|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Òmnium Cultural ret homenatge a Joan Triadú en un acte al Palau de la Generalitat El III Seminari de la Llengua de Signes Catalana, a l'IEC Properes cites Òmnium Cultural ret homenatge a Joan Triadú en un acte al Palau de la Generalitat
«Joan Triadú va ser un noble patriota; una persona que dedicà tota la vida, personal i intel·lectual, a bastir un país millor, conscient que per a aconseguir-ho calia elevar el nivell educatiu dels ciutadans». Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, descrivia amb aquestes paraules l’activista cultural, crític literari i pedagog Joan Triadú (1921-2010), en l’acte d’homenatge que va organitzar Òmnium Cultural i que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el 2 de maig. Giner va destacar també la forta vinculació de Triadú amb l’IEC, des que l’any 1979 en va ser elegit membre. Triadú va presidir la Secció de Filosofia i Ciències Socials entre el 1988 i el 1992 i, més tard, va fundar la Societat Catalana de Pedagogia, una de les vint-i-vuit filials que formen part de l’Institut. «L’Institut ha maldat sempre, com Joan Triadú, per la nostra llengua i per contribuir a fer del nostre poble un poble més digne de la seva història», va afegir Giner. En l’acte van intervenir, a més del president de l’IEC, David Castillo, poeta, escriptor i crític literari; Jordi Riera, doctor en pedagogia i professor de la Universitat Ramon Llull; Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i el president de la Generalitat, Artur Mas. Tots els ponents van coincidir a recordar Joan Triadú com un dels principals activistes de la represa cultural catalana i durant la Guerra Civil i que va escriure i ensenyar en la clandestinitat durant el franquisme. «El nostre país és una mica millor perquè Joan Triadú hi va viure», va afegir Muriel Casals, que també va reconèixer Triadú com una de les figures clau dels orígens i la trajectòria d’Òmnium. En l’acte també es va comptar amb la presència de la vídua, els fills i altres membres de la família, a més de nombroses autoritats, entre les quals hi havia la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, o els expresidents Jordi Pujol i José Montilla. L’acte d’homenatge de Triadú s’emmarca dins dels actes commemoratius del cinquantè aniversari d’Òmnium Cultural. Les entitats financeres són responsables de la crisi actual?
Quatre mesos abans que es compleixi el termini que va posar el Banc d’Espanya perquè les caixes d’estalvi que no arriben al mínim de solvència es recapitalitzin, el futur d’algunes entitats encara és incert. La fusió de les entitats i la reestructuració que està vivint el sector van reduir dràsticament el nombre de caixes ―que van passar a ser menys de la meitat. Com s’ha arribat a aquesta situació? En quina mesura les deficiències en la gestió duta a terme pel govern corporatiu de les entitats financeres són responsables de la crisi actual? Els baixos tipus d’interès, l’elevada demanda de crèdit, l’alta concentració del crèdit en el sector de la construcció i immobiliari i la forta expansió del sistema bancari expliquen el perquè de la crisi financera. «Es va arribar a una situació d’endeutament excessiu». Així ho va apuntar Vicente Salas Fumás, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de Saragossa i conseller executiu del Banc d’Espanya, en la ponència «La reforma del sistema bancario español», que va pronunciar l’11 de maig a l’IEC en el marc del cicle «Les reformes per a sortir de la crisi», que organitza la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC. A causa de la crisi del sistema financer, la confiança per part dels clients es va deteriorar. Aquest fet iles dificultats consegüents per a obtenir finançament en els mercats internacionals van fer necessària l’adopció de noves mesures que permetessin assegurar la culminació dels avenços ja realitzats en l'últim any i mig amb la reestructuració de caixes d'estalvis. Entre aquestes mesures hi ha la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a l’estiu del 2009, així com un esforç addicional per a garantir la transparència de les entitats de crèdit mitjançant la publicació de totes les dades sobre la seva situació real i els seus riscos (en particular l'exposició immobiliària i la dependència del finançament majorista) i un sanejament intens dels actius més problemàtics. Aquesta conferència es pot veure a la videoteca de l'IEC Salvador Giner reflexiona sobre el futur del capitalisme
«A principi del segle xxi, els analistes socials no estem en condicions de predir un sistema alternatiu al capitalisme. La idea que en el futur un sistema alternatiu el substituirà s’ha perdut. El capitalisme s’autoregula». Així es va expressar Salvador Giner, sociòleg i president de l’IEC, en l’acte de presentació del seu darrer llibre, El futur del capitalisme, publicat per Edicions 62, que va tenir lloc a l’Institut el dia 4 de maig. Té futur el capitalisme? Si en té, quin deu ser? Després de la recessió econòmica actual, ens n’esperen d’altres, potser de pitjors?, quines possibilitats hi ha que el substitueixi un ordre econòmic diferent?, quina és la probabilitat que s’enfonsi? Si, en comptes que això es produeixi, evoluciona sense col·lapsar-se cap a alguna cosa diferent del que ha estat fins ara, quina serà la nova faç del món?. Giner s’endinsa en aquestes qüestions en un assaig que Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va qualificar «d’acte de valentia i de compromís», ja que «en temps de canvi i de transformació, sabem el que no volem, però no el què vindrà». En la reflexió sobre l’establiment d’un nou ordre, Salvador Giner evoca tant les teories clàssiques com les més recents sobre l’esdevenidor del capitalisme, les quals el vinculen a la societat industrial i a la democràcia. Un cop revisades aquestes bases, esbossa una hipòtesi del seu futur immediat a partir d’una interpretació dels processos de globalització actuals en els mons de l’empresa i la tècnica. Recull de premsa:
Es presenta l’Epistolari Joan Coromines & Josep Puig i Cadafalch, Jordi Rubió, Pere Bohigas i Ramon Aramon
«He de manifestar-li que acceptaré com el més gran honor el nomenament de membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Des de la meva adolescència, quan vaig començar els meus primers estudis científics a la Biblioteca de l’Institut, no he aspirat a satisfacció més alta». Així comença una de les cartes que Joan Coromines va enviar a Ramon Aramon, aleshores secretari general de l’IEC, que es pot trobar al nou volum de l’Epistolari Joan Coromines & Josep Puig i Cadafalch, Jordi Rubió, Pere Bohigas i Ramon Aramon. La publicació es va presentar el 25 de maig a l’IEC en un acte en què van assistir Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica i autor del pròleg de l’obra, i Antoni Vives, president de la Fundació Pere Coromines, d’Estudis Filosòfics, Històrics i d’Investigació Lingüística. El recull, on també es pot trobar la correspondència amb Josep Puig i Cadafalch, Jordi Rubió i Pere Bohigas, permet recuperar no solament la història més recent del nostre país, sinó també la de l’Institut. Un exemple és una carta de Coromines adreçada també a Ramon Aramon, en què el felicita per la publicació del primer volum dels Estudis Romànics, una revista que precisament enguany celebra la trenta-tresena edició. L’obra recull informacions tan diverses com les reunions de la Secció Filològica i també intercanvis d’apunts lingüístics, com és el cas d’una missiva entre Pere Bohigas i Coromines en la qual intercanvien valoracions sobre les paraules basquetbol, beisbol i isòtop. L’edició completa de l’Epistolari Joan Coromines és un dels projectes que duu a terme la Fundació Pere Coromines, amb l’objectiu de recuperar episodis de la història cultural més recent de Catalunya per mitjà de la comunicació epistolar. Segons afirma Josep Massot en el pròleg del llibre, és «una mostra colpidora d’un gènere que en aquests moments està en camí de desaparició, amb l’ús habitual del telèfon, del correu electrònic i fins tot de les videoconfèrencies».
Per què es va produir, l’accident nuclear de la central nuclear de Fukushima, al Japó? Quins efectes pot causar la radiació emesa arran de l’accident sobre els treballadors de la central, sobre els japonesos i, fins i tot, sobre els catalans? Javier Castelo, professor de l’àrea de Física Atòmica, Nuclear i Molecular del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joan Francesc Barquinero, de l’àrea d’Antropologia Física del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la mateixa Universitat, van analitzar aquestes qüestions en una sessió que va tenir lloc a l’IEC el dia 17 de maig i que va organitzar la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut. Castelo va centrar la seva intervenció a explicar, pas a pas, com el tsunami de l’11 de març va anar afectant la central nuclear de Fukushima fins que es van produir les tres explosions, els dies 12, 14 i 15 de març. D’altra banda, Joan Francesc Barquinero va analitzar quins efectes pot tenir la radiació emesa com a conseqüència de l’accident sobre les persones. Tal com va explicar Barquinero, la radiació pot causar danys sobre l’estructura de l’ADN, fins a arribar a trencar-ne la doble cadena. «Si no es repara o es repara de manera errònia, es produiran alteracions cromosòmiques i això pot originar un càncer», va explicar. En el cas de les dones embarassades, la radiació pot arribar a afectar el fetus i generar-li problemes en el sistema nerviós central. Al Japó, la dosi màxima de radiació permesa per a membres del públic és d’entre 1 i 5 mSv/any i, segons una mesura feta el 3 d’abril, la dosi anual que rebria la població és de 3,40 mSv/any. En cap cas, doncs, s’estima que tindrà un impacte agut sobre la població. No passa el mateix amb les dosis a què van ser exposats els treballadors de la central nuclear, dels quals dos van morir i vint-i-un van ser exposats a dosis superiors, a més dels 100 mSv, que és la dosi màxima anual permesa per als treballadors en una situació d’emergència. Es calcula que amb aquesta dosi, un 1 % dels individus desenvoluparia un càncer, mentre que un 42 % el desenvoluparia per altres causes. Per tant, a excepció del cas dels treballadors, tal com va afirmar Barquinero, «l’impacte de la radiació sobre la salut de les persones no serà, en cap cas, agut». Al sud d’Europa, la contaminació deguda a l’accident va arribar els dies 24 i 25 de març. Es va detectar la presència de iode -131 en concentracions de dècimes de mBq/m3, així com concentracions d’unes centèsimes de mBq/m3 dels isòtops radioactius del cesi i tel·luri.
La novena edició de la Jornada de la SCATERM, punt de trobada entre lingüistes i juristes
El dia 18 de maig, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va acollir la IX Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), titulada «Terminologia i llenguatge jurídic», que va servir per a donar veu als diversos punts de vista pel que fa a la terminologia jurídica amb l’objectiu de normalitzar l’ús del català en tots els àmbits de la justícia. Organitzada conjuntament amb el Servei de Llengües de la UAB, va consistir en dues ponències i diverses comunicacions sobre temes molt variats però amb un objectiu comú: fer d’aquesta edició un punt de trobada entre juristes i lingüistes. En la Jornada van intervenir representants de l’Acadèmia Basca de la Llengua, del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC o de la Universitat Rovira i Virgili, entre altres. Les dues ponències centrals van ser a càrrec de Jordi Nieva i Agustí Pou, professors de dret i de llengua, respectivament, de la Universitat de Barcelona (UB). Nieva i Pou van analitzar les perspectives i els problemes terminològics amb què es troben a l’hora d’emprar el llenguatge jurídic ―que van il·lustrar amb exemples de casos concrets―, i van plantejar les solucions i els mètodes de treball per a afrontar-los. En les comunicacions es van presentar també diversos exemples aplicats a treballs relacionats amb la terminologia jurídica, com són els problemes de traducció de dret civil al basc, la presentació de les pràctiques terminogràfiques relatives a l’elaboració de diccionaris jurídics o la metodologia i la pràctica per a l’adaptació de l’eina WordNet 3.0 per a enriquir-la amb termes jurídics. Durant la trobada es va fer una primera aproximació al Diccionari jurídic català, el qual es va presentar oficialment a l’IEC uns dies després. La Jornada va cloure amb una taula rodona sobre l’encaix entre juristes i lingüistes. El III Seminari de la Llengua de Signes Catalana, a l’IEC
Les tècniques i estratègies que s’han de seguir per a la traducció en llengua de signes de textos literaris o la creació d’un canal de televisió en aquesta llengua són alguns dels temes que es van tractar en el III Seminari de la Llengua de Signes Catalana, que es va celebrar el 27 de maig, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. El seminari va ser organitzat per la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), amb la col·laboració de la Secció Filològica de l’IEC, i la presentació va ser a càrrec de Gemma Rigau, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’Institut; Santiago Frigola, vicepresident de Política Lingüística de la FESOCA, i Antonio Martínez, president d’aquesta entitat. Ara fa un any, el 26 de maig de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la llengua de signes catalana, que reconeix la llengua de signes catalana com el sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues de Catalunya, en regula l’ensenyament i en garanteix la protecció. D’acord amb aquesta llei, l’Institut d’Estudis Catalans és la institució acadèmica que en determina les normes lingüístiques. Actualment, Josep Quer, membre corresponent de la Secció Filològica, dirigeix el projecte de recerca i codificació de la llengua de signes catalana. La FESOCA organitza aquest seminari cada any des del 2008 amb l’objectiu d’analitzar i debatre temes relacionats amb aspectes lingüístics i sociolingüístics de la llengua de signes catalana, la professió dels intèrprets i el món educatiu, entre altres.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
