El Butlletí de l'IEC

Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l'escola catalana

Declaració de la Societat Catalana de Pedagogia en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana

Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'IEC

La Junta de Govern de la Societat Catalana de Pedagogia, renovada el 21 de juny de 2011, va acordar pronunciar-se sobre l’ensenyament en llengua catalana per a tots els infants i joves aportant la fonamentació científica i pedagògica del model. En el debat públic es fan sentir veus contràries a l’ensenyament en llengua catalana per a tots els infants que reclamen la llibertat d’elecció de la llengua d’ensenyament i que els pares puguin optar per l’ensenyament en llengua castellana. Davant d’aquestes posicions també s’han fet públiques les que donen suport a l’actual model d’ensenyament en llengua catalana per a tots els alumnes i, en concret, al model d’immersió lingüística adoptat per moltes escoles. Unes i altres posicions se situen en l’argumentari polític i social des de perspectives d’interès o de valors, sempre legítims, en una societat democràtica.

La Societat Catalana de Pedagogia entra en el debat públic i hi aporta un coneixement de base científica que convé tenir en compte a l’hora de considerar les opcions, siguin aquestes opcions personals de les famílies o col·lectives de les institucions (consells escolars dels centres o òrgans polítics legitimats democràticament). S’orienta específicament a les terres de llengua catalana atès que el debat present a Catalunya ho és també a les terres de València i a les Illes Balears, allà en un grau més alt per la confrontació política entre la majoria de Govern i l’oposició. Amb independència de les divisions polítiques i administratives, la llengua catalana és pròpia d’aquests territoris sens perjudici de la llengua castellana i d’altres llengües que parlen els ciutadans.

La sessió inaugural del curs 2011-2012 del proppassat 5 d’octubre fou oberta pel president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, i hi van intervenir en una actuació coral: Joaquim Arenas, anterior cap del Servei d’Ensenyament del Català; Diego Gómez, anterior president d’Escola Valenciana; Ramon Bassa, anterior director del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i Joan Mallart, catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona i vicepresident de la SCP. Es van aportar perspectives ben diverses: pedagogia, sociologia, neurociència, lingüística i didàctica, clarament coincidents en afirmar que el model d’ensenyament en llengua catalana per a tots els infants garanteix l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana, així com una millor competència lingüística per a totes les llengües i, contràriament, els qui segueixen models on el català és exclòs o es redueix a un compliment prescriptiu assoleixen nivells més limitats en competència lingüística.

El president i la secretària de la SCP van presentar una proposta de declaració elaborada per un equip de treball amb la participació dels ponents. Sotmesa a debat, va ser completada i matisada. Posteriorment la va aprovar la Junta de Govern i la va donar a conèixer a tots els socis perquè fos aprovada.

La Declaració identifica la situació de Catalunya, on el contacte de llengües és excepcional com no ho havia estat mai, constata les accions socials i institucionals que han fet possible l’escola catalana en llengua i continguts i esmenta l’existència d’estudis que avalen la plena relació positiva amb el dret, la ciència, la pedagogia i la sociologia. En cap cas és un model que faci perdre la llengua familiar, llengua de vincle afectiu, i sí que fa que la persona pugui esdevenir efectivament bilingüe o plurilingüe. És amb aquest coneixement constatat que les famílies han d’exercir el dret d’elecció d’ensenyament per als seus fills i els parlaments i governs legítims han de decidir el model educatiu per a la formació dels seus ciutadans.

La SCP suggereix que tots fem la màxima difusió de la Declaració perquè sigui coneguda pels ciutadans i puguin contrastar manifestacions amb interessos aliens i proclames de caràcter demagògic que no s’ajusten als fets.

Organismes model en biologia

Treballs de la Societat Catalana de Biologia, vol. 62, 2011.
ISSN: 0212-3037
Pàgines: 200

Aquest nou volum de la col·lecció «Treballs de la Societat Catalana de Biologia» està adreçat a qui tingui interès a conèixer alguns dels organismes que s’utilitzen com a model en biologia i, de manera especial, als alumnes i professors d’ensenyament secundari. L’estructura del llibre reflecteix un progressiu grau de complexitat dels organismes, començant pels virus i acabant amb diferents models de rata per a l’estudi d’una malaltia com és la diabetis.

Un organisme model és una espècie que es considera representativa d’un grup d’organismes i que, per les característiques biològiques, es pot estudiar fàcilment. Tal com els editors del llibre, Montserrat Corominas i Marc Valls, expliquen en la presentació, en els darrers temps, moltes espècies noves es fan accessibles a l’experimentació i els impressionants avenços en genòmica o en biologia sintètica permeten l’anàlisi in silico (per simulació amb ordinador) de moltes altres. Segons els editors «ens podem demanar, doncs, si les espècies que tracta aquest llibre seguiran sent models clau de la recerca d’aquest segle xxi i, fins i tot, si caldran els organismes model. Aquestes són preguntes que no podem respondre, però és probable que, tot i conèixer bé un gran nombre de formes de vida, n’hi haurà sempre que presentin avantatges addicionals que en facin referència d’estudi».

La presentació d’aquest volum es farà el dia 20 de desembre, a les set del vespre, a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona). En l’acte, Joaquín Ariño, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, pronunciarà la conferència «El llevat com a organisme model per al segle xxi».

Migracions i societat

Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, vol. XLII, 2011.
ISBN: 978-84-9965-066-1
Pàgines: 82

La problemàtica immigratòria a Catalunya i els reptes que planteja en els àmbits social, econòmic, educatiu, política, demogràfic, cultural i lingüístic són objecte d’anàlisi en aquesta monografia publicada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. El llibre recull, des d’una perspectiva interdisciplinària, les anàlisis de quatre membres de la Secció.

La sociòloga Carlota Solé tracta els debats actuals al voltant de les migracions a partir de diferents eixos: la migració en el marc de la globalització i el transnacionalisme; ciutadania i integració; multiculturalisme; identitat, i el transnacionalisme i la ciutadania a l’espai local. L’economista Josep M. Muntaner estructura el seu article en tres blocs: el discurs sobre la immigració; la immigració i l’estat receptor, i la immigració i el mercat de treball, i una conclusió titulada «De la lògica de l’eficiència a la confusió de les lògiques». L’article dedicat a la immigració i l’educació a Catalunya és a càrrec del pedagog Joaquim Arnau, que articula la seva explicació entorn dels apartats següents: dades sobre escolarització; els plans institucionals d’atenció educativa als nouvinguts dissenyats per la Generalitat; una tipologia de centres; referència als estudis sobre les competències, trajectòries acadèmiques, actituds i valoracions que els escolars fan sobre l’acollida, i , finalment, els reptes que l’escola té plantejats. L’últim article és de la sociòloga Àngels Pascual i tracta sobre aspectes sociogeogràfics i de la relació entre llengua i migració.

Contributions to Science

Institut d’Estudis Catalans, vol. 7, núm. 1, 2011.
ISSN: 2013-410X (format digital), 1575-6343 (format paper)
Pàgines: 92

Aquest número de la revista està dedicat al canvi climàtic, la biodiversitat i la sostenibilitat, i inclou articles de James E. Lovelock, Raymond S. Bradley, Josep Enric Llebot, Joandomènec Ros, Ramon Folch, Jordi Llorca i Martí Domínguez, entre altres, basats en les conferències que han pronunciat per a la celebració del Dia de la Terra a l’Institut d’Estudis Catalans.

«Que l’activitat humana ha influït i influeix en el clima actual? Les proves semblen irrefutables. Ara, és capaç l’activitat humana de modificar les tendències i les oscil·lacions climàtiques que, d’una manera natural —sense presència significativa de la humanitat—, s’han produït al llarg de la història geològica?». Amb aquesta qüestió arrenca el pròleg de la revista, que signa David Serrat, geòleg i president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i a partir del qual els diferents autors desenvolupen les aportacions al voltant del fenomen del canvi climàtic.

Com a novetat, aquest número de Contributions to Science ja es pot consultar en un nou format digital, de lectura més fàcil, sense necessitat d’accedir als diferents PDF dels articles.