La capital del Pla de l’Estany ha hostatjat les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC

"Banyoles ens ha mostrat una lliçó modèlica de com es pot treballar una política escolar dels nouvinguts sense renunciar a una identitat lingüística. El Pla d'Escolarització Extensiva és una mostra que Banyoles sap afrontar els problemes". Així es manifestava Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica (SF) de l'IEC en finalitzar les Jornades itinerants que la SF celebra periòdicament en alguna ciutat dels territoris de parla catalana, i que s'han realitzat al Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) els dies 16 i 17 de juny. Martí i Castell es referia, entre d'altres aspectes, a l'èxit assolit per les aules d'acollida, un pla que distribueix equilibradament els alumnes autòctons i els arribats recentment per aconseguir que aquests darrers assoleixin una òptima competència lingüística en pocs mesos.

	La Sala Gòtica del CECB, durant les Jornades de la Filològica	Foto: Laura Portal/ El Punt

Les Jornades sempre han tingut com a objectiu principal prendre contacte amb els estudiosos locals i amb els educadors professionals de la llengua i la cultura de la zona. Segons Gemma Rigau, membre de la Secció Filològica de l'IEC i coordinadora de les Jornades, "la comarca del Pla de l'Estany és un indret on des de sempre hi ha hagut un interès viu per a la llengua i la cultura. És sorprenent, com a exemple, l'elevat nombre de filòlegs nascuts a la comarca que exerceixen professions relacionades amb la llengua i la cultura". Ara s'hi afegeix un altre factor: el 20 % de la població de Banyoles és immigrant (especialment procedents de Gàmbia, del Marroc, de Llatinoamèrica, d'Europa de l'Est, de la Xina, etc.) i aquest fet, afegeix Rigau, "fa que Banyoles presenti un interès sociolingüístic extraordinari".

L'interès que assenyala Rigau es va mostrar en les ponències que van presentar els educadors de la zona, els més assenyalats per parlar sobre la integració lingüística dels nous catalans. Els professors de primària i de secundària van saber transmetre, segons comenta Rigau, "la il·lusió i l'actitud positiva que presideixen les seves actuacions educatives i els bons resultats que n'obtenen a la vegada que van fer prendre contacte directe a la Filològica amb un món que a vegades queda una mica allunyat de la feina que es fa des de la Secció".

Segons un estudi sobre les aules d'acollida, dirigit pel catedràtic de la Universitat de Girona Ignasi Vila, els alumnes immigrats que van a aquest tipus d'aules dominen el català només en cinc mesos. Tot i això, els mestres i professors banyolins van deixar ben clar que la catalanització de l'alumnat nouvingut no depèn només dels educadors, ja que els factors sociolingüístics són determinants, i que a l'hora d'aconseguir un bon rendiment acadèmic entren en joc molts condicionants. Aquest estudi es refereix a la nova realitat, ja que certifica que els alumnes que tenen una bona base en la seva llengua, tenen menys dificultats per aprendre el català. Aquesta capacitat és encara major quan l'alumne és parlant d'una llengua romànica.

Tretze ponents en dues sessions

A més de les aules d'acollida, les Jornades de la Filològica van tractar altres assumptes. La trobada es va dividir en dues sessions acadèmiques obertes a tothom i seguides d'un llarg col·loqui. A la sessió de divendres es van presentar cinc ponències i, a la de dissabte, quatre, seguides de la cloenda a càrrec de Joan Martí i Castell, Jeroni Moner, president del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, i de Pere Verdaguer, membre de l'IEC i fill de Banyoles. En total hi van intervenir tretze ponents..

	Imatge d'una de les sessions de les Jornades de la Filològica

Entre d'altres, hi van participar Joan Julià-Muné, guanyador de l'edició d'enguany del Premi Prat de la Riba de l'IEC per l'obra Fonètica aplicada catalana. Dels fonaments a les aplicacions de les ciències fonètiques, que va parlar sobre les propietats fonètiques i morfològiques del parlar gironí; Joan Fort, que va comentar les fonts històriques que aporten informació sobre els topònims de la comarca; Àngel Vergés, que va realitzar una presentació sobre la literatura i cultura popular de la comarca de l'Estany; Mariàngela Vilallonga, que va presentar l'Atles literari de les terres gironines, que properament es podrà consultar per Internet, i del qual ja els vam informar en El Butlletí de l'IEC número 82; Josep Gifreu, que va exposar els seus estudis sobre Les polítiques de la diversitat cultural i les institucions internacionals, i Josep M. Nadal, que va presentar la conferència Malalts de llengua: llengües, fronteres, magnituds.

L'èxit assolit per les Jornades de la Secció Filològica, "a nivell acadèmic i humà, així com l'alta assistència per part del públic", com assenyala Joan Martí i Castell, ha posat de manifest l'interès de la SF per intensificar les sortides als territoris de parla catalana. Segons el president de la Filològica, "no cal que fem més Jornades, però sí volem incrementar el nombre de sortides, ja que per a la Filològica és important tenir contacte directe amb els professionals i docents dels territoris". "A més", afegeix Martí i Castell, "ens hem adonat de l'expectació singular que es crea als llocs que visitem i podem copsar el prestigi que té l'IEC". La Secció Filològica ja prepara les properes Jornades, que se celebraran a Andorra.

Dol per Josep Panisello

En la reunió plenària de la Secció Filològica a Banyoles, els reunits van expressar el seu dol pel traspàs de Josep Panisello, que morí el passat mes de maig. Aquest intel·lectual de les Terres de l'Ebre, home enamorat de la seva llengua i de la seva terra, treballador entusiasta i gran dinamitzador cultural, participà en les anteriors Jornades de la Secció Filològica a Morella el passat desembre, juntament amb Joan Beltran, amb la intervenció Els parlars de l'Ebre i el Maestrat en el context de la llengua formal, que serà publicada el 2007 en les actes de les Jornades. El president de la Secció Filològica ha tramès una carta de condol a la seva família.

Apunt sobre les Jornades, per Gemma Rigau:

Recull de premsa: