L'inici del Centenari de l'IEC recull el reconeixement de la societat catalana

El Palau de la Música va acollir l'acte d'inaugural del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans	Foto:Christian Ribas

L'acte inaugural del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), celebrat el passat 16 d'octubre en un Palau de la Música que va presentar les seves millors gales, va testimoniar el reconeixement explícit per part de la societat catalana a la seva acadèmia nacional. Un acte de gran relleu institucional i acadèmic i amb un accentuat impacte mediàtic va servir per obrir un any de commemoració, que reunirà una completa agenda amb 370 cites fins a finals del 2007.

La presència en aquesta cerimònia del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i de la ministra de Cultura, Carmen Calvo –que van lloar en les seves respectives intervencions la trajectòria històrica i l'aportació actual de l'Institut– va il·lustrar el caràcter significatiu de la convocatòria, que va reunir 1.400 persones procedents dels sectors acadèmic, cultural, econòmic, cívic i institucional del país.

Els consellers Ferran Mascarell, Montserrat Tura i Joan Manuel del Pozo, així com el president de la Unió Acadèmica Internacional, Agostino Paravicini, a més del president de l'IEC, Salvador Giner, i els màxims representants de la institució van assistir a l'acte.

	La conferència de Joan Massagué va ser l'eix central de la celebració

La sessió inaugural del Centenari, presentada pel periodista Josep Cuní, va tenir com a eix central la intervenció del reconegut bioquímic Joan Massagué –membre de l'IEC i que dirigeix un programa de biologia i genètica del càncer al Centre Memorial Sloan-Kettering de Nova York–, que, en un marcat to pedagògic, va pronunciar una conferència sobre l'estat actual de l'oncologia.

Un pronòstic optimista

En la seva intervenció, el científic català va pronosticar que en cinquanta anys la humanitat podria afrontar la plena gestió del control del càncer. En la trobada prèvia amb els mitjans informatius, Massagué va declarar que "en tres dècades hem après probablement el 20% del que hauríem de saber. Ara bé, això no vol dir que ens calguin dotze dècades més per a tota la resta! Com que l'adquisició de coneixements rellevants és un procés progressiu, hauríem d'haver acabat d'aquí a tres dècades". El bioquímic català va afegir, però, que "si per controlar el càncer entenem tenir el mateix nivell de control que exercim sobre les malalties infeccioses en els països industrialitzats, llavors assolirem aquest objectiu a mitjan segle".

El president Pasqual Maragall es va referir a l'IEC com un referent clar de la voluntat de Catalunya de mirar cap al futur: "aquest és un país que s'ha acostumat a viure dels seus patiments anteriors i a fer-ne d'aquests patiments una religió, quan el que ara hem de fer, i crec que estem fent, és mirar endavant i construir una Catalunya de futur que sigui alguna cosa important a Europa i que ajudi als pobles d'Espanya a ser-ho també". La ministra de Cultura, Carmen Calvo, va tenir termes elogiosos amb la història i la tasca actual de l'Institut i va mostrar el decidit suport del govern central, tant en els actes de commemoració com en la gestió i funcionament diari de l'IEC.

Els mitjans de comunicació van cobrir abastament la celebració de l'acte inaugural

Perfil de l'Institut al segle XXI

El president de l'IEC, Salvador Giner, va ressaltar la trajectòria de l'Institut en aquests primers cent anys de vida, en va exposar el seu perfil d'acadèmia nacional i el va situar en primera línia per abordar la modernització cultural i científica del país. El màxim representant de l'Institut va apel·lar a la condició inequívoca de l'acadèmia nacional catalana de les ciències i humanitats per esdevenir un agent col·laborador amb les institucions públiques per a l'elaboració d'informes i la prestació de serveis. Per la seva part, el president de la Comissió Executiva del Centenari, Antoni Riera, va exposar les línies mestres del programa, que va estructurar en cinc àrees temàtiques: Història, Llengua, Ciències Socials, Ciències i Tecnologia, i Ciències Biològiques, que de fet coincideixen amb les cinc seccions amb què està organitzat l'IEC. 

La inauguració va comptar amb la presència de Carmen Calvo i de Pasqual Maragall, que van lloar la tasca de l'IEC

La cerimònia d'obertura de l'IEC es va completar amb diverses intevencions musicals a càrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música -dirigit per Daniel Mestre i que va interpretar peces musicals amb lletres de Joan Maragall, Guerau de Liost i Pere Serafí- i dels Dolçainers i Tabaleters del País Valencià.

La dimensió mediàtica

La valoració positiva global per part del món acadèmic i institucional i l'abast i dimensió de l'impacte informatiu recollit pels mitjans de comunicació certifiquen, d'una banda, l'empenta en l'inici dels actes del centenari de l'IEC i, d'una altra, el seu paper com a referent en els camps i estudis en què té responsabilitats.

La proclamació de l'obertura del Centenari va donar pas al primer acte emmarcat en la celebració: la commemoració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, inaugurat el passat dia 24, i que reuneix un cicle de conferències de destacats filòlegs d'arreu dels territoris de parla catalana que aborden la repercussió que va tenir, ara fa cent anys, la iniciativa de Pompeu Fabra.

'Oncologia a principis del segle XXI', conferència de Joan Massagué:

La repercussió del Centenari als mitjans de comunicació

Discurs de Salvador Giner:

Discurs d'Antoni Riera:

Reportatge fotogràfic de la inauguració del Centenari (Fotos: Jordi Pareto):

Reportatge fotogràfic de la inauguració del Centenari (Fotos: Christian Ribas):

Reportatge fotogràfic de la roda de premsa de presentació del Centenari: