Manuel Boix (l'Alcúdia,
Ribera del Xúquer, 1942) va estudiar a l'Escola
de Belles Arts Sant Carles de València i va ser un dels
introductors del nou realisme a la Península, en els ja
llunyans anys seixanta. Des que l'any
1980 va rebre el Premi Nacional d'Arts
Plàstiques, i particularment després d'una
llarga estada a Nova York, la seva tasca s'ha
significat en els més diversos camps de la creació:
pintura --sèries "Acròstic", "Frontissa", "Alfabet", "Escacs"...--,
il·lustració de llibres --Tirant lo Blanc, La
serp, el riu; Don Quixot...--, obra
gràfica, cartells i, darrerament, escultura.
En què s'ha
inspirat per crear el cartell commemoratiu del Centenari de l'IEC?
En aquesta obra, l'esperit
de l'IEC
hi és materialitzat per una forma femenina idealitzada que,
pel seu tractament, es pot dir que és una persona onírica
situada en el Parnàs. Aquesta figura està resolta a
pinzellades fictícies barrejades en una zona que determina
en el vermell i el groc, tot recordant, d'alguna
manera, els colors de la nostra bandera.
Quins són els elements més
destacables pel que fa a la composició?
Si contemplem amb atenció el cartell, a la part superior
hi apareix un "100", amb una tipografia Futura molt contundent,
que ha estat fet utilitzant la tècnica del pa d'or.
Just sota el "100" hi trobem la inscripció "1907-2007",
que ens situa en el Centenari de l'IEC.
A la part superior, hi podem localitzar l'anagrama
clàssic de l'IEC
i, a la dreta, la retolació oficial de l'Institut.
Suposo que per realitzar el cartell és necessari
conèixer la institució...
Sí, és necessari... Hi ha d'haver
un sentiment d'adhesió amb
la institució. En el cas de l'IEC,
he actuat com a professional, ja que es tracta de la meva feina,
però també li he posat una càrrega emocional
personal perquè m'identifico
molt amb l'Institut.
Per mi, és un dels tres cartells que he fet amb més
càrrega ideològica.
Com es va documentar per fer aquesta obra?
La veritat és que, tot i fer la meva obra
des de la més completa llibertat creativa, vaig rebre molta
informació gràcies a la lectura dels llibres d'història
de l'IEC
escrits per Albert Balcells (expresident de la Secció Històrico-Arqueològica
de l'IEC)
i també gràcies a una llarga i profitosa conversa que
vaig tenir amb el vicepresident de l'Institut,
Antoni Riera.
Com li va arribar l'encàrrec?
Va ser un encàrrec fet pel president de l'IEC,
Salvador Giner. Suposo que, entre altres motius, hi devia influir
que la Carme Gràcia i Beneyto (professora de la Universitat
de València) pronunciés a l'IEC
una ponència sobre la meva obra. A més, cal tenir en
compte que he desenvolupat la meva tasca creativa a Barcelona d'una
manera continuada des dels anys setanta.
|