L’estudi retrata una societat més vulnerable arran d'una crisi que ha estat molt selectiva	AT / JC

L’anuari Societat Catalana de l’any 2008 ens parlava d’una Catalunya «perplexa» davant els canvis. El 2009, «l’any en què vam començar a baixar dels núvols», la perplexitat es va convertir en incertesa i, fins i tot, en angoixa per a moltes persones. Actualment ja no hi ha sorpresa ni perplexitat sinó «una preocupació real per l’evolució d’una societat que cada vegada té menys directament les claus del seu futur i que, de cop, està esdevenint més vulnerable». Així ho manifesta Societat Catalana 2010, l’anuari que publica des de fa quatre anys l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC.

L’objectiu de la publicació és posar en relleu, de manera periòdica i des d’una visió científica, la situació social del país, els principals elements de canvi que l’afecten en cada etapa i l’evolució de la vida col·lectiva, per contribuir a millorar l’entesa dels fenòmens comuns i assolir una solidesa més gran de cohesió en la societat. En l’acte de presentació del volum, el dia 1 de desembre, a l’IEC, el sociòleg i president de l’Institut, Salvador Giner, va desitjar llarga vida a aquest «esperit de millora social» dels sociòlegs perquè, segons va dir, «no voldríem caure en allò de la descripció pura».

L’estudi de l’Associació Catalana de Sociologia d’enguany retrata una societat més «vulnerable». Segons Josep M. Rotger, president de l’ACS, «la crisi s’ha consolidat de manera dràstica i han sorgit les primeres esquerdes». Es tracta, a més, d’una crisi sectorial, que afecta fortament el sector de la construcció i de la indústria; de gènere, perquè té especial incidència en els homes, i de qualificació, ja que perjudica les persones amb menys formació. Dins aquest panorama, hi ha dos col·lectius especialment vulnerables: els joves i els immigrants. Tal com explica Marina Subirats, coordinadora del volum, els nouvinguts han servit com a vàlvula d’escapament, que ha permès respirar a la resta de la societat. Per tot això, la sociòloga assegura que cal una acció més decidida per a evitar la pobresa a Catalunya. «Encara es gasta poc en protecció social», lamenta.

Més dependència externa
Subirats recorda que, aquest darrer any, l’evolució de la societat catalana s’ha vist marcada pels efectes de la crisi mundial. La globalització ha evidenciat, d’una manera molt clara, que les societats avançades són cada vegada més interdependents. «La crisi es deu sobretot a causes externes, més que internes», explica. Per això, per veure quina és la solidesa de les bases de la nostra cohesió, el primer article de l’anuari, a càrrec de Vicenç Navarro, tracta sobre l’Estat de benestar i la polarització social a Catalunya. L’autor parla d’un cert raquitisme en els serveis públics, de les febleses de les polítiques d’ocupació i d’unes pensions minses. Apunta que la pobresa ha disminuït en el nostre país, però no suficientment. Per això, Marina Subirats afirma que cal reforçar l’Estat de benestar. «Els mecanismes de l’Estat de benestar esdevenen actualment més necessaris per a sostenir els grups més febles, però també és ara quan les seves febleses poden ser més cruels; i és també ara quan caldrà defensar-lo amb més fermesa». Amb tot, assegura que hi ha fissures en els mecanismes de cohesió social però que tenim unes bases sòlides i, per això, el sistema no s’ensorra: «Hi ha amenaces però no és una catàstrofe».

Una crisi molt selectiva
En l’article «Crisi i ajustament del mercat de treball a Catalunya: una perspectiva històrica», Óscar Molina i Fernando Esteban presenten un recorregut en el temps que permet comparar l’evolució del mercat del treball en dos moments de crisi: l’actual i el dels anys 1993 i 1994. Ens recorden que les crisis són cícliques i que, a Catalunya, quan creixem som els que més ho fem, mentre que quan hi ha crisi, som els que més treball destruïm. A més, a Catalunya, la recessió va arribar més tard que a altres llocs de l’Estat espanyol i, quan va arribar, va fer-ho amb molta intensitat. A la volatilitat del mercat, doncs, s’hi suma una crisi intensa. En qualsevol cas, els autors no entren a valorar la gestió de la crisi, sinó que se centren en els fets.

En un 8% de les llars, tots els membres estan a l'atur	AT

En l’article següent, «L’impacte de la crisi en el mercat de treball», Oriol Homs i Maria Caprile plantegen unes quantes qüestions que no són gaire presents en el debat al voltant de la crisi, com el fet que és «molt selectiva». L’estudi apunta que entre un 20 i un 30 % dels operaris del sector de la construcció han perdut el lloc de treball, mentre que en el sector dels tècnics i professionals hi ha hagut un augment del 7 % dels ocupats. D’altra banda, entre els directius, els funcionaris i els administratius la crisi no ha tingut gaire repercussió.

Els grans perjudicats han estat els homes amb un baix nivell educatiu i amb contractes temporals. Com a conseqüència, moltes dones han hagut d’intensificar el treball o bé trobar-ne un per a mantenir la família. Segons les dades de l’anuari Societat Catalana 2010, en un 75 % de les llars tots els membres de la família treballen, mentre que en un 8 % —fa dos anys era en un 2 % de llars— tots es troben a l’atur. Per això, Maria Caprile alerta: «Estem preocupats perquè Catalunya pot esdevenir un país fracturat», i assegura que no es pot sortir dignament d’aquesta situació «si no es fan polítiques dignes». Els sociòlegs conclouen que la crisi no es resol amb mà d’obra barata i crèdit fàcil, sinó que es necessita un canvi de model de producció i també «un canvi de model social perquè les esquerdes no acabin en fractura».

Joves i immigrants sense futur
En els darrers temps, hem sentit a dir que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, i que aquest fet també ha estat així per a molts joves. Tal com explica el sociòleg Pau Secarrant en l’article «I com ho viu la gent jove?», durant anys, els joves han viscut relativament bé. No eren precisament bons estudiants, no tenien cap intenció d’independitzar-se, anaven trobant feina aquí i allà... Això ara s’ha acabat. Segons Caprile, «els joves es troben en un carreró sense sortida perquè no tenen oportunitats laborals mínimament dignes». Per aquesta raó, diu que se’ls ha d’oferir una estratègia política que solucioni el problema, una estratègia basada en una política educativa i no laboral. En paraules del president de l’Associació Catalana de Sociologia, Josep M. Rotger, «si els joves s’acostumen a viure marginalment costarà que s’integrin, fins i tot quan hi hagi més feina».

	El 30% dels aturats són immigrants	JC

En l’article «Els efectes de la crisi per a la població migrada», Sònia Parella i Teresa Sordé retraten els immigrants com un dels col·lectius més sensibles, ja que la majoria tenien una ocupació precària o bé treballaven en el sector de la construcció. Dels més de sis-cents mil aturats a final del 2009, més del 30 % eren d’origen immigrant. Segons l’anuari, s’ha aturat l’arribada d’estrangers, però no hi ha hagut un retorn massiu als països d’origen. Les sociòlogues alerten que moltes famílies d’immigrants es troben completament endeutades, sobretot perquè no poden assumir les despeses de l’habitatge, i fins i tot han sorgit associacions que demanen condonar el seu deute al·legant responsabilitats financeres. Segons l’ACS, a més, darrerament estan augmentant les actituds xenòfobes. «Cal potenciar més que mai polítiques de redistribució que no posin en risc la cohesió social. Si no frenem el reforçament d’aquests estereotips xenòfobs, posarem en perill el nostre model de convivència», diu Sònia Parella.

El català recula
Per a molts d’aquests nouvinguts, aprendre català en època d’expansió podia representar una manera d’integrar-se millor. Amb la crisi, aquest valor afegit que pot tenir la llengua catalana com a valor d’integració disminueix. Aquesta informació és la que conclou l’article «La llengua com a factor d’apoderament en les trajectòries», de Marta Rovira i Enric Saurí, segons el qual les pautes lingüístiques estan canviant. Mentre que dels anys cinquanta als setanta aquells immigrants que aprenien català eren pioners, ara s’escolaritzen en català i adquireixen un bon nivell lingüístic, però no incorporen el sentit d’arrelament. «Són la versió líquida d’aquesta tria lingüística», explica Marta Rovira.

Un altre sector que no ha pogut esquivar la crisi és el de l’agricultura, analitzat en aquest anuari per Andreu Peix. L’enginyer agrícola i sociòleg parla de la disminució de la població activa agrària però també de la influència de la crisi energètica i climàtica. Peix destaca els efectes transformadors de la crisi econòmica en un país en què el 70 % de la producció agrària no rep ajudes de la política agrària comunitària. Destaca l’augment de la productivitat i l’impuls d’una agricultura de proximitat i responsable, però també subratlla els perills del sobretreball i la disminució de les retribucions. 

Maria Caprile, Marina Subirats i Josep M. Rotger	IEC

Finalment, s’inclouen dos articles adreçats a conèixer les diferències internes i les peculiaritats del país. Per una banda, Àngel Belzunegui, Ignasi Brunet, Inma Pastor i Francesc Valls presenten un estudi sobre la incidència de la crisi a Tarragona. Per l’altra, Fidel Molina coordina un article en el qual col·laboren Jordi Garreta, Dolors Mayoral i Lluís Samper, sobre els canvis viscuts a Lleida en els darrers anys. L’ACS ha volgut incloure aquests treballs en l’anuari per a oferir una òptica més àmplia que l’exclusivament barcelonina i ha constatat que hi continua havent una tendència a l’homogeneïtzació entre els territoris, en contra del que passava fa unes dècades, quan hi havia grans diferències entre les zones rurals i les urbanes. Per acabar, Màrius Domínguez és l’autor d’un apèndix en què es presenten algunes dimensions de l’evolució de la societat catalana.

«No badem», és el consell que donen els sociòlegs davant aquest panorama canviant. Tot i que no podem dir que la situació sigui catastròfica, l’anuari detecta que hi ha febleses evidents en la societat. «Les esquerdes es poden convertir en amenaces reals», adverteix la coordinadora del volum, Marina Subirats. 

La presentació del volum es pot veure a la videoteca de l’IEC