Finestra oberta |
||||
Ressenyes editorials
'Tradició, traducció i interferència en el diccionari mallorquí (1840) de Pere Antoni Figuera' Joan Veny
El Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera, és el primer diccionari que es publica a Mallorca. El seu autor, nascut a Llucmajor (1772) i mort a Palma (1847), franciscà, es va formar al convent de Sant Bonaventura del seu poble nadiu per passar després al de Palma, on va ocupar diversos càrrecs (custodi, regent d'estudis, bibliotecari). Després de descriure l'entorn politicosocial i la situació de la llengua a l'època que va viure Figuera, J. Veny dóna compte de diverses temptatives de dur a terme un diccionari mallorquí-castellà, entre les quals la frustrada de la Societat Econòmica d'Amics del País, i passa a analitzar les característiques de l'obra, que comprèn seixanta mil entrades aproximadament, amb un apèndix que conté adagis mallorquins amb la traducció castellana, i un «Diccionarièt» de mots mallorquins antiquats per tal de comprendre les obres d'Ausiàs March. Veny identifica les fonts en què ha begut l'autor (Diccionario de autoridades i ulteriors edicions del Diccionario de l'Academia Española, diccionari francès-castellà de Núñez de Taboada, Capmany, Terreros) i fa un estudi comparatiu del Diccionari amb la Recopilació (1814), primer esbós que va fer Figuera d'aquella obra. Componen la nomenclatura apel·latius, augmentatius, diminutius, superlatius, participis, algunes persones verbals, lexies complexes, locucions, abreviatures, noms geogràfics, gentilicis, noms de persona, onomatopeies, termes infantils, etc. Figuera practica sovint la sinonímia (amb una remissió o separant els sinònims per les conjuncions y, ô, o bé per lo mateix que). En l'estudi de la nomenclatura es destrien castellanismes, italianismes, gal·licismes, llatinismes i, sobretot, cultismes, alguns enregistrats per primera vegada, aspecte aquest molt destacable car indica que l'autor tenia un concepte del català de Mallorca com a llengua culta; igualment, la inclusió d'un glossari de vocables d'Ausiàs March reforça la seva convicció sobre la unitat de la llengua. Es dedica un apartat a la varietat mallorquina, de la qual s'estudia la fonètica, la morfologia, la sintaxi, el lèxic (arcaismes, creativitat, argot, paral·lelismes amb l'alguerès, el català occidental i el català oriental antic, relació amb l'estàndard, variació intradialectal); es dedica un capítol als castellanismes introduïts en el corpus, així com al coneixement que Figuera demostra del castellà (profusió de sinònims, precisió de matisos semàntics o gramaticals, variants antigues i dialectals), amb algunes limitacions (errors de traducció, recurs a la perífrasi, faux amis ). La microestructura conté la categoria gramatical, amb una definició que a voltes remet al referent («Anca f. Côsa coneguda»), altres són de to impressionista; altres, originals; altres, il·lustrades amb exemples, sense que falti alguna nota etimològica; abunden les unitats fraseològiques, separades de les paremiològiques que van en capítol a part, i cada accepció porta l'equivalent castellà. L'ortografia, ben interessant, fluctua entre la tradició (priorització de costum sobre custum), la innovació (tractament de la ll i la l geminada) i la interferència (ñ castellana). Es fa una comparació de formes amb el diccionari coetani d'Amengual, se subratlla la influència sobre el diccionari d'Unos Amigos, que n´és una síntesi, i la utilització, parcial, que en va fer el diccionari Alcover-Moll. Veny fa una valoració positiva del Diccionari: diccionari català, amb equivalències del castellà, amb mots de la llengua col·loquial i de la llengua culta, tresor de mots i accepcions del mallorquí, tres-centes de les quals absents dels diccionaris, consciència d'unitat de la llengua, ortografia original. El llibre va acompanyat d'il·lustracions,
d'un índex
de mots i d'un apèndix documental que, a més de la
reproducció de
la Renúncia dels béns , conté una reproducció en
facsímil de la Recopilació de alguns termes mallorquins
ab el seu corresponent español, preludi del definitiu Diccionari.
'La formació del professorat de matemàtiques: d'infantil a la universitat' Editor: Carles Casacuberta, Jordi Deulefeu i
Pilar Royo
Els importants canvis que s'estan produint a l'espai europeu d'educació superior i les seves preocupacions generades al voltant d'aquests canvis han fet que esdevingui necessari anar trobant espais en la comunitat matemàtica catalana pugui intercanviar i debatre opinions sobre el tema de la formació del professorat de tots els nivells educatius i des de qualsevol àmbit docent de les matemàtiques. Aquest va ser precisament el tema escollit pels organitzadors de la tercera trobada conjunta de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), que va tenir lloc el dia 8 d'octubre de 2005 a l'Institut d'Estudis Catalans.
'El poblament vegetal dels Aiguamolls de l'Empordà' Josep Gesti Perich
En el present treball es realitza un estudi de la flora i la vegetació del Aiguamolls de l'Alt Empordà, una de les zones humides més destacades del nordest peninsular. El catàleg florístic del territori inclou la recopil.lació de les citacions bibilogràfiques i de plecs d'herbari provinents d'estudis anteriors, així com les les dades obtingudes en les prospeccions de camp portades a terme entre els anys 1995 i 1999. Es descriu la distribució i l'hàbitat de les més de mil espècies del territori, la seva abundància i la seva presència dins dels límits de l'espai protegit pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Algunes d'aquestes espècies presenten les seves úniques localitats catalanes dins la zona d'estudi o bé hi mantenen les principals poblacions. D'altres hi arriben en una posició marginal respecte de les àrees de distribució generals i, finalment, un tàxon, Silene sennenii, és endèmic de la zona occidental del territori i les immediacions. La vegetació del territori s'estudia a partir d'un enfoc fitosociològic, prenent com a base els inventaris de la vegetació elaborats també entre 1995 i 1999. Destaquen, per la seva diversificació, la vegetació aquàtica i higròfila, la vegetació halòfila i les formacions arvenses i ruderals.
'El romànic de la vall d’Àneu' Joan-F. Cabestany i Fort, M. Teresa Matas i
Blanxart i Josep M. Palau i Baduell
El romànic de la vall d’Àneu és
el resultat de la investigació del Centre d’Art Romànic
Català (ARCAT) a la comarca del Pallars Sobirà. L’obra
s’estructura amb una introducció geogràfica
i històrica de la comarca. A continuació hom troba
l’estudi de les esglésies d’aquesta vall organitzades
per municipis, el qual consta d’una fitxa tècnica,
l’estudi històric de l’edifici en concret, l’estudi
arquitectònic, pictòric i de béns mobles de
cadascun dels edificis, amb una bibliografia específica
per a cada una de les esglésies.
|
