|
Notícies |
||||||||||||||||||||||
|
Mercè Rodoreda, protagonista de la Diada de Sant Jordi en complir-se cinquanta anys de La plaça del Diamant Les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Reus reten homenatge a Ramon Amigó La Secció de Filosofia i Ciències Socials reflexiona sobre la realitat socioeconòmica del País Valencià Encarna Roca, investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona La Societat Catalana de Biologia, guardonada amb la Creu de Sant Jordi del Govern de la Generalitat Joan Veny i Paul Preston, guardonats amb els premis Pompeu Fabra 2012 Mercè Rodoreda, protagonista de la Diada de Sant Jordi en complir-se cinquanta anys de La plaça del Diamant
Les roses van ser les flors protagonistes de la Diada de Sant Jordi a l’IEC, però també la glicina blanca, el llessamí, la mimosa i la resta de flors que es poden trobar a les obres de Mercè Rodoreda al jardí que porta el nom de l’escriptora i que està situat a l’IEC. El jardí ha estat renovat amb motiu del cinquantè aniversari de La plaça del Diamant i la inauguració va tenir lloc el 23 d’abril, coincidint amb Sant Jordi. Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l'IEC, va fer-hi visites guiades i, a tocar del jardí, es va celebrar una lectura pública de La plaça del Diamant, en què van intervenir-hi el president de l’IEC, Salvador Giner; el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; les actrius Rosa Novell i Sílvia Bel, els escriptors Vicenç Villatoro i Carme Arnau, així com alguns membres de l’IEC, entre altres. El 23 d’abril també es va inaugurar l’exposició «Rodoreda, mirall de llengües. La plaça del Diamant, cinquanta anys», que es podrà veure fins al 20 de setembre. A més de plafons de l’exposició, que se centren especialment en les traduccions de la novel·la més coneguda de l’escriptora barcelonina, s’han instal·lat unes vitrines amb material sobre l’autora i La plaça del Diamant: des de la màquina d’escriure, les ulleres o la correspondència amb l’editor, Joan Sales, fins a reproduccions de diverses cobertes de traduccions de l’obra i retalls de premsa estrangera. També, una pantalla on es van projectant entrevistes fetes a l’escriptora. La inauguració de l’exposició va ser a càrrec de Salvador Giner, president de la Fundació Mercè Rodoreda; Joaquim Molas, membre de la Comissió Tècnica de la Fundació, i Marina Gustà, comissària. Com cada Diada de Sant Jordi, des de les deu del matí fins a les vuit del vespre hi va haver jornada de portes obertes. Els visitants van poder passejar pel claustre, la Sala Prat de la Riba i el jardí Mercè Rodoreda i admirar la capella barroca. Al claustre i a la Rambla hi va haver parades de llibres amb les publicacions de l’Institut. Article de Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l'IEC
Es clou al maig l’Any de la Paraula Viva, el centenari de la Secció Filològica de l’IEC
El Palau de la Música acollirà el dia 5 de maig l’acte institucional de cloenda de l’Any de la Paraula Viva, amb què s’ha commemorat el centenari de la Secció Filològica de l’IEC. En l’acte, que serà presidit pel conseller de Cultura Ferran Mascarell, es presentaran les diferents iniciatives que s’han dut a terme en els darrers mesos per a promoure la creativitat i el dinamisme de la llengua en tot el territori de llengua catalana. En aquest acte també es lliuraran els premis Pompeu Fabra 2012, que enguany han reconegut Joan Veny, membre de la Secció Filològica, i Paul Preston, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica. Els dies 8 i 9 de maig se celebraran tot un seguit d’activitats a la Casa de Convalescència, seu de l’Institut, que culminaran amb la festa de cloenda de l’Any de la Paraula Viva. Els dos dies hi haurà jornada de portes obertes a l’Institut i tothom qui vulgui podrà conèixer de primera mà els projectes que desenvolupa la Secció Filològica, com ara el Diccionari de la llengua catalana, la Gramàtica o l’Atles lingüístic del domini català. El dijous 9, a les set del vespre, el claustre de l’IEC acollirà la festa de cloenda, que serà presentada per Màrius Serra i inclourà les actuacions musicals de Miquel Gil, Franca Masu amb Fausto Beccalossi i els glosadors Mateu Xurí i Maribel Servera. Al País Valencià, els actes de cloenda es van celebrar el 27 d’abril, a Vila-real, en una jornada que va incloure un parlament del president de la Secció Filològica i la intervenció del periodista i membre de la mateixa Secció Joaquim Maria Puyal, i el 29 d’abril, al Grau de Castelló, diverses activitats en el marc de la 25a Festa per la Llengua. El 28 d’abril també es va cloure la commemoració a Eivissa, juntament amb el lliurament de les Mencions Sant Jordi 2012 de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Reus reten homenatge a Ramon Amigó
Divendres 20 i dissabte 21 d’abril, el Centre de Lectura de Reus va acollir les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC, que cada any se celebren en una població de l’àmbit lingüístic català, amb l’objectiu de mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, les Jornades van retre homenatge a Ramon Amigó, erudit reusenc i membre de la Secció Filològica, mort recentment, i s’emmarcaven dins la commemoració dels centenaris de la Secció Filològica i del I Congrés d’Ateneus de Catalunya. La sessió acadèmica del primer dia es va centrar en la figura de Ramon Amigó. Josep Moran, membre de l’IEC i director de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut, va ser l’encarregat de moderar la sessió, en què van intervenir Montserrat Corretger i Xavier Ferrer, professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Miquel Salvador Jassans, artista i professor d’art; Eugeni Perea, escriptor i historiador, i la filòloga Carme Plaza. La sessió va acabar amb la lectura de textos de Ramon Amigó. L’endemà, dissabte, la sessió va girar al voltant de la cultura i la llengua al Camp de Tarragona i va ser moderada per M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica. Jordi Ginebra i Xavier Rull, de la URV, van parlar sobre la creació lèxica en la premsa; Josep M. Martí, degà del Col·legi de Periodistes, va analitzar les particularitats de l’ecosistema mediàtic reusenc; Salvador Palomar, director de Carrutxa, es va centrar en la cultura carnavalesca a Reus, i Josep M. Murgades, de la Universitat de Barcelona, i Fina Masdeu, de l’IES Gabriel Ferrater, van oferir la conferència «Gabriel Ferrater: espais literaris entre la lingüística i la procacitat». La coordinació de les Jornades va anar a càrrec de Joaquim Mallafrè, membre de la Secció Filològica de l’IEC.
La Secció de Filosofia i Ciències Socials reflexiona sobre la realitat socioeconòmica del País Valencià
La jornada «País Valencià: societat, cultura i economia» va aplegar el 20 d’abril, a la Universitat de València, els membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, que van poder escoltar les reflexions que diferents personalitats van fer sobre la societat valenciana actual. L’objectiu de la trobada era, segons Josep González-Agàpito, president de la Secció, «fer una anàlisi crítica de les coordenades socials d’un territori, a partir d’un examen realitzat des del propi territori». La primera intervenció de la jornada va ser a càrrec de Manuel Alcaraz, professor de dret constitucional de la Universitat d’Alacant i exdiputat al Congrés espanyol, qui va parlar sobre «les paradoxes de la política valenciana en temps de crisi». Alcaraz va repassar les arrels sociològiques i econòmiques que expliquen l’actual hegemonia del Partit Popular i la falta de cohesió de l’oposició. Vicent Soler, catedràtic d’Economia Aplicada i degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, va ser l’encarregat d’analitzar la situació econòmica actual. Per a Soler, malgrat que l’estructura econòmica valenciana mostra una elevada especialització en sectors tradicionals i una escassa presència d’activitats pròpies d’economies més avançades, hi ha motius per a l’optimisme, ja que disposa d’una base industrial àmplia i diversificada. L’última ponència va ser a càrrec de l’assagista, editor i cap de redacció de L’Espill, Gustau Muñoz. Amb una conferència titulada «Una cultura condicionada», Muñoz va destacar la distància que hi ha actualment entre la intel·lectualitat i el conjunt de la societat valenciana, conseqüència d’unes determinades polítiques culturals i educatives entre d’altres causes. Encarna Roca, investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona
Encarna Roca, catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, magistrada de la Sala Civil del Tribunal Suprem i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona. L’acte acadèmic d’investidura va tenir lloc el 13 d’abril al Centre Cultural la Mercè, de Girona, i hi van assistir Salvador Giner, president de l’Institut, i la vicepresidenta Mariàngela Vilallonga. Encarna Roca, la primera dona que ha ingressat a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, ha centrat la seva recerca en el dret civil català i s’ha dedicat especialment al dret de família i al dret civil constitucional, matèries en les quals les seves publicacions constitueixen importants obres de referència. Així mateix, és la primera dona que va accedir a l’Alt Tribunal pel torn de juristes de reconegut prestigi i la quarta dona magistrada del Tribunal Suprem. Pertany a l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya des del 1980, on també és la primera dona membre de la institució. Des del 1983 és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, des del 1995.
La Societat Catalana de Biologia, guardonada amb la Creu de Sant Jordi del Govern de la Generalitat
El Govern de la Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, «per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua». La SCB és una de les quinze entitats que, juntament amb vint-i-cinc personalitats, ha rebut enguany aquest reconeixement. L’acte de lliurament dels guardons es va celebrar el 20 d’abril al Palau de la Generalitat. La Societat Catalana de Biologia rep el guardó en celebrar-se, enguany, el centenari del seu naixement. Fundada el 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, va ser la primera filial de l’IEC. Va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962 ―any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia― només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta. Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.
Joan Veny i Paul Preston, guardonats amb els premis Pompeu Fabra 2012
Joan Veny, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i Paul Preston, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut, han estat guardonats amb els premis Pompeu Fabra 2012, atorgats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els guardons tenen per objectiu reconèixer les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen a l’impuls de la llengua catalana en diversos àmbits. Joan Veny ha estat distingit «per la seva llarga trajectòria al servei de la llengua catalana com a professor i dialectòleg i també pel treball dialectològic al voltant de l’Atles lingüístic del domini català», obra que radiografia l’estat de la llengua a tot el territori de llengua catalana. Paul Preston ha estat guardonat «per la tasca de reconstrucció històrica de la repressió de l’exèrcit franquista envers Catalunya i la llengua i la cultura catalanes, fet que ha projectat arreu del món les dificultats històriques que ha patit la nostra llengua». Els premis seran lliurats al Petit Palau del Palau de la Música, en un acte que se celebrarà el dia 5 de maig i en què també es farà la cloenda de l’Any de la Paraula Viva, que ha commemorat el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Recull de premsa:
|
||||||||||||||||||||||
[1].jpg)
