Francesc Fontbona (Barcelona, 1948) és doctor en història moderna per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 1995, és director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, d’on era conservador des del 1978. Va guanyar el Premi Alfons Bonay i Carbó de l’IEC pels seus llibres El paisatge a Catalunya i Modernisme artístic, que va rebre també el Premi Serra d’Or. És autor de La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1823 i de dos volums de la Història de l’art català. Ha escrit nombrosos articles a diverses publicacions ("Cuixart, el creador esclatant"). Va ser responsable de la secció d’art de la Gran Enciclopèdia Catalana del 1971 al 1978. És membre de la Junta de Museus de Catalunya i de la Comissió Executiva d’aquesta. Pertany a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i és membre honorari de la Societat Hispànica d’Amèrica, de Nova York, des del 1993.

Quin ha estat el criteri de selecció dels materials de l'exposició «L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans»?

He volgut mostrar papers, publicacions, retrats, medallons i altres elements que testifiquessin l'acció de l'IEC al llarg del seu primer segle d'existència. I sobretot he posat molt èmfasi a reunir en algun lloc preeminent de l'exposició, de manera gairebé totèmica, una gran llibreria amb un exemplar de cadascuna de les publicacions de l'IEC, ja que sovint s'oblida que estem a l'Institut d'Estudis Catalans i que aquest no hauria de ser un lloc merament honorífic, sinó que els estudis que figuren al nom mateix de la institució han de ser i són el producte essencial de la casa.

És una exposició eminentment informativa?

La veritat és que desconec quin tipus d'exposició serà, ja que a mi se me'n va encarregar el comissariat, però, com de vegades lamentablement succeeix, els dissenyadors n'han canviat radicalment el plantejament sense consensuar-ho amb el comissari, i per aquest motiu m'he desvinculat del rumb que prendrà l'exposició. El preprojecte, diria que força complet, que vaig presentar, amb la indicació que estava obert a noves aportacions, mai no em va ser discutit ni enriquit, simplement es va capgirar, i la direcció de l'Institut, en lloc de fer seu el projecte del comissari, membre de l'IEC, ja va estar d'acord amb aquest capgirament.

Quins àmbits temàtics engloba l'exposició?

En el projecte de l'exposició que vaig planejar jo, que vaig demanar que fos explícitament aprovat pel Consell Permanent de l'IEC –i així va ser–, els àmbits eren cronològics. Hi havia una primera etapa que corresponia a l'època de la Mancomunitat, la fundacional; un segon període eren els anys difícils de la dictadura de Primo de Rivera; una altra, esperançada, era la que es desenvolupava durant la primera Generalitat; la Guerra Civil tenia un petit capítol propi; després venia una època dramàtica, però clau, per a la supervivència de l'IEC, la dels anys foscos i lúgubres en què Ramon Aramon i Serra va sostenir, evidentment amb el suport d'altres membres, la dignitat i l'operativitat de l'Institut, i finalment hi havia els anys de la democràcia, que, malgrat ser lògicament l'època amb més volum de material, jo concebia com a més reduïda perquè, en ser tan recent, encara no veia oportú fer-ne balanç ni judicis.

Suposo que el més difícil deu ser triar, entre la quantitat ingent de materials, una mostra representativa de la història de l'IEC...

El més difícil és que tothom s'hi senti representat. Per això vaig procurar que, no només cada secció, sinó també cada societat filial, tingués almenys una peça que la representés en algun lloc de l'exposició. També per això vaig voler que el Consell Permanent aprovés el meu projecte, perquè, a més de ser l'òrgan directiu de l'IEC, allà hi és representat tothom.

Com és l'Arxiu de l'IEC?

L'Arxiu conté molts materials, però cal no oblidar que la Biblioteca de Catalunya és un dels primers i millors "productes" de l'IEC, i per això allà s'hi troben també moltes coses que ens parlen de la història de l'Institut, fins i tot de la seva vida quotidiana dels anys inicials. De fet, materials que eren a la Biblioteca de Catalunya s'han traspassat sovint a l'Arxiu de l'Institut, encara que molts altres continuaran a la Biblioteca perquè també formen part indestriable de la història d'aquesta institució, ara filla emancipada de l'IEC, en el Consell Rector de la qual, però, l'Institut continua tenint-hi lògicament una important participació.

Ha trobat algun material sorprenent durant la selecció?

A part de les grans obres d'art que pertanyen a l'Institut des de sempre –el gran fris de Torres-García, el grup escultòric de Josep Llimona...–, que no són cap sorpresa per als que coneixen la casa, crec que darrerament s'han trobat documents d'Alfred Einstein relacionats amb l'IEC, però el cert és que no figuraven encara en el llistat de peces del meu projecte.

L'objectiu de l'exposició és donar a conèixer l'IEC a la societat catalana. Com es duu a terme aquest objectiu?

Això ja ho veurem. Serà el dissenyador qui expliqui en realitat l'IEC, no cap membre numerari. En desvincular-me de la gestació de l'exposició, desconec com es farà.

Per què s'han fet dos formats d'exposició?

En realitat són tres, els formats. Un és l'exposició completa, amb tots els originals que convingui mostrar, que només s'ha d'exhibir a la seu de l'IEC, per raons de seguretat i preservació del patrimoni singular. L'altre és una exposició integrada per plafons explicatius i materials no únics, destinada a fer un itinerari tan llarg com ho demanin les entitats o els municipis interessats a tenir-la. I entremig hi ha una versió més limitada de l'exposició original, que s'ha demanat des de Madrid. I serà bo que a Madrid coneguin la tasca d'una entitat que allà, fora dels cercles acadèmics no hostils, gairebé ningú no coneix.