L’exposició «El Carxe, territori de frontera» es pot visitar a l'IEC fins al 15 de març

L’IEC ret homenatge a Maria Aurèlia Capmany  

L’IEC recorda la figura de Joan Solà a Palma

Joves investigadors dels Països Catalans comparteixen experiències a Palma

Es lliuren a l’IEC els premis de la II Olimpíada de Biologia

En breu

Properes cites

L’exposició «El Carxe, territori de frontera» es pot visitar a l'IEC fins al 15 de març  

Giner i Fran Ruvira, en la inauguració	IEC

El Carxe és el fragment més petit de la llengua catalana. La situació geogràfica que ocupa —en un extrem de la regió de Múrcia— i el fet d’haver-se format durant el segle XIX ha despertat l’interès dels estudiosos. La celebració del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1911, just en el moment de màxima expansió del Carxe, ha motivat l’exposició «El Carxe, territori de frontera», promoguda per la Delegació de l’IEC a Alacant, que es pot visitar a Barcelona, a la seu de l'Institut, fins al 15 de març.

Com va afirmar el lingüista i membre de l’IEC Joan Veny en la inauguració de la mostra, el passat 20 de febrer, «el català, en aquest racó de Múrcia, no té reconeixement jurídic i ha de ser objecte de protecció». En l'acte inaugural també van participar Salvador Giner, president de l'IEC, i Fran Ruvira, comissari de l'exposició.

L’exposició consta de dues parts: una destinada a donar a conèixer el Carxe (geografia, història, demografia, dialectologia, sociolingüística, estatut jurídic i cultura popular) i una altra que s’ocupa dels lingüistes relacionats amb la Secció Filològica de l’IEC que han estudiat aquest territori, com són Pompeu Fabra, Pere Barnils i Sanchis Guarner. A més dels panells amb informació escrita i gràfica, l’exposició inclou projeccions audiovisuals que permeten escoltar rondalles amb la veu dels autòctons del Carxe i veure fragments de la pel·lícula Orson West, de Fran Ruvira, basada en la visita que el director nord-americà Orson Welles va fer al Carxe als anys cinquanta a la recerca de localitzacions per a un western que no es va arribar a fer mai.

L’IEC ret homenatge a Maria Aurèlia Capmany

L'exposició es pot veure al primer pis	IEC

L’exposició «Maria Aurèlia Capmany: dona, escriptora i ciutadana», que es pot visitar fins al 10 de març al claustre de l’IEC, és un homenatge a l’escriptora amb motiu dels vint anys de la seva mort. L’exposició consta de nou plafons que destaquen la personalitat polièdrica de M. Aurèlia Capmany com a pionera del feminisme de postguerra, autora literària i referent generacional. També relaten els seus orígens i el pas per l’Institut-Escola de la Generalitat, el daltabaix de la guerra i la postguerra, la fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, l’esclat editorial dels anys seixanta i la culminació d’una llarga trajectòria ciutadana com a regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

En el marc de l’homenatge que l’IEC ret a l’escriptora, el dia 20 de febrer l’autor i director teatral Guillem-Jordi Graells va pronunciar una conferència a la Sala Prat de la Riba de l’IEC en què va repassar la trajectòria personal i creativa de Maria Aurèlia Capmany, «una dona generosa, capaç d’assumir tots els reptes i de renovar-se a si mateixa al llarg de tota la vida». 

Conferència de Guillem-Jordi Graells

Recull de premsa:

L’IEC recorda la figura de Joan Solà a Palma

L'acte es va celebrar a la UIB i a Can Alcover

Amb el títol «Homenatge al lingüista Joan Solà (1940-2010)», l’Institut, juntament amb el Departament de Filologia Catalana de la UIB i l’Obra Cultural Balears,  va recordar, el 23 de febrer, la figura del que va ser vicepresident de l’IEC. En l’acte, que es va celebrar al  matí a la Universitat de les Illes Balears i a la tarda a Can Alcover, hi van participar Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i Joan Corbera i Gabriel Bibiloni, professors de la UIB. A més de les conferències es va projectar l’audiovisual «Joan Solà, de viva veu».

Amb la conferència «Joan Solà, el llegat i l’exemple», Isidor Marí, va destacar la «capacitat científica i compromesa» del lingüista, «plenament conscient que calia una llengua referencial i fixar el català en el mateix rang que les altres llengües». Jaume Corbera, va titular al seva intervenció «Joan Solà, l’entusiasta científic de la llengua» i va afirmar que Solà «no donà mai un problema per resolt», mentre que Bibiloni, en la conferència «Les idees sociolingüístiques de Joan Solà» va manifestar que per a Solà «el català es troba lligat a la identitat. És l’ànima del país».

Recull de premsa:

Joves investigadors dels Països Catalans comparteixen experiències a Palma

Més d’un centenar de científics de diferents grups de recerca dels territoris de llengua i cultura catalanes van participar els dies 16 i 17 de febrer a la Setena Trobada de Joves Investigadors dels Països Catalans, que es va celebrar al Campus de la Universitat de les Illes Balears. L’objectiu de la trobada, organitzada per la Societat Catalana de Química, filial de l’IEC i la Universitat de les Illes Balears, és donar a conèixer les principals investigacions que s’estan fent en l’àmbit de la química.

La Trobada, que es realitza cada dos anys, serveix perquè els joves divulguin els seus descobriments i promoguin la comunicació entre diferents àrees de la disciplina. En l’edició d’enguany es van presentar un total de noranta-vuit ponències, es van celebrar tres ponències plenàries i la taula rodona «Investigació, sector públic vs. sector privat», en la qual van participar representants de les administracions públiques, de les universitats i de la indústria.

Recull de premsa:

Es lliuren a l’IEC els premis de la II Olimpíada de Biologia

Fotografia de grup amb els finalistes de la II Olimpíada

Jaume de Dios, de l’Escola Tecnos de Terrassa, ha obtingut la medalla d’or en la II Olimpíada de Biologia, una prova adreçada als alumnes matriculats del segon curs de batxillerat en un centre de secundària de Catalunya durant el curs 2011-2012 i que té per objectiu motivar el seu interès en l’estudi d’aquesta disciplina científica. Les proves es van celebrar l’11 de febrer, a la Universitat Autònoma de Barcelona, i els premis es van lliurar el dimarts 21 de febrer, a l’IEC.

La resta de guardonats són Marta Blanco, de l’escola La Miranda, de Sant Just Desvern, que ha obtingut la medalla de plata, i Xavier Hernández, de l’Escola Pia de Sitges, la de bronze. Tots tres, juntament amb dos classificats més, participaran en la fase estatal de l’Olimpíada de Biologia, que tindrà lloc a Múrcia el mes de març.

El mateix dia que es va fer l’acte de lliurament de premis, els setze finalistes de la II Olimpíada de Biologia van visitar les instal·lacions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar. L’organització de la II Olimpíada de Biologia és a càrrec de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, i de diverses institucions, organismes i universitats relacionats amb les ciències de la vida.