El Butlletí de l'IEC

Carles Casacuberta (Olot, 1961) és doctor en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic de Geometria i Topologia de la Universitat de Barcelona des de 2001, i l'actual president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) de l'Institut d'Estudis Catalans (des de 2002). Casacuberta repassa en aquesta entrevista els principals problemes i l'estat de l'ensenyament de les matemàtiques en els estudiants de Secundària, els protagonistes de la Prova Cangur que es va realitzar el passat 21 de març.

Segons l'informe PISA 2003, Espanya es troba per sota de la mitjana europea pel que fa a la competència dels alumnes espanyols per a resoldre problemes matemàtics. A què creu que és degut?

Una bona resposta a aquesta pregunta requeriria una anàlisi acurada de molts factors, com se n'han fet moltes en els darrers mesos. Tanmateix, apuntaré dos fets que en la meva opinió han influït molt en els resultats no gaire bons dels estudiants catalans i espanyols. D'una banda, la dedicació horària a les matemàtiques en els centres de Secundària està clarament per sota de la majoria de països europeus. D'altra banda, les qüestions que es varen plantejar a l'alumnat en el procés de recollida de dades per a l'informe PISA eren de caire molt pràctic: no es pretenia mesurar els coneixements de matemàtiques de l'alumnat, sinó la seva capacitat per aplicar aquests coneixements en la resolució de situacions que requerien un xic de maduresa de raonament i una capacitat d'aplicació d'idees més abstractes. Això s'ensenya poc (per ara) als centres docents catalans i espanyols. Senzillament, l'alumnat no estava prou ben preparat per respondre preguntes d'aquest caire.

És prou bo l'ensenyament de les matemàtiques a Espanya? I a Catalunya, la situació és diferent?

L'ensenyament de les matemàtiques és bo a Catalunya i ho és a Espanya. S'han fet molts documents d'anàlisi de la situació en els darrers anys, la majoria dels quals admeten que els temaris de les assignatures a primària i a secundària són correctes. El que no és correcte és el nombre d'hores que es dedica a impartir aquests temaris. A Catalunya s'estan oferint actualment tres hores setmanals de matemàtiques a tots els cursos d'ESO i del Batxillerat, i en els primers anys de vigència de la LOGSE s'oferien fins i tot només dues hores setmanals en alguns cursos. A les altres comunitats autònomes de l'Estat s'estan oferint quatre hores setmanals de matemàtiques durant el Batxillerat, i les xifres varien entre tres i quatre a l'ESO, depenent del curs i de la comunitat. En el disseny inicial dels antics plans d'estudis de BUP i COU, els alumnes cursaven quatre, cinc, cinc, quatre, quatre i quatre hores setmanals de matemàtiques, respectivament, des del setè curs d'EGB fins a COU. Això significava pràcticament dos cursos més, en termes de dedicació horària total a les matemàtiques, respecte al que s'ofereix actualment. Finalment –això també és important dir-ho!– creiem que la reglamentació actual de l'ensenyament primari i secundari no afavoreix prou l'esforç personal de l'alumnat.

Com han anat la Prova Cangur d'aquest any?

Les proves Cangur, com ja hem dit en diverses ocasions, no són ni un examen ni una competició entre centres ni entre territoris. Són una festa matemàtica on l'alumnat ha de demostrar el seu enginy en una trentena de preguntes on precisament el volum dels seus coneixements matemàtics no és el que més compta, sinó la seva capacitat de raonament. Enguany hi han participat 16.853 alumnes de 485 centres de Catalunya, Andorra i la Comunitat Valenciana (on varen participar-hi 2.077 alumnes), i 3.100 més a les Illes Balears, on les proves Cangur es fan amb els mateixos fulls d'enunciats que editat la Societat Catalana de Matemàtiques, però amb recursos organitzatius propis.