|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El professor Francesc Xavier Mena analitza els estralls de la crisi Properes cites
«Aquesta crisi ha estat com el vagó de l’Orient Express de l’Agatha Christie: es produeix un assassinat i quan Hércules Poirot busca el culpable troba que han estat tots». Així ho va explicar el professor Francesc Xavier Mena, catedràtic d’Economia de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), en la conferèncià «Els estralls de la crisi econòmica global (2007-2017): lliçons i conseqüències», que el dia 9 de novembre va inaugurar el curs de la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC. Per conèixer els orígens de la situació actual, l’economista es va remuntar al 1907, any en què es va produir una crisi bancària molt profunda a Amèrica. Aleshores es va crear la Reserva Federal i es va establir el sistema financer del «too big to fail», és a dir, del «massa gran per caure». Francesc Xavier Mena va afirmar que aquest sistema s’ha acabat i que han caigut grans institucions, com es va demostrar el 15 de setembre de 2008 amb la caiguda de Lehman Brothers. També va recordar les primes increïbles que cobraven els empleats de Salomon Brothers, la derogació de la Llei Glass-Steagall que va permetre la globalització financera, la bombolla d’Internet i la crisi de l’any 2001, en què l’economia mundial va caure en picat. «Han fallat milers de coses: van accedir al crèdit aquells que no podien, es van donar crèdits molt elevats, molts banquers tenien menys de trenta anys, amb uns sous increïbles i no sabien ni quins productes venien; en definitiva, es va estirar més el braç que la màniga», va afirmar el professor. Finalment, el 9 d’agost de 2007, la bombolla va explotar, el mercat es va tancar i el valor dels actius va baixar a zero. «Aquell mar de liquiditat que hi havia al món, va desaparèixer», va explicar el catedràtic, qui creu que «les conseqüències encara estan per venir» i que ara ens trobem en un «canvi d’atmosfera al qual ens haurem d’adaptar». Segons Mena hem de mirar endavant, però queda molt per fer: «Estem en una caiguda espectacular: la potencial la tenim molt lluny, així que també és lluny la possibilitat de crear llocs de treball, no ens enganyem. Les perspectives són de poc creixement i tenim problemes estructurals». Aquesta conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC El turisme en temps de crisi, a debat entre experts catalans i italians Experts de Catalunya i d’Itàlia es van reunir els dies 4 i 5 de novembre a l’IEC i al Palau Centelles per celebrar les II Jornades Mediterrànies i la V Taula Rodona d’Història, organitzades per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i el grup d’estudis històrics i socials Historia, de Pordenone. Sota el títol «Identitats, pobles, Mediterrània. El turisme en el context de la crisi», les Jornades van plantejar la necessitat de reforçar la identitat i les llengües minoritàries dels pobles, sobretot en temps de crisi i en el context de modernitat líquida, assenyalat pel sociòleg Zygmunt Bauman.
Entre els experts van participar Jordi Portabella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, que va emfasitzar com una identitat cultural i local específica —manifestada a tall d’exemple a Barcelona en el barri gòtic i en el Modernisme— aporta un complement d’atracció a una oferta turística cosmopolita; Joan Pujolar, de la Universitat Oberta de Catalunya, que va analitzar el turisme cultural i les minories lingüístiques; M. Victòria Silberstein, de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va descriure les actuacions de l’entitat adreçades a facilitar la concurrència de les iniciatives pública i privada, i Josep Cortada, director general de la Fundació Futbol Club Barcelona, que va tractar delBarça com a expressió de la identitat catalana al món. D’altra banda, Francesco Marangon i Stefania Troiano, de la Universitat d’Udine, van apostar per un turisme sostenible a Itàlia, mentre que Simone Martini, de Banco Mediolanum, va analitzar l’especulació immobiliària de diverses zones turístiques, parant esment en el cas del Cabanyal de València. William Cisilino, de la regió del Friül, va explicar el fracàs de la planificació lingüística en aquesta regió, i Danilo Zolo, de la Universitat de Florència, i Soraya Sough, del Congrés Mundial Amazic, es van centrar respectivament en la identitat mediterrània del poble palestí i en la identitat amaziga a Algèria. Finalment, Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, va analitzar les competències de turisme en l’actual context autonòmic, i Jaume Vernet va exposar les conseqüències de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre identitat i llengua. En l’acte inaugural van intervenir
Salvador Giner, president de l’IEC; Josep Huguet, conseller
d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat;
Elio De Anna, conseller de Cultura, Esport, Relacions Internacionals i
amb la Unió Europea de la regió autònoma del
Friül-Venècia Júlia; Claudio Violino, conseller de
Recursos Rurals, Agroalimentaris i Forestals del
Friül-Venècia Júlia; Pietro Fontanini, president de
la Província d’Udine, i Giovanni Da Pozzo, president de la
Cambra de Comerç d’Udine. Les conclusions de les Jornades
van ser a càrrec d’Aureli Argemí, president del
CIEMEN; Joan A. Argenter,
director de la Càtedra UNESCO de l’IEC, i Guglielmo
Cevolin, de la Universitat d’Udine. Es va comptar amb el suport
de la Universitat d’Udine, la Província d’Udine i la
Cambra de Comerç d’Udine, i amb la
col·laboració de la regió del
Friül-Venècia Júlia. La gestió forestal en l’actual context de canvi global, tema d’anàlisi a l’IEC
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filials de l’IEC, es reuneixen cada any per tractar diversos problemes ambientals sota la perspectiva dels coneixements científics i la seva aplicació en la gestió duta a terme per l’Administració. La setena edició d’aquesta trobada, que es va celebrar el 4 de novembre a l’Institut, es va titular «Boscos i canvi global: de la recerca a la gestió adaptativa». Les tres institucions van analitzar des de punts de vista diferents la situació actual de la gestió forestal a Catalunya, marcada sobretot per la transformació accelerada del sistema climàtic i de la configuració del territori. Els ponents van repassar les tendències actuals —com la disminució de la disponibilitat d’aigua— que poden ajudar a entendre com evolucionaran els boscos en un futur proper i van exposar exemples en què la gestió dels boscos ha estat positiva i ha servit per a prevenir la desforestació i els incendis forestals o per a evitar el dessecament de zones pantanoses. Tots ells van coincidir en la necessitat que el coneixement expert vagi lligat amb el model de planificació. Una de les principals conclusions de la
jornada és que l’augment de la temperatura amenaça
els arbres ibèrics d’ambients freds i humits, com els
avets i els faigs, i si les temperatures continuen pujant i les pluges
disminueixen, aquests boscos poden desaparèixer progressivament.
Així mateix, el pi blanc i el matoll poden progressar si
escassegen les pluges i fa més calor. La jornada va ser
presidida per Javier Retana, director del CREAF; Lluís Tort,
president de la Societat Catalana de Biologia, i Josep M. Ninot,
president de la ICHN. Es presenta a l’Institut la Llei de l’occità
El 9 de novembre es va presentar a l’Institut la Llei de l’occità, aprovada el 22 de setembre passat al Parlament i que reconeix l’oficialitat d'aquesta llengua a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-la. El president de l’IEC, Salvador Giner, va inaugurar l’acte, i la cloenda va ser a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, qui va presentar la llei de l’aranès com «el motor per a la recuperació lingüística als territoris del sud de França i d’Itàlia on es parla l’occità». En aquesta intervenció, Carod-Rovira va vaticinar que «la resta d’Occitània obrirà els ulls» i va destacar la importància que la Vall d’Aran sigui el primer territori en què s’oficialitza aquest idioma, tot i que només el parlen sis mil o set mil persones. D’altra banda, el síndic de
l’Aran, Francesc Boya, va agrair els esforços del Govern
per a oficialitzar una llengua «perseguida i minoritzada durant
vuit-cents anys». En l’acte van intervenir Francesc Xavier
Boya, síndic del Consell General d’Aran; Carme Vidal,
diputada de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i
ponent de la Llei; Maria Àngels Cabasés, diputada
d’ERC i ponent de la Llei; Francesc Pané, diputat
d’ICV i ponent de la Llei, i Enric Garriga Trullols, president
del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà.
La porta d’accés a les esglésies romàniques marcava la frontera entre l’àmbit profà i el sagrat. Els textos de l’època hi feien referència, repetidament, com la porta del cel (en llatí ianua coeli) i aquest simbolisme es va traslladar als epígrafs, a altres sectors de les portalades i a les escultures que les ornamentaven. N’hi ha bons exemples a Catalunya i a la resta dels territoris cristians peninsulars, com les grans portalades de Ripoll, Lleó, Santiago de Compostel·la o Sant Pere de Rodes. Per primera vegada a la península Ibèrica, aquestes portalades monumentals del romànic peninsular (segles XII i XIII) han estat el tema central d’una trobada científica, el Congrés Internacional «Ianua Coeli: la porta monumental romànica als territoris peninsulars». Organitzat per Amics de l’Art Romànic (AAR), filial de l’IEC, el Congrés s’ha celebrat, del 24 al 26 de novembre, a l’IEC, i el 27 de novembre, al Teatre Comtal de Ripoll. Al llarg dels quatre dies s’ha estudiat a fons l’escola o la línia formal de les portalades, el conjunt d’elements iconogràfics que les ornamenten i les funcions litúrgiques que s’hi van emmarcar, com ara els usos penitenciaris i funeraris, entre altres. En la trobada han assistit prop de noranta congressistes i s’han dut a terme una vintena de ponències d’especialistes d’universitats catalanes, de la resta de l’Estat espanyol, de França, d’Alemanya i dels Estats Units. La darrera intervenció va ser a càrrec del membre de l’IEC Xavier Barral, que va parlar sobrel’encàrrec de la portada romànica de Ripoll i les seves conseqüències artístiques. Van inaugurar el Congrés el
president de l’IEC, Salvador Giner; Francesca Español,
directora científica del Congrés i presidenta
d’AAR, i Daniel Solé, subdirector general de Patrimoni
Cultural de la Generalitat de Catalunya. En la cloenda van intervenir
Miquel Sitjà Serra, director de Serveis Territorials de Cultura
a Girona, i Teresa Jordà Roura, alcaldessa de Ripoll.
Mig miler d’investigadors de tot el món debaten sobre la circulació del coneixement científic i tecnològic
La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut, va organitzar, del 18 al 20 de novembre, la Quarta Conferència Internacional de la Societat de la Història de la Ciència, que va reunir uns cinc-cents investigadors de tot el món per analitzar la circulació d’idees, els instruments que s’han usat al llarg dels anys, els llibres, les il·lustracions i els manuscrits que es conserven, els viatges i la influència de l’organització institucional en la transmissió de coneixements. La conferència «Les doctrines astronòmiques de Ibn al-Zarqalluh als dos costats de la Mediterrània», a càrrec de Julio Samsó, de la Universitat de Barcelona, va obrir el congrés. En aquest congrés es van pronunciar dues conferències plenàries més: «La ciència i l’església ortodoxa de l’Est del segle XVII i al XIX», a càrrec d’Efthymios Nicolaidis, de la Fundació Nacional Hel·lènica d’Investigació, i «Els objectes científics i la identitat científica: Praga com a ciutat de la química», a càrrec de Sona Strbanova, de l’Acadèmia de les Ciències de Praga. Les altres ponències van versar sobre la història de la ciència de l’educació, la transmissió de la ciència matemàtica entre les cultures mediterrànies, els viatges dels científics a Europa al llarg del segle XVI o la ciència en l’esfera pública de la Barcelona de final del segle XIX i començament del XX. La Conferència Internacional va coincidir amb la XI Trobada de la Societat Catalana de la Història de la Ciència i de la Tècnica,
en la qual Josep Simón, de la Universitat de París-Oest,
va oferir la conferència «Física, text i
cànon: aranyes, formigues, abelles i la construcció del
coneixement al segle XIX», en què va explicar què
és la física i com es va constituir en disciplina. En el
decurs de la Trobada, que es va celebrar el dia 21 de novembre, es va
lliurar el Premi Antoni Quintana Marí.
Homenatge al lingüista Jordi Bruguera i Talleda
La Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’IEC, va celebrar el dia 25 de novembre un acte d’homenatge al filòleg i monjo de Montserrat Jordi Bruguera i Talleda (Barcelona, 1926), mort el dia 21 de juny d’enguany. L’acte, celebrat a l’Institut i organitzat conjuntament amb Enciclopèdia Catalana, va ser presidit per August Bover, president de la filial SCLL. En aquest homenatge van participar Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueòlogica, que va parlar de la faceta de Jordi Bruguera com a editor i professor; Joan Martí i Castell, membre de la Secció Filològica, que va analitzar el vessant de l’homenatjat com a historiador de la llengua, i finalment, el teòleg Josep Torras, que va desgranar la tasca de Bruguera a Enciclopèdia Catalana. Ambdós van col·laborar com a assessors lingüístics del Grup Enciclopèdia Catalana. Jordi Bruguera va ser professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l'Abadia (1954-1961) i director literari de l'edició de la Bíblia de Montserrat (1957-1970). Va publicar el Diccionari ortogràfic i de pronúncia (1990), Diccionari de dubtes i dificultats del català (2000), Diccionari etimològic (1996), Diccionari de la formació de mots (2006), a més de diversos treballs sobre història de la llengua i lexicologia, entre els quals: Història del lèxic català (1985), Homilies d'Organyà. Introducció i versió adaptada al català modern i glossari, amb l'edició crítica de Joan Coromines (1989), la tesi doctoral Llibre dels fets del rei En Jaume. Estudi filològic i lingüístic i vocabulari integral; text i glossari (2 volums, 1991), i Introducció a l'etimologia (2008). Col·laborà també en l'edició crítica de la Bíblia catalana medieval i el 2008 publicà una versió del Llibre dels fets de Jaume I adaptada al català modern. Fora de l'àmbit filològic, publicà també Qüestions de vida cristiana. Setze anys d'una reflexió cristiana a Catalunya (1974).
Debat sobre les politiques de comunicació a l’IEC
Abans de conèixer els resultats del 28 de novembre, els partits catalans amb representació parlamentària —excepte Ciutadans per problemes d’agenda— es van reunir a l’IEC per participar en un debat sobre polítiques de comunicació organitzat per la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut, la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) i l’Observatori de Polítiques de Comunicació de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (OPC InCom-UAB). L’acte va ser presidit per Rosa Franquet, presidenta de la SCC, i moderat per Àlex Gutiérrez, president de l’ESCACC. També hi va intervenir Isabel Fernández, directora de l’OPC InCom. La Llei sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va centrar la major part del debat, en què van participar Jaume Ciurana, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per CiU; Joan Ferran, diputat i candidat del PSC; Carles Mundó, secretari de Cultura, Llengua i Audiovisuals d’ERC; Santi Rodríguez, diputat i candidat del PPC, i Jordi Guillot, senador i vicepresident d’ICV. Tots es van mostrar satisfets amb la despolitització aconseguida amb la nova Llei, tot i que amb algunes diferències pel que fa al nomenament del president del Consell de Govern de la Corporació. En la segona part del debat, els
polítics van debatre sobre el finançament dels mitjans
públics i les subvencions destinades als mitjans. Tots van
coincidir a mantenir aquestes ajudes, tot i que amb algunes
puntualitzacions. El PSC, ERC i ICV van defensar la política de
mitjans feta durant el seu govern, CiU va apuntar que s’ha de
donar suport sobretot a productes viables i el PPC va remarcar la
necessitat que els mitjans siguin autosuficients.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
