El Butlletí de l'IEC

Les jornades memorables de l'Any de la Paraula Viva a València i Alcoi

Ressenyes editorials

Josep M. Figueres, professor de la UAB, assessor de la Fundació Moret Marguí i vocal de la Junta de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC

Aquests dies té lloc a l’IEC un cicle de conferències que lliga diversos aspectes: és alhora una reflexió sobre l’obra i la trajectòria de periodistes singulars de la nostra tradició i és també una aportació sobre la destinació dels seus papers personals. L’activitat és organitzada i rep la col·laboració de cinc entitats i organismes ben diversos. En temps de crisi, les aliances, sumes i accions conjuntes no seran una acció de reforç en difusió o d’increment de col·laboració, sinó una necessitat ineludible sense la qual les activitats previstes podrien, d’anar soles, només ser projectes. Un cicle, amb edició dels textos, de deu conferències d’especialistes i amb projecció social que omple les sales és possible per la conjunció de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que té la idea i organitza la iniciativa i el suport de la Fundació Moret Marguí per a la Memòria de la Població, l’Associació dels Arxius Personals i dels Avantpassats i el Ministeri de Cultura del Govern espanyol.

El cicle «Papers de periodistes» se celebra des del mes d’octubre fins al desembre, i inclou: «Carles Rahola. Escriptor i articulista», per Lluís M. de Puig; «Josep M. Lladó. Brillant periodista republicà, reprimit pel franquisme», per Josep Maria Cadena; «Agustí Calvet, Gaziel, periodista (1910-1939): noves dades, nous documents», per Manuel Llanas; «Josep Pla: impactes del primer periodista modern català», per Josep M. Casasús; «Joaquim Ventalló i Vergés, el periodisme republicà compromès», per Pau Vinyes i Roig; «Just Cabot: el periodisme escapçat, la Catalunya impossible», per Valentí Soler; «Josep Maria de Sagarra, articulista», per Narcís Garolera; «Eugeni Xammar, catalanisme i cosmopolitisme. Què és el que no hem llegit d’ell encara?», per Quim Torra; «Lluís Capdevila. La passió de l’escriptura i la llibertat», per Josep M. Figueres, i «Domènec de Bellmunt, el primer reporter de Catalunya», per Francesc Canosa Farran.

L’objectiu és molt precís: contribuir a rescatar els documents privats dels periodistes catalans de l’oblit o la destrucció, ara que els drapaires recuperen epistolaris dels escriptors i dels polítics més importants, com llegim aquests dies a la premsa. El patrimoni privat intel·lectual dels periodistes és important. Esdevé sovint un arxiu que pot ajudar a entendre una societat, a conèixer uns mitjans i, especialment, la interpretació sobre producció i recepció de continguts periodístics de tanta incidència en la societat actual. El 2008 vàrem participar al tribunal de la tesi doctoral d’Anna Nogué sobre el diari La Vanguardia a la transició. Aporta molta llum i ens ajuda a conèixer moltes interioritats del periòdic i, és clar, de la societat catalana. Sense la preservació de la correspondència interna, de les notes de treball entre un director i un editor, aquesta obra no s’haguera pogut fer i no podríem conèixer tan bé el paper del diari barceloní tan important, per acció o omissió, durant la transició.

«Papers de periodistes» ens acosta a la vida, obra i trajectòria d’una nòmina molt rellevant de noms dels anys trenta, i vol posar també l’èmfasi en la documentació privada, memòries, dietaris, epistolaris, carnets de viatge, etcètera. Tot un aplec documental que sovint, tot i la fragilitat dels documents, ha estat un testimoni vital tràgic i emocionant (els papers de presó de Carles Rahola, posem per cas), o que en altres cal anar resseguint en pelegrinatges o periples complexos com és el cas de Pla o Gaziel, mentre en altres tenim encara molts inèdits com les memòries de Lluís Capdevila. Sigui com sigui, l’objectiu del cicle és clar: conèixer de més a prop uns noms rellevants del periodisme i acostar-nos també als seus papers privats que també són públics, atès que foren sovint redactats amb voluntat de difusió.

Els conferenciants fan un esforç per a acostar-nos als documents privats que, en conjunt, tenen en els deu noms la particularitat que tots ells han conegut l’exili, la presó, la detenció, el consell de guerra, l’oblit, la censura i també en la majoria no hi ha hagut uns organismes que ho vetllin: només l’abnegació i l’estima de la família i els amics amb les limitacions que el fet comporta. Ara que disposem d’arxius esplèndids i de possibilitats de preservació, els papers dels periodistes significatius també són essencials en la història de la cultura europea, en la història de la nació catalana i, més enllà de la història del periodisme, ens acosten a un rerefons que permet una lectura més rica de la realitat.

Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l'IEC i delegat de l'IEC a Castelló

Certament, l’Any de la Paraula Viva continua activat arreu del País Valencià d’ençà que fou inaugurat en ocasió de les Festes per la Llengua, que organitza Escola Valenciana a la primavera. Necessitava, de tota manera, mostrar-se davant la societat mitjançant la solemnitat, el prestigi i l’impuls que hi aporta el suport institucional. En aquest sentit, i per dissort, no podíem aspirar a una inauguració del to amb què fou presentat a Palma o a Barcelona, sota la presidència de les autoritats màximes dels governs corresponents. Descartada, doncs, la sintonia de les altes instàncies de la Generalitat valenciana amb l’Any de la Paraula Viva, l’aval institucional tan sols el podíem trobar en l’esfera acadèmica (gràcies al suport inqüestionable de les universitats públiques) i en la parcel·la reduïda d’alguns ajuntaments.

En efecte, la commemoració valenciana de màxima solemnitat de l’Any de la Paraula Viva, la Secció Filològica de l’IEC l’ha compartida amb la Universitat de València (amb la col·laboració de la Universitat Politècnica) i l’Ajuntament d’Alcoi, els dies 20 i 21 d’octubre. No cal dir que, en aquesta circumstància concreta, atorgàvem a la Universitat de València la representació del conjunt d’universitats valencianes (presents explícitament per mitjà de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), de la mateixa manera que en l’Ajuntament d’Alcoi veiem representat el conjunt de la institució municipal del país. I val a dir que al to institucional, universitari i municipal, amb què ha estat honorada la nostra commemoració centenària, convé afegir-hi el plus de prestigi que representa la participació, no sols activa sinó protagonista, de la Secció Filològica, la qual s’ha desplaçat a València i Alcoi per tal de dedicar les seues Jornades acadèmiques d’enguany a aquesta celebració extraordinària.

Mentre que l’esfera institucional valenciana, en una actitud de sectarisme i ignomínia, continua obstinada a ignorar la figura i el llegat científic i moral del professor Manuel Sanchis Guarner, un dels personatges més exemplars i admirables de la segona meitat del segle xx valencià, la Universitat de València, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, reivindicava la memòria i l’obra impagable del gran mestre del País Valencià contemporani mitjançant un homenatge solemne, de rigor acadèmic i d’emotivitat continguda, que va ocupar el matí sencer del dia 20 d’octubre. Aquesta figura entranyable reapareixia, a la vesprada, en l’altra sessió acadèmica, tinguda a l’Escola Politècnica, d’Alcoi, una sessió així mateix densa i variada, en la qual els recitals de poemes combinaven amb l’exposició de ponències, la dramatització d’una rondalla, la interpretació musical i parlaments diversos. Als homenatges propis de l’Any de la Paraula Viva, s’hi afegien els específics als homenots alcoians Joan Valls, Jordi Valor i Ovidi Montllor. Sota la presidència de l’alcalde, el vicealcalde i diversos regidors i de la subdirectora de Cultura del campus alcoià de la Universitat Politècnica, i amb l’assistència de representants d’entitats cíviques de la ciutat i la comarca, la capacitat de la sala d’actes esdevingué àmpliament superada per l’assistència. Fou, sens dubte, una sessió única, sense precedents, dominada per l’interès que suscitaven les aportacions dels conferenciants i per l’emoció i l’entusiasme que provocaven les diverses interpretacions artístiques. Al capdavall, hi emergia la lleialtat que manté l’alcoià envers l’IEC, la qual reclama que aquesta primera trobada amb la Secció Filològica tinga una continuïtat amb el conjunt de l’IEC.

Definitivament, l’Any de la Paraula Viva ha assolit una dimensió notòria de valencianitat. En efecte, projectat en commemoració del centenari de la Secció Filològica i, alhora, en homenatge a Joan Maragall (en el centenari de la seua mort), s’ha dissenyat així mateix com a homenatge als centenaris de tres valencians insignes: Teodor Llorente, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Maragall, Sanchis Guarner i Valor foren membres, precisament, de la Secció Filològica, alhora que Llorente, Sanchis Guarner i Valor constitueixen tres baules fonamentals de la vitalitat de la catalanitat al País Valencià, tres fites, doncs, de la cultura catalana a partir de la Renaixença. Més encara, aquest programa anual, d’homenatges i de reflexió col·lectiva, que ha dissenyat la Secció Filològica amb l’objectiu de descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat i la creativitat expressiva de la llengua catalana, tindrà la seua continuïtat dins l’any 2012, justament per tal de connectar amb el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló, l’acceptació pública de la reforma fabriana que van acordar, l’any 1932, entitats i escriptors valencians.

Treballs de Sociolingüística Catalana: «La sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur»

Núm. 21, 2011
Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Sociolingüística, 2011
ISSN: 2011-0784
Pàgines: 306

El número 21 de Treballs de Sociolingüística Catalana està integrat fonamentalment per una part monogràfica, dedicada a un estat de la qüestió de la sociolingüística catalana, en la seva diversitat tant territorial com temàtica. Miquel Àngel Pradilla ha coordinat els disset capítols que formen aquesta part central, escrits per reconeguts especialistes en la matèria que ofereixen mirades complementàries que permeten avançar cap a una anàlisi de conjunt. Tal com explica el mateix Pradilla, «una tasca peremptòria en el marc d’un horitzó finalista de cohesió interna i de projecció internacional de la recerca sociolingüística sobre la llengua catalana».

Completa el volum una secció miscel·lània amb l’article «Homenatge al nostre mestre Robert Lafont», a càrrec de Gentil Puig, i tres ressenyes de publicacions de sociolingüística: «Llengua i identitat», coordinat per Àngels Massip, a cura de Llorenç Comajoan; «La tribu valenciana: reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística», de Miquel Àngel Pradilla, a càrrec de Josep J. Conill; «De la consciència a la conducta: l’experiència de Tallers per la Llengua», de Neus Arnan, i «Sortir de l’armari lingüístic: una guia de conducta per a viure en català», de Ferran Suay i Gemma Sanginés, a càrrec d’Emili Boix-Fuster.

Treballs de Sociolingüística Catalana és l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, que té per objectiu «presentar les recerques més recents en el nostre àmbit amb l’objectiu d’il·luminar els blancs, els grisos i els negres dels processos de normalització lingüística dels països de llengua catalana», tal com escriu Emili Boix-Fuster en la introducció d’aquest darrer número de la revista.

Periodística: «Nous reptes de l’ètica i de la deontologia»

Núm. 13, 2011
Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Comunicació, 2011
ISSN: 1130-183-X
Pàgines: 111

Aquest número de la revista Periodística aplega treballs de recerca bàsica i de recerca aplicada relacionats amb la deontologia periodística en el marc de l’ètica de la comunicació, «la dimensió més determinant per a la definició del periodisme en el segle xxi», segons s’afirma en la presentació de la publicació.

Les aportacions incloses en aquesta edició inclouen, d’una banda, noves perspectives teòriques i metodològiques, com la formulació programàtica de Josep M. Casasús, amb la seva proposta renovadora d’articulació d’una deontologia periodística sistemàtica, i, de l’altra, el plantejament innovador de Salvador Alsius, qui advoca per l’aplicació validada d’una gran base de dades per a l’estudi de l’ètica periodística. Carles Pont, Christopher D. Tulloch i Frederic Guerrero-Solé aporten enfocaments diversos però lligats per un cert denominador comú: els reptes ètics i deontològics del periodisme en les situacions d’emergència, de conflicte o de tensions.

Periodística, la revista acadèmica editada des del 1989 per la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC, és de periodicitat anual i la seva temàtica principal és la teoria del periodisme, en els diferents vessants de l’especialitat.

Journal of Catalan Intellectual History / Revista d’Història de la Filosofia Catalana

Núm. 1, 2011
Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Filosofia, 2011
ISSN (format paper): 2014-1572
ISSN (format digital): 2014-1564
217 p.

Aquest és el primer número de la revista, editada en línia i en paper, que té per objectiu promoure i difondre els estudis sobre filosofia contemporània en l’àmbit internacional. No solament ofereix articles de temes específics, sinó que també conté comentaris crítics de novetats editorials, documentals i bibliografies de memòria exhaustiva dels diferents autors, catalans, valencians, balears i de la Catalunya del Nord, que han estat treballant en el camp de la filosofia al llarg de segles xix, xx i xxi.

La revista té periodicitat semestral, i és editada per diverses universitats de llengua catalana (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de València) i tres societats acadèmiques (Societat Catalana de Filosofia, Societat de Filosofia del País Valencià i Associació Filosòfica de les Illes Balears), amb el suport dels tres instituts (Institut d’Estudis Catalans, Institut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Institut Ramon Llull).