Digestibilitat fecal i ileal
del greix i àcids grassos de diferents matèries grasses en el porc
en creixement.
Premi
de la Institució Catalana d'Estudis Agraris
Mercè Morales
Torrà, Marta Pascual i Roig i Xavier Rayo i Sarrias
Valoració i propostes de gestió
de les pastures de muntanya mitjana. Índex ecopastoral.
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1983 i ofert a un treball
d’investigació, bibliogràfic o d’assaig
sobre agricultura.
Bernat Ramos
i Perramon (accèssit)
Influència de l'aportació
continuada de fems de boví i de fertilitzant nitrogenat en el
rendiment i en el rentat de nitrogen líquid d'un cultiu de blat
de moro en regadiu.
Premi
de la Societat Catalana
d'Estudis Històrics
Antoni Sánchez
El trienni liberal a Lleida (1820-1823)
Projecte guanyador:
En aquest
treball d'investigació dedicat a la ciutat de
Lleida entorn dels anys 1820-1823 es pretèn esbrinar els
processos històrics que van desenvolupar-se a partir d'un
acurat estudi i anàlisi tant de la demografia, de l'urbanisme,
de l'economia, de la societat, de la política, de les seves
institucions, de l'àmbit militar, de la religió com
també de les manifestacions culturals lleidatanes al Trienni
Liberal.
El triomf del règim liberal a partir
de la insurrecció de Riego l'any 1820 va significar la continuació de
l'obra legislativa de Cadis de l'any 1812 i la implantació d'un
nou model governatiu que pretenia enderrocar els vestigis del feudalisme.
Però, paral·lelament es va iniciar una contrarevolució reialista
per tal d'enderrocar el liberalisme. Per lluitar contra l'atac
absolutista la Paeria (Ajuntament de Lleida) va organitzar la Milícia
Nacional, el cos armat del liberalisme. Aquesta va esdevenir la
principal força de xoc contra l'avenç reialista i
un factor clau per defensar i resistir la ciutat fins a convertir-se
en una de les darreres que van capitular. Concretament el 31 d'octubre
de 1823 davant del setge i la pressió de l'exèrcit
francès dels "Cent mil fills de Sant Lluís". Al final
d'aquest període Lleida es va trobar anquilosada en una
greu crisi, reclosa en un sistema hisendístic caduc i deficient,
condicionada per les constants lluites, per la paralització del
comerç, la manca d'infrastructures i l'escassa productivitat
agrària.
Pel que fa a l'evolució de l'Església
lleidatana en el Trienni liberal s'ha d'assenyalar que a l'igual
com havia succeït amb la Guerra del Francès, el govern
liberal va atacar les bases socials, econòmiques, culturals,
i sobretot polítiques de l'Església. A més
a més una gran quantitat de religiosos lleidatans van patir
la repressió del règim liberal. Sobretot, va destacar
l'atac contra el propi bisbe de Lleida, Simón Antonio de
Renteria i Reyes. Paral·lelament cal destacar la fractura
ideològica que es va produir dins del seu interior ja que
alguns eclesiàstics van manifestar postures liberals (per
exemple, Martínez Marina i Martín Laguna, aquest últim
va ser editor del "Semi Semanario Ilerdense"). Així doncs,
l'impacte del Trienni Liberal sobre l'Església lleidatana
va ser enormement negatiu, sobretot en l'àmbit econòmic,
afectant la seva preeminència i ensorrant la percepció dels
seus ingressos tradicionals, fet que va propiciar l'abandonament
del manteniment del culte religiós i la paralització en
la realització de la majoria de les seves funcions socials.
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1996 i
ofert a un treball
d’investigació, bibliogràfic
o d’assaig
sobre un tema d’història dels Països
Catalans.
Currículum d'Antoni Sánchez:
Premi
de la Societat Catalana
de Biologia
Anaïs Estrada Gelonch
Mecanisme molecular que regula
la retenció citoplasmàtica de NFAT5.
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1962 i ofert a un treball
d’investigació, bibliogràfic o d’assaig
sobre ciències biològiques.
Premi
de la Societat Catalana de Química
Josep Puigmartí i Luis
Organització supramolecular
de molècules orgàniques en cristalls, monocapes i fils.
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1962 i ofert a un treball
d’investigació, bibliogràfic o d’assaig
sobre química.
Premi
de la Societat Catalana de Tecnologia
Víctor Javier Cadarso Busto
Obtenció de guies d'ona òptiques
amb nucli buit basades en silici.
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1969 i ofert a un treball
d’investigació, bibliogràfic o d’assaig
sobre tecnologia.
Premi
Évariste Galois de la Societat Catalana de Matemàtiques
Ariadna Farrés Basiana
'Solar Sailing' en el Sistema
Terra Lluna.
Projecte guanyador:
Solar sailing és una tècnica de navegació espacial
basada en l'aprofitament de l'impuls produït per la reflexió de
la llum solar sobre una superfície reflectora anomenada
vela solar.
En aquest treball, es comença amb una introducció dels
conceptes bàsics sobre solar sailing i es discuteix
quins són els paràmetres bàsics que defineixen
els diferents tipus de vela. A continuació, es presenta
un recull de tot allò que s'ha publicat fins avui en solar
sailing .
Tot seguit, es presenten dos models per al moviment de la nau
al voltant de la Terra. Aquí, hem inclòs un dels
models continguts en la bibliografia i, a més, n'hem desenvolupat
un de nou, que combina l'efecte gravitacional de la Terra, Lluna
i Sol amb l'efecte de la vela. Per aquest últim model, hem
fet un estudi local de la dinàmica prop dels punts d'equilibri
del problema restringit de tres cossos (RTBP).
Finalment, discutirem tres maniobres per a escapar de l'atracció de
la Terra. En totes tres hem de fer rodar la vela d'alguna manera
per a poder guanyar energia i, així, augmentar el semieix
major.
Aquest treball és un primer pas per a aplicar les eines de
la teoria de sistemes dinàmics a la navegació espacial
amb
solar sailing.
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1962 i ofert a un treball
d’investigació, bibliogràfic o d’assaig
sobre matemàtiques.
Currículum d'Ariadna Farrés:
Premi
Jordi Porta i Jué de la Societat Catalana de Física
Ferran Macià i
Bros
Control de les correlacions
en freqüència de la
llum utilitzant tècniques d'achromatic phase matching.
Projecte guanyador:
L'estudi de la física de la informació i de la computació ha
estat una de les disciplines d'investigació més reconegudes
al llarg de les últimes dècades. La informació és,
a la fi, alguna cosa que es troba dins d'un sistema físic,
i la computació podem pensar que és allò que és
capaç de convertir aquesta part dels sistemes físics
en dispositius realitzables i controlables. Així doncs,
sembla que tant des del punt de vista de la ciència bàsica
com de l'aplicació tecnològica, els conceptes d'informació i
computació juguen un rol principal.
Aquest treball tracta sobre un aspecte concret d'un sistema físic,
la llum, el qual es pot utilitzar per molt diverses aplicacions
en informació quàntica.
Sobre la quantitat de sistemes físics proposats per a fer
pràctiques d'informació quàntica, els fotons
són, sens dubte, dels més utilitzats.
Algunes de les aplicacions més conegudes que es deriven
del control en freqüència dels fotons són la
creació d'alfabets multidimensionals per criptografia, la
sincronització de rellotges o OCT ('optical coherence
tomography' ). Cadascuna d'aquestes aplicacions requereix
diferents graus de correlació entre la freqüència
dels fotons; per exemple, per a OCT veurem que com més correlats
estiguin els fotons, més precisió en les imatges
es podrà aconseguir, mentre que per a la sincronització de
rellotges passa a l'inrevés. Així, resulta molt important
el control de l'estat en freqüència dels fotons.
A partir de les propietats no clàssiques dels estats quàntics
sorgeixen aplicacions molt interessants, i els estats entrellaçats
( entangled ) representen la clau per a realitzar experiments
impossibles des de la teoria clàssica.
Per aquest motiu, és crucial identificar mètodes per
preparar i explorar sistemes \emph{entangled}; en particular, cal
desenvolupar mètodes per a quantitzar l'entrellaçament
(
entanglement ).
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1962 i ofert a un treball
d’investigació, bibliogràfic o d’assaig
sobre física.
Currículum de Ferran Macià Bros:
Valentí Massana i Gràcia
(accèssit)
Caracterització d'un imant de
curvatura cobinat mitjançant sondes d'efecte Hall.
Premi
Lluís Casassas i Simó de la Societat Catalana de Geografia
Albert Llausàs i
Pascual. Recull
el diploma Anna
Llausàs
Caracterització i anàlisi dels
canvis paisatgístics de les closes a la plana de l'Alt Empordà
a una escala de detall per al període 1957-2001.
Descripció del premi:
Premi instituït l’any 1995 i ofert a un treball
d’investigació geogràfica.