|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La crisi dels preus dels aliments i la repercussió en l’agricultura Properes cites
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, va organitzar el dia 3 de març la conferència «La crisi dels preus dels aliments i la seva repercussió en l’agricultura catalana», a càrrec de Francesc Reguant, vicepresident de la ICEA i cap del Gabinet d’Estudis i Prospectiva Agrària i Alimentària del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Francesc Reguant va explicar que la volatilitat de preus és intrínseca a l’agricultura, fet que actualment s’accentua i posa en risc l’estabilitat econòmica i social global. A Catalunya, tal com va explicar Reguant, l’increment del preu dels aliments bàsics (cereals i soja) pot condicionar greument la renda agrària i la viabilitat de les explotacions, ja que es depèn fortament d’aquests aliments per a proveir la ramaderia. El conferenciant va assenyalar que cal
distingir quatre tipus de problemes, els quals s’han de tractar
de manera diferenciada, encara que sovint es presentin en conjunt: la
volatilitat pròpiament dita, amb alts i baixos freqüents;
els increments de preus i costos per a la ramaderia, forts i sostinguts
dels aliments bàsics; la baixa rendibilitat sostinguda de
determinats subsectors o regions agràries, i el desacoblament de
preus i costos en la cadena alimentària. L’evolució dels castells humans mitjançant la tecnologia
Els castells són una activitat bicentenària que ha evolucionat molt en els últims anys, sobretot gràcies a l’aplicació de la ciència i la tècnica. Jaume Rosset i Llobet, metge especialista en medicina de l’esport i en cirurgia ortopèdica i traumatologia, va explicar com s’ha produït aquest procés de renovació en la conferència «La tecnologia aplicada als castells humans», organitzada per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’IEC, el dia 3 de març, a l’Institut. Rosset va afirmar que «si es fan les coses ben fetes és difícil fer-se mal», ja que, segons les dades recollides des dels anys noranta, hi ha menys lesions en l’activitat castellera que en altres activitats esportives. No obstant això, els estudis també mostren que on hi havia més lesions fent castells era al crani i, per això, des de l’any 2003, es va dur a terme un projecte, dirigit pel mateix Rosset, per a implantar un casc dissenyat especialment per a l’activitat castellera. «Des que s’ha implantat, no hi ha hagut cap lesió cranial», va afirmar el ponent. Un altre dels elements fonamentals per a fer castells és la faixa que, tot i que podria semblar que té una funció únicament estètica, és l’element que permet distribuir la càrrega sobre la columna. Jaume Rosset va mostrar també els estudis i experiments realitzats durant anys per a conèixer les respostes de l’organisme a l’esforç físic i psíquic que comporten els castells. El resultat de tota aquesta investigació permet que el món casteller gaudeixi cada vegada de més seguretat sense perdre l’essència. Aquesta conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC Es presenta a l’IEC un llibre que analitza les relacions entre música, creativitat i societat
La creativitat i els creadors, en especial els que es dediquen a la música, són dels processos i actors als quals la sociologia ha prestat menys atenció. Per omplir aquest buit de les ciències socials, la Universitat Complutense de Madrid (UCM) va crear el 2008 el grup d’investigació MUSYCA (Música, Sociedad y Creatividad Artística), format pels sociòlegs Martín Pérez Colman i Fernán del Val, i dirigit per Javier Noya, professor de sociologia de la UCM i investigador del Real Instituto Elcano. Els primers treballs del grup es recullen en el llibre Musyca: Música, sociedad y creatividad artística, presentat pels seus autors el dia 1 de març a l’IEC. En l’acte, organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’Institut, també hi va participar el president de l’IEC, Salvador Giner; Josep M. Rotger, president de l’ACS, i el sociòleg Arturo Rodríguez Morató. El volum fa una anàlisi interdisciplinària de la música: des de la sociologia, l’antropologia, l’anàlisi de la comunicació o la psicologia social. Per aquesta raó, té en compte factors tan diversos com les xarxes socials, la identitat, les emocions o l’autenticitat en el procés de creació. Segons els autors, «ens considerem una potència cultural, però amb prou feines ens hem aturat a analitzar les fonts, particularment en la música, un dels nostres principals actius». L’obra analitza casos concrets,
entre els quals hi ha figures o formacions clau del pop rock espanyol,
com Antonio Vega i El Canto del Loco, o internacionals, com els The
Who, però també compositors clàssics com
Beethoven, Wagner o Shostakovich. El llibre també presta una
atenció especial a les avantguardes musicals i sonores. Es presenten a l'IEC les conclusions de l’informe que analitza el valor de l’activitat agropecuària a Catalunya
Quin és el valor del món agrari i, en concret, de la pagesia catalana? Basat en termes estrictament productius i de mercat, el balanç econòmic del sector primari és del 2,75 % del producte interior brut català, però si ens fixem en la xifra que correspon a les externalitats positives que genera el sector agropecuari, augmenta fins al 3,75 %. Aquesta és una de les conclusions de l’informe El valor ocult de l'activitat agropecuària a Catalunya. Identificació, càlcul econòmic i estratègies de contraprestació de les externalitats socioambientals del sector agropecuari, impulsat per la Fundació Món rural i dut a terme per l’Estudi Ramon Folch Gestió i Comunicació Ambiental (ERF). Ramon Folch, socioecòleg i membre de l’IEC, en el decurs de la jornada «Quin valor té el món agrari?», celebrada el dia 16 de març a l’Institut, amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), societat filial de l’IEC, va presentar les conclusions de l’informe i en va remarcar l’objectiu de «valorar el que l'agricultura ofereix a la societat». Folch va aclarir, però, que el valor queda limitat si es té en compte únicament la perspectiva productivista, ja que «el pes de l’activitat agrícola a Catalunya no és gaire elevat». Folch va insistir en el fet que la major
part de valor correspon al conjunt de funcions ambientals;
especialment, en la conservació del patrimoni natural i el
foment de la biodiversitat. Tots ells «àmbits que no
s’han considerat prou i el seu nivell productiu per Catalunya
és molt més important del que es pensa», va
remarcar Folch. El director de l’ERF va precisar que hi ha
països com França i Alemanya que sí que tenen en
compte el valor econòmic i social d’aquestes activitats
com a proveïdors d’externalitats positives, que
s’acaben manifestant en un augment del benestar i la qualitat de
vida de la població: «No som conscients que ens trobem
dins un àmbit europeu i això comporta que l’espai
econòmic en el qual ens movem sigui un altre, però hi ha
mentalitats que no ho han acabat d’entendre».
Els dies 18 i 19 de març van tenir lloc a l’IEC les Primeres Jornades d’Història: «Història i noves tecnologies a secundària», organitzades per la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’Institut, i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CODLFL). Un centenar de docents, fonamentalment de secundària, es van reunir a l’IEC per a poder actualitzar metodologies de docència i intercanviar opinions amb especialistes. Les Jornades van ser inaugurades per Jaume Sobrequés, president de la SCEH; Fina Cambra, degana del CODLFL, i Josep M. Figueres (UAB), membre de les dues entitats convocants i coordinador de les Jornades. Tant la conferència inaugural com la de clausura, a cura dels professors Francesc X. Hernàndez Cardona (UB) i Joan Pagès (UAB) respectivament, van tractar l’ús de les noves tecnologies en la docència i van destacar que davant l’allau de recursos d’informació i documentació de caràcter històric disponibles a la Xarxa, cal sobretot conèixer-los, destriar-los i saber com usar-los. També hi va haver diversos tallers, a cura de Joaquim Aloy, Daniel Díaz Esculies, Albert Ghanime, Albert Domènech i J. M. Hernández, que s’ocuparen d’explicar uns quants recursos d’Internet adequats per a l’ensenyament. També es va dur a terme una taula rodona sobre els atles d’història amb els autors Jordi Bolòs (UdL), Antoni Segura (UB) i Francesc Roca (UB); la presentació del Museu d’Història de Catalunya a la Xarxa amb Agustí Alcoberro i Vanessa Vicente, i una aproximació als recursos d’història medieval i moderna a Internet a cura de Jordi Buyreu (Liceu Francès). Tal com va explicar Josep M. Figueres,
durant la trobada «l’impacte de les noves tecnologies es
considera molt adient sempre que hi hagi una presència de guia
formativa que pugui tutelar aquesta labor». Ara s’estudia
d’ampliar el contingut amb vista a les Segones Jornades,
dedicar-les a la geografia en comptes de la història i fixar
l’atenció en l’ensenyament de primària i en
l’ús dels recursos a l’aula, més que no pas
en la descripció i l’anàlisi.
Amics de l’Art Romànic repassa la dispersió del patrimoni medieval
Francesca Español, presidenta la filial de l’IEC Amics de l’Art Romànic, va repassar la dispersió del patrimoni medieval de la catedral de la Seu d’Urgell en la conferència «La catedral d’Urgell i la diàspora del seu mobiliari litúrgic envers col·leccions i museus», inclosa dins el cicle Art medieval i col·leccionisme i celebrada el 21 de març a l’Institut. Tal com va explicar, quan es va voler retornar l’aparença originària a la catedral, es van descobrir pintures murals dels segles XIII i XIV que en comptes de restar in situ havien passat al mercat d’antiquari. El mateix va succeir amb el retaule gòtic de Sant Miquel i Sant Pere (del segle XV), amb la talla escultòrica d’aquest apòstol (del segle XIV) o amb el magnífic cadirat gòtic del temple, entre altres testimonis d’art moble. La professora va recordar que algunes d’aquestes peces es van quedar a Catalunya, en col·leccions públiques —al Museu Nacional d’Art de Catalunya o al Museu Episcopal de Vic— o bé en privades, les quals amb el temps han passat de nou a formar part de les públiques. Altres obres, però, van emigrar i continuen a l’estranger, en museus com el Victoria and Albert Museum, a Londres; el Museu Metropolità de Nova York; el Museu Nacional de San Carlos, a Mèxic, o el Castell de Hearst, a San Simeon (Califòrnia). Dins el mateix cicle, el 28 de
març, l’historiador de l’art Vicente de la Fuente va
pronunciar la ponència «Del altar a la vitrina: el
coleccionismo de arte románico», en què va revisar
el període inicial del col·leccionisme a Catalunya (des
de final del segle XIX fins a l’inici del segle XX) i
l’estima que els seus protagonistes van manifestar per
l’art romànic, ja que van passar de les esglésies a
les vitrines, tant de cases particulars com de museus públics.
Des de l’any 2000, Catalunya
participa en el Programa Internacional per a l’Avaluació
de l’Alumnat (PISA), que cada tres anys esdevé un
baròmetre del rendiment escolar dels països participants.
El programa avalua els nivells d’aprenentatge d’arreu del
món, però també vol millorar el mètode i
els sistemes educatius dels països que hi participen. Amb
l’objectiu d’analitzar aquestes aportacions que PISA fa a
les aules catalanes i veure quin profit en pot treure el sistema
educatiu català, la Societat Catalana de Pedagogia,
filial de l’IEC, va celebrar el 25 de març la jornada
«L’avaluació PISA a Catalunya. Constatacions i
propostes d’acció». Es va comptar amb la
participació de la consellera d’Ensenyament de la
Generalitat, Irene Rigau, que va manifestar que el tema de debat
coincideix amb els assumptes que més han d’ocupar
l’acció política del govern malgrat
l’ajustament pressupostari. Tot i la millora de les
competències (comprensió lectora, científica i
matemàtica) dels joves en els últims anys, es va
subratllar que els resultats són baixos —ja des de
l’educació primària— i que la formació
científica i matemàtica dels mestres és
«molt deficient» en els darrers anys. També es va
explicar que en un primer moment, PISA va ser motiu de reacció
dels docents, però que després s’ha comprovat que
es poden modificar les pràctiques docents si es coneixen els
exercicis alliberats i s’analitza la relació entre el
valor que tenen i els resultats de formació que se
n’obté en la pràctica. Com que a Catalunya, a part
de PISA, hi ha diverses proves que avaluen les competències dels
estudiants, es va parlar de la necessitat d’integrar en un mateix
estudi tots els indicadors per a aconseguir un model que pugui explicar
millor l’educació en la complexitat de la societat actual.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
