|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
Les Primeres Jornades sobre Gestió de la Informació Científica apleguen prop de dos-cents professionals de la recerca Es presenta a l’IEC Manual del picapedrer, de Pere Ramírez Molas Properes cites
Les Primeres Jornades sobre Gestió de la Informació Científica apleguen prop de dos-cents professionals de la recerca
Investigadors i responsables, documentalistes i gestors dels sistemes d’informació d’universitats i centres de recerca van participar els dies 12 i 13 d’abril en les Primeres Jornades sobre Gestió de la Informació Científica, organitzades per l’Observatori de la Recerca de l’IEC. Les Jornades, que es van estructurar en cinc taules rodones i tres conferències, van aprofundir en l’accés, les tecnologies i el processament de la informació científica. L’obertura de la sessió va ser a càrrec de Salvador Giner, president de l’IEC, i Josep M. Martorell, director general de Recerca de la Generalitat, va pronunciar la conferència inaugural «Política científica del Govern de la Generalitat: L’economia basada en el coneixement». En el decurs de les Jornades es va posar de manifest —i així ho recullen les conclusions— que «els sistemes de gestió han canviat per afrontar una realitat cada cop més complexa. Superats els límits tecnològics, cal canviar les regles i sumar esforços cap a un objectiu comú. En el futur, la gestió de la informació es farà en consorcis, xarxes i sistemes d’aliances». L’open access (l’accés obert als continguts i la seva reutilització), l’open data (el lliure accés a les dades) i el web semàntic obert (l’enriquiment de continguts oberts a Internet) són realitats que es van analitzar a fons, ja que són «necessàries per a rendir comptes a la societat, facilitar la transparència i contribuir al desenvolupament científic». Una altra de les conclusions de les Jornades és que la gestió de la informació científica no s’ha incorporat a les agendes de política científica i que caldrà aprofitar el procés de preparació d’una futura llei catalana de la ciència. Aquesta primera edició de les Jornades ha servit de pont de connexió entre els agents implicats en la recerca, amb l’objectiu que treballin conjuntament, sumin esforços i alineïn les accions existents. Aquesta és una necessitat que es va fer evident durant els debats i a la qual es continuarà donant resposta en properes edicions, segons van anunciar els organitzadors. Les sessions de les jornades estan disponibles a la videoteca de l'IEC
Les grans fondàries marines centren el discurs d’ingrés a l’IEC del geòleg Miquel Canals
Miquel Canals, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va pronunciar el discurs d’ingrés a l’Institut, titulat «La Catalunya més desconeguda: una passejada per les grans fondalades marines», el dimecres 25 d’abril. Canals va explicar que en pocs anys hem passat d’una ignorància gairebé absoluta del relleu dels nostres fons marins a veure’l cada dia en els mapes d’informació del temps a la televisió. Segons Canals, això ha estat possible «gràcies a les noves tecnologies que, desplegades sobretot des de vaixells oceanogràfics, permeten cartografiar amb gran detall el fons marí des de gairebé la línia de costa fins a les profunditats més grans». El geòleg va apuntar que fa una dècada, quan es va disposar d’una cartografia prou precisa dels fons marins a Catalunya, i dels Països Catalans en general, es va iniciar una nova etapa, la d’investigar les relacions entre els processos meteorològics i oceanogràfics més dinàmics i l’estat i el funcionament de l’ecosistema marí, entès en el sentit més ampli. «A les nostres aigües, aquests són la convecció de mar oberta, les cascades d’aigües denses de plataforma i les grans tempestes», va afirmar Canals. Per al membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, «el conjunt d’investigacions lligades amb aquestes temàtiques han contribuït molt significativament a posar la ciència marina, en general, i la geologia marina catalanes en una altra mena de mapa, en el mapa del món». Una conferència sobre Primavera silenciosa, de Rachel Carson, obre la celebració del Dia de la Terra a l’IEC
Ara fa cinquanta anys, el 1962, Rachel Carson publicava Primavera silenciosa, un llibre que denunciava els usos perjudicials sobre els éssers vius ―en especial, els ocells― del diclorodifeniltricloroetà (DDT), que aleshores s’utilitzava com a insecticida. L’obra de Carson, considerada l’origen del moviment ecologista, va centrar la ponència «El poder de la paraula: Primavera silenciosa, un llibre que va canviar el món», que va oferir Mercè Piqueras, biòloga, editora científica, divulgadora i traductora. La conferència va obrir la celebració del Dia de la Terra a l’IEC el 19 d’abril. El Dia de la Terra se celebra el 22 d’abril arreu del món des del 1970 i pretén conscienciar la ciutadania sobre els problemes ambientals. A més de Piqueras, en la Jornada va intervenir Carlos M. Duarte, professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director de l’UWA Oceans Institute de la Universitat d’Austràlia Occidental. Duarte va parlar de l’Expedició Malaspina 2010, que té per objectiu explorar la biodiversitat marina i comprendre millor el funcionament de l’ecosistema marí, el més extens del planeta. Tal com va explicar el ponent, l’oceà conté, en bona mesura, les claus per a resoldre els grans reptes de la humanitat però l’exploració marina encara és una tasca pendent: per ara, només tres persones han descendit fins al Challenger Deep, el punt més profund de l’oceà, situat a gairebé onze mil metres de profunditat. Miquel Trepat, director del Zoo de Barcelona, amb la conferència «Zoo de Barcelona: aliat de la biodiversitat», va analitzar el paper dels parcs zoològics en la conservació de la biodiversitat i va parlar, entre altres, del cas del dragó de Komodo, l’espècie més gran de llangardaix existent. Finalment, Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i membre de l’IEC, va pronunciar la conferència «El paper dels governs subestatals en la lluita contra el canvi climàtic. L’estratègia catalana». Llebot va desgranar quins han estat els avenços, quant als acords internacionals del canvi climàtic, des de la signatura de la Convenció marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, el 1992, fins ara.
Es presenta a l’IEC Manual del picapedrer, de Pere Ramírez Molas
La Sala Pi i Sunyer de l’IEC va acollir l’11 d’abril la presentació del llibre de poemes Manual del picapedrer, de Pere Ramírez Molas. La presentació va ser a càrrec del president de l’IEC, Salvador Giner —autor del pròleg del llibre—, i va incloure les intervencions dels poetes Feliu Formosa, autor de l’epíleg, i Vinyet Panyella. Com escriu Feliu Formosa en l’epíleg, Pere Ramírez Molas, conegut com a Pirrus, no ha volgut fer una «obra monolítica», sinó un «petit popurri». La diversitat de poemes que componen el llibre segueixen una estructura original: la d’un claustre amb les quatre galeries, amb el pati central, les gàrgoles, els timpans i el cementiri. «Un claustre és (...) un recinte on se situa tot allò que en Pirrus ha pouat de la seva experiència humana, de lector i de dominador de l’idioma per tal que el lector s’hi endinsi amb un renovat desig de recerca, per trobar-hi tota mena d’estímuls que l’omplin i li produeixin plaer i satisfacció com a lector picapedrer que ha seguit aquest manual», escriu Formosa. Pere Ramírez Molas (Vic, 1933) és llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Va marxar de jove a Alemanya i a Suïssa, on va desenvolupar la trajectòria com a professor de literatura catalana i espanyola a les universitats de Basilea i de Friburg. Ha publicat treballs sobre narrativa hispanoamericana i sobre autors com Ausiàs March, Llull, Verdaguer, Cervantes i Calderón, entre altres.
Amics de l’Art Romànic presenta un llibre sobre el monestir de Sant Joan de les Abadesses
El llibre El monestir de Sant Joan de les Abadesses és un estudi exhaustiu de la història del monestir romànic des del segle IX fins al XX realitzat per experts i professors universitaris, l’edició del qual ha estat a cura de Marta Crispí i Míriam Montraveta. L’obra va ser presentada a l’IEC, el dia 16 d’abril, per Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en un acte organitzat per Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut. Arran de la consulta de documents de l’arxiu del monestir i de la bibliografia publicada en els darrers anys, ha estat possible apuntar i determinar l’abast de la intervenció en el monestir d’artistes d’època medieval i moderna, així com el paper determinant d’abats com Ramon de Bianya, Arnau de Vilalba i el fins ara el poc conegut Pere de Montcorb, figures cabdals en la renovació d’altars i de l’aixovar litúrgic i en la reconstrucció de l’església i el claustre al llarg dels segles XIV i XV. Tal com van explicar els autors, «la intervenció de l’important llinatge dels Morató en la decoració del cambril del Santíssim Misteri als segles XVII i XVIII i l’atribució d’altres de pintures, retaules i escultures a artistes de primera fila trenca amb el tòpic de decadència que ha envoltat el monestir durant aquestes centúries de penúria econòmica, guerres i setges». El llibre conclou amb un apèndix documental que recull tres visites d’abats al monestir, els anys 1430, 1618 i 1674, que descriuen amb detall l’església monàstica i permeten conèixer l’aspecte que oferia, i també un inventari del 1370, fins avui inèdit, transcrit abans de la Guerra Civil per l’arxiver del monestir mossèn Josep Masdeu.
|
|||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
