Jornada sobre la Recerca i la Gestió dels Espais Costaners i Marins Protegits als Països Catalans, una iniciativa impulsada, conjuntament, per la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), dues de les vint-i-sis filials de l’Institut. La iniciativa ha estat una de les primeres emmarcades en el programa d'actes del Centenari de l'IEC.
L’objectiu de la jornada era
donar una visió global de l’estat del coneixement i de les
possibles necessitats i prioritats dels espais costaners i marins
protegits als Països Catalans des de dos enfocaments diferents: la
gestió i la recerca. Hi van assistir experts de diversos
àmbits –científic, gestor, ONG,
administració– i d’arreu dels territoris de parla
catalana, que van aportar diferents punts de vista de la
situació actual i de les mancances lligades a la recerca i a la
gestió dels espais esmentats.
Ricard Guerrero va destacar també
que "l’IEC, com a acadèmia d’acadèmies, ha de
tirar endavant aquesta investigació pel que significa en el seu
àmbit i ho farà principalment mitjançant les seves
filials, que són la vida jovenívola de l’Institut i
la seva idònia connexió amb la societat". Guerrero va
demanar als experts que continuïn amb la investigació i que
ho facin "tant per ètica científica com per ètica
social". "Estic segur que avui sorgiran noves idees que contribuiran al
millor coneixement del nostre territori i a la millor
conservació del nostre patrimoni natural". També hi van
ser presents el president de la ICHN, Josep Peñuelas, i el
president de la SCB, Jaume Reventós. Resum de les ponències:
Apunt de la Jornada, a càrrec de Josep Germain i Lluís Tort, coordinadors: Reportatge fotogràfic:
El Govern distingeix amb la Medalla Narcís Monturiol sis acadèmics de l'Institut d'Estudis Catalans Atorga la Placa a un centre de recerca biomèdica dirigit per un altre membre de l'acadèmia nacional catalana El sociòleg Joan Estruch i Gibert, el botànic Xavier Llimona i Pagès, la filòloga Gemma Rigau i Oliver, i l'ecòleg Joandomènec Ros i Aragonès, membres de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), són quatre de les tretze personalitats distingides enguany pel Govern de la Generalitat amb la Medalla Narcís Monturiol per la seva contribució al progrés científic i tecnològic de Catalunya. Joandomènec Ros és a més, actualment, secretari general de l'Institut. També han obtingut el guardó altres dos científics, adscrits a societats filials de l'IEC: Maria del Carmen Claver Cabrero, de la Societat Catalana de Química, i Francesc Solé i Parellada, que pertany a la Societat Catalana de Tecnologia, la Societat Catalana d'Economia i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Finalment, una de les dues entitats que ha rebut la Placa Narcís Monturiol, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), està dirigida per Joan Rodés i Teixidor, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC i director general de l'Hospital Clínic de Barcelona. En anteriors edicions, des de 1982 fins al 2005, han estat distingits amb la Medalla Narcís Monturiol cinquanta-un membres de l'IEC. Guardonats en anteriors edicions: Comunicat del Govern de la Generalitat:
L'IEC acull la presentació del primer volum de la col·lecció 'Historia de la Ciència a les Illes Balears' El projecte és la primera sistematització del coneixement historicocientífic de les Illes Balears El proppassat 19 d'octubre va tenir lloc, a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la presentació del primer volum de la col·lecció Història de la Ciència a les Illes Balears, la primera sistematització del coneixement historicocientífic de les Balears publicada. En l'acte de presentació, organitzat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut, hi van assistir la directora de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació de les Illes Balears, Marta Jacob; el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora; el vicepresident de l'IEC, Antoni Riera, i el membre de l'IEC i director del projecte, Vicenç Rosselló.
El primer volum de la col·lecció –dedicat a l'Edat Mitjana i coordinat per Anthony Bonner i Francesc Lujosa– analitza la ciència medieval en totes les facetes practicades a les Illes i ofereix una acurada relació de la literatura conservada. L'obra ha comptat amb la col·laboració d'especialistes que treballen fora de les Illes, com Lola Badia, Helena Kirchner, Ricard Soto, Michela Pereira i Rosselló Verger. Rosselló va assenyalar que "un dels objectius del llibre ha estat desfer tòpics i desprendre's dels complexos d'inferioritat d'una societat provinciana". En aquest mateix sentit es va manifestar Jacob, quan va assenyalar que només dos comunitats, "Catalunya i Castella-La Manxa, han realitzat estudis semblants, la ciència balear està al nivell de la de qualsevol zona del planeta".
El vicepresident de l'IEC, Antoni Riera, va assegurar que la col·lecció serà "una obra de referència que constitueix una prova de l'auge de la història de la ciència en els territoris de parla catalana". Història de la Ciència a les Illes Balears és una col·lecció de set volums coordinada des de la Universitat de les Illes Balears per un grup de professionals autòcton i interdisciplinari i supervisada per un grup extern d'experts independents, format per professors de la Universitat Politècnica de Barcelona, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El projecte ha estat dut a terme en col·laboració amb les principals institucions científiques de l'Estat, seguint models ja utilitzats arreu. Reportatge fotogràfic:
Gabriel Amengual ingressa a l'IEC El filòsof mallorquí va pronunciar un discurs sobre la crisi contemporània de l'experiència El filòsof Gabriel Amengual va ingressar el passat 23 d'octubre a l'IEC com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS). L'acte d'ingrès va ser presentat per Joan Vilà-Valentí, president de la SFCS i Pere Lluís Font, membre de la mateixa Secció. Amengual va pronunciar un discurs sobre la crisi contemporània de l'experiència titulat "Salvar l'experiència en el moment de la seva desaparició. L'experiència de Walter Benjamin", on va afirmar que, "ja que procedeixo de l'àmbit de les humanitats, en el qual la saviesa era un un gran valor, i era sempre, en gran part, fruït de l'experiència i de la transmissió, m'ha semblat bé parlar de la qüestió de l'experiència, mostrant la crisi que està patint".
Pere Lluís Font va assenyalar que l'ingrès d'Amengual a l'IEC era "un merescut reconeixement a una trajectòria que inspira respecte". Segons Font, "Amengual és una de les figures de majore relleu de la filosofia en l'àmbit català i un referent obligat respecte al coneixement de la filosofia alemanya dels dos darrers segles". Gabriel Amengual és doctor en teologia, per la Universitat de Münster (Alemanya), i en filosofia, per la de Barcelona. Els seus camps de docència són la filosofia del llenguatge, l’antropologia filosòfica, l’ètica i la història de la filosofia moderna i contemporània i particularment de l’alemanya. Va ser vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres (1982-1987) i director de l’Escola Universitària de Treball Social de la UIB (1987-1998). És autor d’una extensa producció filosòfica, que comprèn, entre llibres, articles i col·laboracions en obres col·lectives, uns cent cinquanta títols en diverses llengües. Discurs d'ingrés de Gabriel Amengual: Reportatge fotogràfic:
La Filològica celebra una reunió ordinària a Montserrat Algunes de les sessions van estar obertes al públic en general La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (SF) va celebrar els passats 20 i 21 d'octubre, la reunió ordinària corresponent al mes d'octubre a Montserrat, amb la col·laboració de l'Abadia benedictina. La celebració d'aquesta reunió a Montserrat respon a la política de la SF de celebrar les seves reunions a diversos punts de l'àmbit lingüístic català. La coordinació de les sessions va ser a càrrec de Joan Martí i Castell, president de la SF, i de Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut i monjo de Montserrat.
Els membres de la Secció van ser rebuts pel pare abat, Josep M. Soler, i van visitar la biblioteca i el museu de Montserrat. Durant la jornada del matí de dissabte, es van realizar les reunions a porta tancada, on es van tractar els temes habituals que ocupen la Secció, mentre que per la tarda Joan Martí i Castell i el pare abat van presidir la sessió oberta al públic, en la qual diversos membres de la Secció van presentar diferents ponències sobre Montserrat i la llengua i la cultura catalanes. El programa de les sessions va incloure les conferències de Josep M. Soler "Montserrat en el 125è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu com a patrona de Catalunya"; Josep Massot, "Montserrat i la llengua catalana"; Francesc Vallverdú, "Serra d'Or, una experiència única"; Antoni M. Badia i Margarit, "Sobre la llengua dels textos litúrgics"; Jordi Carbonell, "L'Assemblea de Montserrat de 1970"; Vicent Pitarch, "Montserrat, la fita venerable de l'excursionisme", i Carles Miralles "Un poema de Salvador Espriu de la Corona de 1957". En els últims tres anys, la SF ha celebrat reunions ordinàries a Banyoles (16 de juny de 2006), a Morella (16 de desembre de 2005), a la vall d'Àneu (1 de juliol de 2005), a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana d'Alacant (16 d'octubre de 2004), al Pont de Suert (14 de maig de 2004) i a Perpinyà (13 de febrer de 2004).
L'Institut acull una jornada sobre els nous fàrmacs oncològics i el seu finançament La trobada reuneix una vintena d'experts que van debatre sobre avenços tecnològics en aplicacions mèdiques, disseny de fàrmacs, control mediambiental i seguretat alimentària La Sala Prat de la Riba de l'IEC va ser el lloc escollit per a l'organització de la jornada de debat "L'accés a nous fàrmacs oncològics i el seu finançament: reptes i futur a Europa", una trobada que s'ha celebrat gràcies a l'interès de tots els sectors de la societat i la sanitat pública pel tractament del càncer, així com pels avenços continuats en la innovació biocientífica associada. En el transcurs de les sessions es van debatre els resultats de la primera actualització de l'informe Una comparació paneuropea de l'accés dels pacients als fàrmacs oncològics, amb la participació de destacats clínics, epidemiòlegs, experts en economia sanitària, sociòlegs i representants de pacients.
També es va dedicar una atenció especial a l'estat actual de la distribució dels nous fàrmacs oncològics, a la seva utilització per part dels professionals de la medicina i els pacients i a la variació del seu ús i la seva disponibilitat, ja que es tracta de factors prioritaris i d'una gran importància política. La cloenda va anar a càrrec del
president de l'IEC, Salvador Giner; el director de la Unitat
d'Oncologia de Novartis Espanya, Felipe Fernández –que va
destacar que per a la indústria farmacèutica
"desenvolupar nous fàrmacs, així com participar en
sessions com la d’avui és un deure”–, i la
directora general de Planificació i Avaluació del
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Maria Lluïsa
de la Puente.
Comunicacions de la Jornada: Reportatge fotogràfic:
L'ambaixador de la República Txeca visita l'IEC
El passat 18 d'octubre la seu de l'IEC a Barcelona, la Casa de la Convalescència, va rebre la visita de l'ambaixador de la República Txeca a Madrid, el senyor Martin Kosatka i del cònsol honorari del país centreuropeu a Barcelona, Jaume Martín. Els dos diplomàtics van ser rebuts pel responsables de l'Institut a la Sala Massó i Torrens i, posteriorment, van signar al llibre d'honor de l'IEC.
Pilar Liesa, quinze anys a l'Institut
Pilar Liesa i Caminal, membre del personal administratiu de l'IEC, va oferir el passat 19 d'octubre una petita festa de comiat amb motiu de la seva jubilació, que va tenir lloc al claustre de l’IEC, just davant dels Jardins Mercè Rodoreda. Liesa va ingressar a l'Institut el gener de 1991 i ha treballat al departament de Presidència i com a secretària administrativa a la centraleta de l'Institut. Els seus companys la van obsequiar amb un regal de comiat.
Reportatge fotogràfic:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
