|
Notícies |
||||||||||||||||
|
La nissaga catalana del món clàssic, una obra que mostra l’aportació de grecs i romans a la cultura catalana «Vida, poble i llengua» és el lema de la quaranta-tresena edició de la UCE El nombre de
publicacions científiques editades als territoris de llengua i
cultura catalanes i indexades al JRC es duplica entre el 2008 i el 2010 L’Associació Italiana d’Estudis Catalans rep el Premi Internacional Ramon Llull Mor el jurista Juan Vallet de Goytisolo, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans El model de
gestió ambiental de la Universitat de Massachusetts centra la
conferència de Steve Goodwin a Barcelona La nissaga catalana del món clàssic, una obra que mostra l’aportació de grecs i romans a la cultura catalana
«Deixar escrit l’esquelet, l’ADN, de la nostra identitat col·lectiva, que passa per Grècia i per Roma, i posar noms a aquest ADN» és l’objectiu del llibre La nissaga catalana del món clàssic, segons va explicar Montserrat Tudela, filòloga i curadora de l’obra juntament amb l’arqueòleg Pere Izquierdo, en l’acte de presentació celebrat, el dia 4 de juliol, a l’IEC. El llibre recull cent-cinquanta semblances de pensadors que al llarg de la història han reflexionat sobre el món clàssic, escrites per un centenar d’autors actuals. Segons Salvador Giner, president de l’IEC, «l’atractiu d’aquest aplec és que l’obra de cada classicista està escrita per un altre, de contemporani, igualment vinculat a aquell món». Per què les edicions i les traduccions de clàssics grecs i llatins han estat tan importants en la nostra cultura i han constituït la primera eina per a la normalització ortogràfica del català? Quin interès transversal fa néixer, a principi del segle xx, juntament amb les institucions nacionals, tantes excavacions arqueològiques i molts dels museus d’arreu del Principat, de les Illes, del País Valencià i de la Catalunya del Nord? Quina relació té l’excavació de la ciutat antiga d’Empúries amb el naixement de l’Institut d’Estudis Catalans? La nissaga catalana del món clàssic permet conèixer, de manera col·lectiva, fins a quin punt la cultura catalana s’ha creat a partir del món clàssic grec, romà i iber. L’abat Oliva és explicat per Manuel Mundó; Joan Maragall i Salvador Espriu, per Carles Miralles; Puig i Cadafalch, per Francesc, X. Hernández... «És un diàleg a través del temps entre els que ja no hi són i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta pàtria comuna a les terres de llengua catalana», va explicar Tudela. Pels curadors de l’obra, «l’ADN que ens va imprimir Grècia i Roma passa per l’Europa carolíngia, pel nacionalisme gens imperialista i per la constant obsessió per la cultura, el saber, la formació i la llibertat dels qui ens han precedit i configurat com a poble, i als qui dediquem el llibre». La nissaga catalana del món clàssic ha estat publicat per la revista Auriga, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Departament de Cultura. Article «El món clàssic i la cultura catalana», de Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l'IEC Recull de premsa:
«Vida, poble i llengua» és el lema de la quaranta-tresena edició de la UCE
Del 16 al 24 d’agost és previst que unes dues mil persones —entre conferenciants, professors i alumnes— participin a la quaranta-tresena edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada. Amb el lema «Vida, poble i llengua», l’edició d’enguany abordarà temes d’actualitat de l’àmbit del medi ambient, la salut i l’economia, entre altres. «La UCE es troba en una fase molt clara de progrés, enfocada cap al present i el futur, en expansió», van coincidir a destacar el rector de la UCE, Jordi Sales, i el president de l’IEC, Salvador Giner, el dia 14 de juliol a l’IEC, en la presentació dels cursos i activitats programades. La lliçó inaugural serà el 17 d’agost, a les cinc de la tarda, i la durà a terme Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, qui oferirà la conferència «La presència social de la llengua catalana». El dia 19, Joan Peytaví, membre de la Secció Filològica de l’IEC, participarà en l’acte d’homenatge a Manuel Sanchis Guarner amb motiu del centenari del seu naixement. Enguany, un dels cursos és dedicat a l’Any Internacional de la Química, amb l’objectiu de mostrar com la química té un paper central en la ciència i en el progrés de la humanitat. En el marc d’aquest curs, Pilar González Duarte, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, oferirà el dia 20 d’agost dues conferències: «Dones químiques excepcionals» i «El món dels elements i els elements del món». Aquest mateix dia se celebrarà la XXVI Jornada d’Agricultura a Prada, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’IEC, amb el títol «Agricultura globalitzada i agricultura de proximitat, una de les dues o totes dues?». Tot i els ajustaments pressupostaris obligats, la Universitat Catalana d’Estiu manté el nivell d’oferta tant pel que fa a cursos com a activitats organitzades, segons ha manifestat el secretari de la UCE, Joan Maluquer. La programació d’aquest any manté, en paraules de Salvador Giner, «el rigor acadèmic de sempre, així com la dèria pels valors de la cultura catalana, com són el cosmopolitisme, la racionalitat i una visió molt lligada a les ciències». Recull de premsa:
Entre els anys 2008 i 2010, els territoris de llengua i cultura catalanes gairebé han duplicat el nombre de publicacions científiques. Concretament, s’ha passat de vint-i-tres a quaranta-una, segons la versió 2010 del Journal Citation Reports (JRC), l’índex de revistes més prestigiós del món, que s’acaba de presentar. Cap d’aquestes revistes, però, és en català. Des d’un punt de vista qualitatiu, de les divuit revistes espanyoles amb més repercussió internacional, set es publiquen a Catalunya. Ho recull el Bloc de l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC). Del total de quaranta-una revistes editades en els territoris de llengua i cultura catalanes, trenta-quatre són de Catalunya, cinc del País Valencià i dues de les Illes Balears. Aquestes publicacions representen el 35,4 % de les revistes espanyoles, que són 116, i un 0,4 % de les internacionals, que són 10.196. Quant a la temàtica, és especialment rellevant el pes de les publicacions que es fan en els territoris de llengua i cultura catalanes sobre ciència: representen el 49,3 % del global estatal. El Bloc de l’OR-IEC es va posar en marxa el mes de juny del 2010 i té per objectius bàsics difondre i analitzar la informació sobre el nostre entorn científic i tecnològic que recull el portal web Meridià (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació) ―que desenvolupa, també, l’OR-IEC― així com establir un canal de comunicació amb la comunitat científica dels territoris de llengua i cultura catalanes. Meridià tracta diversos conceptes del cicle d’R+D+I, com són entitats, context socioeconòmic, recursos, resultats i classificacions. Article «L'IEC i les revistes de les societats filials», de Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC
La Fundació Congrés de Cultura Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Ramon Llull van lliurar, el 15 de juliol, el XXI Premi Internacional Ramon Llull a l’Associació Italiana d’Estudis Catalans (AISC) en reconeixement a la tasca de promoció de la llengua i la cultura catalanes i a l’impuls fet en la recerca per mitjà de l’organització de col·loquis internacionals d’estudis catalans. Aquest premi, instaurat l’any 1984, vol reconèixer persones o institucions que s’han ocupat de divulgar la llengua i la cultura catalana arreu del món. El director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va lliurar el premi a Patrizio Tigobon, president de l’AISC, en un acte en què també van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC; Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, i Francesc Vallverdú, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. August Bover, membre del jurat i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura va ser l’encarregat de glossar la trajectòria de l’associació guardonada. En les darreres edicions, els guardonats amb el Premi Internacional Ramon Llull han estat Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuspeppe Tavani (2004). Recull de premsa: Mor el jurista Juan Vallet de Goytisolo, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Juan Vallet de Goytisolo (21 de febrer de 1917) va morir el dia 25 de juny, a Madrid. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Madrid, va ingressar al notariat l’any 1942, i el 1963, va ingressar a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Dos anys més tard, va ser designat vocal permanent de la primera secció de la Comissió de Codis i l’any 1974 va ingressar com a membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Goytisolo va dedicar tota la vida al dret i la seva tasca va ser reconeguda amb nombroses distincions, com el Premi Montesquieu (1986), atorgat per l’Acadèmia Montesquieu de Bordeus, o el Premi Puig Salellas, concedit pel Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya, en l’edició de l’any passat. Goytisolo va ser nomenat doctor honoris causa de la Unió Notarial Argentina (1978) i doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (1985) i de la Universitat de Cervera (2009). El pensament jurídic és palès en l’abundant obra de Goytisolo, que consta de més de vint llibres, entre els quals destaquen La hipoteca del derecho arrendaticio: especialmente de empresas y locales de negocio; Apuntes de derecho sucesorio; La jurisprudencia del Tribunal Supremo y el artículo 811 del Código civil, i Sociedad de masas y derecho. Goytisolo també va participar en més de seixanta obres col·lectives i més de tres-cents articles en revistes especialitzades. Recull de premsa:
La Universitat de Massachusetts a Amherst (UMass) està classificada entre les vint universitats més sostenibles dels Estats Units. En els últims anys, aquest campus universitari, de prop de sis-centes hectàrees, vint-i-quatre mil estudiants i més de mil professors, ha reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 24 %; el consum d’aigua, un 43 %, i la taxa de reciclatge és, a hores d’ara, del 56 %. D’altra banda, la petjada de carboni s’ha reduït un 30 %: ha passat de 167.244 tones equivalents de CO2 a 117.518 tones equivalents de CO2. Steve Goodwin, professor d’aquesta Universitat, va exposar el dia 7 de juliol —convidat per l’IEC— quines són les polítiques ambientals del campus de la UMass i com s’ha adoptat la sostenibilitat i el medi ambient per a atraure els estudiants més brillants. Per Goodwin, aquest exemple il·lustra molt bé com, arran la crisi econòmica del 2008 i la reducció de recursos públics, les universitats nord-americanes competeixen intensament pels estudiants de pregrau i pels fons destinats a la investigació. La conferència de Steve Goodwin, celebrada a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, va tancar el cicle «Conferències magistrals del curs 2010-2011», que organitza l’IEC.
|
||||||||||||||||
