|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Societat Catalana d’Estudis Hebraics ret homenatge a Eduard Feliu Properes cites La Societat Catalana d’Estudis Hebraics ret homenatge a Eduard Feliu
L’any 2009 va morir Eduard Feliu, president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l'IEC—des dels orígens fins a la seva mort— i un dels màxims coneixedors de la cultura hebraica del país. El dia 29 d’abril, la SCEHB, conjuntament amb el Patronat Call de Girona i l’Ajuntament d’aquesta ciutat, va organitzar una jornada dedicada a la seva figura amb l’objectiu de conèixer una mica més la destacada tasca que dugué a terme en la divulgació de la cultura i les tradicions jueves. Pere Casanellas, president de la SCEHB, va definir Feliu com «un autodidacte apassionat pel seu país, la seva llengua i, especialment, la llengua i la cultura hebrees». Eduard Feliu es va convertir en el principal estudiós de la història cultural del judaisme català. Va començar com a traductor de literatura hebrea moderna al català, una tasca que no va abandonar mai i que el va dur a traduir, entre molts d’altres, El meu Mikhael d’Amos Oz. Un altre àmbit de dedicació va ser la lexicografia hebrea, amb una obra cabdal que està pendent de ser publicada, com és el Diccionari Girona: Diccionari hebreu-català, que va redactar en col·laboració amb Joan Ferrer i Pere Casanellas. Feliu va ser el fundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català i director de la revista Tamid, que ofereix un recull anual de treballs originals dels membres de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics Durant la jornada, es van dur a terme
diverses ponències sobre la història dels jueus catalans.
Manuel Forcano, doctor en filologia semítica, va parlar sobre
dos savis jueus, Mossé ben Nahman de Girona i Salomó ben
Adret de Barcelona, els quals van ser objecte d’estudi
d’Eduard Feliu. La doctora en història Danièle
Iancu-Agou, va tractar les relacions entre les comunitats jueves
catalanes i les provençals, un tema tractat àmpliament en
l’obra de Feliu, i Prim Bertran, doctor en història i
professor a la Universitat de Barcelona, es va centrar en les
aportacions innovadores de Feliu en el marc de la història dels
jueus catalans. Finalment, l’acte va cloure amb una taula rodona
sobre els estudis i la personalitat d’Eduard Feliu. Es presenta a l’IEC el llibre El parlar de la Cerdanya
A la Cerdanya, si es vol berenar s’ha de dir que s’espertina, el gouda és un fromatge, el fill d’una vaca és un videll i fer-se un petó és donar-se el bec. Aquestes són algunes de les paraules i expressions que es poden trobar al llibre El parlar de la Cerdanya, de Manel Figuera, Anna Montañé, Agnès Figuera, Enric Quílez i Salvador Vigo, presentat a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 14 d’abril. Aquest llibre, de l’editorial Salòria, és el fruit d’un treball de més de vint-i-cinc anys i que recull les característiques morfològiques i fonètiques de la parla ceretana, a més d’un extens diccionari amb paraules pròpies d’aquest territori. La variant de la Cerdanya és un dels diversos parlars que configuren l’anomenat català septentrional de transició, un dialecte més o menys definit que es troba entre dos grans dialectes geogràfics del català oriental: el català septentrional o rossellonès, al nord, i el català central, al sud. És per això que moltes de les paraules que formen part del vocabulari ceretà provenen del rossellonès i de l’urgellenc, que fins ara només constaven en obres cabdals de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear, d’Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll, o El parlar d’Andorra, de Rosalia Pantebre. Una aportació molt destacada del
llibre són els refranys i frases fetes, que retraten costums,
vivències, xafarderies i anècdotes de la societat
ceretana. És un bon collage per a conèixer de més
a prop com és la població que viu a la vall dels Pirineus
i per conèixer la llengua que utilitzen, que en alguns casos
s’allunya del català estàndard. Aquest és un
dels aspectes que remarquen els mateixos autors en el pròleg del
llibre, «en un moment en el qual la llengua s’està
uniformitzant, la dificultat de conservar un parlar com aquest
és major i, per tant, llibres com aquests són importants
per tal d’evitar que el català s’acabi
empobrint». Els millors gols de la història explicats per fórmules matemàtiques
Les característiques de la pilota poden canviar el resultat d’un partit de futbol? Tim Myers, mànager sènior del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), va respondre a aquesta pregunta en una conferència que va tenir lloc a l’IEC el dia 14 d’abril. Ho va fer a partir del modelatge matemàtic, una branca de les matemàtiques que permet explicar els fenòmens del món real i fer prediccions del seu funcionament a partir de fórmules matemàtiques. La conferència va ser organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC, i CRM. En les competicions de futbol, l’equip local escull la pilota que s’utilitzarà, segons els criteris de la Federació Internacional i el patrocinador de l’equip. A partir del modelatge matemàtic es pot demostrar que la pilota escollida pot ser decisiva en el resultat final del partit. «Un dels factors variables és l’altitud del terreny de joc i no sempre es té en compte», va reconèixer Myers. I és que, segons determinades variables ―com poden ser, no solament l’altitud, sinó la forma de la pilota, el material amb què està feta o si està més o menys inflada―, el moviment de l’esfèrica pot ser l’un o l’altre. D’aquesta manera, un equip que conegui prèviament les característiques de la pilota i també del lloc on se celebra el partit, parteix amb una avantatge determinada. La conferència de Myers forma
part d’un programa de conferències que pretén donar
una visió informativa i interdisciplinària dels temes
actuals de les ciències i la tecnologia, dirigit tant a
especialistes i docents com al públic no especialitzat. Dins
d’aquest programa de conferències, Agustí
Lledós, catedràtic de química física de la
Universitat Autònoma de Barcelona, va pronunciar el 7
d’abril la conferència «La química de la
vida, energia i sostenibilitat». La conferència d'Agustí Lledós es pot veure a la videoteca de l’IEC
La Societat Catalana de Tecnologia inicia el cicle de lectures del 2011: «Còmic, ciència i tecnologia»
El cicle de lectures, titulat enguany «Còmic, ciència i tecnologia», que organitza la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, va començar el dia 11 d’abril amb una sessió dedicada a la trilogia sobre la Guerra Civil de Paco Roca, considerat un dels millors autors de còmic del panorama actual. L’objectiu del cicle és divulgar la ciència i la tecnologia a la societat per mitjà de l’art com a instrument pedagògic. La trilogia de Paco Roca consisteix en El faro, obra que tracta sobre el viatge iniciàtic d’un jove republicà ferit enmig del conflicte bèl·lic; El ángel de la retirada, en què es recorda l’arribada a França dels exiliats espanyols, i El invierno del dibujante, llibre recentment guardonat al Saló del Còmic que se centra en els autors de l’editorial Bruguera que van abandonar l’empresa durant la dictadura amb l’objectiu de fundar una nova revista que els permetés expressar lliurement les seves idees. L’elaboració de la
trilogia va servir a Roca per a «fer-se una idea de quin era el
sentiment, a Espanya, durant la postguerra» i, segons va explicar
durant la seva intervenció, «el còmic és un
bon mitjà per a explicar aquesta mena
d’històries», i per tant, una bona eina de
divulgació.
El santuari del Tallat, situat al límit de les comarques de l’Urgell i la Conca del Barberà, i el castell de Solivella van patir les conseqüències de la desamortització de Mendizábal l’any 1835. Però, de quina manera van quedar afectats aquests dos símbols del patrimoni històric de Catalunya? Aquest va ser el tema que va tractar Sebastià Sánchez Sauleda, historiador de l’art, en la conferència «Col·leccionisme i patrimoni arquitectònic. Dues víctimes de la desamortització: el Tallat i el castell de Solivella», que va pronunciar el 4 d’abril a l’IEC. Aquesta conferència s’emmarca dins el cicle Art medieval i col·leccionisme, organitzat per la filial Amics de l'Art Romànic (AAR), que va començar el dia 21 de febrer. El monestir del Tallat es troba
documentat des del 1081 com a torre de defensa; més tard,
es va convertir en un santuari, fins que amb la desamortització
els terrenys i l’edificació van ser subhastats i el
patrimoni es va dispersar per diversos indrets. El mateix va succeir
amb alguns dels elements decoratius del castell de Solivella. És
el cas, per exemple, de l’escala de pedra que donava accés
a les estances superiors de l’edifici i que va ser venuda i
traslladada al Palau Maricel de Sitges, on s’ha conservat durant
tots aquests anys. El congrés «Joves perspectives» aborda el futur de la sociologia amb les noves generacions
El futur professional dels joves sociòlegs va ser un dels temes que va centrar el congrés «Joves perspectives», organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que va tenir lloc a l’IEC, els dies 29 i 30 d’abril. El congrés va obrir amb la conferència «The advent of capital: global production and its impacts on Chinese workers», a càrrec de Pun Ngai, professora de la Universitat de Hong Kong (Xina). L’objectiu del congrés va ser donar a conèixer i difondre noves temàtiques i línies de recerca que interessen als joves sociòlegs, així com donar veu a les noves generacions perquè aportin la seva perspectiva sobre noves formes d’orientar la recerca i els àmbits que la guiaran en el futur. És per això que la convocatòria d’aquest congrés anava adreçada, principalment, als estudiants de les llicenciatures, graus, màsters i doctorats de sociologia, a més de totes les persones interessades en la sociologia, tant pel que fa a la recerca com en altres ocupacions de contingut sociològic. En el marc d’aquests congrés, es va aprofitar per a fer difusió de l’associació Joves en Sociologia i de les activitats que duu a terme, amb la intenció de fer visible el paper dels joves sociòlegs dins el marc de la sociologia catalana.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
