|
Activitats
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Experts d’arreu d’Europa participen a l’IEC en un congrés internacional sobre la iconografia musical de la Mediterrània Properes cites
Les cultures mediterrànies han mostrat tradicionalment un enorme interès per la iconografia i, en especial, per les representacions artístiques relacionades amb la música. Amb l’objectiu de debatre sobre el significat iconogràfic, artístic i musical, i sobre el rerefons social, cívic i religiós d’aquestes representacions, del 4 al 6 d’octubre es va celebrar a l’IEC el congrés internacional «La iconografia musical a la Mediterrània i el seu impacte sobre la cultura europea al llarg de la història», organitzat per la Societat Catalana de Musicologia, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona. El congrés es va centrar en l’anomenada iconografia musical, una branca de la musicologia que es dedica a analitzar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art. L’ús de les representacions iconogràfiques com a font per a l’estudi de la música es remunta al segle XVI, quan l’humanisme es va interessar per les escenes i els temes de la mitologia clàssica grega i romana per a conèixer la música i els instruments musicals de temps passats; un objectiu que es va mantenir al llarg dels segles i que va assolir un auge especial a partir dels primers anys del segle XX.
La trobada va reunir experts d’arreu d’Europa que van repassar la iconografia musical des del món antic fins al segle XX. En la inauguració van participar Romà Escalas, secretari general de l’IEC; Bonaventura Bassegoda, vicerector de Transferència Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona; Tilman Seebass, president de la Societat Internacional de Musicologia; Nicoletta Guidobaldi, presidenta de l’Study Group on Musical Iconography; Joaquim Garrigosa, president de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC i Jordi Ballester, director del Departament d’Art i de Musicologia de la UAB i coordinador del congrés. La Delegació de l’IEC a Alacant difon l’obra d’Enric Valor per mitjà de les Tertúlies Valorianes
El 13 d’octubre es va celebrar la Primera Tertúlia Valoriana, organitzada per la Delegació de l’IEC a Alacant, a la Biblioteca Enric Valor de la Seu Universitària d’Alacant, inaugurada recentment. L’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joaquim Espinós va encetar aquest cicle amb el tema «El llegat literari d’Enric Valor». Espinós va centrar aquesta tertúlia en els dos grans vessants del llegat literari d’Enric Valor: la rondallística i la creació literària original. Segons el professor, l’aportació d’Enric Valor va resultar en tots dos àmbits «fundacional» i «fecundadora» perquè, tot i que ja existia alguna aportació anterior, va anar més enllà i va crear les bases d’una continuïtat posterior. Va explicar que en la rondallística la tasca recopil·ladora i recreadora d’Enric Valor va ser seguida després per molts altres. Pel que fa a l’obra narrativa original, sobretot a partir de les novel·les del Cicle de Cassana, l’escriptor de Castalla va trencar «l’aversió a les pròpies imatges» dels valencians i els va donar uns referents de ficció en què emmirallar-se i «reconèixer-se com a poble». Les Tertúlies, que tenen per objectiu difondre l’obra d’Enric Valor i fomentar-ne l’estudi, se celebren un dimecres al mes durant el curs 2010-2011. La propera cita, a càrrec de Vicent Brotons, serà el 10 de novembre. Amb aquestes converses, la Delegació de l’IEC a Alacant s’avança a la celebració del centenari del naixement del qui fou membre corresponent de l’IEC i que es farà l’any que ve. Joaquim Sempere proposa racionalitzar el consum de masses en el seu darrer llibre, presentat a l’Institut
El consum de masses propi del capitalisme arrossega, per l’enorme poder de seducció, centenars de milions de nous adeptes als països emergents, mentre milers de milions queden marginats en un món de desigualtats creixents. És possible aturar-ho? És possible un món equitatiu i ecològicament sostenible? Això és el que es planteja el sociòleg Joaquim Sempere en el llibre Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecológica, que es va presentar el dia 28 d’octubre a l’IEC, en un acte organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut. Sempere, professor de sociologia de la Universitat de Barcelona, afirma que la petjada ecològica de la humanitat no para de créixer i amenaça amb col·lapses socials o regressions civilitzatòries. Per això, proposa reduir aquesta petjada ecològica dels països rics i millorar les condicions de vida de milions de persones que viuen en una escassetat extrema. Aquesta proposta és precedida d’una teoria de les necessitats humanes que contempla no sols les necessitats fisiològiques, sinó també les psicosocials, i que examina de quines maneres l’evolució tècnica modifica els sistemes de necessitats. Per l’autor del llibre, les necessites humanes són una construcció social i històrica, i, per tant, poden ser redefinides i reconstruïdes a fi de fer possibles societats més equitatives i ecològicament sostenibles. En la presentació de l’obra de Sempere van participar Salvador Giner, president de l’IEC, i Anna Alabart, catedràtica de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Més de dos-cents investigadors exposen les novetats en recerca sobre el funcionament del cervell
Investigadors en neurociències de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià van participar en el VIII Simposi de Neurobiologia Experimental, celebrat els dies 19 i 20 d’octubre a l’IEC i organitzat per la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut. L’objectiu era entendre i trobar solucions terapèutiques cada vegada millors als múltiples trastorns del sistema nerviós, entre els quals destaquen l’Alzheimer, el Parkinson, l’ictus isquèmic, l’esclerosi múltiple, l’ansietat, la depressió i l’esquizofrènia. En el decurs de la trobada científica, hi va haver un centenar de ponències sobre els resultats de les diverses recerques, entre les quals cal destacar la conferència de la doctora Lucía Tabares, de la Universitat de Sevilla, experta en l’estudi dels mecanismes de transmissió nerviosa i la influència que tenen en l’adaptabilitat als canvis; la conferència del doctor José Luís Labandeira, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, expert en l’estudi del sistema hormonal renina-angiotensina i en com influeix en la neurodegeneració dopaminèrgica implicada en trastorns del sistema nerviós com el Parkinson, i la conferència del doctor Frédéric Saudou, de l’Institut Curie, del Centre Nacional de la Recerca Científica de París, especialista en l’estudi dels canvis neuronals implicats en la malaltia neurodegenerativa de Huntington. Primer Premi Ramon Turró
La Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, va celebrar el 27 d’octubre la sessió inaugural del curs 2010-2011 amb la conferència «Un bestiari del segle XXI», a càrrec de Carles Pedrós-Alió, professor d’investigació del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar (Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals - Consell Superior d’Investigacions Científiques). Durant l’acte, el professor va fer un repàs dels diversos sistemes de classificació dels éssers vius i va concloure que es desconeix quantes espècies hi ha i com classificar les que ja es coneixen en un sistema coherent i natural, «de manera que els nostres catàlegs sobre la vida s’assemblen força als bestiaris medievals». Per a exposar la seva tesi, el biòleg va fer un viatge pels diversos sistemes de classificació dels éssers vius, des de la Bíblia i el Tapís de la Creació fins als descobriments espectaculars de la genòmica. Segons Pedrós-Alió, el fet que tinguem un catàleg de tots els objectes que podem detectar en l’Univers però que desconeguem amb quants éssers vius compartim la Terra és una «paradoxa, destacada per l’ecòleg Robert May» que il·lustra «el fet que encara no entenem el fenomen de la vida».
Els cinquanta anys del làser centren la VII Jornada de Física i Química a l’IEC
El cinquantè aniversari del descobriment del làser va centrar la VII Jornada de Física i Química a l’IEC, organitzada el 27 d’octubre, per la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Química ―filials de l’Institut― i l'Associació de Professors de Física i Química. Amb l’objectiu d’oferir al professorat de física i de química universitari i de secundària una actualització científica sobre el làser, durant la jornada es van tractar qüestions com el descobriment d’aquest raig i les aplicacions que té, en especial les quotidianes i les biomèdiques. La Jornada, titulada «El làser, cinquanta anys d’aplicacions tècniques i científiques», també va abordar una temàtica tan actual com la generació de la llum de sincrotró i les aplicacions possibles en la recerca científica. Finalment, es van analitzar les característiques i perspectives de les proves d’accés a la universitat de física i química a Catalunya i es van comparar amb les proves d’accés a la universitat que es duen a terme als Països Baixos. En la inauguració i la cloenda de l’acte van participar Josep Enric Llebot, membre de l’IEC i president de la Societat Catalana de Física; Romà Tauler, president de la Societat Catalana de Química; Rosa M. Melià, presidenta de l'Associació de Professors de Física i Química, i Francesc Colomé, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat.
El cicle «Historiadors» repassa la vida i l’obra dels principals historiadors catalans contemporanis
«Pretenem acostar els historiadors més rellevants del segle XX a la ciutadania i als estudiants, amb la voluntat de fer-los presents i, així, divulgar la seva obra i fer-la més propera». Aquest és l’objectiu del cicle «Historiadors», en paraules del coordinador Josep Maria Figueres, historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. El cicle té lloc al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i és organitzat conjuntament per la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, i el Col·legi. La sessió inicial es va dur a terme el dia 5 d’octubre amb la conferència «Pere Bosch Gimpera: el més jove, vital i escandalós de la Colla de l’Ateneu». Al llarg d’aquest mes també s’han analitzat la curiositat i la transgressió de Miquel Taradell, en una ponència a càrrec de Marta Prevosti, el 19 d’octubre, i el vessant de Salvador Sanpere com a intel·lectual, polític i historiador, a càrrec de Joaquim Albareda, el 26 d’octubre. L’anàlisi dels conflictes pel poder a la Catalunya medieval de Santiago Sobrequés, la historiografia racionalista d’Antoni de Capmany o la figura del Vicens Vives historiador i polític són alguns dels temes que s’abordaran en les properes sessions. Fins a l’11 de febrer de l’any que ve s’analitzarà la personalitat i l’obra de catorze historiadors contemporanis catalans en una sèrie de conferències que pretenen ser una mirada sòlida cap a la seva obra historiogràfica i els seus fonaments ideològics. Els organitzadors no descarten organitzar un segon cicle per a analitzar la vida i l’obra d’altres personatges destacats per les seves aportacions historiogràfiques.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
