'Recerca
en directe': l'oportunitat de ser científic per un dia
L'IEC reclama al Congrés
dels Diputats igualtat de tracte per a la llengua de signes
catalana que per a l'espanyola
Puig
Salellas creu que el nou Estatut obre el camí per
al desenvolupament futur dels drets històrics de Catalunya
El
tercer Congrés Català de
Joves sociòlegs aplega 270 participants per debatre
sobre els reptes de la disciplina
Poesia
a l'Insitut
Els
arqueòlegs homenatgen Xavier Dupré
Els
microbiòlegs es reuneixen a RECAM 2006
El
retorn de la sífilis a Barcelona
Pau
Vila, el 'geògraf de Catalunya'
'Recerca
en directe': l'oportunitat de ser
científic per un dia
L'activitat
ha estat organitzada pel Parc Científic de Barcelona
amb la col·laboració de la Societat Catalana
de Biologia de l'IEC
|
|
Els visitants a la fira van poder informar-se
sobre les diverses activitats que presentaven els nou estands
de 'Recerca en directe' |
|
Acostar
el món de la recerca i de les investigacions científiques
al públic en general i als joves en particular. Aquest és
l'objectiu de la quarta edició de la fira Recerca en directe,
que s'ha dut a terme els dies 9 i el 10 de maig a l'edifici de La
Pedrera, a Barcelona, sota l'organització del Parc
Científic de Barcelona i la col·laboració de
la Societat Catalana
de Biologia (SCB), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Com es mesura la toxicitat dels contaminants d'un
riu? Què s'està fent per treure rendiment de les estratègies
contra la malària mentre s'espera la vacuna? Quantes formigues
viuen als boscos del Vallès? Per què tenim gana? Les
noves tecnologies de la informació poden ajudar a avançar
cap a la personalització de la medicina? Podem crear la nostra
pròpia televisió o cinema des de casa i penjar-ho a
la Xarxa? Com es fa un home del temps virtual? Què són
realment les galàxies? Què té a veure la mosca
de la fruita amb els avenços en l'estudi de les malalties
humanes?
Amb un esperit divulgatiu, la fira ha aportat respostes
senzilles i didàctiques a preguntes com aquestes, i ha donat
l'oportunitat als visitants d'utilitzar els equips de recerca i el
material de laboratori a més d'escoltar, en primera persona, les
explicacions dels investigadors. Els nou estands de la mostra han
aplegat projectes de química, medicina, ecologia, noves tecnologies,
astronomia i biologia.
"L'objectiu de la fira ha estat acostar
el món
de la ciència
als joves i inculcar-los la passió d'investigar per millorar
la qualitat de vida dels ciutadans", ha afirmat el director
del Parc Científic de Barcelona, Fernando Aparicio, i, en
paraules de Rosina Malagrida, comissària de la fira, "la
iniciativa ha d'ajudar a desterrar la dicotomia entre la cultura
i la ciència,
perquè la
ciència és cultura". Per la seva banda, Jaume
Reventós, president de la SCB, ha insistit en la importància
de la innovació en la recerca científica i ha expressat
la voluntat de "brindar als joves un entorn adient per crear
noves idees".
Les nou entitats que participen en el projecte Recerca
en directe són l'Institut d'Investigacions Químiques
i Ambientals de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions
Científiques; l'Institut d'Investigacions Biomèdiques
August Pi i Sunyer; la Unitat d'Ecologia de la Universitat Autònoma
de Barcelona; el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions
Forestals, entitat en la qual participa l'IEC; el Grup de Metabolisme
del Sistema Nerviós, de la Universitat Internacional de
Catalunya; el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona; la
Plataforma MediaCAT i la Fundació i2CAT, de la Universitat
Politècnica de Catalunya; l'Institut Universitari de l'Audiovisual,
de la Universitat Pompeu Fabra; el Departament d'Astronomia i Meteorologia
de la Universitat de Barcelona, i l'Institut de Recerca Biomèdica
del Parc Científic de Barcelona.
Valoració de la fira, a càrrec
de Jaume Reventós,
president de la SCB:
Reportatge fotogràfic :
Els estands de Recerca
en directe |
Formigues en viu: un tipus de societat
amb molt èxit
Biosensors i microbioassaigs: els nous
guardians de la salut i el medi ambient
El darrer continent per conquerir: el cervell
Connexió BCN-Àfrica contra la malària
Vida i miracles de les galàxies
|
Informàtica i biomèdica:
cap a la medicinapersonalitzada
Com es genera un home del temps virtual
La Internet del futur
La mosca de la fruita com a sistema model
en l'estudi de malalties humanes |
L'IEC
reclama al Congrés dels Diputats igualtat de tracte per
a la llengua de signes catalana que per a l'espanyola
El president de la
Secció Filològica, Joan Martí i
Castell, compareix davant la Comissió de Treball i Assumptes
Socials
"Reitero la sol·licitud
que la llengua de signes catalana s'inclogui en l'articulat del Projecte
de llei en igualtat de condicions que la llengua de signes espanyola."
Amb aquestes paraules va acabar la seva intervenció el president
de la Secció Filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan Martí i Castell,
en la sessió informativa de la Comissió de Treball
i Assumptes Socials que va tenir lloc al Congrés dels Diputats
el passat dimecres 10 de maig.
La sessió es va emmarcar en el debat sobre
el Projecte de llei pel qual es reconeix i es regula la llengua de
signes espanyola i s'estableixen els mitjans de suport a la comunicació oral
de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. La
comissió de la cambra baixa espanyola va demanar l'assessorament
i la intervenció de l'Institut d'Estudis Catalans, representat
pel president de la Secció Filològica.
En la seva compareixença, Joan Martí i
Castell va demanar "respecte a la diversitat lingüística"
i va recordar que es cau en l'error de "fer un paral·lelisme
improcedent amb les llengües orals", per tal com "la
llengua de signes espanyola i la catalana no conviuen a Catalunya
en un règim de bilingüisme comparable al català i
castellà orals".
El president de la Secció Filològica
de l'IEC va afirmar que el Projecte de llei "no reconeix explícitament
la identitat lingüística i cultural de cada comunitat
usuària
de la seva llengua de signes". Per aquest motiu va manifestar
la voluntat de l'acadèmia nacional catalana que les llengües
de signes espanyola i catalana siguin considerades "llengües
diferents per a comunitats diferents", de manera que es pugui "corregir
el greuge històric respecte a aquestes llengües i als
seus signants".
L'Institut d'Estudis Catalans va presentar, el juny
del 2005, la Gramàtica
bàsica de la llengua de signes catalana, editada en
format de CD-ROM per la Federació de
Persones Sordes de Catalunya, que va suposar un "pas
endavant sense precedents en l'acceptació i la protecció de
la llengua de signes catalana", va recordar Martí i
Castell.
Abans de la seva intervenció, el president
de la Secció Filològica
va demanar d'expressar-se en català. Davant la negativa, va
lamentar no poder-ho fer, tot expressant "l'esperança
que un dia no llunyà es pugui emprar, en totes les seus de
l'Estat, qualsevulla de les llengües oficials que enriqueixen
Espanya, sense haver de demanar permís a ningú"
Intervenció de Joan Martí i
Castell :
Reportatge sobre la llengua de signes en
català, publicat a El Periódico de
Catalunya:
Puig
Salellas creu que el nou Estatut obre el camí per
al desenvolupament futur dels drets històrics de Catalunya
El jurista analitza els continguts
del projecte en una sessió celebrada
a l'IEC
Josep
Maria Puig Salellas, ex president del Col·legi
de Notaris de Catalunya i membre de l'Institut d'Estudis Catalans,
creu que la definició que finalment consta en el nou
Estatut sobre els drets històrics de Catalunya "pot ser de
gran transcendència
cara al futur, sobretot en matèria fiscal". Puig Salellas
considera que "deixa un ampli camp per a la investigació solvent
i pot afavorir un nou desenvolupament en el futur", si bé va
lamentar el canvi imposat, al seu moment, pel Consell Consultiu de
la Generalitat, una decisió que va qualificar d'errònia.
|
|
Josep Maria Puig Salellas i Salvador Giner |
Foto: Montse
Catalan |
En una sessió celebrada a la seu de l'IEC,
Puig Salellas va subratllar que cal inscriure l'Estatut del 2006 "en
el marc d'un procés històric de recuperació institucional
que comença l'any 1914 amb la Mancomunitat i continua al llarg
del segle XX amb els textos de 1932 i de 1979".
Amb 314 preceptes enfront dels 72 de l'Estatut de
1979, l'actual projecte té, a criteri de l'eminent jurista,
una inflació de
continguts. En aquest marc, es regulen de manera detallada les competències,
incorpora aspectes nous, com la projecció internacional
de Catalunya, però també matèries que, "en sentit
estricte, són alienes a un estatut d'autonomia", ja que "els
partits polítics han volgut resoldre amb l'Estatut allò que
s'escau fer-ho amb les lleis ordinàries". "El nou Estatut
regula fins i tot una figura eventual com la del conseller primer" va
recordar, i entra en el detall d'institucions u organismes com el
Consell de Garanties Constitucionals, el Síndic de Greuges,
la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Aquesta minuciositat en determinats aspectes de l'organització institucional
fa que "per a qualsevol modificació que es vulgui introduir
al respecte caldrà anar a les Corts Generals a Madrid".
De forma semblant, el nou Estatut s'estén en el capítol
I, de drets, deures i principis rectors, on "sembla que els ciutadans
de Catalunya només tenen drets", amb "una redacció ambigua
que fins i tot produeix incomoditat".
Els avenços en matèria de llengua
Quant a la llengua, l'article 6.2 del nou Estatut
consagra la doble oficialitat i el dret i el deure de coneixement
d'ambdues llengües
per part dels ciutadans de Catalunya. Puig Salellas ha subratllant
la novetat que això suposa respecte a l'anterior text estatutari,
que només prescrivia el dret de conèixer i emprar el
català mentre la Constitució obliga a conèixer
tan sols el castellà. Tanmateix, creu que aquest avenç és
més simbòlic que real i es va mostrar escèptic
sobre què representarà en la pràctica, ja que "no
crec que, per exemple, vulgui dir que si un ciutadà de Catalunya
rep un text en català per part de la seva administració no
pugui demanar-ne la traducció al castellà".
En canvi, el nou text és més exigent quant als funcionaris,
als que es demana un nivell "adequat i suficient" de coneixement
del català. És el cas dels magistrats, jutges i fiscals
(article 102.2), el personal al servei de l'Administració de
Justícia (article 102.4), els notaris i registradors (article
147.1.b) i els encarregats del Registre civil (article 147.3).
Respecte a les competències, Puig Salellas,
reconegut especialista en dret civil i mercantil, va recordar que
el nou Estatut, davant l'erosió soferta en el sistema regulat
en el text del 79, estableix clarament la definició dels tres
tipus previstos: exclusives, concurrents i executives; les enumera
detalladament, i opera una ampliació del marc competencial
de singular importància.
En concret, va destacar l'assumpció de competències
en política d'immigració -inclosa la participació de
Catalunya en la determinació dels contingents–, Registre civil
–fins ara matèria exclusiva de l'Estat– i protecció de
dades de caràcter personal.
En els apartats referits al finançament, malgrat no haver
assolit objectius com ara disposar d'una Agència Tributària
catalana i única, el ponent creu que el nou sistema "facilitarà tresoreria
i aconseguirà que disminueixi el nivell d'endeutament de la
Generalitat". El nou marc "té deficiències, però presenta
també avanços notables respecte a la situació actual".
La intervenció de Josep
Maria Puig Salellas es va produir en una sessió sobre El
nou Estatut: el reconeixement dels drets històrics, a
la seu de l'IEC, organitzada per la Secció de
Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, presidida per
Joan Vilà Valentí, el qual la va presentar conjuntament
amb Salvador Giner, president de l'Institut.
Cal recordar que a primers de maig del 2004, l'IEC
va presentar un informe
sobre el projecte del nou Estatut davant del Parlament de Catalunya,
atenent la consulta que aquesta institució va formular a
l'Acadèmia nacional. L'informe fou elaborat sota la
direcció de
Josep Maria Puig Salellas i aprovat pel consell permanent de l'Institut.
informe
sobre el projecte del nou Estatut:
Comparativa entre l'Estatut de 1979 i el
text aprovat pel Congrés:
'El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya:
Guia de lectura':
El
tercer Congrés Català de Joves sociòlegs
aplega 270 participants per debatre sobre els reptes de la
disciplina
La
trobada va comptar amb la col·laboració de l'Associació Catalana
de Sociologia de l'IEC
L'associació Joves
en Sociologia va organitzar
el passat 28 i 29 d'abril "Mirades Crítiques", el
III Congrés Català
de Joves Sociòlegs i Sociòlogues a la Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials
de la Universitat de Barcelona i que va convertir-se en un punt de
trobada en el qual van debatre i compartir algunes de les inquietuds
de la seva professió.
Més
de 270 persones
–entre
estudiants i llicenciats de sociologia d'arreu dels Països Catalans–
van participar en el congrés, que va comptar amb la col·laboració
de l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'IEC. Els
participants van poder assistir a alguna de les cinquanta comunicacions
(agrupades en els àmbits
d'immigració,
teoria i metodologia, sociologia urbana, cultura i educació,
movimernts socials i renda bàsica
i treball i renda quotidiana) i a dues taules rodones.
|
|
Els participants al congrés van
reunir-se en tallers participatius |
Foto: David Safont |
La sessió inaugural va anar a càrrec
del sociòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya
(UOC)
Manel Castells, que va realitzar la ponència "La
sociologia al segle XXI", un repàs a la temàtica
de la seva obra i la seva vinculació
amb les possibilitats que en l'era de la informació s'obren
a la gent jove a partir de les noves eines tecnològiques. "Mirades
crítiques"
també va acollir dues taules rodones: "Eines digitals
i àudiovisuals en l'anàlisi sociològica"
i "Experiències
en la sociologia dels Països Catalans". També es
van organitzar tallers participatius que van permetre debatre entorn
la sociologia de qualitat a la universitat i la sociologia com a
professió. El congrés el va clausurar el president
d'Òmnium
Cultural, Jordi Porta.
L'objectiu del Congrés de Joves Sociòlegs
i Sociòlogues
es fomentar l'interès vers la recerca dels i de les estudiants
i joves professionals, oferint un espai per a la l'exposició i
discussió pública de treballs de recerca mitjançant
la presentació de ponències i comunicacions. El primer
congrés es va organitzar l'any 2000 a la Universitat de Barcelona,
i el segon, el 2002, a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Poesia
a l'Institut
Tres actes de 'Barcelona Poesia'
se celebren a les instal·lacions de l'IEC
|
|
El Pati de l'IEC es va convertir en l'escenari
de recitals de poesia a mitjanit |
Foto: Jordi Pedrola |
L'Institut d'Estudis
Catalans a Barcelona es va omplir de poesia amb motiu de la celebració del
desè 'Barcelona
Poesia', que va organitzar tres actes a la seu de l'Institut al carrer
del Carme. Sota el títol d''Una porta sense clau", el
passat 12 de maig va tenir lloc al pati de l'IEC, un concert de poemes
dins un espectacle multidisciplinari que va conjugar la recerca d'un
espai sonor i d'un espai visual; un petit viatge des de la reflexió i
les sensacions, a través
dels poemes, la música, el moviment, el ritme i les imatges.
Es van llegir poemes de la premi Nobel polonesa Wislawa Szymborska
(traducció de
J.M. de Sagarra Àngel); de l'israelià Lehuda Amikhai
(traducció de
Manuel Forcano); de Màrius Sampere i del francès Jacques
Prévert
(traducció de Miquel Desclot).
La següent cita de la poesia a l'IEC va tenir
lloc a la mitjanit del 13 de maig amb la presentació d'"Els
millors versos del nostre temps", un recull de la millor poesia
que actualment es fa en les diferents cultures de l'Estat espanyol.
Es tracta d'una selecció
estricta que va mostrar la pluralitat de tendències i la força
d'uns poetes que es mouen en diferents registres, que van des de
la poesia realista fins a les visions més trencades del món.
L'acte va comptar amb la participació d'Ernesto Pérez
Zúñiga, Eduardo Jordá, J.A. González
Fuentes, Miquel Ángel Velasco i Rafael Muñoz Zayas.
El tercer, i darrer acte dels celebrats a l'IEC,
va ser un recital de poesia zen del poeta japonès del segle
XVIII Ryokan. Hi van intervenir els recitadors
Jaume Comas i Marta Millà,
el mestre de shakuhaci, Horacio Curti, i hi van participar els
monjos del Dojo Zen de Barcelona.
Reportatge fotogràfic:
Els
arqueòlegs homenatgen Xavier Dupré
Vinculat a l'Institut i al
Servei d'Arqueologia de la Generalitat, va morir el passat 20 d'abril
a Roma
Arqueòlegs, familiars i amics
de Xavier Dupré, que
va morir el passat 20 d'abril a Roma a causa d'una llarga malaltia,
li van retre un sentit homenatge el passat 13 de maig a la seu de
l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. L'acte va comptar amb
un nodrit grup de persones que van voler homenatjar Dupré. Alguns
dels presents van ser:
Lluís Dupré,
Francesc Terrats,
Pilar Leon,
Maria Dolores Cánalich,
Xavier Aquilué,
Paco Beltrán,
Núria Rovirosa,
Juan Santos,
Fabiola Salcedo,
Felipe Criado,
Josep Maria Nolla,
Pedro Mateos,
Ricardo Olmos,
Jose Maria Luzón,
Joaquin Ruiz de Arbulo i
Walter Pagnotta.
Xavier Dupré i Raventós (Barcelona 1956 - Roma 2006),
doctor en Arqueologia Clàssica per la Universitat de Barcelona,
tenia una estreta vinculació amb l'IEC per la seva participació en
les Reunions Internacionals d'Arqueologia Clàssica. L'any
1993 va ser guardonat amb el Premi Puig i Cadafalch de l'Institut
per un treball sobre l'arc de Berà.
|
|
Un moment de l'homenatge a Xavier Dupré |
|
Dupré va formar part dels primers equips
del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, un cop restituït
aquest organisme amb la recuperació democràtica. Com
arqueòleg
de la Generalitat de Catalunya, l'any 1981 va ser adscrit als serveis
territorials de Tarragona, on va desenvolupar una important tasca
de documentació, conservació i investigació de
diferents jaciments de les comarques meridionals. Entre 1987 i 1990
va ser el director del Taller Escola d'Arqueologia de Tarragona (TED'A),
una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona, que va desenvolupar
un ampli programa de recuperació, investigació i difusió de
l'arqueologia de Tarraco.
El 1991 es va incorporar a la Escuela Española
de Historia y Arqueología de Roma, depenent del Consell Superior
d'Investigacions Científiques (CSIC), de la que, en el moment
de la seva mort, n'era vicedirector.
Recull de premsa :
Els
microbiòlegs es reuneixen a la RECAM 2006
Es tracta d'una trobada d'experts
en microbiologia organitzada per la Societat Catalana de Biologia
La seu de l'Institut a Barcelona va acollir la
Reunió Científica
Anual de Microbiologia (RECAM), organitzada per la Secció de
Microbiologia de la Societat Catalana
de Biologia i coordinada
per Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC, i per Jordi
Urmeneta, del departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia
de la Universitat de Barcelona.
|
|
Ricard Guerrero, secretari científic de
l'IEC, va ser un dels coordinadors de RECAM |
|
Amb el nom Unitat i diversitat en microbiologia,
les jornades van tenir com a objectiu debatre els avenços
recents en l'àmbit
de la microbiologia, presentar i posar en contacte diversos grups
dedicats a les ciències microbiològiques i promoure
activitats de col·laboració entre els diferents protagonistes.
La reunió està dirigida als experts dels diferents àmbits
de la microbiologia procedents d'universitats, de centres de recerca
i de la indústria, així com als ensenyants i professionals
interessats pels avenços de la matèria, i als estudiants
de les diverses branques de les ciències de la vida i de la
salut que es plantegen dedicar-se a la recerca en microbiologia.
La RECAM va estar distribuïda en quatre sessions,
en les quals es van tractar algunes de les línies de recerca
dels grups participants.
Programa i resum de les intervencions:
El
retorn de la sífilis a Barcelona
L'augment de casos d'aquesta
malatia és preocupant, segons els experts
Martí Vall,
director de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual del CAP Drassanes
(Servei Català de la Salut), va pronunciar la conferència Reemergència
de la sífilis i coinfecció amb VIH a Barcelona: una
combinació perillosa, a la seu de l'Institut d'Estudis
Catalans (IEC) a Barcelona. La sessió s'emmarcava dins
cicle Conferències
magistrals 2005-2006 , organitzat per la Secretaria Científica de
l'IEC.
Vall va analitzar els motius pels que després
d'anys de descens de la incidència de la sífilis, recentment
s'han documentat increments de casos de la malaltia en cinc ciutats
europees i nord-americanes (Londres, París, Amsterdam,
Chicago, San Francisco i Barcelona). L'augment és
considerat preocupant pels experts ja que una proporció elevada
dels casos estaven també infectats pel VIH. Les raons d'aquest
canvi de tendència són complexes, però es deurien
a canvis de comportament de risc (com l'ús d'Internet per
citar-se), moviments migratoris, contacte entre diferents grups poblacionals, ús
de drogues diverses i disminució de les pràctiques
sexuals segures en homes homosexuals. Aquests increments s'han documentat
en articles científics i butlletins epidemiològics
com ara MMWR del CDC i Eurosurveillance. En relació a Barcelona,
l'increment es basa sobretot en l'estudi publicat per l'equip del
doctor Vall a la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual
de Barcelona a Medicina Clínica.
Martí Vall és doctor en medicina i cirurgia per la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en
medicina preventiva i salut pública. Des del 2001, és
director de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual del
Centre d'Atenció Primària Drassanes. Martí Vall,
coautor de més de quaranta publicacions, ha estudiat l'epidemiologia
i prevenció de diferents malalties infeccioses, com ara l'hepatitis
vírica, la sida, altres malalties de transmissió sexual
o la tuberculosi. La seva àmplia experiència en medicina
preventiva i salut pública li ha permès participar
com a consultor en diferents programes de l'Organització Mundial
de la Salut (OMS), com ara en el Programa Global de Vacunes i Immunització i
en el Programa de Tractament i Prevenció de la Sida.
Les conferències magistrals de l'IEC es reprendran el pròxim
1 de juny, amb la presència del premi Nobel de Física,
Sheldon Glashow .
Resum de la conferència i currículum de
Martí Vall:
Estudi 'Reemergencia de la sífilis infecciosa
en varones homosexuales y coinfección
por el virus de la inmunodeficiencia humana en Barcelona, 2002-2003':
Memòria anual de la Unitat d'Infeccions
de Transmissió Sexual del CAP Drassanes:
Pau
Vila, 'el geògraf de Catalunya'
La Societat Catalana de Geografia
recorda el 125è aniversari del seu naixement amb una taula rodona
a l'IEC
|
|
Montserrat Sunyer i Ignasi Riera, en un
moment de l'acte d'homenatge a Pau Vila |
|
Pau Vila (1881-1980)
va ser membre de l'IEC, fundador de l'Associació d'Escriptors
en Llengua Catalana i el creador de la geografia científica
catalana. Per celebrar el 125è aniversari
del seu naixement (que serà el dia 29 de juny), la Societat
Catalana de Geografia va organitzar una taula rodona per parlar de
la figura, desconeguda per a molts, del que s'ha vingut a a anomenar
el "geògraf
de Catalunya". Pau Vila va ser l'impulsor de
l'ordenament de l'espai català, basat en les comarques. Vila, que va
néixer en una família humil de treballadors del tèxtil,
va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1976, tot i no haver
obtingut mai cap títol
acadèmic oficial.
Article “Pau Vila, el 'mestre'”, publicat
a La Vanguardia:
|