|
Activitats
|
||||||||||||||||||||||||||
|
La influència de Pompeu Fabra en el valencianisme centra el darrer llibre de Vicent Pitarch Amics de l’Art Romànic inicia un cicle sobre els jueus a Catalunya L’exposició
«El Carxe, territori de frontera» es pot visitar a
l’Espluga de Francolí fins al 19 de febrer S’inaugura
l’exposició de fotografies «Natura catalana: rica i
plena», que es pot veure al pati de l’IEC fins el 29 de
febrer Properes cites
La influència de Pompeu Fabra en el valencianisme centra el darrer llibre de Vicent Pitarch
Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme, el darrer llibre de Vicent Pitarch, publicat per la Fundació Carles Salvador, recull i analitza un inventari considerable de documents i testimonis que confirmen l’acceptació que va tenir la doctrina fabriana entre els valencianistes durant el període clau de la República (1931-1939), una acceptació que, segons l’autor, ha continuat activa en el si de les generacions que arriben fins als nostres dies. En l’acte de presentació del llibre que es va celebrar a l’IEC el 19 de gener, Pitarch va afirmar que «no hi ha cap valencianista de l’època que no reconegués en Fabra una autoritat i una talla cívica, humanista, ètica i científica incomparable». Segons l’autor, un dels components bàsics i constants del valencianisme ha estat el compromís amb la llengua del país i, per tant, «a mesura que Pompeu Fabra emergia com a la primera autoritat en la codificació del català del segle xx, el mestratge fabrià s’havia de projectar més avall de la Sènia i s’havia de guanyar nombrosos adeptes, alguns tan rellevants com Carles Salvador, un referent indiscutible del valencianisme i del fabrisme alhora». Vicent Pitarch, que és membre de la Secció Filològica i delegat de l’IEC a Castelló, va destacar que la publicació d’aquest llibre coincideix amb la celebració de l’Any de la Paraula Viva, «un pont entre les commemoracions dels centenaris de la Secció Filològica (2011) i de les Normes ortogràfiques de l’IEC (2013), sense oblidar que al bell mig tenim el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló (2012)». L’acte de presentació del llibre es pot veure a la videoteca de l’IEC
Amics de l’Art Romànic inicia un cicle sobre els jueus a Catalunya
La conferència «Els jueus dins el context català dels segles xiv i xv», que Jaume Riera i Sans, antic facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, va pronunciar el 30 de gener a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, va obrir el cicle «Els jueus a Catalunya», organitzat per Amics de l’Art Romànic, societat filial de l’Institut. Durant tot el mes de febrer, s’oferiran conferències que abordaran diferents aspectes de la presència jueva a Catalunya. El 6 de febrer, Isabel Escandell Proust, professora de la Universitat de les Illes Balears, parlarà sobre l’èxode del poble jueu relatat i pintat a la Haggadah d’or. El 13 de febrer, Francesca Español, presidenta d’Amics de l’Art Romànic i professora de la Universitat de Barcelona, dedicarà una ponència a la iconografia antisemita. I el 20 de febrer, Victòria Mora, tècnica superior del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i responsable del Centre d’Interpretació del Call, clourà el cicle amb la conferència «El call de Barcelona. Vida quotidiana». Finalment, el dissabte 25 de febrer es
farà una visita guiada pel call de Barcelona, per a la qual cal
inscripció prèvia. Una conferència de Joan Ramon Rovira obre el cicle de conferències «Desendeutament i vectors de creixement a l’economia catalana»
Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, va inaugurar el 23 de gener el cicle «Desendeutament i vectors de creixement a l’economia catalana», que organitza la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC, amb la conferència «Desendeutament i creixement econòmic». En la seva intervenció, Rovira va explicar que hi ha tres restriccions per al creixement: el dèficit públic, el dèficit de competitivitat i el dèficit de confiança empresarial. A Espanya, el creixement és degut fonamentalment a una demanda interna i això ha comportat, segons el ponent, «un endeutament amb l’exterior, i aquest és un fet preocupant». Tot i que «estem molt endeutats», la càrrega del deute ara «és inferior a la del 1990», i això es deu al fet que «encara que s’ha incrementat el nivell de deute, han baixat molt els tipus d’interès». Rovira va concloure la conferència afirmant que cal fer una anàlisi completa de la demanda energètica, d’una banda, i de la problemàtica del sector immobiliari, de l’altra. Quant a la demanda energètica, «una menor dependència energètica seria la millor contribució per a minorar l’absorció de les importacions i això tindria efectes nets sobre el creixement econòmic». La conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC
L’exposició «El Carxe, territori de frontera» es pot visitar a l’Espluga de Francolí fins al 19 de febrer
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí acull fins al 19 de febrer l’exposició «El Carxe, territori de frontera», promoguda per la Delegació de l’IEC a Alacant amb motiu de la commemoració del centenari de la Secció Filològica. El Carxe és el fragment més petit de la llengua catalana. La situació geogràfica que ocupa —en un extrem de la regió de Múrcia— i el fet que es formés durant el segle xix ha despertat l’interès dels estudiosos. L’exposició consta de dues
parts: una destinada a donar a conèixer el Carxe (geografia,
història, demografia, dialectologia,
sociolingüística, estatut jurídic i cultura popular)
i una altra que s’ocupa dels lingüistes relacionats amb la
Secció Filològica de l’IEC que han estudiat aquest
territori, com són Pompeu Fabra, Pere Barnils i Sanchis Guarner.
A més dels panells amb informació escrita i
gràfica, l’exposició inclou projeccions
audiovisuals que permeten escoltar rondalles amb la veu dels
autòctons del Carxe i veure fragments de la
pel·lícula Orson West, de Fran Ruvira, basada
en la visita que el director nord-americà Orson Welles va fer al
Carxe als anys cinquanta a la recerca de localitzacions per a un
western que no es va arribar a fer mai. La inauguració de l’exposició a l’Espluga de Francolí va ser el 13 de gener, a càrrec de l’escriptor i membre de l’IEC Josep Vallverdú. En l’acte van intervenir Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Fran Ruvira, comissari de l’exposició. Durant el mes de desembre, l’exposició es va poder visitar a la Universitat d’Alacant i, a partir del 20 de febrer, serà a Barcelona, a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC.
Les relacions entre la ideologia i la tecnologia centren la segona sessió del cicle «Cine i ciència»
The City és un
documental dirigit per Willard Van Dyke i Ralph Steiner i amb el
guió de l’historiador i filòsof de la
ciència estatunidenc Lewis Mumford. Estrenat en la secció
de ciència del pavelló dels Estats Units de la Fira
Mundial de Nova York del 1939, és una defensa de les ciutats
jardí com a opció urbanística de futur.
Setanta-tres anys després de l’estrena, la
pel·lícula es va projectar el 12 de gener, a l’IEC,
en la sessió titulada «Llums i ombres de la tecnologia:
les tecnocràcies dels anys trenta a la llum del documental The City,
de Lewis Mumford», que s’emmarca dins el cicle «Cine
i ciència», coordinat per Carlos Tabernero i organitzat
per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i
de la Tècnica, filial de l’IEC. L’objectiu del cicle
és analitzar el cinema com un espai on es posen de manifest les
complexes relacions entre la ciència i el públic i on
experts i profans interaccionen dins els processos de
construcció sociocultural de la ciència, la medicina i la
tecnologia en el segle xx. Prèviament a la projecció del documental, Juan Carlos García, Jaume Sastre i Jaume Valentines, del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB), van oferir una explicació detallada de la pel·lícula. García, Sastre i Valentines van explicar que es va elegir The City «per a explorar el debat polític sobre la tecnologia als Estats Units durant els anys trenta i per a obrir un debat sobre el significat de la tecnocràcia, ahir i avui», una paraula que, durant el segle xx i en aquests primers anys del segle xxi, s’ha pronunciat en contextos diversos i amb significats diferents. El cicle, que consisteix en cinc sessions, es va iniciar el 30 de setembre de 2011 amb la projecció de la pel·lícula Salamandra (1928), de Klaus Taschwer, i finalitzarà el 17 de maig de 2012. La pròxima sessió, amb el títol «Natural History Filmmaking / Science on Television», se celebrarà el 9 de febrer i serà coordinada per Tim Boon, del Museu de la Ciència de Londres.
S’inaugura l’exposició de fotografies «Natura catalana: rica i plena», que es pot veure al pati de l’IEC fins el 29 de febrer
Quaranta fotografies en gran format de mamífers, aus, insectes, éssers unicel·lulars i paisatges són els protagonistes de l’exposició «Natura catalana: rica i plena», que es pot veure al pati de l’IEC fins al 29 de febrer. Es tracta de la primera exposició que organitza la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN), membre de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC. L’exposició es va inaugurar a la Sala Prat de la Riba el 24 de gener, en un acte durant el qual es van projectar les fotografies i els autors van explicar les tècniques que van utilitzar per a cadascuna. Tot seguit, es va poder veure un audiovisual realitzat pel fotògraf Francesc Muntada fet a partir d’un centenar d’imatges preses pels socis de la SCFN arreu del món.
|
||||||||||||||||||||||||||
    |
||||||||||||||||||||||||||
