|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Joan J. Guinovart,
Joan Viñas, Ramon Bartrons, Lluís Ferrer i Vicenç
Beltran, nous membres de l’IEC Joan J. Guinovart, Joan Viñas, Ramon Bartrons, Lluís Ferrer i Vicenç Beltran, nous membres de l’IEC
El director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, Joan J. Guinovart; el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas; el doctor en Medicina Ramon Bartrons; el veterinari i exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Ferrer, i el filòleg romànic Vicenç Beltran han estat nomenats membres numeraris de l’IEC. Els quatre primers s’incorporen a la Secció de Ciències Biològiques, i Beltran, a la Secció Històrico-Arqueològica. Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 1947) és doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona i, des del 2005, dirigeix la Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica. La seva activitat investigadora s’ha centrat en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l’estudi de les seves alteracions en la diabetis i en malalties neurodegeneratives, i en el dels nous agents antidiabètics. Ha rebut, entre altres, els premis August Pi i Sunyer (1983) i Prat de la Riba (2009) de l’IEC i la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1999). Joan Viñas i Salas (Mataró, 1950) és catedràtic de Cirurgia i rector de la Universitat de Lleida des del 2003, i membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2004. Els seus treballs d’investigació bàsica i experimental incideixen, sobretot, en els àmbits de la carcinogènesi del còlon i en la bioètica. Ramon Bartrons i Bach (Prats de Lluçanès, 1953) és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en anàlisis clíniques, i el seu àmbit d’actuació són la recerca i la docència. Des del 1993, dirigeix el grup de recerca «Factors de creixement, hormones i metabolisme» i, des del 2004, és director del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Universitat de Barcelona. Lluís Ferrer i Caubet (Palma, 1959) és doctor en veterinària per l’Escola Superior de Veterinària de Hannover i catedràtic de Medicina i Cirurgia Animal per la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta Universitat ha desenvolupat els càrrecs de director del Departament de Patologia i Produccions Animals (1990-1994), vicerector de Recerca (1998-2002), i rector (2002-2007). Vicenç Beltran i Pepió
(Traiguera, 1948) és doctor en filologia romànica per la
Universitat de Barcelona, catedràtic emèrit de la mateixa
Universitat i, actualment, professor de la Universitat La Sapienza de
Roma. És especialista en els trobadors, en la lírica de
la baixa edat mitjana i la problemàtica de la lírica
antiga de tipus oral, entre altres matèries.
David Serrat i Congost (Sant Joan de les Abadesses, 1949), doctor en geologia per la Universitat de Barcelona, d’on és catedràtic de Geodinàmica Externa, va ser reelegit president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, el 18 de desembre, en una reunió de la Secció celebrada a València. Juntament amb Serrat, van ser reelegits Francesc Serra i Mestres, com a vicepresident, i Lluís Jofre i Roca, com a secretari. Joan Girbau i Badó s’incorporarà al Consell de Govern de la Secció amb el càrrec de tresorer, en substitució de Pilar Bayer. El nou mandat s’encetarà el dia 1 de gener de 2011 i tindrà una durada de quatre anys. En aquest període, el Consell de Govern incidirà perquè la Secció continuï treballant per donar a conèixer la recerca que es fa a Catalunya i perquè la realitat científica i tecnològica catalana sigui reconeguda per la societat mitjançant la recerca, les publicacions i l’assessorament. En aquest mandat s’afegeix un projecte de recerca transversal: «Ètica, ciència i tecnologia», coordinat pels membres de la Secció Josep Amat i Girbau i David Jou i Mirabent. A part de la reunió, la
Secció va organitzar, el dia 17, a l'Octubre Centre de Cultura
Contemporània, la conferència «Possibilitats
tecnològiques per a una televisió sense fronteres»,
a càrrec Lluís Jofre, secretari de la Secció,
doctor enginyer de telecomunicacions per la Universitat
Politècnica de Catalunya i catedràtic de Teoria del
Senyal a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de
Telecomunicacions de Barcelona. L’acte va ser organitzat
conjuntament amb Acció Cultural del País Valencià
i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la
Universitat de València. L’IEC inaugura l’Any Internacional de la Química i reivindica el coneixement científic com a motor del progrés
El 2011 ha estat proclamat per les Nacions Unides l’Any Internacional de la Química, amb el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur». L’objectiu és fer conèixer que la química és fonamental per a comprendre el món i conscienciar la població, especialment els joves, de les solucions que aquesta disciplina pot aportar actualment. L’IEC, per mitjà de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) i la filial Societat Catalana de Química (SCQ), va inaugurar l’Any Internacional de la Química en un acte celebrat a la Sala Prat de la Riba, el 14 de desembre, i presidit per Salvador Giner, president de l’IEC. En l’acte, Romà Tauler, president de la SCQ, va subratllar la necessitat de promoure la química entre els joves i va remarcar el paper clau que juguen els químics en la superació dels reptes del nostre món. També va recordar que el 2011 coincideix amb el centenari del Premi Nobel de Química concedit a Marie Sklodowska Curie, fet que servirà per a reconèixer la seva contribució a la ciència i reivindicar el paper de la dona en el món científic. D’altra banda, Pilar González, química i membre de l’IEC, va presentar el calendari Quins elements!, que és fruit d’un concurs adreçat als estudiants de química de qualsevol nivell (de batxillerat a tercer cicle, passant per cicles formatius i llicenciatures). El calendari dóna una nova visió de la química i, gràcies a un conveni de difusió signat amb el diari Ara, el dia 12 de desembre, se’n van lliurar cent cinc mil exemplars.
En el marc de la inauguració de
l’Any Internacional de la Química, es va pronunciar la
conferència inaugural de la SCQ, a càrrec
d’Agustí Lledós, catedràtic de
Química Física de la Universitat Autònoma de
Barcelona. En la conferència, titulada «Vull ser
químic… per fer què?», Lledós va
explicar que generalment no es té consciència de la
bondat de la química i de la seva importància en la vida
quotidiana. Segons el ponent, la química és una
ciència interdisciplinària, la ciència clau per a
fer front als reptes del segle XXI, com són l’estudi dels
processos biològics, la producció, el subministrament, el
transport i l’ús de l’energia i la sostenibilitat.
Finalment, va reivindicar el coneixement científic com a motor
de progrés i va manifestar la necessitat d’impulsar
aquesta disciplina científica: «No podem afrontar aquests
reptes només amb el coneixement que tenim ara». Nous presidents a les filials Societat Catalana d’Economia i Societat Catalana de Matemàtiques
Dues societats filials de l’IEC tenen nou president. Es tracta de la Societat Catalana d’Economia (SCE), que ha nomenat l’economista Eduard Arruga en substitució de Pere Puig, professor d’Economia d’ESADE i president de la SCE des de l’any 2001, i la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), presidida pel professor Joan de Solà-Morales, que substitueix Carles Perelló. Eduard Arruga i Valeri és professor de comerç internacional a la Universitat Politècnica de Catalunya, director de l’Àrea d’Economia del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, i secretari del Patronat de la Fundació Banc dels Aliments. Membre de la SCE des del 1980 i de la Junta de Govern des del 2002, Eduard Arruga va ser nomenat president el 2 de desembre, el mateix dia que es va aprovar la incorporació de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, a la Junta de Govern. En els darrers dos mandats, Pere Puig ha consolidat l’activitat de la Societat Catalana d’Economia, sobretot pel que fa a la promoció de la recerca científica i acadèmica i dels estudis sobre l’economia catalana.
D’altra banda, el professor Joan
de Solà-Morales i Rubió és catedràtic de
l’Àrea de Coneixement de Matemàtica Aplicada del
Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat
Politècnica de Catalunya. El nou president de la SCM va ser
elegit el 24 de novembre passat, en l’Assemblea de la Societat
Catalana de Matemàtiques. La nova Junta Directiva és formada també per Joaquim
Ortega Cerdà, vicepresident; Mercè Farré
Cervelló, secretària, i Mariona Petit Vilà,
tresorera.
L’homenatge a Isaac Albéniz centra el concert de Nadal a l’Institut
Amb motiu del cent cinquantè aniversari del
naixement d’Isaac Albéniz (1860-1909), l’IEC va
dedicar el concert de Nadal, celebrat el dilluns 13 de desembre, al
compositor català. El secretari general de l’Institut, Romà Escalas,
va presentar el perfil més personal i la trajectòria
musical d’Albéniz amb la conferència «Isaac
Albéniz, balanç de dos aniversaris».
L’actuació musical va ser a càrrec de la pianista
Alba Ventura, que va interpretar Obres d’Isaac Albéniz amb el piano Rönisch del compositor, del 1905.
El Consell Permanent de l’IEC visita l’Abadia de Montserrat
El Consell Permanent de l’Institut,
encapçalat pel president Salvador Giner, va visitar el dia 29 de
novembre l’Abadia de Montserrat. En el decurs de la visita
institucional, els membres de l’IEC es van reunir amb el pare
abat, Josep M. Soler i Canals, i es va signar un conveni per a
l’estudi de l’obra Refranyer Aguiló i l’edició en línia d’aquest treball. Aquest Refranyer
forma part dels materials de l’Obra del Cançoner Popular
de Catalunya, conservats a la Biblioteca de Montserrat i propietat de
l’Abadia de Montserrat. L’IEC, mitjançant la Secció Filològica, iniciarà l’estudi i posarà a la Xarxa, en accés obert, el resultat d’aquest treball.
L’IEC publica en línia la col·lecció de la Revista de l’Alguer
La Revista de l’Alguer, creada i dirigida pel lingüista i poeta Rafael Caria (l’Alguer, 1941-2008) —membre corresponent de la Secció Filològica i primer alguerès membre de l’Institut—, va ser publicada durant deu anys, entre 1990 i 1999, pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, dirigit pel mateix Caria. Fins fa poc, aquesta publicació només es podia consultar en algunes biblioteques universitàries d’Europa i d’Amèrica. Actualment, l’IEC posa a disposició dels investigadors i de totes les persones interessades d’arreu del món la versió digital de la revista. La col·lecció consta de deu volums, ja que se’n va publicar un per any, que es poden consultar íntegrament a l’Hemeroteca Científica de l’IEC. La Revista de l’Alguer és una revista de cultura que aplega temes referits a l'Alguer, i a la cultura catalana en general, dins el marc mediterrani. Les recerques que inclou abasten una vintena de camps científics, de l’antropologia a la toponímia, passant per la filologia, la filosofia, el folklore, la pedagogia o la música. En aquest anuari científic pluridisciplinari en
llengua catalana pensat i fet a l’Alguer, primer amb el
subtítol de Periòdic de cultura dels Països Catalans i més endavant amb el d’Anuari acadèmic de cultura catalana,
hi van col·laborar una setantena llarga d’investigadors
catalans, sards i d’altres països d’Europa i
d’Amèrica. El Comitè Científic va ser format
per molts membres de l’IEC, com Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardas, Jordi Carbonell, Emili Giralt, Vicent Pitarch, Francesc Vallverdú, Josep Massot, Joan Veny o Pere Verdaguer, entre altres. Actualment, l’IEC en prepara una segona època.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
