|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Candidatura única a les eleccions de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC El nou Diccionari jurídic català recull, per primera vegada i en línia, tot el lèxic antic i modern Mor el geòleg Oriol Riba, membre de l'IEC i fundador del Departament d'Estratigrafia i Geologia Històrica de la UB Candidatura única a les eleccions de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
El 6 de juny se celebraran les eleccions per a renovar el Consell de Govern de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, a les quals s’ha presentat una candidatura única encapçalada per l’actual president de la Secció, Josep González-Agàpito, i de la qual també formen part Josep M. Casasús, com a vicepresident; Àngels Pascual, com a tresorera, i Josep M. Panareda, com a secretari. Tal com recull el programa presentat en el Ple de la Secció del dia 9 de maig, els objectius principals de la candidatura amb vista als pròxims quatre anys són: fomentar la internacionalització per mitjà de la creació de la revista Catalan Social Sciences Review i continuar amb la política d’elecció de membres corresponents; ampliar la representació i la presència de la Secció als territoris de llengua catalana, i obrir un diàleg amb les societats filials amb l’objectiu de cercar conjuntament les vies per a fer possible una col·laboració acadèmica més estreta. L’actual Consell de Govern de la Secció va ser escollit el juny del 2007 i és format per Josep González-Agàpito, com president; Ricard Torrents, com a vicepresident; Josep M. Casasús, com a tresorer, i Josep M. Panareda, com a secretari.
El Corpus des Troubadours, elaborat per l’Institut, recull per primer cop poemes i estudis sobre l’obra trobadoresca
L’obra trobadoresca «va establir, de manera implícita, un codi ètic que és el fonament de les formes de sociabilitat de la societat occidental» i que inclou principis com la llibertat de l’amor i de la dona, la igualtat dels sexes, la generositat i la reciprocitat en el tracte social. Així ho va explicar Vicenç Beltran i Pepió, un dels directors del projecte i el portal web Corpus des Troubadours, que es va presentar el dia 19 de maig. El projecte, gestionat i realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans per encàrrec de la Unió Acadèmica International, aplega un bon nombre de poemes dels trobadors més coneguts, com Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guiraut Riquier, però també d’autors menys divulgats, com és el cas de Peire Torat. En la presentació del projecte i del portal web (http://trobadors.iec.cat), en què es recullen tots els textos i els estudis relacionats, van intervenir Vicenç Beltran i Pepió i Tomàs Martínez Romero, membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i directors del projecte. L’obra dels trobadors és una de les peces bàsiques i fonamentals en la història de la cultura europea. Tot i això, en general, molts estudis sobre la matèria són antics i es troben dispersos en edicions individuals, la qual cosa en dificulta l’accés. El Corpus des Troubadours recull, per primer cop, l’obra trobadoresca acompanyada d’una anàlisi extensa que permet al lector interpretar els textos: s’hi inclouen els manuscrits existents sobre un mateix poema, una introducció a la vida i a l’obra del trobador, una anàlisi crítica i, quan és possible ―que és en la major part dels casos―, una fotografia dels manuscrits i la traducció del poema en altres llengües. D’aquesta manera, es contribueix al coneixement i a la recerca en occitanística i ofereix als professionals i als lectors apassionats dels trobadors tots els recursos disponibles. De moment, hi ha cent quaranta-sis poemes de trenta autors diferents, a més de l’anònim. En conjunt, a partir de la consulta del Corpus des Troubadours, ens podem fer una bona idea del tipus de relació que existia entre els trobadors i les dames, el que es coneix com a fin’amor. En primer lloc, la relació consistia en un pacte de vassallatge, però en el cas que la dama accedís —fruit de la constància del trobador per a aconseguir els seus favors— podien arribar a mantenir una relació clandestina. En aquest periple, el trobador s’havia d’enfrontar a diferents obstacles, entre els quals hi havia el marit d’ella o els espies de la cort, que descobrien la relació i revelaven l’engany al marit. Un exemple d’aquest tema és el poema Tan mou de cortesa razo, de Folquet de Marshela, que parla dels lausengiers, els cortesans xafarders que envegen la relació entre la dama i el cavaller i la volen trencar: «E s’anc parlei e ma chanso / de lausengiers, cui Dieus adir, / aras los voill del tot maldir». Entre els poemes que recull hi ha diversos exemples en què, per evitar ser descobert, el trobador utilitza un pseudònim o un senhal per a referir-se a la dama. Perdigon, en el poema Trop ai estat mon Bon Esper no vi, cita la dama com a Bon esper (bona esperança) i, en el primer vers, explica que fa molt de temps que no la veu. Aquest acte es pot veure a la videoteca de l'Institut
«Amb aquesta eina esperem contribuir a la normalització de l’ús del català en tots els àmbits de la justícia, ja que actualment molts jutges i magistrats ignoren el nostre dret civil i el caràcter oficial del català». Així ho va manifestar Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, en l’acte de presentació del Diccionari jurídic català, celebrat el 23 de maig a l’IEC. Aquest nou diccionari, consultable en línia i d’accés obert, recull tota la terminologia jurídica, antiga i moderna, en llengua catalana; les frases emprades en el llenguatge juridicoadministratiu; la informació enciclopèdica referent a la doctrina, la legislació i la jurisprudència, així com l’explicació de les circumstàncies històriques i socials que han permès el desenvolupament del dret català i de les terres de llengua catalana. El Diccionari jurídic català, elaborat per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, amb el suport de l’Obra Social de Catalunya Caixa, recull els termes que formen part de les diverses disciplines del dret, inclou ressenyes biogràfiques de juristes catalans insignes i les expressions llatines més utilitzades en dret i fraseologia jurídica. Els articles també informen sobre les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l’entrada consultada i els sinònims. L’edició en línia permet fer cerques ràpides i diverses, segons l’àrea temàtica o la llengua d’origen, dins la definició o bé dins tota la informació enciclopèdica. Actualment, el diccionari conté 2.200 entrades de definicions de terme, 923 entrades llatines i 492 entrades de fraseologia jurídica. És previst que a final d’any inclogui un total de 8.400 entrades. El Diccionari jurídic català, destinat principalment als professionals del dret i de la història de les institucions del dret i també a centres d’investigació i de recerca, omple el buit lexicogràfic que hi havia fins ara en aquesta disciplina. En l’acte de presentació també van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC; Xavier Ventura, director territorial de Catalunya Caixa, i Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia. La consellera va reconèixer que aquest diccionari serà molt útil per a aconseguir que el català augmenti la presència en l’àmbit de la justícia i se’n normalitzi l’ús. Recull de premsa:
Vidre, plàstic, acer, ciment… Gairebé tot el que ens envolta està fet d’aquestes «noves substàncies» aconseguides gràcies a la capacitat transformadora i creativa de la química. «L’activitat química es tradueix en benestar i progrés humà i social, i en riquesa econòmica». Amb aquestes paraules, Ernest Giralt, catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, va explicar quina és l’aportació de la química com a ciència a la millora de la qualitat de la vida. Ho va fer en l’acte de celebració de l’Any Internacional de la Química (AIQ), que el 30 maig va aplegar unes tres-centes persones al Parlament de Catalunya. En el decurs d’aquest acte, el químic i periodista Xavier Duran va parlar de la imatge pública de la química i de com millorar-la. Segons Duran, «la química es relaciona amb una imatge de poc natural, però la realitat és que la química està present des de l’inici de l’univers i de la vida». A més de donar a conèixer el valor i la contribució de la química en el desenvolupament del món, l’AIQ també pretén acostar aquesta disciplina als joves estudiants. Mercè Izquierdo, doctora en química i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rosa Melià, presidenta de l’Associació de Professors de Física i Química de Catalunya, van parlar sobre el valor formatiu de la química. Totes dues van reivindicar la importància de l’ensenyament químic en els diversos nivells educatius, perquè aquesta ciència ajuda als joves a desenvolupar una mirada creativa i dóna sentit a moltes altres disciplines. L’acte va ser presidit per Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya. Hi van intervenir Romà Tauler, president de la Societat Catalana de Química, entitat organitzadora juntament amb la Comissió Catalana de Coordinació de l’AIQ; Miquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO de Catalunya, i Salvador Giner, president de l’IEC. Aquesta jornada es pot veure des del Canal Parlament.
Es lliuren els premis de les XVI Proves Cangur de Matemàtiques al Paranimf de la Universitat de Barcelona
«El temps dedicat a les matemàtiques no és mai un temps perdut». Així va reconèixer Joan de Solà-Morales, president de la Societat Catalana de Matemàtiques, l’esforç dels joves participants en les XVI Proves Cangur de Matemàtiques. Ho va fer durant l’acte de lliurament de premis que es va celebrar el 19 de maig al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), i en el qual també van intervenir Irene Rigau, consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya; Salvador Giner, president de l’IEC, i Dídac Ramírez, rector de la UB. Les proves consisteixen a resoldre trenta problemes matemàtics en una hora i quart i l’objectiu és estimular l’aprenentatge de les matemàtiques entre els estudiants de secundària i batxillerat. La Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, és qui des del 1996 organitza les proves Cangur a Catalunya i a Andorra. Els premiats d’aquesta edició són, en la primera categoria (tercer d’ESO), Josep Maria Gallegos Saliner, de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres; en la segona categoria (quart d’ESO), Matt Hoogsteder Riera, de l’Institut Pere Alsius i Torrent de Banyoles; en la tercera categoria (primer de batxillerat), Darío Nieuwenhuis Nivela, de l’Aula Escuela Europea de Barcelona, i finalment, en la quarta categoria (segon de batxillerat), Eduard Vázquez Espín, de l’Institut de Pallejà. Durant la cerimònia també es van lliurar els premis als altres participants que es van classificar en els primers llocs de les quatre categories. En les proves d’enguany, que es van dur a terme el 17 de març a Catalunya i a Andorra, van participar 19.937 joves, procedents de 512 centres de Catalunya i Andorra. La participació s’ha incrementat en un 9 % en relació amb l’any passat i, segons va dir el president de l’Institut, Salvador Giner, «comprovar com la passió per les matemàtiques creix entre els estudiants de secundària ja és un guardó per a l’IEC».
La Societat Catalana de Geografia reedita El món rural a Catalunya, de Vilà-Valentí
«Joan Vilà-Valentí va ser una figura cabdal en el procés d’institucionalització de la geografia catalana després de la Guerra Civil. La seva empenta ha estat crucial per a la renovació de l’escola catalana de geografia». Amb aquestes paraules, la geògrafa i membre de l’IEC M. Dolors Garcia Ramon va presentar, el dia 5 de maig, la reedició del llibre de Vilà-Valentí El món rural a Catalunya. En l’acte, organitzat per la Societat Catalana de Geografia (SCG), també van intervenir Salvador Giner, president de l’Institut; Francesc Nadal, president de la SCG, i Maria Bolós, professora de geografia de la Universitat de Barcelona. El món rural a Catalunya és un conjunt d’estudis sobre el passat i el present de les activitats i de la vida rural catalanes: les tècniques i els atuells, agrícoles i ramaders; els secans i els regadius; les cases i els pobles, els camins i els mercats. La primera edició d’aquest llibre es va publicar el 1973 i es va exhaurir aviat. Ara, la SCG, ha considerat important reeditar-lo perquè les noves generacions de geògrafs i altres estudiosos del territori tinguin accés al coneixement d’un món rural català —ja pràcticament desaparegut— acompanyats d’un dels geògrafs més destacats de la geografia catalana de la segona meitat del segle xx. El llibre consta de deu capítols o contribucions, introducció del mateix autor i d’una breu presentació de Pau Vila i Dinarès a l’edició de 1973. Joan Vilà-Valentí (Sallent, 1925) és doctor en geografia per les universitats de Bordeus i de Madrid, és catedràtic de Geografia a la Universitat de Múrcia i, des del 1965, a la Universitat de Barcelona, on va fundar el Departament de Geografia. Va iniciar i dirigir la Revista de Geografia i el nou pla d’estudis de llicenciatura en geografia. Interessat per la recerca en geografia regional, geografia agrària i teoria i història de la geografia, va ser vicepresident de la Unió Geo gràfica Internacional del 1980 al 1988. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1986) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994). És membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC des de l’any 1990. Aquest acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
Mor el geòleg Oriol Riba, membre de l’IEC i fundador del Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica a la UB
Oriol Riba i Arderiu (Barcelona, 1923) va morir ahir, dimarts 31 de maig, a Barcelona. Considerat «un dels geòlegs que més bé coneixien el país» per Salvador Reguant, col•lega i membre de l’IEC, era llicenciat en ciències naturals i doctor en geologia. Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda), a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), on va fundar el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. En aquesta Universitat va promoure les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli. També era membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978. Oriol Riba es va dedicar a la recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya central; també a Guinea i al Sàhara. Va investigar la conca terciària de l’Ebre i la Serralada Ibèrica. Entre les seves obres més destacades, hi ha el Diccionari de geologia, publicat per Enciclopèdia Catalana el 1997 i disponible en línia en el marc del programa «Diccionari de Ciència i Tecnologia» de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Riba va orientar part de la seva recerca a l’estudi del subsòl de la ciutat de Barcelona, una activitat capdavantera en el nostre país. Fruit d’aquesta recerca, l’any 2009 va publicar, juntament amb Ferran Colombo, l’obra Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, editada per l’IEC. El llibre és una anàlisi de les estructures geològiques del litoral barceloní i de la transformació que han experimentat arran de l’activitat humana i revela, entre altres coses, com es va crear el port, la Barceloneta i el Poblenou, la Ribera o el Raval. També explica els efectes devastadors de les rierades que van provocar l’enderrocament de les muralles el 1853 i la transformació del territori arran del Pla Cerdà. En la presentació del llibre, que va tenir lloc a l’IEC el 22 de juliol de 2009, Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia de la UB, va qualificar aquest llibre d’obra de referència en el camp de la geologia i també va glossar la figura de Riba, de qui va destacar l’«esperit inquiet, intuïtiu, rigorós» i el seu paper de «catalitzador de vies de treball que ara ja estan consolidades». Oriol Riba va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, membre del Consell de Protecció de la Natura de la Zona Volcànica d'Olot i, d’altra banda, membre fundador de l'Associació Internacional de Sedimentologia. El 1992 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
Una escultura de Xavier Jansana elaborada amb motiu del centenari de les seccions de Ciències simbolitza la «solidesa» i el «dinamisme» de l’IEC
Amb motiu del centenari de les seccions de Ciències de l’Institut, l’escultor Xavier Jansana ha creat l’escultura Camins del saber. L’obra consisteix en cinc barres negres, de basalt de Castellfollit de la Roca, que simbolitzen les cinc seccions de l’IEC. La base de l’escultura és un bloc massís de pedra sedimentària, de calcarenita blanca procedent de Menorca, que representa una sòlida base del coneixement. Segons l’autor, el basalt «recupera la vida i segueix el camí de la recerca i el saber i la cultura» i «el moviment de l’escultura fa ressò del dinamisme de l’Institut d’Estudis Catalans». Tanmateix, l’espai que es crea entre les branques representa una al·legoria de les quatre barres presents en el logotip de l’Institut.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
