|
Notícies |
||||||||||||||
|
Francesc Homs i Salvador Giner presenten el llibre Història de la Generalitat de Catalunya L’exposició
«El Carxe, territori de frontera» es pot visitar a la
Universitat d’Alacant fins al 12 de gener Es presenta Vi, cos i cervell,
el primer llibre que s’endinsa en la complexitat del cervell
humà a l’hora de convertir els estímuls en
sensacions La Societat Catalana de
Biologia presenta als socis i als membres de les altres filials de
l’IEC els actes commemoratius del seu centenari El DVD Pop lletrat, d’Enderrock; el microespai de TV3 Català a l’atac, i el concurs de microrelats de l’Institut Ramon Llull, es presenten a l’IEC L’IEC
lamenta la mort de Josep Llobera, gran defensor i difusor del
català, i corrector lingüístic de l’Institut
durant disset anys Francesc Homs i Salvador Giner presenten el llibre Història de la Generalitat de Catalunya
El llibre, publicat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, és una obra científica d’alta divulgació que cobreix tota la història de la Generalitat, «una de les nostres institucions històriques més significatives i més originals en el context europeu i que ha tingut un recorregut més llarg», com destaca M. Teresa Ferrer i Mallol, directora de l'obra i presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC. La presentació del llibre va ser el 30 de novembre, al Palau de la Generalitat, a càrrec de Francesc Homs, portaveu del Govern, i Salvador Giner, president de l’Institut. Hi van intervenir M. Teresa Ferrer i Mallol, i Josep M. Roig, coordinador del llibre. El volum està dividit en tres blocs —època medieval, època moderna i època contemporània— que inclouen diversos capítols, escrits cada un per un especialista en la matèria. Els capítols corresponents a l’època medieval segueixen dues línies, una d’estrictament cronològica i una altra sobre l’estudi de l’economia i la nova fiscalitat administrada per la Generalitat. Hi ha cinc capítols que analitzen l’evolució de la Diputació del General a l’edat moderna, i el capítol titulat «Catalunya sense Generalitat» enllaça l’antiga Generalitat i la contemporània, que és analitzada fins a l’any 2004. Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys va ser encarregat per la Generalitat a la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC amb motiu de commemorar el sis-cents cinquantè aniversari del naixement de la institució. Els autors que han col·laborat en la redacció dels diferents capítols són: Albert Balcells González, Francesc Bonamusa Gaspà, Jordi Casassas Ymbert, Maria Teresa Ferrer Mallol, Joaquim Garriga Riera, Eduard Martí Fraga, Mercè Morales Montoya, Pere Ortí Gost, Miquel Pérez Latre, Antoni Riera Melis, Josep M. Roig Rosich, Manuel Sánchez Martínez, Eva Serra Puig, Antoni Simon Tarrés, Jaume Sobrequés Callicó i Joan Villarroya Font.
L’exposició
«El Carxe, territori de frontera» es pot visitar a la
Universitat d’Alacant fins al 12 de gener
El Carxe és el fragment més petit de la llengua catalana. La situació geogràfica que ocupa —en un extrem de la regió de Múrcia— i el fet d’haver-se format durant el segle XIX ha despertat l’interès dels estudiosos. La celebració del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1911, just en el moment de màxima expansió del Carxe, ha motivat l’exposició «El Carxe, territori de frontera», promoguda per la Delegació de l’IEC a Alacant, que es pot visitar fins al 12 de gener a la Universitat d'Alacant. L’exposició consta de dues parts: una destinada a donar a conèixer el Carxe (geografia, història, demografia, dialectologia, sociolingüística, estatut jurídic i cultura popular) i una altra que s’ocupa dels lingüistes relacionats amb la Secció Filològica de l’IEC que han estudiat aquest territori, com són Pompeu Fabra, Pere Barnils i Sanchis Guarner. A més dels panells amb informació escrita i gràfica, l’exposició inclou projeccions audiovisuals que permeten escoltar rondalles amb la veu dels autòctons del Carxe i veure fragments de la pel·lícula Orson West, de Fran Ruvira, basada en la visita que el director nord-americà Orson Welles va fer al Carxe als anys cinquanta a la recerca de localitzacions per a un western que no es va arribar a fer mai. La inauguració de l’exposició va
ser el 2 de desembre, a la Sala Miguel Hernández de la Seu
Universitària Ciutat d'Alacant, a càrrec de Brauli
Montoya, delegat de l’IEC a Alacant, i Catalina Iliescu,
directora de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant.
«És un llibre total», és un treball «extraordinari, fruit de quaranta anys d’experiència». Així va definir Salvador Alegret, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, l’obra Vi, cos i cervell, de l’enòleg Ramon Viader, durant la presentació que se’n va fer el 14 de desembre a l’Institut. El llibre, publicat per l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, és el primer que s’endinsa en la complexitat del cervell humà a l’hora de convertir els estímuls en sensacions i anomenar-les correctament. En l’acte van participar, a més d’Alegret i l’autor, Josep Obiols, president de l’ACCA, i Manuel del Valle, professor del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va pronunciar la conferència «Llengua i artificial i vi». Viader dedica una part important de
l’obra a la fisiologia del sistema nerviós humà i
presenta alguns aspectes de funcions cognitives fins ara ignorats
totalment. Se centra en el vi perquè, tal com afirma Josep
Obiols, «és un producte molt adient per a
l’anàlisi sensorial, ja que la gran varietat i les petites
proporcions dels components permeten a l’anàlisi sensorial
amb l’anàlisi fisicoquímica, gràcies a la
finesa dels sentits i la capacitat de memòria del cervell
humà». L’autor desgrana en detall els
sistemes anatomicofisiològics, amb l’objectiu de facilitar
al lector una millor comprensió del funcionament de
l’aparell sensorial, i descriu de quina manera l’ambient en
què es troba el tastador, la pròpia fisiologia i les
condicions de salut poden afectar els resultats de les anàlisis.
I aquest és un enfocament inèdit, ja que no apareix en
cap de les obres clàssiques. Vi, cos i cervell s’adreça,
tal com ha recalcat l’autor, «no solament a estudiants
d’enologia, professionals i afeccionats al vi, sinó
també a professionals del sector de
l’alimentació», ja que la major part dels continguts
són aplicables a l’anàlisi sensorial de qualsevol
aliment.
La Societat
Catalana de Biologia presenta als socis i als membres de les altres
filials de l’IEC els actes commemoratius del seu centenari
El 14 de desembre de 1912 va néixer la primera filial de l’Institut d’Estudis Catalans: era la Societat de Biologia de Barcelona ―ara, Societat Catalana de Biologia (SCB)― i la presidia el doctor August Pi i Sunyer. Per a commemorar el centenari de la SCB, s’han previst tot un seguit d’activitats per al 2012, el tret de sortida de les quals serà el dimecres 18 de gener, dia en què se celebrarà l’acte inaugural. Per a presentar aquestes activitats als socis de la filial i als representants de les altres filials de l’IEC, el 16 de desembre es va celebrar un acte en què van participar Joandomènec Ros, vicepresident de l’IEC; Josep Gonzàlez i Sastre, president de la Secció de Ciències Biològiques; Francesc Vallverdú, delegat del president de l’IEC per a les societats filials, i Lluís Tort, president de la SCB. Durant l’acte inaugural es presentarà un volum extraordinari de la revista de la filial, Treballs de la Societat Catalana de Biologia, elaborat amb motiu del centè aniversari, i es pronunciaran tres conferències: «Història de la SCB», a càrrec de Josep Maria Camarasa, doctor en biologia i secretari general de la SCB entre els anys 1979 i 1981; «Les societats científiques», a càrrec d’Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York i, finalment, «La recerca biològica a Catalunya», per part de Jordi Camí, doctor en medicina, especialista en farmacologia clínica, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall. Durant l’any, també està previst que se celebri un acte sobre ensenyament de la biologia i un altre centrat en la recerca; a principi de juliol, es farà un congrés internacional. Amb totes aquestes activitats, la SCB té per objectius donar a conèixer la SCB al conjunt de la societat, posar de relleu la importància de l’estudi i la recerca en biologia per al futur de la humanitat, explicar amb detall què fan els professionals de la biologia i motivar l’interès per la biologia entre la societat. La SCB té més de mil cinc-cents socis, entre els quals hi ha professionals, estudiants i aficionats. És formada per seccions territorials a València, Alacant, Lleida, les Balears, Vic, el Vallès i el Pallars, i també per diverses seccions temàtiques i transversals.
El DVD Pop lletrat, d’Enderrock; el microespai de TV3 Català a l’atac, i el concurs de microrelats de l’Institut Ramon Llull, es presenten a l’IEC
El DVD Pop lletrat: lletres sentides; el microespai de TV3 Català a l’atac, i el concurs de microrelats mitjançant el Twitter de l’Institut Ramon Llull ―tres iniciatives que s’emmarquen dins l’Any de la Paraula Viva, que commemora el centenari de la Secció Filològica de l’IEC―, es van presentar el dijous 15 de desembre, en una roda de premsa. Hi van intervenir, a més del president de la Secció, Isidor Marí, alguns dels protagonistes de cada iniciativa. «Els de la meva generació patim un trauma, i és una falta de la lletra de la cançó “Boig per tu”, de Sau: en comptes de dir reflectir, que és el que seria correcte, diu reflexar», va explicar Màrius Serra, durant la presentació de Pop lletrat, «i contra això, contra una cançó que han cantat i canten milers de goles, l’IEC no hi pot combatre». Amb aquest exemple, el lingüista i escriptor volia explicar com les cançons «són la manera més eficaç i influent de la cultura de masses per a garantir la riquesa i l’evolució de la llengua». Pop lletrat: lletres sentides és un DVD documental de cinc capítols en què Màrius Serra dialoga amb cinc músics de tots els territoris de llengua catalana: Cris Juanico, Feliu Ventura, Quim Vila, Carles Sanjosé (Sanjosex) i Xarim Aresté (Very Pomelo), amb l’objectiu d’analitzar les paraules que usen en les seves cançons. Es tracta d’un projecte del Grup Enderrock, que ha rebut el suport de l’IEC i el TERMCAT, la Institució de les Lletres Catalanes, la Direcció General de Política Lingüística i Linguamón. La idea de tirar endavant aquest projecte va sorgir arran de la celebració del vint-i-cinquè aniversari del TERMCAT i l’objectiu era, tal com va explicar la directora, Rosa Colomer, «parlar de la neologia però d’una manera lúdica i donar als joves idees sobre com en pot ser, de creativa, la llengua». D’altra banda, Català a l’atac és un microespai de quaranta-cinc segons que TV3 posarà en marxa properament i que té per objectiu desplegar la immensa riquesa de la llengua catalana. Català a l’atac parteix del cèlebre palíndrom amb la finalitat de difondre aspectes del català de manera entretinguda i amb sentit de l’humor. Aquest espai ha estat ideat i dirigit per Enric Gomà, amb Josep Maria Martorell a la realització i Pep Presas al disseny gràfic. Finalment, durant la roda de premsa es
van anunciar els noms dels microrelats premiats en el concurs que van
organitzar l’Institut Ramon Llull i l’IEC i que
s’adreçava als estudiants de català a
l’exterior. El microrelat guanyador va ser: «Ella deixa la
nota al llit: “Papa, m’han robat, apallissat, violat. Em
moriré! Comprendràs que un 3 d’anglès no
és greu”», de Mélissa Séchery,
estudiant de català a la Universitat de Rennes II (Universitat
de l’Alta Bretanya). Atesa la qualitat dels treballs, el jurat va
considerar oportú concedir un accèssit al relat
«Pastanagues a la mitjanit, arròs al matí,
cafè i te a qualsevol hora del dia, però sobretot a la
nit. Som un desastre», de Daria Prokakhina, de la Universitat
Estatal de Sant Petersburg. En total, hi van participar dos-cents
trenta-un microrelats. Durant dos mesos, cada setmana s’escollien
els microrelats finalistes, que es penjaven a la pàgina del
concurs al Facebook, des d’on es podien votar.
L’IEC lamenta la
mort de Josep Llobera, gran defensor i difusor del català, i
corrector lingüístic de l’Institut durant disset anys
Josep Llobera i Ramon (Barcelona,1922) va morir el passat 15 de desembre. L’IEC lamenta la mort del qui va ser corrector lingüístic de la institució durant disset anys, entre el 1971 i el 1988; i, «la referència de la correcció lingüística i tipogràfica, sota la batuta del secretari general Ramon Aramon i Serra», com destaca l’actual cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, Josep M. Mestres. Llobera havia col·laborat amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, va participar en el volum 3 de la Gran enciclopèdia catalana i es va encarregar de la revisió lingüística de la versió catalana de la Constitució espanyola del 1978. Llobera, gran defensor i difusor del català, va ser un dels fundadors de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) a Cornellà de Llobregat, on organitzà la secció sardanista i cursos de català. Durant el franquisme, va ser l’únic professor de català a Cornellà, al local de la delegació de la UEC, on impartia classes voluntàries i gratuïtes, fins que es va incorporar a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català (JAEC). Ha rebut diversos reconeixements, entre els quals
destaca la Creu de Sant Jordi, rebuda l’any 2004 per la seva
tasca en defensa de la llengua catalana. Va rebre també el Premi
Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, per l’obra Toponímia de Cornellà de Llobregat, i el Premi Fundació Huguet, per l’obra El català bàsic.
|
||||||||||||||
