El Butlletí de l'IEC

Un equip multidisciplinari, dirigit per l'enginyer Joaquim Agulló, treballa per enllestir-ne un prototipus abans de juny del 2007, centenari de l'Institut

La millora i modernització de la tenora, l'instrument més característic del so de la cobla, és el centre d'un projecte que impulsa l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sota la direcció de l'enginyer Joaquim Agulló, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC i catedràtic d'Enginyeria Mecànica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L'objectiu és crear una tenora millorada, que no presenti els problemes d'afinació i timbre de les actuals. El prototipus de la nova tenora es voldria enllestir per al seu possible ús en el concert antològic del Centenari, previst per al juny del 2007, dins els actes del commemoració dels cent anys de l'Institut, que dirigirà el compositor Joan Albert Amargós. Paral·lelament, la mateixa Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC desenvolupa un ambiciós projecte sobre l'estat del sòl a Catalunya i les Illes Balears, del qual informarem abastament al proper butlletí.

La tenora és un instrument derivat de la xeremia clàssica de l'arc mediterrani de la qual també en provenen altres instruments, com ara la gralla. S'ha conservat en un àmbit gairebé artesà per la seva escassa producció, que ha impedit que evolucionés vers una perfecció com la d'altres instruments de l'orquestra. Feta, llevat d'excepcions, de fusta de ginjoler, és l'única xeremia popular que es pot considerar culta, perquè té música escrita ja des del segle XIX .

És un instrument llarg, que es toca en horitzontal, complicat de sostenir i d'articular les notes, sobretot, a l'hora de doblar les del cos inferior. Això ha fet de la tenora un instrument únic al país, però que té alguns problemes per a produir un bon so, el principal dels quals és que "els forats de l'instrument no són on haurien de ser des del punt de vista acústic i això n'afecta l'afinació i el timbre", segons Joaquim Agulló. El president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC afegeix que "es pot corregir l'afinació o el timbre llimant o enxiquint una mica els forats, però és complicat millorar totes dues coses alhora. D'aquí que es digui que fer sonar una tenora és difícil, però fer-ne sonar dues alhora i que lliguin bé és gairebé impossible".

El projecte de l'IEC pretén corregir aquests defectes a través dels darrers coneixements en acústica, mitjançant experiments que en mesurin la seva identitat acústica i aplicant un model matemàtic que indiqui clarament com ha de ser la columna de l'aire del seu interior i la distribució i mida dels forats per a obtenir el so característic de la tenora, però sense dificultats innecessàries.

Per a dur a terme aquesta iniciativa, l'IEC compta amb un equip multidisciplinari que treballa en els diversos camps del projecte: un grup de la UPC , amb la física Anna Barjau, autora d'una tesi sobre l'acústica de la tenora; el Laboratori d'Acústica de La Salle -on es realitzen els experiments-, amb Sergi Soler, el seu responsable, que ha preparat l'instrument de mesura i el programa informàtic que el controla; el lutier Pau Orriols, especialista en instruments tradicionals catalans i l'encarregat de construir-ne els prototipus, i diversos músics professionals que els provaran i en suggeriran millores, entre els quals destaca Jaume Vilà, que Agulló qualifica com a "col·laborador infatigable en la recerca sobre la tenora els darrers vint-i-cinc anys", i Jordi Campos, que reuneix la doble condició de músic de tenora i especialista en acústica, que ha posat a punt el model matemàtic que s'empra en la investigació.

Els treballs de l'equip d'investigadors parteixen d'estudis efectuats en les tres darreres dècades amb l'objectiu de preservar l'heretatge cultural representat per la tenora, però sense disposar dels recursos actuals per al projecte i construcció de prototipus. Enguany, en el calendari de treball es preveu construir-ne tres prototipus. "Cadascun serà la millora de l'anterior i crec que seran suficients per a obtenir una bona tenora", afirma Joaquim Agulló. Quant a una possible data d'estrena, "seria molt bonic que un instrument impulsat per l'Institut es toqués per primer cop en el concert del Centenari", conclou.

Joaquim Agulló voldria que s'aprofités l'existència d'una tenora millorada per a altres objectius, com ara revifar la sardana -"hi ha poca gent jove que la balla, i algunes colles són tan encarcarades que van en contra de la mateixa filosofia d'un ball democràtic i obert a tothom"- o utilitzar-la per tocar altres tipus de música com, per exemple, la medieval. Per Agulló, "la tenora és un dels pocs instruments que encara deu sonar com sonaven les xeremies a l'edat mitjana, que la fa ideal per a concerts d'aquest tipus de música. A més, la calidesa del seu so la fa molt adequada per a concerts d'orgue i tenora".

La nova tenora és també un projecte esperat pels estudiosos que assistiran al Congrés Internacional d'Acústica Musical que se celebrarà el setembre del 2007 a Barcelona.

Reportatge fotogràfic: