S’incorporen a l’IEC set nous membres numeraris i dos de corresponents
Josep González-Agàpito, reelegit president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
Les Quartes Jornades de Revistes Científiques apleguen, a l’IEC, prop de dos-cents professionals del sector
Marina Subirats, guardonada amb el II Premi Catalunya de Sociologia
L'IEC participa en la reunió del Consell d'Administració del Centre d'Estudis Catalans de París
Malo de Molina alerta sobre les reformes pendents de l’economia espanyola
El DIEC es presenta en un nou format més manejable
S’incorporen a l’IEC set nous membres numeraris i dos de corresponents
|
El Ple de l'IEC en què es va aprovar la incorporació dels nous membres
|
IEC
|
El Ple de l’IEC va aprovar, el
dilluns 27 de juny, la incorporació de nou acadèmics dels
àmbits de la ciència i la tecnologia, la filosofia i les
ciències socials i la filologia. Concretament,
s’incorporen a la Secció de Ciència i Tecnologia
com a membres numeraris: el geòleg marí Miquel Canals i Artigas (Torà de Riubregós, 1857), el químic Àngel Messeguer i Peypoch (Ciutat de Mèxic, 1946) i l’enginyer industrial Antoni Olivé i Ramon
(Barcelona, 1946). D’altra banda, la Secció de Filosofia i
Ciències Socials ha passat a tenir quatre membres més amb
les incorporacions, també com a membres numeraris, del doctor en
filosofia Jaume Casals i Pons (Barcelona, 1958), la historiadora Josepa Cucó i Giner (València, 1950), el doctor en filosofia i pedagog Carles-Enric Riba i Campos (Barcelona, 1949) i l’economista Xavier Vives i Torrents (Barcelona, 1955).
Finalment, Montserrat Guibernau i Berdun
(Vilanova i la Geltrú, 1960), sociòloga de la
política i catedràtica al Queen Mary College, ha estat
nomenada membre corresponent de la Secció de Filosofia i
Ciències Socials, i Denise Boyer
(París, 1946), que va ser directora del Centre d’Estudis
Catalans, és la nova membre corresponent de la Secció
Filològica.
Josep González-Agàpito, reelegit president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
|
El nou Consell de Govern de la SFCS |
IEC
|
Josep González-Agàpito,
doctor en pedagogia i catedràtic de Teoria i Història de
l’Educació de la Universitat de Barcelona, va ser reelegit
president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de
l’IEC el dia 6 de juny. Juntament amb
González-Agàpito, van ser escollits Josep M. Casasús, com a vicepresident; Josep M. Panareda, com a secretari, i Àngels Pascual, com a tresorera.
Els objectius principals del nou
Consell de Govern de la Secció per als quatre anys vinents
són: fomentar la internacionalització per mitjà de
la creació de la revista Catalan Social Sciences Review
i continuar amb la política d’elecció de membres
corresponents; ampliar la representació i la presència de
la Secció en els territoris de llengua catalana, i obrir un
diàleg amb les societats filials que permeti cercar conjuntament
les vies necessàries per a fer possible una
col·laboració acadèmica més estreta.
Les Quartes Jornades de Revistes Científiques apleguen, a l’IEC, prop de dos-cents professionals del sector
|
Frances Luttikhuizen i Ricard Guerrero, durant les 4JRC
|
IEC |
L’IEC
va ser, els dies 9 i 10 de juny, l’espai de trobada
d’editors, investigadors i professionals de la informació
que van compartir les seves experiències. S’hi van
celebrar les Quartes Jornades de Revistes Científiques (4JRC),
amb l’objectiu principal de proporcionar eines i coneixements per
a millorar els aspectes formals i els estàndards de qualitat de
les revistes científiques, així com de potenciar la
difusió, la internacionalització i la visibilitat
d’aquestes publicacions. Mariàngela Vilallonga,
vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, durant els
parlaments inaugurals de les 4JRC, va recordar que l’objectiu no
és solament que els editors de les revistes científiques
«puguin continuar mantenint les seves publicacions, sinó
que les puguin millorar i enfortir».
Un dels temes que es van tractar en
aquesta edició va ser els aspectes formals i els
estàndards de qualitat de les revistes científiques. En
va parlar Frances Luttikhuizen, de la Universitat de Barcelona, que va
marcar algunes pautes de redacció i va abordar diverses
qüestions de contingut com, per exemple, què ha de trobar
el lector en el resum, la introducció i la conclusió
d’un article. En la mateixa línia, Mercè Piqueras,
editora associada de la revista International Microbiology, es
va centrar en la funció de l’article com
l’última etapa de la investigació científica
i va assenyalar que «actualment les carreres de ciències
no solen incloure assignatures sobre com comunicar la recerca
científica». Finalment, Leda Xhelo, editora de revistes
científiques de l’IEC, va tractar els aspectes formals
dels articles originals.
Les Jornades van posar un èmfasi
especial en diferents exemples de revistes científiques i en les
iniciatives que en permeten avaluar la qualitat. És el cas de
CARHUS Plus+, un sistema d’avaluació de les revistes
científiques en l’àmbit de les ciències
socials i les humanitats, que va ser presentat pel seu responsable,
Lluís Rovira, qui va proposar alguns consells per a millorar la
classificació d’aquest tipus de revistes. D’altra
banda, Ricard Guerrero secretari científic de l’Institut
d’Estudis Catalans, va parlar sobre les trenta-set revistes que
l’IEC publica per mitjà de les seves societats filials i
que engloben diversos camps del saber, i va manifestar que «es
necessita una revista de ciència en català al quiosc i
seria bo que algú amb visió s’arrisqués a
crear-la».
Les diverses sessions de les 4JRC es poden veure en vídeo al bloc de les Jornades i a la videoteca de l'IEC
Recull de premsa:
Marina Subirats, guardonada amb el II Premi Catalunya de Sociologia
|
Subirats, durant l'acte
|
IEC
|
Marina Subirats va rebre, el 7 de juny, a l’IEC, el II Premi Catalunya de Sociologia ―que atorguen l’Associació Catalana de Sociologia,
filial de l’IEC, i el Col·legi de Politòlegs i
Sociòlegs de Catalunya― en reconeixement a la seva
trajectòria científica i professional. Durant
l’acte de lliurament del premi es va posar en relleu la
trajectòria de la sociòloga, especialment remarcable en
els àmbits de la sociologia de gènere o
l’educació, i també el seu compromís social
i cívic. El Premi Catalunya de Sociologia, de periodicitat
biennal i dotat amb sis mil euros, reconeix científics i
professionals de l’àmbit de la sociologia. El guanyador de
la primera edició d’aquest premi va ser el sociòleg
Manuel Castells, l’any 2008.
L’escriptora Gemma Lienas, en
representació de Dones en Xarxa, va ser l’encarregada de
conduir l’acte, que van presidir la degana del Col·legi de
Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Anna Parés;
el president de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS),
filial de l’IEC, Josep M. Rotger, i el president de
l’Institut, Salvador Giner.
El sociòleg Oriol Homs, membre
de la junta de l’ACS, i Cristina Sánchez, de la
Universitat Autònoma de Barcelona, van fer la laudatio
de la guardonada. Homs va destacar «l’estructura racional,
l’anàlisi ben feta i rigorosa de la realitat» que
caracteritzen la seva obra, una obra que va «obrir camins en el
camp de la dona, ja que Marina Subirats va estar sempre molt preocupada
per desmuntar la cultura masculina predominant». D’altra
banda, Cristina Sánchez la va definir com una persona
«tafanera», una qualitat que, tal com va dir, és
«fonamental per ser un bon sociòleg».
La guardonada
Marina Subirats Martori (Barcelona, 1943) és sociòloga i
catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) i postgraduada en sociologia per
l’Escola Pràctica d’Estudis Superiors de
París (1967). La seva estada a París ―durant la qual va
investigar al Laboratori de Sociologia Industrial, sota la
direcció del professor Alain Touraine―, «va capgirar la
manera que tenia d’entendre el món», especialment en
uns moments que, tal com va afirmar durant l’acte de lliurament
del premi, a Espanya tot girava al voltant de l’home. «No
s’havia arribat ni a l’home i la seva circumstància
de què parlava Ortega», va dir. En aquest sentit, Subirats
va explicar que ha vist el naixement d’un nou món: el de
les dones, que és un món enormement creatiu».
Subirats va ser directora de
l’Institut de la Dona del Ministeri de Assumptes Socials
d’Espanya (1993-1996), regidora d’Educació i tinenta
d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona (1999-2006).
Actualment és membre del Consell Escolar de l’Estat. Ha
escrit diversos llibres i articles sobre temes d’educació
de gènere i d’estructura social de Catalunya. Els
més recents són Balones fuera (amb A. Torné, 2007) i Mujeres y hombres ¿Un amor imposible? (amb
M. Castells, 2007). Té diverses publicacions sobre la societat
metropolitana de Barcelona i un llibre en preparació sobre
l’evolució d’aquesta societat des dels anys vuitanta.
Article de Marina Subirats
Recull de premsa:
L’IEC
participa en la reunió del Consell d’Administració
del Centre d’Estudis Catalans de París
|
Diverses imatges del Centre d'Estudis Catalans de París
|
CEC
|
Mariàngela Vilallonga,
vicepresidenta de l’IEC, va representar l’Institut en la
reunió del Consell d’Administració del Centre
d’Estudis Catalans (CEC) de la Universitat de
París-Sorbona, que es va celebrar el dia 16 de juny. El CEC
té per objectiu organitzar cursos de llengua i cultura
catalanes, promoure activitats culturals a la regió de
París i establir relacions entre el món universitari,
artístic, literari i econòmic.
En el decurs de la reunió, es va
demanar a la Sorbona que sol·liciti al Ministeri de
l’Ensenyament Superior del Govern francès, amb el suport
de l’Associació Francesa de Catalanistes, que el
català sigui considerat una llengua del sistema estatal CLES
(certificat de competència lingüística de
l’ensenyament superior) dins el sistema educatiu. Tal com va
exposar Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon
Llull (IRL), «la certificació en llengua catalana dins el
sistema estatal CLES tindria una gran utilitat per a la
consolidació dels estudis de català a França, ja
que els dotaria d’un reconeixement oficial superior al que
té ara i permetria un ensenyament més transversal en
diverses disciplines».
El Consell d’Administració
del CEC és compost per membres nats de la universitat i de
diverses institucions catalanes (Departament de Cultura, IEC, IRL),
membres nomenats per la Universitat i per l’Abadia de Montserrat
i membres elegits entre el professorat i els alumnes. En la darrera
reunió van assistir Mònica Güell, directora del CEC;
Denis Boyer, exdirectora del CEC; Mariàngela Vilallonga,
vicepresidenta de l’IEC; Vicenç Villatoro, director de
l’IRL; el pare Marc Taxonera, en nom de l’Abadia de
Montserrat, i Ramon Pla, en nom de la Universitat de Barcelona. En
representació del rector de la Universitat parisenca van
assistir Denis Labouret, vicerector del Consell
d’Administració de la Sorbona, i Sadi Lakhdari, director
de la Unitat de Formació i Recerca d’Estudis
Ibèrics i Hispanoamericans, en la qual s’insereixen els
estudis catalans.
Malo de Molina alerta sobre les reformes pendents de l’economia espanyola
|
Malo de Molina, amb el president de la SCE |
IEC
|
Té l’economia espanyola la capacitat de
reforma necessària per a superar la crisi? Aquest és
l’interrogant que va plantejar José Luis Malo de Molina,
director general del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya,
el dia 15 de juny a l’IEC, en la cloenda de la conferència
«Los retos de la gran Recesión de Espanya», que va
pronunciar a l’IEC. Segons Malo de Molina, tot i
l’ajustament que s’ha fet dels excessos immobiliaris i de
crèdit, i el programa d’estabilització fiscal i la
reestructuració del sector bancari, l’economia espanyola
encara ha d’afrontar reformes que són imprescindibles per
a superar la situació de crisi actual, com ara
l’eficiència de les administracions públiques, el
finançament local —molt vinculat a
l’urbanisme—, la competitivitat dels sectors productius, la
flexibilització del mercat laboral i, sobretot,
l’educació, que és el «gran llast
d’aquest país».
Pel que fa al sector immobiliari, Malo de Molina va
afirmar que «l’ajustament de preus està
pràcticament fet», ja que la demanda ha caigut i
l’oferta també s’ha ajustat. Aquest ajustament ha
comportat, però, una caiguda de les finances públiques,
fet que ha estat especialment perjudicial perquè «el focus
internacional s’ha centrat en la situació de les finances
públiques precisament en el moment en què la
situació espanyola no era gens bona, i això ha afectat la
confiança dels inversors estrangers en la nostra economia».
La conferència de José Luís Malo
de Molina va tancar el cicle «Les reformes per a sortir de la
crisi», que ha organitzat la Societat Catalana d’Economia
(SCE), filial de l’IEC, i que ha analitzat les reformes
necessàries per a recuperar la situació econòmica
que afecta el país, amb les intervencions dels economistes Jordi
Galí, Vicente Ortún i Sergi Jiménez Martín.
Aquesta conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC
El DIEC es presenta en un nou format més manejable
|
El DIEC2, en un nou format |
IEC |
Tot el contingut del Diccionari de la llengua catalana
de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), l’obra de
referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua
catalana, es pot consultar a partir d’ara en una edició en
rústica, en un sol volum i més manejable. Aquesta nova
edició, que es va distribuir amb La Vanguardia els
dies 11 i 12 de juny i que ja es pot adquirir a les llibreries,
és una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans,
Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana amb l’objectiu
d’apropar el diccionari normatiu de la llengua catalana a tots
els públics.
La publicació d’aquest nou format del Diccionari coincideix
amb la commemoració del centenari de la Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i
s’emmarca dins la convocatòria «2011, l’any de
la paraula viva», que vol animar tota la societat a promoure al
llarg d’aquest any tota mena d’iniciatives que
contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la
vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la
llengua catalana.
Recull de premsa:
|