|
Notícies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC
rep la Medalla d’Or de la Generalitat, en reconeixement a
més d’un segle de servei a la cultura catalana L’IEC rep la Medalla d’Or de la Generalitat, en reconeixement a més d’un segle de servei a la cultura catalana
El dia 11 de setembre, coincidint amb la Diada, l’IEC va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat, el màxim guardó que atorga la institució. Durant l’acte de lliurament, el president de l’Institut, Salvador Giner, va demanar suport al Govern per a impulsar l’activitat científica de l’acadèmia nacional: «El reconeixement moral i nacional que representa el guardó que ens heu fet l’honor d’atorgar-nos ha de ser ratificat per una actuació efectiva a favor dels treballs científics de l’acadèmia nacional». En el discurs d’acceptació, el president va destacar el paper decisiu que l’Institut té tant en la recerca científica com en la promoció del coneixement cívic de la ciència, i va repassar els projectes importants que les cinc seccions de l’IEC han endegat. «La Secció Històrico-Arqueològica confegirà una magna obra de conjunt sobre la història de Catalunya que sintetitzarà i aplegarà els nous coneixements historiogràfics amb les tècniques més avançades d’investigació i documentació. La Secció de Ciències Biològiques produirà una anàlisi general sobre la biodiversitat i la salut en el nostre territori. La Secció de Ciències i Tecnologia considerarà els aspectes ètics i les repercussions morals de la tecnologia damunt la nostra societat. La Secció de Filosofia i Ciències Socials dedicarà els seus esforços a l’estudi de la cohesió social i avaluarà les conseqüències de l’intens canvi demogràfic, econòmic i cultural que experimenta el país. La Secció Filològica, tot continuant les obligacions normatives, està redactant una magna gramàtica general». La Medalla d’Or es va crear el
1978 i reconeix la tasca de persones o d’institucions que han
prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en àmbits
com el polític, el social, l’econòmic, el cultural
o el científic. Enguany, la Generalitat ha guardonat l’IEC
en reconeixement a la seva tasca d’alta recerca en els
àmbits de la cultura catalana al llarg de més d’un
segle, a la constància de la voluntat d’exercir
l’autoritat en relació amb el present i el futur de la
llengua catalana, i al propòsit d’excel·lir en
totes les matèries científiques i humanístiques de
què s’ocupa per mitjà de les seves seccions i
societats filials. Així mateix, el Govern ha distingit
l’abadia de Santa Maria de Poblet. L’anàlisi de l’encaix de l’islam a Europa centra un simposi internacional a l’IEC
La presència de comunitats de població immigrada d’altres tradicions culturals i religioses amb demandes pròpies en un marc de progressiva secularització ha comportat una modificació i transformació d’alguns dels patrons socials i culturals de les societats d’acollida. Amb l’objectiu d’analitzar les possibilitats d’encaix de l’islam amb el sistema de valors de les societats liberals democràtiques, els dies 20 i 21 de setembre, es va celebrar a l’IEC el simposi «La incidència de l’islam a Europa». El simposi va ser organitzat per l’Arquebisbat de Barcelona, el Centre d’Estudis Jordi Pujol, l’Institut Europeu de la Mediterrània i la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Al llarg dels dos dies que va durar el simposi, es van abordar les qüestions següents: les percepcions de l’islam a Europa, les percepcions d’Europa en el món musulmà, els processos d’adaptació dels musulmans a Europa, la perspectiva política i cultural de les reaccions europees davant la presència dels musulmans i la perspectiva juridicosocial de les reaccions europees davant la presència dels musulmans. Les conclusions del simposi es van presentar públicament en una taula rodona en què van participar Bichara Khader, director del Centre d’Estudis i Recerca sobre el Món Àrab Contemporani (CERMAC); Jean-Pierre Filiu, de l’Institut d’Estudis Polítics de París; Ricard Zapata, professor titular de teoria política del Departament de Polítiques i Ciències Socials de la Universitat Pompeu Fabra; Olivier Roy, director científic del programa Mediterrani, de l’Institut Universitari Europeu de Florència, i Ana Planet, professora titular del Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid. La introducció de l’acte va
ser a càrrec de Senén Florensa, director de
l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), i la
cloenda la va dur a terme l’expresident de la Generalitat de
Catalunya Jordi Pujol. L’últim parlament va ser a
càrrec de monsenyor Jaume González-Agàpito, en nom
del cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de
Barcelona.
L’Institut participa a Liber 2010 amb més d’un centenar de publicacions
L’Institut participa en la vint-i-vuitena
edició de la Fira Internacional del Llibre, Liber 2010, que se
celebra al recinte firal de Gran Via de Barcelona del 29 de setembre a
l’1 d’octubre. Durant la cita, l’IEC mostra les
darreres novetats editorials, entre les quals destaquen els llibres
sobre llengua i els diversos programes de recerca.
L’acadèmia catalana de les ciències i les
humanitats comparteix estand amb l’Euskaltzaindia (Reial
Acadèmia de la Llengua Basca), el Consello da Cultura Galega i
la plataforma Textos Medievals Catalans. S’atorga el Primer Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà La filòloga Laia Querol ha estat la primera guanyadora del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà pel treball «La morfologia del català nord-occidental: descripció i anàlisi dels segments velar i palatal». El Premi, que porta per nom el del vicepresident de l’IEC Joan Solà, compta entre els membres del Jurat amb Ramon Sistac, delegat de l’Institut a Lleida. La Delegació de l’IEC a Lleida és una de les promotores i organitzadores d’aquest guardó —de caràcter biennal i dotat amb deu mil euros— juntament amb la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, la Generalitat i Unnim Obra Social.
En l’acte de lliurament del premi, que va tenir
lloc a la Universitat de Lleida el dia 22 de setembre, Joan Solà
va animar a la investigació en el terreny de la llengua catalana
i va assegurar que premis com aquest són un estímul per
als investigadors del català i que «fins que no
s’hagin explorat tots els racons de la llengua, aquesta no es
veurà de manera global».
«Els usos lingüístics a Catalunya: balanç i perspectives de futur»
«Apropar el català a la població immigrant hauria de ser un dels objectius de la política lingüística dels propers anys». Amb aquestes paraules va cloure la seva intervenció Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) , filial organitzadora, juntament amb la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, de la jornada «Els usos lingüístics a Catalunya: balanç i perspectives de futur», que es va celebrar el dia 28 de setembre a l’IEC. L’anàlisi dels usos lingüístics a Catalunya va centrar el debat entre experts sociolingüistes. En la primera ponència de la jornada, Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, va manifestar la necessitat d’avançar en la delimitació del que són els usos lingüístics institucionals i els usos lingüístics individuals. Per això va proposar una manera més precisa d’expressar la distinció entre aquests usos lingüístics i va apostar per les denominacions usos professionals (en comptes d’usos institucionals) i usos particulars (en comptes d’usos individuals). Segons Marí, la influència dels contextos professionals en els usos particulars de la llengua és molt clara i aquest fet cal que es tingui en compte a l’hora d’abordar la recerca sociolingüística i la planificació de la política lingüística. També va destacar que cal distingir més clarament quin és el grau de consolidació del comportament lingüístic. Va recordar que el 45 % del comportament quotidià tendeix a ser repetitiu i que no és fàcil modificar els hàbits arrelats, però que un canvi de context —com un nou lloc per a viure o treballar— pot facilitar un canvi d’hàbits lingüístics. En el decurs de la jornada, Joaquim Torres i Albert Fabà van aportar dades empíriques sobre l'evolució dels usos interpersonals o privats i dels institucionalitzats o públics. El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, va fer una reflexió sobre la política lingüística a Catalunya; Joan Solé i Camardons va explicar com es poden caracteritzar els usos lingüístics; Josep M. Aymà va fer balanç i va plantejar les perspectives de futur dels usos interpersonals o privats, i Maite Puigdevall ho va fer en relació amb els usos institucionalitzats o públics. El vídeo de la jornada es pot veure a la videoteca de l'IEC Ofrena floral de l’IEC davant el monument de Rafael Casanova
Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, una representació de l’IEC ―encapçalada pel president de l’Institut, Salvador Giner, i el vicepresident Joandomènec Ros― va dipositar l’11 de setembre una ofrena floral al peu del monument de Rafael Casanova com a homenatge als patriotes màrtirs del 1714. El president de l’IEC també va participar en els actes centrals de la Diada a Valls, que es van celebrar el dia de la vigília, el 10 de setembre. En l’acte institucional, a la sala de plens de l’Ajuntament, Salvador Giner va pronunciar la conferència «Catalunya a la cruïlla», en què va fer un recorregut per la història del país i va esmentar alguns dels fenòmens que expliquen el present del territori català. El sociòleg va recordar que Catalunya va néixer com a país feudal ―«un feudalisme que és el més antic d’Europa i que va produir el primer sistema jurídic de drets»― i va afirmar que el tarannà de Catalunya sempre ha estat marcat per la manca de sobirania. Durant el discurs, el president de l’IEC
també va destacar la revolució industrial que va
emprendre Catalunya tota sola. Tot seguit, es va interpretar el cant
d’Els segadors a la plaça del Blat i hi va haver una actuació castellera amb les colles vallenques.
Catalunya i les Ciències, el grup escultòric que Josep Llimona va fer per a l’IEC l’any 1913 i que l’Institut ha restaurat i recuperat a la Casa de Convalescència, ha estat inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català per la seva significació i importància. La inclusió dels béns del patrimoni documental en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català es fa per resolució del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. El 1913, l’escultor Josep Llimona va acabar el conjunt escultòric Catalunya i les Ciències —format per cinc figures femenines—, que durant anys va presidir la sala de lectura de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que era la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat, seu aleshores de la Diputació de Barcelona. El trasllat posterior de l’Institut i l’esclat de la Guerra Civil van fer que les figures estiguessin molts anys embalades. En els darrers anys es podien veure, per separat, al vestíbul de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC. Des del desembre passat, l’escultura de Josep Llimona es pot tornar a contemplar, tal com l’autor la va concebre, al vestíbul central interior de la Casa de Convalescència. Reportatge fotogràfic de la reconstrucció del conjunt escultòric Catalunya triplica el nombre de patents sol·licitades entre el 1996 i el 2006 Les estadístiques de patents constitueixen, entre els experts, la millor via d’aproximació disponible a la producció d’innovacions tecnològiques. En els territoris de llengua i cultura catalanes, el nombre de patents sol·licitades en el període 1996-2006 s’ha multiplicat per tres, segons les dades de l’Oficina d’Estadística de la Unió Europea, l’Eurostat, que ha analitzatl’ Observatori de la Recerca de l’IEC.
En total, en aquest període, s’han
sol·licitat 3.832,7 patents a Catalunya; 888,8 al País
Valencià i 69,7 a les Illes Balears. Catalunya és, amb el
39,2 % del total de patents sol·licitades a l’Estat
espanyol entre el 1996 i el 2006, la comunitat autònoma
capdavantera. Tot i aquesta millora, tant Espanya com Catalunya
són lluny de les xifres europees. Trobareu més informació sobre aquesta notícia al bloc de l'Observatori de la Recerca de l'IEC
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
