Mariano Marzo adverteix sobre el final del petroli «fàcil i barat»

Se celebra la I Olimpíada de Biologia de Catalunya 

Debat sobre la vida extraterrestre i els genomes d’espècies humanes extingides, a València, amb motiu del Dia de Darwin

Vint-i-cinc anys després de la inundació de Tous 

L’exposició Foc creuat mostra el treball conjunt entre científics i artistes

Homenatge a l’antropòleg Josep Ramon Llobera, a l’IEC

En breu

Properes cites

Mariano Marzo adverteix sobre el final del petroli «fàcil i barat»

	El 95% del transport depèn del petroli

Per a satisfer el creixement de la demanda de petroli, la indústria petrolera haurà de desenvolupar, en els pròxims vint anys, una nova capacitat productiva equivalent a més de sis vegades l’existent avui dia a l’Aràbia Saudita. Així ho va explicar el catedràtic d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, en la sessió científica organitzada per la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’IEC, que es va celebrar el dia 10 de febrer a l’Institut.

El professor va recordar l’advertiment del Consell Nacional del Petroli, segons el qual «l’augment continuat de l’extracció de petroli a partir de fonts convencionals presenta cada vegada més riscos i aquests constitueixen un seriós obstacle per a assegurar la demanda a mitjà termini». Així mateix, va exposar que tot i les múltiples incerteses, una anàlisi comparativa de catorze pronòstics elaborats entre el 2006 i el 2008 veu probable que el zenit de la producció de petroli convencional s’esdevingui abans del 2030 i adverteix del perill que aquest moment es concreti durant la dècada actual. «Davant d’aquest risc, és molt preocupant constatar com la major part de països no estan considerant seriosament el fet d’aplicar polítiques preventives i de gestió de riscos», va afirmar.

Finalment, Marzo va dir que ha arribat el moment de dur a terme, urgentment, la tasca de reemplaçar aquest combustible del qual depèn prop del 95 % del transport global i que, a més, constitueix la base del nostre desenvolupament socioeconòmic. «Una tasca que requereix el desplegament d’un ambiciós pla de xoc que combini mesures polítiques amb una aposta decidida per la investigació i el desenvolupament. Hi ha massa indicis que donen suport a les tesis que ens adverteixen sobre el final del petroli fàcil i barat i que ens estem endinsant en la segona meitat de l’era del petroli».

Se celebra la I Olimpíada de Biologia de Catalunya

Un dels participants realitzant la prova pràctica	SCB

Un centenar d’estudiants de batxillerat va participar el dia 12 de febrer en la primera Olimpíada Catalana de Biologia, organitzada entre altres institucions, per la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural, filials de l’IEC, i que té per objectiu estimular i implicar els alumnes en el coneixement i l’estudi de la biologia. Les proves es van celebrar, al matí, al Cosmocaixa i, a la tarda, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i van consistir en una prova teòrica (en la qual va participar tot l’alumnat inscrit) i una altra de pràctica (en la qual només va participar l’alumnat que va obtenir les millors qualificacions en la prova teòrica).

Els tres primers classificats van ser, en aquest ordre, Sergi Rodríguez, de l’EDUCEM II de Granollers; Aitor López, dels Maristes de Rubí i Jordi Ramon, de l’Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú. Tots tres participaran, si ho desitgen, a l’Olimpíada Espanyola de Biologia, que tindrà lloc a Granada a final de març. Els tres classificats van ser premiats amb un iPad, en el cas del primer classificat; un netbook, en el cas del segon, i un iPod Touch de 8 GB, en el cas del tercer. A més, tots tres tenen una matrícula gratuïta per al primer curs de qualsevol grau de biociències a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra o a la Universitat de Girona.

En l’acte de lliurament de premis, que es va celebrar el 15 de febrer a l’Institut, hi va participar Lluís Tort, president de la SCB; Rosa Pérez, vocal d’Ensenyament de la mateixa filial, i Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC.

Olimpíada de Física
D’altra banda, el dia 4 de febrer es va celebrar la fase catalana de l’Olimpíada de Física 2011, organitzada per la Societat Catalana de Física, filial de l’IEC, i dirigida també als alumnes de batxillerat. Els guanyadors de la fase catalana passaran a la fase estatal de la XXII Olimpíada de Física, que es farà a Múrcia del 7 al 10 d’abril. I els millors classificats de la fase estatal podran participar en la XLII Olimpíada Internacional a Bangkok (Tailàndia) del 10 al 18 de juliol (cinc places) i a la XVI Olimpíada Iberoamericana a Guayaquil (Equador) del mes de setembre (quatre places).

Debat sobre la vida extraterrestre i els genomes d’espècies humanes extingides, a València, amb motiu del Dia de Darwin

Imatges del tríptic del Dia de Darwin	OCCCV

Hi pot haver vida en altres indrets del nostre sistema solar? Quins són els límits físics i químics de la vida? El cicle de Bars Científics «Innova el teu futur», que se celebra a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, va abordar el dia 9 de febrer les possibilitats d’existència de vida extraterrestre i les formes de vida als nous ambients exòtics descoberts a la Terra recentment. En l’acte van intervenir Ricardo Amils, del Centre d’Astrobiologia de Madrid; Fernando Ballesteros, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, i Juli Peretó, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i delegat de l’IEC a València. Núria Cadenes, periodista d’El Temps, va ser l’encarregada de moderar l’acte.

L’endemà, l’investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (UPF-CSIC) Carles Lalueza, va pronunciar la conferència «Què ens diuen els genomes d’espècies humanes extingides?». La ponència va tenir lloc a l’auditori Charles Darwin del Campus de Burjassot-Paterna de València. Lalueza, coautor de la seqüenciació del genoma del neandertal, va presentar les dades paleogenètiques més recents que estan canviant els models de l’evolució humana.

Tant la tertúlia com la conferència de Lalueza s’emmarquen dins els actes de celebració del Dia de Darwin 2011, organitzat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, la Facultat de Ciències Biològiques i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià i el patrocini de l’IEC, la Societat Catalana de Biologia i la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM). El Dia de Darwin forma part d’una iniciativa internacional (www.darwinday.org) en la qual participa activament la Universitat de València, que té per objectiu destacar el llegat del pare de la teoria de l’evolució.

Vint-i-cinc anys després de la inundació de Tous

	Imatge de la presa desbordada	F. Segura

El 20 d’octubre de 1982, es va produir la inundació de Tous, a causa de l’augment de cabal del riu Xúquer. Un autèntic diluvi va fer que, el 20 d’octubre al matí, s’inundés la Ribera i la Vall d’Aiora i Cofrents. La mateixa nit es va desbordar la presa de Tous, formant una onada enorme que va arrasar la comarca de la Ribera, en què van morir vint-i-cinc persones i es van produir nombrosos danys materials. La professora de geografia de la Universitat de València Francisca Segura va recordar els fets en la conferència «La pantanada de Tous, vint-i-cinc anys després. Lliçons d’un desastre», organitzada per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut, el 17 de febrer.

Amb motiu de la commemoració dels vint-i-cinc anys dels fets, s’ha pogut consultar la documentació generada pel procés judicial, el qual ha dictat diverses sentències des del 1983 fins al moment actual. Tal com va explicar la conferenciant, «el sumari mostra que hi va haver una certa unanimitat en afirmar que el disseny de la presa era correcte, però les comportes i el seu funcionament, així com la situació administrativa en què es trobava la presa, van provocar una forta controvèrsia».

Francisca Segura va exposar els fets científics del cas, basant-se en els peritatges presentats al judici, i va analitzar quines lliçons s’han extret de la catàstrofe. Entre altres qüestions, va recordar que les precipitacions als diversos observatoris —que en principi, com a dades objectives, haurien d’haver convocat l’acord entre les parts— «van esdevenir un cavall de batalla». Segura va explicar que el procés judicial va ser molt complicat i que actualment encara se n’està executant la sentència.

Foc creuat mostra el treball conjunt entre científics i artistes

Artistes i científics, al claustre de l'Institut	IEC

Foc creuat: art i ciència al punt de mira ha acostat, durant pràcticament un any intens de treball, la mirada creativa i incisiva d’un col·lectiu d’artistes plàstics emergents, estudiants del Màster en Produccions Artístiques i Recerca de la Universitat de Barcelona, al treball de recerca de set científics joves, provinents d’universitats i centres de recerca de Barcelona. Aquest apropament ha bastit un conjunt de diàlegs expositius que ofereixen visions radicalment noves i fecundes de com la ciència i l’art poden convergir o mesclar llenguatges amb la finalitat d’il·luminar interrogants compartits. L’exposició, organitzada per la Vocalia de Comunicació de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, amb la col·laboració d’Arts Santa Mònica, s’ha pogut visitar del 2 al 13 de febrer, en aquest centre de la Rambla.

El projecte ha estat concebut i dirigit per Joan Duran, poeta, bioquímic, investigador de la Universitat de Barcelona i vocal de Comunicació de la SCB. Hi han participat els artistes Lara Fluxà, Empar Buxeda, Jose Begega, Ariadna Parreu, Damià Vives i el col·lectiu Dames ―format per Carmen Díaz, Mireia Terrado i Isabel Servera―, tots estudiants del Màster en Produccions Artístiques i Recerca de la Universitat de Barcelona. El grup d’investigadors ha estat format per Jesús Pujol i Xavier Bofill, del Centre de Regulació Genòmica; Marçal Gallemí, del Centre de Recerca en Agrigenòmica; Javier del Campo, de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona; Joan Llobera, del Laboratori Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia (EVENT LAB) de la Universitat de Barcelona, i Camila Barreneche i Jessica Giró, del Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials de la Universitat de Barcelona.

Segons els organitzadors, Foc creuat ha contribuït a desdibuixar els límits entre dues maneres de mirar el món: la dels artistes i la dels científics. Ha conduït investigadors i creadors —que en essència persegueixen un mateix objectiu— a recrear les idees, a descobrir estranyes belleses mitjançant el dubte, a incitar la realitat per parlar amb llenguatges i significats que desvetllin connexions encara inimaginables. El projecte s’ha dut a terme amb el suport dels grups i centres de recerca dels investigadors participants, i de la productora Minifilms TV, responsable del programa La malla tendències, de la Xarxa Audiovisual Local.

Recull de premsa:

Homenatge a l’antropòleg Josep Ramon Llobera, a l’IEC

Josep Ramon Llobera	ICA

L’Institut Català d’Antropologia, l’Associació Catalana de Sociologia (ACS) i l’IEC van retre homenatge, el 17 de febrer, a l’antropòleg i sociòleg Josep Ramon Llobera, mort el desembre del 2010 a Londres. L’acte va aplegar, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, amics, col·legues i deixebles de Llobera, qui en paraules del president de l’IEC, Salvador Giner, «va incrementar el nivell científic del nostre país i ara ens sentim orfes per la seva desaparició».

La presidenta de l’Institut Català d’Antropologia, Verena Stolcke, va destacar la contribució de les investigacions de Llobera i, sobretot, el vincle que va establir entre els estudiants d’antropologia de Catalunya amb Europa i, especialment, amb Anglaterra. Els professors de la Universitat de Barcelona Joan Bestard, Carles Bidon-Chanal Gelonch i Marisol García van parlar del Josep Ramon Llobera «amic» i referent intel·lectual i en van ressaltar el rigor científic, la valuosa capacitat de sintetitzar una gran quantitat de coneixement i el paper clau que va tenir en el desenvolupament de l’antropologia. L’editor Jorge Herralde va explicar la relació editorial de Llobera amb Anagrama, on va publicar col·leccions d’antropologia de referència.

Nascut a l’Havana el 1939, Josep Ramon Llobera va cursar estudis d’economia i filosofia a la Universitat de Barcelona i, des del 1969, residia a la Gran Bretanya, on es va llicenciar i doctorar en antropologia social per la Universitat de Londres. Va ser professor d’antropologia i sociologia a la Universitat de Hull, a la Universitat de Sheffield i al Goldsmiths College de la Universitat de Londres, fins que es va jubilar el 1996. En els darrers temps, feia de professor visitant a la University College de Londres i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va publicar nombrosos llibres i articles, com Caminos discordantes, La identidad de la antropología o El Dios de la modernidad, la seva obra de referència.

Exposició sobre la JAE Del 14 al 20 de febrer, es va poder visitar al claustre de la Casa de Convalescència l’exposició «La Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques (JAE)», organitzada per ANEI SIGLO XXI, amb la col·laboració de l’IEC. La mostra commemorava la constitució dels centres de la JAE, que entre 1907 i 1939 van potenciar el coneixement, la investigació i la formació bàsica i superior, seguint el model de la Institució Lliure d’Ensenyament. Monografies de la ICEA La Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’IEC, organitza la vint-i-setena edició de les Monografies de Paisatgisme i Jardineria, que consisteixen en quatre cursos monogràfics dirigits a postgraduats i estudiants avançats de les titulacions relacionades amb la jardineria i el paisatgisme, i a tècnics del sector. El primer curs aborda els tractaments fitosanitaris en àrees verdes, i el segon, l’elecció d’espècies de gespes i plantes per a un jardí sostenible. El tercer tracta sobre la introducció al projecte paisatgístic per mitjà de sis figures contemporànies, i el quart, sobre arbres ornamentals. Els cursos van començar el mes de febrer a l’IEC i continuaran fins al març i, en algun cas, fins a l’abril. Sobre la reproducció assistida La doctora Anna Veiga, de l’Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus, va repassar els orígens i les perspectives de futur de la reproducció assistida en la conferència «La reproducció assistida: història i perspectiva de futur», organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Veiga va recordar que a l’Estat espanyol el percentatge de parelles estèrils se situa entre un 10 i un 15 % i que entre un 25 i un 50 % d’aquestes parelles no consulten un metge. Es calcula que el nombre de parelles amb problemes d’esterilitat és de sis-centes mil i que cada any se n’hi incorporen quaranta-mil de noves. L’acte es va celebrar el 16 de febrer a la Facultat de Ciències de la UAB.  Clou el cicle «Historiadors» El cicle «Historiadors», que la filial Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va inaugurar el mes d’octubre passat, va cloure el dia 1 de febrer amb la conferència «Ramon d’Abadal: la tenacitat en el treball de base», a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Gaspar Feliu. Al llarg de cinc mesos, el cicle ha repassat la vida i l’obra de grans historiadors catalans. Article d'opinió «Historiadors, un cicle de catorze conferències», de Josep M. Figueres

Simposi de Corpus Diacrònics en Llengües Iberoromàniques Del 10 al 12 de febrer, va tenir lloc a l’IEC i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el Simposi Internacional de Corpus Diacrònics en Llengües Iberoromàniques. Impulsat pel Seminari de Filologia i Informàtica d’aquesta Universitat, va incloure, a més de les comunicacions, dues taules rodones ―l’una sobre els problemes de lematització i categorització en els corpus diacrònics, i l’altra sobre les anàlisis quantitatives i les noves perspectives teòriques en la lingüística de corpus― i dos tallers: L’estadística en la lingüística de corpus, a càrrec de Juanma Garrido, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Marcatge SGML/TEI, a càrrec de Núria Bel, també de la UPF. L’obra del geògraf Edward W. Soja El 22 de febrer es va presentar a l’IEC el llibre Edward W. Soja. La perspectiva postmoderna de un geógrafo radical, dels professors Núria Benach i Abel Albet. Es tracta d’un assaig crític sobre l’autor i l’obra que inclou una selecció de textos fonamentals i un article inèdit. Aquest és el primer volum de la col·lecció «Espacios Críticos» de l’editorial Icaria, que es pretén apropar al pensament d’autors que, des de diverses disciplines, han escollit la perspectiva espacial per a abordar l’examen crític de la realitat social, contribuir a difondre-la i alimentar el debat sobre el paper de l’espai. En la presentació, organitzada per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut, van intervenir Maria Dolors Garcia Ramon, catedràtica d'Anàlisi Geogràfica Regional i membre de l’IEC, i els autors del llibre. Els papirs grecs La Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, va organitzar els dies 15 i 22 de  febrer, a la seu de l’Institut, la conferència «Interculturalidad e identidad: el mundo de los papiros mágicos griegos», a càrrec d’Emilio Suárez de la Torre, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.