|
Notícies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC crida el poble català a exigir el compliment dels seus drets L’IEC crida el poble català a exigir el compliment dels seus drets
«La comunitat de llengua i cultura
catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que
mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en
què s’inscriu, i també en el marc de la Unió
Europea i de les Nacions Unides». Així ho recull la Declaració
que l’Institut d’Estudis Catalans va fer pública el
3 de febrer, la qual també afirma que «cadascun dels
territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta
nació té el dret legítim i inalienable de decidir
de quin estat vol formar part». La Declaració alerta, a
més, de les conseqüències de l’actual
conjuntura, en què coincideixen les tendències
pròpies del procés de mundialització i les
pressions de les majories estatals envers una
homogeneïtzació lingüística i cultural, i que
«posa en perill el nostre futur col·lectiu i
l’esforç de cohesió de tota la nostra societat, i
molt especialment del sistema educatiu, amb vista a integrar
inclusivament en català i castellà milions de persones
arribades d’altres terres de llengües i cultures
diverses». El president i vicepresident de l’IEC es reuneixen amb Artur Mas
El dia 15 de febrer, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, i el vicepresident primer, Joandomènec Ros,
es van entrevistar amb el president Artur Mas, al Palau de la
Generalitat. En aquesta primera trobada, els responsables de
l’Institut van exposar a Mas quina és l’activitat,
la recerca i l’aportació de l’IEC com a
acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.
Malalties emergents, publicat per l’IEC i coordinat pels doctors Màrius Foz i Francesc Gonzàlez Sastre, membres de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, recull articles d’una vintena d’experts de prestigi en l’àmbit de la salut, l’epidemiologia, la biomedicina, la microbiologia i la nutrició que analitzen les causes, l’evolució i l’impacte que malalties com la sida, la tuberculosi, l’asma, l’obesitat, els trastorns mentals o les malalties vinculades a l’edat avançada tenen en la nostra societat. En la presentació del volum, el dia 14 de febrer, el president de l’IEC, Salvador Giner, va qualificar el llibre de «punyent, accessible i didàctic» i d’un bon exemple de la tasca de difusió del coneixement científic que duu a terme l’Institut. En aquest sentit, Màrius Foz va recordar que la medicina i els metges han estat molt presents a l’IEC des de la seva fundació i va valorar l’aportació que aquest llibre fa a un tema tan transcendent per a la salut pública. Tal com va explicar Francesc Gonzàlez Sastre, fins fa poc es consideraven malalties emergents les causades per agents infecciosos i en les últimes dues dècades aquestes malalties han incrementat. «La situació no és d’alarma, però ens obliga a estar alerta», va afirmar. Pel caràcter global que tenen, va assegurar que cap país no les pot prevenir tot sol i que calen acords internacionals sòlids per a afrontar els reptes de la salut pública. També va recordar que, en els darrers temps, s’hi ha sumat un conjunt de malalties no infeccioses que han augmentat i que també «representen una amenaça per a la salut pública». Entre aquestes patologies emergents no transmissibles hi ha l’obesitat, les malalties professionals, els accidents laborals i de trànsit, l’asma bronquial i al·lèrgies. Finalment, Antoni Plasència,
director general de Salut Pública de la Generalitat de
Catalunya, va explicar que tenim més coneixement, més
tecnologia, més salut i seguretat que mai, però que
malgrat això ens sentim més angoixats per la nostra salut
i supervivència: «Aquesta paradoxa és el que els
responsables públics sanitaris hem de gestionar». I va
assegurar que la crisi pot ser també una oportunitat per a
repensar la sanitat i el conjunt d’accions públiques i
privades.
Article d'opinió «Les malalties emergents», de Màrius Foz i Francesc Gonzàlez i Sastre   Presentació de l’edició digital de l’obra literària completa de Santiago Rusiñol, a l’Institut
El divendres 25 de febrer, dia en què es complien cent cinquanta anys del naixement de Santiago Rusiñol, es va presentar a l’IEC l’edició digital de l’obra completa de l’artista. El projecte s’emmarca dins el programa de recerca de l’IEC Obra completa de Santiago Rusiñol. Recopilació, edició, estudi i publicació, que té per objectiu recuperar íntegrament l’obra literària de Rusiñol per fer-la accessible i publicar-la en edició digital i en paper, acompanyada d’estudis introductoris i d’un sistema de referències. En la presentació van intervenir Gemma Rigau, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC; Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes; August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i Vinyet Panyella, directora del projecte.
Gemma Rigau va destacar que el projecte
afavorirà la resituació d’aquest autor en la
historiografia literària i cultural, i va manifestar que
«la Secció Filològica de l’IEC té un
interès ferm i decidit a acollir iniciatives que duguin a un
major coneixement de la llengua, la literatura i la cultura
catalanes». La directora del projecte, Vinyet Panyella, va
recordar que la iniciativa va sorgir de la necessitat de disposar de la
totalitat de l’obra de Rusiñol, molt dispersa i de
difícil accés, i va anunciar que el 98 % de l’obra
ja està localitzada i que progressivament estarà
disponible a Internet. L’ús eficient dels recursos en el sistema sanitari català, una reforma necessària per a sortir de la crisi, segons Vicente Ortún
Vicente Ortún, professor d’economia i empresa i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, va oferir la segona conferència del cicle «Les reformes per a sortir de la crisi», que organitza la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC, el 23 de febrer a l’Institut. Amb el títol «La reforma de la sanitat. La bossa i la vida. Aportacions de l’economia de la salut a l’abordatge dels problemes sanitaris», Ortún va analitzar quines són les possibles reformes en matèria de sanitat que es poden introduir a Catalunya amb l’objectiu de superar la crisi econòmica actual. Va presentar l’acte Roser Fernández i Alegre, secretària general de Salut de la Generalitat de Catalunya. Segons va explicar Ortún, es constata que sovint, com més diners hi ha, pitjor és la gestió que se’n fa, ja que «gestionar pressupostos més ajustats obliga a aplicar criteris de més eficiència» i, en aquest sentit, va manifestar que el que és important, doncs, «no és quant es gasta, sinó com es gasta». Segons el conferenciant, un dels principals problemes de la sanitat catalana és que s’utilitza de manera «desbocada». Dos bons exemples d’aquesta constatació són, per una banda, que les visites al servei d’urgències són deu vegades més altes a Catalunya que a França i, per l’altra, que es va amb més freqüència al metge d’atenció primària. Si es controlen aquests paràmetres i es racionalitza la despesa farmacològica (Espanya és, després dels Estats Units, el país que més medicaments consumeix) s’aconseguirà un enorme estalvi. La sessió del 23 de febrer va ser
la segona del cicle «Les reformes per a sortir de la
crisi», que té per objectiu estudiar, amb l’ajut
d’experts i acadèmics, les reformes necessàries per
a superar la situació econòmica que afecta el
país. El cicle es va obrir el 27 de gener amb la
conferència «La crisi del deute a Europa», a
càrrec de Jordi Galí.
L’astrofísic Javier Armentia insta a recuperar el prestigi de la ciència
«La ciència que ens venen: entre la moda i el pànic» és el títol de la conferència amb què Javier Armentia, astrofísic i director del Planetari de Pamplona, va obrir el dia 16 de febrer el cicle «Conferències magistrals del curs 2010-2011», organitzat per l’IEC. Armentia va explicar que el món de la ciència es percep amb aspectes molt positius, com si fos la panacea que ens salvarà de tots els mals, que ens farà arribar a l’espai i que ens permetrà ser eterns, eternament bells i, sobretot, feliços (la moda), però que alhora també es percep com una amenaça que ens manipularà el pensament i globalitzarà el control social (el pànic). Davant aquesta dicotomia, amb què ens quedem? El divulgador científic va advertir que les dues opcions són bones i dolentes i, sobretot, que totes dues estan plenes de prejudicis. Armentia va explicar que la majoria de gent coneix la ciència per mitjà de la televisió; en els darrers anys, també gràcies a Internet, i en última instància, a partir dels llibres. «És per posar-nos a tremolar, si tenim en compte la programació científica que ocupa les graelles televisives», va afirmar. Així mateix, va analitzar com anem coneixent les implicacions entre la ciència i el poder, la manera interessada com es mouen alguns temes o campanyes i la facilitat amb què el màrqueting viral pot convertir unes simples badomeries en el tema del dia. Davant molts casos que oscil·len entre la certesa
i «la pura especulació», Armentia va apuntar que cal
recuperar el prestigi de la ciència, però també va
assegurar que «el risc zero» no existeix. «Sona
bé, però mai no sabrem què passarà a llarg
termini». Tanmateix, va explicar que tota institució
humana s’equivoca i, també, que en les activitats humanes
hi ha falsaris, fraus i interessos. Per això, va dir que
s’ha de transmetre què és la ciència i de
quins mètodes disposa, tenint en compte que la ciència
s’equivoca i que moltes vegades hi ha teories discrepants, i que
aquest fet és positiu. «Avui la ciència és
l’únic camí i cal divulgar-ne els èxits i
els fracassos; hem de sortir a la palestra i parlar, si no ho fan els
científics o comunicadors, ho faran els altres i ho faran
malament», va concloure.
Mor el membre corresponent de l’IEC Robert B. Tate, un dels grans hispanistes britànics del segle XX
Robert Brian Tate,
nascut a Belfast el 1921, va morir el dia 22 de febrer a Nottingham
(Regne Unit). Considerat un dels grans hispanistes britànics del
segle XX, era membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica
de l’IEC des del 1966. Es va llicenciar en filologia
romànica a la Queen’s University de Belfast, l’any
1948, i va investigar a Barcelona sota la direcció de Jordi
Rubió i Balaguer, membre de l’Institut, fins al 1949.
Entre els anys 1949 i 1958, va exercir la docència a les
universitats de Manchester, Belfast i Nottingham, fins que el 1958 va
guanyar la Càtedra de Llengua i Literatura Hispàniques de
la Universitat de Nottingham, institució en què
actualment era professor emèrit.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
