El Butlletí de l'IEC

La Societat Catalana de Biologia comença la commemoració del seu centenari, que culminarà el 14 de desembre d’aquest 2012, quan farà just cent anys que una colla de metges i biòlegs entusiastes encapçalats per August Pi Sunyer i Ramon Turró, des de la Universitat de Barcelona i els laboratoris municipals, van engegar una filial de biologia, la primera dins de l’Institut d’Estudis Catalans, que s’havia creat cinc anys abans. La Societat de Biologia va néixer amb uns sòlids valors de qualitat científica, iniciativa, compromís, internacionalització, cooperació, obertura a la societat i difusió dels coneixements que van caracteritzaran les seves activitats fins que les dictadures ho van estroncar. Tal com ens ha passat de manera recurrent als catalans, també els biòlegs van saber resistir i sobreposar-se, i ara fa cinquanta anys uns altres metges i biòlegs, amb Josep Alsina i Bofill i Pere Babot al davant, van tenir el valor de recomençar la Societat Catalana de Biologia.

La realitat del 2012 és una Societat Catalana de Biologia activa i diversa, amb uns mil cinc-cents socis i quinze seccions temàtiques de totes les àrees de la biologia i la biomedicina, amb seccions transversals d’estudiants, ensenyament, indústria i societat i amb seus territorials a Alacant, València, Balears, Lleida, Vic, el Vallès i el Pallars. Una societat que organitza una setantena d’actes anuals, que edita dues revistes i un full lexicogràfic de termes biològics i científics i que té la vocació de la formació, difusió i presència en la societat. Aquesta SCB és la que treballa en un context de creixement científic biològic espectacular, en coneixements que no solament integren les àrees pròpies de la biologia sinó que entronquen amb disciplines més allunyades com la cibernètica, l’enginyeria, el clima, l’economia o la lingüística. La nostra comprensió de la vida i el planeta per mitjà del cervell humà trenca contínuament fronteres i amplia l’acció dels estudiosos de la vida. Aquesta realitat es fa especialment palesa a Catalunya on el sector biomèdic és un pol de progrés en la investigació i en la nova indústria biotecnològica.

Amb el bagatge de la història i les ganes de respondre correctament als reptes del futur, la Societat Catalana de Biologia vol assumir els valors de qualitat, difusió, compromís, cooperació i obertura dels primers especialistes catalans de la biomedicina i posar-los al servei de la societat del present. Volem ser un referent del coneixement, la promoció i la difusió de la biologia i la biomedicina a Catalunya; volem promocionar els joves investigadors i volem ser, per tant, una plataforma útil per als biòlegs, metges, veterinaris, farmacèutics. Per això us convidem a compartir amb nosaltres els actes que es faran durant aquest any, i si no en sou socis, us animem a enrolar-vos a la SCB, a participar i acompanyar-nos en la realització del nostre futur.

Voldria finalment agrair l’ajut dels nostres col·laboradors i patrocinadors, de l’IEC i els membres de l’actual Direcció de la Societat, i en especial de tots els que, des dels equips directius, han estat treballant durant cent anys perquè la SCB no deixés de fer un camí de progrés científic i humà.

Informació i comunicació a Grècia i Roma

Edició a cura de Montserrat Jufresa
Societat Catalana d’Estudis Clàssics, 2011
ISBN: 978-84-9965-074-6
165 p.

El llibre reuneix l’aportació de diversos especialistes que analitzen com es va produir el procés de comunicació i transmissió de la informació a Grècia i a Roma. En aquestes societats l’ús de l’escriptura va permetre estructurar una xarxa complexa d’acumulació i intercanvi d’informacions i coneixement, que encara avui és la base del nostre saber com a ciutadans i com a individus. El volum mostra com l’antiguitat clàssica va ser conscient de la importància de la informació i, per aquest motiu, va afavorir sistemes per a emmagatzemar-la, ordenar-la, transmetre-la, difondre-la i controlar-la.

Aquest llibre aplega alguns dels treballs presentats en el curs La transmissió de la informació en el món antic, organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, societat filial de l’IEC, el juliol del 2007, i és el primer volum de la col·lecció «Els Peus d’Ícar».

L’article de Montserrat Roig glossa el valor de la imatge com un element poderós de la polis grega per a transmetre informació, sobretot de caire ideològic. Joana Zaragoza parla de la doble transmissió d’un saber concret, la medicina: distingeix entre el corrent científic i tècnic, que va ser comunicat amb una gran contribució del suport escrit, i la medicina popular, transmesa de manera oral. El text de Jaume Pòrtules és un estudi sobre la funció que tenien els diccionaris, els lèxics, les enciclopèdies i els reculls d’etimologies. L’article de Javier Velaza tracta de la utilització de l’epigrafia en el món romà com una eina d’informació, comunicació i propaganda. El treball de Josep Lluís Vidal mostra com es produïa l’edició i la venda de llibres al llarg de la història de Roma. Cèsar Carreras i Pau de Soto estudien el sistema de vies de comunicació terrestres, marítimes i fluvials de l’Imperi romà.

Francesca Mestres comenta com la informació i els coneixements sobre Grècia i la seva cultura van ser incorporats al món romà de manera ambivalent. Per acabar, Josep M. Escolà intenta establir un balanç de com els autors llatins cristians, a partir del segle iii, van procedir en relació amb els autors grecs i llatins que els havien precedit.

Estadística territorial de la provincia de Barcelona, 1858

Pedro Moreno Ramírez
Edició i estudi introductori a cura de José Ignacio Muro, Francesc Nadal i Luis Urteaga
Societat Catalana Geografia, 2011
ISBN: 978-84-9965-079-1

Pedro Moreno Ramírez (Porcuna, Jaén, 1819 - post 1890) va ser un destacat cartògraf espanyol del segle xix i un dels principals contractistes de l’estadística territorial, que entre 1851 i 1880 va aixecar plànols parcel·laris de seixanta-nou municipis de Catalunya i les Illes Balears. Aquest llibre és la primera edició d’una obra que, malgrat tenir un interès geogràfic i històric considerable, s’ha conservat manuscrita i gairebé inèdita durant un segle i mig. Moreno Ramírez la va enviar, el setembre de 1859, a la Comisión de Estadística General del Reino i, actualment, es conserva a l’Arxiu Històric de l’Institut Geogràfic Nacional, a Madrid.

Estadística territorial de la provincia de Barcelona, 1858 constitueix la primera aproximació quantitativa a la realitat territorial de la província de Barcelona. Les dades aplegades pel geòmetra permeten un coneixement força detallat i precís de variables essencials per a la història del territori de la província de Barcelona, com la distribució municipal dels usos del sòl, la norma territorial del tipus d’assentament humà i la localització de les construccions fabrils. D’altra banda, atesa la dispersió i la pèrdua d’una part de la documentació històrica de l’Administració provincial d’Hisenda de Barcelona, aquesta obra aporta l’únic mitjà per a conèixer la base estadística a partir de la qual es va efectuar el repartiment de la contribució territorial en aquesta província. L’obra consta de vint-i-cinc quadres estadístics.

L’edició, publicada per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, presenta un acurat estudi introductori titulat «Pedro Moreno Ramírez, geòmetra (1819 - post 1890)» realitzat per José Ignacio Muro, Francesc Nadal i Luis Urteaga, que permet conèixer qui era l’autor i en quin context històric i científic va elaborar l’obra. Hi ha, a més, tres annexos per a facilitar la consulta de la documentació estadística i geogràfica a què es fa referència. El llibre inclou un CD-ROMque conté una còpia digital del manuscrit original.

Jaume I. Commemoració del viii centenari del naixement de Jaume I. Volum I

Edició a cura de M. Teresa Ferrer i Mallol
Secció Històrico-Arqueològica. Institut d’Estudis Catalans
ISBN (obra completa): 978-84-9965-085-2
ISBN (volum primer): 978-84-9965-086-9

«Allò que som —i allò que no som— com a poble, ho devem, sobre manera, al temps del rei Jaume I. La divisió dels territoris de llengua, dret i cultura catalans en unitats polítiques diferents, amb totes les diferències que aquest fet va comportar, prové d’aquell regnat». Amb aquestes paraules, Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, presenta el primer volum d’aquesta obra, que és un recull de les conferències i els treballs de recerca que es van exposar en el Congrés Jaume I que la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC va organitzar l’any 2008 per commemorar el vuitè centenari del naixement del rei En Jaume.

M. Teresa Ferrer Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica i curadora de l’obra, és l’autora del capítol introductori del llibre, que és dedicat a la vida i a les gestes del «que és percebut com el rei més important que els catalans hem tingut». Salvador Claramunt completa aquesta introducció recordant el Congrés de Jaume I del 1908, el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó.

Aquest primer volum inclou les reflexions dels experts sobre el poder reial i les institucions de regne, la política internacional, la família reial i la política successòria, la figura de Jaume I i el món cultural i artístic de l’època.