|
Notícies |
|||||||||||||||||
|
L’IEC obre
el curs acadèmic i alerta que el progrés científic
i cultural del país no pot defallir malgrat la crisi
econòmica Experts internacionals analitzaran a l’IEC el paper de les ciutats en el món mediterrani Els beneficis del model d'ensenyament català s'analitzen a l'IEC La Secció Filològica de l’IEC commemora el centenari amb actes a València i a Alcoi L'IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya inauguren el Centre Internacional d'Estudis Arnau de Vilanova L’IEC ret
homenatge a Jordi Monés, historiador pioner de
l’educació contemporània a Catalunya Publicat en línia el Diccionari de l’utillatge químic, de Salvador Alegret i Sanromà L’IEC obre el curs acadèmic i alerta que el progrés científic i cultural del país no pot defallir malgrat la crisi econòmica
«La capacitat de conreu, foment i mobilització de la ciència i les humanitats i la projecció i prestigi internacionals de l’Institut d’Estudis Catalans demostren l’enorme importància que té per al país posseir aquesta seva acadèmia nacional». Amb aquestes paraules es va expressar el president de l’Institut, Salvador Giner, en la sessió inaugural del curs 2011-2012 celebrada el dia 11 d’octubre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, i que va ser presidida pel president de la Generalitat, Artur Mas. Segons Salvador Giner, malgrat el panorama econòmic precari, «la ciència no defalleix» i va voler recordar que «l’Institut no pot funcionar sense un contracte programa adient». Pel que fa a la situació econòmica del país, el president de l’Institut va afirmar que «el que cal és aconseguir per a Catalunya el pacte fiscal que demana el nostre Govern». Salvador Giner també va fer referència a la llengua. Va dir que en un àmbit científic i acadèmic, a la llengua catalana, li va bé, però que un tema diferent és la situació política, i sobretot jurídica, que pateix el català. Giner va assenyalar que l’Institut «dóna ple suport al Govern de la Generalitat, a la comunitat educativa professional catalana i al poble de Catalunya en el manteniment i la millora constant d’un sistema d’immersió lingüística que ha aconseguit l’admiració internacional, que fomenta la convivència intercultural i interlingüística i que permet la supervivència i prosperitat de la llengua de la pàtria». El president de la Generalitat, Artur Mas, va agrair a l’Institut haver-se «mullat» en defensa de la immersió lingüística, «un model bàsic per a la identitat i la personalitat col·lectiva de Catalunya». Mas va reconèixer també la contribució de l’Institut en els àmbits de la recerca i la producció científica, uns àmbits en què «el canvi ha estat radical a Catalunya en els últims quinze anys» i que han de ser un dels motors principals per al progrés del país. Prop d’un centenar de programes de recerca i una intensa activitat científica
En el decurs de l’acte, el secretari general de l’IEC, Romà Escalas, va presentar la memòria anual del curs 2010-2011, que recull l’activitat científica, acadèmica i institucional: prop d’un centenar de programes de recerca, que abracen tots el àmbits del coneixement; vuitanta publicacions científiques, entre revistes i llibres; jornades, debats, taules rodones, congressos... Gairebé cinc-cents actes orientats a fomentar i difondre la cultura i la ciència a tots els territoris que comparteixen llengua i cultura catalanes. La sessió d’obertura del curs acadèmic de l’IEC es va iniciar amb el concert «Les veus del català», de Lídia Pujol, que recull cançons populars i històriques procedents de diferents terres relacionades amb l’àrea d’influència del català. La lliçó inaugural ha estat a càrrec de l’enginyera industrial i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, Alícia Casals, que ha pronunciat la conferència «Neurorobòtica, el repte de la robòtica assistencial», una disciplina que engloba la neurociència, la robòtica i la intel·ligència artificial i que presenta un gran potencial per a la millora de la qualitat de vida de moltes persones. Aquest acte es pot veure, íntegrament, a la videoteca de l'IEC
Experts internacionals analitzaran a l’IEC el paper de les ciutats en el món mediterrani
Del 16 al 18 de novembre experts altament qualificats analitzaran el paper que les ciutats han desenvolupat al món mediterrani, en el marc del Seminari Internacional «Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament», organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Europeu de la Mediterrània, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional i la col·laboració de les seves acadèmies membres. Des d’una perspectiva global que ajudi a fer front als reptes que la zona planteja actualment —els recents esdeveniments socials i polítics, succeïts i encara en curs al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà en són un exemple—, el Seminari pretén aportar una visió rigorosament científica de l’evolució històrica de les ciutats mediterrànies amb la convicció que, en qualsevol època, el món acadèmic s’ha d’implicar en l’anàlisi crítica de la realitat coetània. El Seminari tindrà lloc a la seu de l’IEC i la inscripció és gratuïta.
«El model d’escola catalana i l’ensenyament de llengües que practica garanteix l’aprenentatge de les llengües oficials a tots els joves ciutadans de Catalunya, potencia la competència en l’aprenentatge de les llengües estrangeres i alhora promou el màxim desenvolupament personal i social». Aquesta és una de les conclusions de la jornada «Aprendre en català, un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica», amb què la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC, va inaugurar el passat 5 d’octubre el curs 2011-2012 i que queden recollides en la declaració amb relació a les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Professorat, la Societat Catalana de Pedagogia va convocar diferents experts amb l’objectiu de valorar els beneficis de l’aprenentatge en català des d’un punt de vista cientificopedagògic. Joaquim Arenas, exdirector del Servei d’Ensenyament del Català; Diego Gómez, expresident d’Escola Valenciana; Ramon Bassa, exdirector del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i Joan Mallart, catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona, van analitzar la situació de l’ensenyament en els diferents territoris de llengua catalana i els fonaments pedagògics i sociològics del sistema escolar català. Tal com van exposar en el decurs de la
jornada, aquest model «dóna a tots els nois i noies els
mateixos instruments per a poder desenvolupar-se amb les mateixes
condicions, no fent de la llengua cap instrument de
discriminació ni de separació». En aquest sentit,
el president de la Secció Filològica va afirmar que
«és inadmissible la politització partidista del
debat pedagògic, que ignora els resultats educatius i
només pensa en incrementar l’ús vehicular del
castellà». La sessió, que va presidir Salvador
Giner, president de l’IEC, va cloure amb un col·loqui
entre els assistents a la jornada.
La Secció Filològica de l’IEC commemora el centenari amb actes a València i a Alcoi
El centenari de la Secció Filològica de l’IEC, creada el 1911, coincideix amb el centenari del naixement d’Enric Valor i de Manuel Sanchis Guarner, membres de l’IEC, i de la mort de Teodor Llorente i de Joan Maragall, aquest últim també membre de l’Institut. El 20 d’octubre, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC es va desplaçar a València i a Alcoi per commemorar aquests centenaris i per celebrar, formalment, el centenari de la Secció en terres valencianes ―després que s’hagin celebrat actes inaugurals a Palma, Barcelona i Perpinyà. Al matí, a la Universitat de València, en un acte organitzat conjuntament amb l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Universitat de València, es va celebrar la sessió d’homenatge a Manuel Sanchis Guarner. Ferran Carbó, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, va recordar l’odi del qual va ser víctima Sanchis Guarner i l’atemptat amb bomba que va patir el 1978, perpetrat per la dreta anticatalanista. «Enfront d’aqueix odi», va destacar Carbó, «el professor Sanchis Guarner sempre va manifestar amor», amor per la llengua, per la cultura i per la història de la ciutat de València. María José Coperías, degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, va recordar que Manuel Sanchis Guarner va ser, entre el 1980 i el 1981, el primer degà de la facultat triat democràticament, i en va destacar el seu discurs «reivindicatiu, però conciliador alhora». El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, va assegurar que Manuel Sanchis Guarner «tenia clar que la llengua és l’esperit del país» i el va qualificar com a «heroi d’aquest país». Durant la sessió, es van celebrar dues taules rodones al voltant de la figura i l’aportació de Sanchis Guarner, i Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló, va pronunciar la conferència «Sanchis Guarner i la Secció Filològica de l’IEC». A la tarda, a la Sala de Graus de la seu de la Universitat Politècnica de València a Alcoi, es va celebrar una sessió acadèmica i commemorativa en què Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC, va llegir poemes de Joan Maragall; Josep Piera, membre de l’IEC, de Teodor Llorente; l’actor Joan Gadea i Marina Rozalén van dramatitzar una rondalla d’Enric Valor, i Antoni Ferrando, membre de l’IEC, va llegir un text de Manuel Sanchis Guarner. Aquesta sessió va ser presidida per l’alcalde d’Alcoi, Toni Francès, i el president de la Secció Filològica de l’IEC, Isidor Marí. Article de Vicent Pitarch: «Les jornades memorables de l'Any de la Paraula Viva a València i Alcoi» L'IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya inauguren el Centre Internacional d'Estudis Arnau de Vilanova
En el marc de la III Jornada d’Estudis Internacionals sobre Arnau de Vilanova, l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya van inaugurar el dia 7 d’octubre el Centre Internacional d’Estudis Arnau de Vilanova, que aplegarà el fons bibliogràfic i documental publicat sobre el que va ser un dels referents intel·lectuals i científics a Catalunya durant els segles xiii i xiv. El centre, amb seu al Seminari Conciliar de Barcelona, pertany a la Facultat de Teologia de Catalunya, amb règim de copatronatge amb l’IEC i amb la col·laboració de la Biblioteca Pública Episcopal. Tal com va recordar Josep Perarnau, membre de l’IEC i director del projecte, en el decurs de la inauguració, «els estudis sobre Arnau de Vilanova han estat sistemàtics i constants en els darrers cent anys a Catalunya». L’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia comparteixen diferents projectes. El més antic és l’Arxiu de Textos Catalans Antics, dirigit per Josep Perarnau, una revista especialitzada de gairebé mil pàgines i de periodicitat anual que constitueix una aportació cultural de gran nivell, reconeguda per la Unió Acadèmica Internacional. Un altre projecte és el Corpus Scriptorum Cataloniae, que pretén reunir en un conjunt articulat les produccions literàries clàssiques en la llengua catalana. Dins la secció «Corpus Biblicum Catalanicum», que impulsa l’Associació Bíblica de Catalunya en col·laboració amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, hi ha un apartat dedicat a la producció teològica d’Arnau de Vilanova, «Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia», que es publica en coedició amb l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte del 7 d’octubre va ser presidit pel president de l’Institut, Salvador Giner, i el cardenal i gran canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya, Lluís Martínez i Sistach. Hi van intervenir Pere Lluís Font, de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IEC; Jon Arrizabalaga, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i Marina Miquel, del Museu d’Història de Catalunya.
L’IEC ret homenatge a Jordi Monés, historiador pioner de l’educació contemporània a Catalunya
«Prendre consciència dels nostres orígens, per tal que aquest coneixement ens donés el poder d’alliberar-nos de la seva dependència» és la finalitat del llibre de Jordi Monés La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents, explica en el pròleg Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, seguint Henry-Irenee Marrou. Aquesta obra, editada per l’Institut d’Estudis Catalans i Pagès editors, es va presentar el dia 25 d’octubre a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, en el marc de la sessió d’homenatge a l’autor, considerat una figura clau en la renovació de la historiografia educativa a Catalunya i a Espanya. La primera part del llibre, que s’estén fins al 1939, tracta sobre l’interès de molts educadors catalans per a conèixer els avenços que es produïen en el terreny educatiu a l’estranger, amb la intenció d’aplicar-les al país. La segona part abraça fins a l’any 2000 i l’autor explica què va representar el franquisme en el món educatiu, així com els moviments de resistència, de recuperació pedagògica i de retrobament amb els nous corrents i mètodes europeus i nord-americans. També el replantejaments educatius sorgits d’ençà de 1980. La tercera part fa referència a l’àmbit de l’educació de les dones i la lluita pel seu alliberament. La presentació del llibre va ser a càrrec de Conrad Vilanou, catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, i Antonio Viñao, catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat de Múrcia, va parlar sobre l’aportació a la historiografia educativa. Jaume Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogía; Pere Solà, catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Irene Balagué, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat; Martí Teixidor, president de la Societat Catalana de Pedagogia i Salomó Marquès, president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, van intervenir per parlar de «Jordi Monés, ciutadà i amic». L’acte va cloure amb unes paraules de l’homenatjat. Jordi Monés (Badalona, 1928) és enginyer tècnic químic. Durant el franquisme, va participar activament en la resistència cultural. Se’l considera un dels primers historiadors de l’educació de les generacions de postguerra. Entre el 1979 i el 1993 va ser docent a l’Institut de Ciències de l’Educació i a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1973, va fundar el Seminari d’Història de l’Ensenyament, que, el 1983, es va convertir en la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’IEC des del 2000, de la qual ha estat president i actualment és president honorari. Ha publicat una quarantena de llibres i és autor d’uns dos-cents estudis especialitzats. Publicat en línia el Diccionari de l’utillatge químic, de Salvador Alegret i Sanromà
El Diccionari de l’utillatge químic, de Salvador Alegret i Sanromà, membre de l’IEC, i publicat el 1976, va ser una eina important per a la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de la ciència. Va posar a disposició dels professionals i dels estudiosos informació actualitzada que completava les insuficiències i corregia les deficiències dels diccionaris i enciclopèdies disponibles en la nostra llengua. L’Institut l’ha digitalitzat, en el marc del programa de recerca «Diccionari de Ciència i Tecnologia» de la Secció de Ciències i Tecnologia; el Diccionari es pot consultar en línia per mitjà de l’enllaç http://cit.iec.cat/DUQ. L’objectiu del programa de recerca «Diccionari de Ciència i Tecnologia» és estendre la difusió de la terminologia publicada en edicions històriques de l’IEC. La publicació recull més de cinc-cents termes relacionats amb l’utillatge i la instrumentació de les diverses branques de la química, i gràcies a la digitalització, es poden fer cerques per entrada, definició, sinònims i termes relacionats. L’obra va ser guardonada, l’any 1975, amb el VIII Premi Marià Aguiló de l’IEC i es va publicar un any més tard amb la finalitat de corregir la característica de pobresa i desorientació manifesta en el llenguatge usat als laboratoris.
|
|||||||||||||||||
