Finestra oberta |
||
Articles
El
traç que pinta, o la concreció dels espais lírics.
Vinyet Panyella, co-coordinadora del cicle "El traç que pinta"
L'existència de l'espai líric, l'àmbit de fusió entre la poesia i la pintura, i l'experiència creativa dels poetes i pintors en aquest medi creatiu ha estat la motivació i el tema del cicle El traç que pinta. Entre el gener i el juny de 2006 hem assistit a les reflexions crítiques, aportacions i lectures poètiques d'una vintena de poetes pintors, pintors poetes i escriptors i crítics literaris. Tots ells compten amb una fidel i consistent trajectòria creativa que ha permès posar a l'abast del públic un conjunt d'idees que, entre la teoria crítica i la pràctica creativa han mostrat la plena vigència de la frase d'Horaci. "Ut pictura poesis" no és un tòpic sinó una realitat que configura pensament permet reflexions i prospectiva i que, entrat el segle XXI es manifesta en la seva plenitud. La riquesa i la varietat, no exempta de contradicció, dels posicionaments poètics i estètics dels participants queda reflectida en el volum, de propera aparició, que aplegarà els textos de les conferències, les intervencions i els poemes llegits. Llavors serà el moment apropiat per a una aproximació més aprofundida sobre la interrelació de tots dos llenguatges artístics. El traç que pinta ha estat una esplèndida ocasió per a atorgar carta de presència a la poesia de tots els temps per mitjà del doble enfocament, teòric amb les conferències, i creatiu amb les intervencions i lectures en les que els escriptors han mostrat les respectives percepcions artístiques des del llenguatge poètic. La combinatòria entre l'element professoral i l'element literari ha resultat doblement i mútuament enriquidora, i ha refermat, per si n'hi havia dubtes, l'alta qualitat i la varietat estètica dels poetes en llengua catalana. Des de la concepció del cicle fins a l'elaboració del programa s'ha volgut convidar, entre d'altres, les veus poètiques dels diversos corrents de la literatura en llengua catalana procedents de la geografia dels Països Catalans. Amb la celebració de El traç que
pinta la
creació poètica i la seva aportació cabdal per
a la vigència de la llengua catalana s'ha posat de manifest
en les institucions que hi han donat suport i que l'han acollit,
especialment la Residència d'Investigadors i l'Institut d'Estudis
Catalans, així com també la Institució de les
Lletres Catalanes. Cal remarcar la importància d'aquesta aportació per
la continuïtat de l'ús literari i social del català,
per a la seva renovació i, sobretot, per l'ampli abast de
la pulsió creativa, ja que és per mitjà de la
poesia que l'escriptura ateny els més alts nivells d'expressivitat,
de capacitat, de concreció; en definitiva, d'exemple i de
realitat de l'immens potencial expressiu de l'idioma. Sense el treball
poètic
la llengua perdria en gran manera la capacitat expansiva, i sense
poetes la llengua catalana s'hauria vist mancada dels seus més
alts nivells de creativitat. No es tracta de fer un al·legat
utilitari de la poesia en tant que un mer producte de la indústria
cultural. Es tracta, en canvi, de situar-la al lloc que li correspon
en la vida cultural, acadèmica, institucional i literària
de la nostra comunitat lingüística tant pel bé del
sistema literari català com de la llengua pròpia.
|
