'Sóc una dona honrada' i 'Del que hom no pot fugir' integren el Volum I

	Mercè Rodoreda (tercera per l'esquerra) amb la família Murià i d'altres a Vil·la Rosset (Roissy-en-Brie) (16/10/1939)	Foto: Arxiu Mercè Rodoreda de l'IEC

La Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans ha recuperat amb quatre edicions crítiques les primeres novel·les de Mercè Rodoreda, publicades als anys trenta i que l'escriptora, quan va arribar a la maduresa, no va voler refer ni incloure en les seves obres completes. Es tracta de Sóc una dona honrada i Del que hom no pot fugir, que integren el volum I de Primeres novel·les, que s'acaba d'editar dins la col·lecció "Arxiu Mercè Rodoreda" de la Fundació, la mateixa col·lecció en la qual el 2002 es va editar el volum II d'aquesta obra, amb Un dia de la vida d'un home i Crim .

L'objectiu del projecte, dirigit pel doctor Joaquim Molas i elaborat per Roser Porta, és recuperar per al públic especialitzat les obres de joventut de l'escriptora més important de la literatura catalana, que fins ara eren molt difícils de localitzar, i oferir-les netes dels nombrosos errors tipogràfics dels anys trenta i amb una anotació crítica que les relacioni, d'una banda, amb el context del qual van sorgir, i, de l'altra, amb la resta de la producció de Mercè Rodoreda.  

El projecte, que es completarà en breu amb un llibre d'estudi de les quatre obres, no té una finalitat comercial, per això les quatre edicions es destinaran bàsicament a les biblioteques, universitats i altres centres on els estudiosos de Mercè Rodoreda hi puguin accedir fàcilment. La voluntat és omplir un buit en l'anàlisi de l'autora, sempre estudiada a partir d' Aloma, i conèixer en profunditat els seus orígens literaris i relacionar-los amb la producció periodística, d'assaig (el diàleg epistolar "Estils", amb Delfí Dalmau, dins el llibre Polèmica) i de narrativa curta del 1932 (tenia vint-i-quatre anys) al 1936, una època d'intensíssima activitat per a Rodoreda.

Mercè Rodoreda amb el cabell curt (1938)

Sóc una dona honrada? (Llibreria Catalònia, 1933), Del que hom no pot fugir (Dalmau, 1934), Un dia de la vida d'un home (Proa, 1934) i Crim (Rosa dels Vents, 1936) formen un conjunt unitari (perquè Rodoreda construeix aquests textos inspirant-se sempre en altres obres literàries i perquè tots tenen com a tema la impossibilitat de l'amor) i permeten descobrir una Mercè Rodoreda humorista i reconèixer-li un lloc dins la literatura catalana com a tal. La jove Rodoreda és tan humorista, irreverent i desmitificadora com Francesc Trabal o Joan Oliver. Fa humor sobre les heroïnes romàntiques, els cavallers com Don Joan i El paradís perdut, de Milton, a més de la Bíblia. Parodia el Faust de Goethe i el gènere policíac i exerceix com a cronista lúdica d'una època i dels seus protagonistes culturals. És una escriptora que, com en la maduresa, no creu en l'amor, i encara menys en l'amor idealitzat que presenten molts personatges de la literatura.

	Portada del 'Volum I'

Roser Porta, curadora de l’edició crítica

Roser Porta Espluga (la Seu d'Urgell, 1971) és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Després de seguir els dos cursos del doctorat de literatura contemporània, el 1997 va presentar a la Universitat de Barcelona el treball d'investigació (tesina) Paròdia i gènere: Crim, de Mercè Rodoreda. Edició i estudi, dirigit pel doctor Joaquim Molas, amb una qualificació d'excel·lent per unanimitat. Ha rebut ajuts de la Fundació Mercè Rodoreda per a l'estudi de les novel·les dels anys trenta, i el 1998 va rebre el Premi Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans pel treball Mercè Rodoreda, humorista.     

	Roser Porta	Foto: Tony Lara

 A més de tenir cura dels dos volums de Primeres novel·les, ha publicat "Mercè Rodoreda i el periodisme satíric. Clarisme i El Be Negre (1933-1935)" a Serra d'Or núm. 463-464 (juliol-agost 1998), i ha participat en el llibre catàleg col·lectiu Mercè Rodoreda, una poética de la memoria, amb motiu de l'exposició homònima a Madrid dins el programa Cataluña Hoy, l'abril del 2002. Actualment és cap de redacció a El Periòdic d'Andorra.

La Fundació Mercè Rodoreda de l'IEC

Recull de premsa: