El principal objectiu del LEGEF és la recerca, tant en el terreny experimental (noves tècniques i metodologies d'anàlisi) com en la recerca bàsica en geofísica. Aquesta recerca es porta a terme en estreta col·laboració amb el Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Les iniciatives d'investigació del laboratori han estat recollides en més de cinquanta articles publicats en revistes internacionals i en més de dues-centes altres publicacions en l'àmbit estatal o informes interns. Des de la seva constitució, s'han presentat deu tesis doctorals, cinc de les quals s'han basat íntegrament en dades obtingudes al mateix laboratori.

El LEGEF va ser la primera institució de l'Estat espanyol que va editar en format CD-ROM la recopilació de les seva informació sísmica, com una mostra de l'interès que el centre ha mostrat per l'aplicació de les noves tecnologies als seus sistemes.

Les estacions sísmiques

El LEGEF ha estat pioner en el desenvolupament i en l'estructuració d'estacions sísmiques, no únicament a Catalunya sinó també al conjunt de l'Estat.

Estació sísmica de la Central Nuclear de Vandellòs, realitzada pel LEGEF

La gestió d'aquestes estacions es va iniciar amb la constitució del LEGEF quan, a començament de l'any 1982, l'IEC va firmar un conveni de col·laboració amb les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs II per a la instal·lació d'una xarxa sísmica local amb la finalitat primera d'estudiar la perillositat sísmica en el seu territori. L'any 1984 es van posar en funcionament les estacions del monestir de Poblet i de la central nuclear de Vandellòs II. Ambdues estacions varen ser, en el seu moment, les primeres estacions sísmiques digitals i de tres components a Catalunya, i actualment segueixen essent operatives amb la quarta generació d'instruments.

La continuació i consolidació de les línies d'investigació en aquest camp es va produir a mitjan 1985, quan es va iniciar una col·laboració amb el Department of Earth and Atmospheric Sciences de la Universitat de Saint Louis (Saint Louis, Missouri, EUA), que va permetre activar un treball d'investigació, subvencionat en part pel Comité Conjunto Hispano-Norteamericano para la Investigación Científica y Tecnológica, sobre el risc sísmic potencial a la zona dels Pirineus orientals. Entre l'any 1985 i 1987, la Universitat de Saint Louis va aportar, en règim d'exportació temporal, cinc estacions sísmiques analògiques (xarxa sísmica de la Cerdanya), enllaçades mitjançant telemetria ràdio en un lloc central de recepció i el LEGEF va completar l'equipament i es va fer càrrec del manteniment de la xarxa i de l'anàlisi de dades, en col·laboració amb el Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Galeria de reconeixement al tunel del Cadí, instal·lada pel laboratori	Foto: J. Vila

Després de la retirada de la xarxa sísmica, l'any 1989 el LEGEF va instal·lar a la galeria de reconeixement nord del túnel del Cadí una estació digital de tres components i de període curt (CADI) que va actualitzar-se a banda ampla el març de 1995, essent en aquell moment la primera d'aquest tipus instal·lada a l'Estat amb capital cent per cent estatal.

L'any 2002, l'IEC va signar un conveni marc de cooperació en matèria de sismologia amb la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l'objectiu del qual era bàsicament educacional. Gràcies a aquest conveni, el LEGEF va instal·lar un sistema de registre sísmic a l'Observatori Fabra que actualment està configurat com a estació de banda ampla i és la base del sistema d'informació sísmica en viu (ISEV).

Els inicis

	Eduard Fontserè, als anys 30

Els inicis del LEGEF cal situar-los l'any 1978, quan es va crear dins la Secció de Física de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l'IEC, el Grup de Treball de Geofísica, que estava format per representants de diverses institucions i que tenia la finalitat de coordinar, potenciar i portar a terme la recerca en aquest camp. Antoni M. Correig –actual director del LEGEF– va presentar un primer projecte de xarxa sísmica de Catalunya i, arran d'aquesta comunicació, l'empresa elèctrica FECSA va entrar en contacte amb l'IEC per estudiar la possibilitat de col·laboració en termes de sismologia.

Eduard Fontserè

Eduard Fontserè (Barcelona, 1870-1970) va ser el fundador i primer director del Servei Meteorològic de Catalunya i president de l'Institut d'Estudis Catalans, intermitentment, de 1950 a 1953. A més de tots els coneixements sobre meteorologia i sismologia que va acumular, a Fontserè li devem també el vocabulari meteorològic català (1948), encara avui en dia punt de referència obligat malgrat que ha passat més de mig segle des de la seva publicació.