El dia 11 de setembre, coincidint amb la
Diada, l’IEC va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat, el
màxim guardó que atorga la institució. Durant
l’acte de lliurament, el president de l’Institut, Salvador
Giner, va demanar suport al Govern per a impulsar l’activitat
científica de l’acadèmia nacional: «El
reconeixement moral i nacional que representa el guardó que ens
heu fet l’honor d’atorgar-nos ha de ser ratificat per una
actuació efectiva a favor dels treballs científics de
l’acadèmia nacional».
En el discurs d’acceptació,
el president va destacar el paper decisiu que l’Institut
té tant en la recerca científica com en la
promoció del coneixement cívic de la ciència, i va
repassar els projectes importants que les cinc seccions de l’IEC
han endegat. «La Secció Històrico-Arqueològica
confegirà una magna obra de conjunt sobre la història de
Catalunya que sintetitzarà i aplegarà els nous
coneixements historiogràfics amb les tècniques més
avançades d’investigació i documentació. La Secció de Ciències Biològiques produirà una anàlisi general sobre la biodiversitat i la salut en el nostre territori. La Secció de Ciències i Tecnologia considerarà els aspectes ètics i les repercussions morals de la tecnologia damunt la nostra societat. La Secció de Filosofia i Ciències Socials
dedicarà els seus esforços a l’estudi de la
cohesió social i avaluarà les conseqüències
de l’intens canvi demogràfic, econòmic i cultural
que experimenta el país. La Secció Filològica, tot continuant les obligacions normatives, està redactant una magna gramàtica general».
La Medalla d’Or es va crear el
1978 i reconeix la tasca de persones o d’institucions que han
prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en àmbits
com el polític, el social, l’econòmic, el cultural
o el científic. Enguany, la Generalitat ha guardonat l’IEC
en reconeixement a la seva tasca d’alta recerca en els
àmbits de la cultura catalana al llarg de més d’un
segle, a la constància de la voluntat d’exercir
l’autoritat en relació amb el present i el futur de la
llengua catalana, i al propòsit d’excel·lir en
totes les matèries científiques i humanístiques de
què s’ocupa per mitjà de les seves seccions i
societats filials. Així mateix, el Govern ha distingit
l’abadia de Santa Maria de Poblet.
Recull de premsa:
La presència de
comunitats de població immigrada d’altres tradicions
culturals i religioses amb demandes pròpies en un marc de
progressiva secularització ha comportat una modificació i
transformació d’alguns dels patrons socials i culturals de
les societats d’acollida. Amb l’objectiu d’analitzar
les possibilitats d’encaix de l’islam amb el sistema de
valors de les societats liberals democràtiques, els dies
20 i 21 de setembre, es va celebrar a l’IEC el simposi
«La incidència de l’islam a Europa». El
simposi va ser organitzat per l’Arquebisbat de Barcelona, el
Centre d’Estudis Jordi Pujol, l’Institut Europeu de la
Mediterrània i la Secció de Filosofia i Ciències
Socials de l’IEC.
Al llarg dels dos dies que va durar el
simposi, es van abordar les qüestions següents: les
percepcions de l’islam a Europa, les percepcions d’Europa
en el món musulmà, els processos d’adaptació
dels musulmans a Europa, la perspectiva política i cultural de
les reaccions europees davant la presència dels musulmans i la
perspectiva juridicosocial de les reaccions europees davant la
presència dels musulmans.
Les conclusions del simposi es van
presentar públicament en una taula rodona en què van
participar Bichara Khader, director del Centre d’Estudis i
Recerca sobre el Món Àrab Contemporani (CERMAC);
Jean-Pierre Filiu, de l’Institut d’Estudis Polítics
de París; Ricard Zapata, professor titular de teoria
política del Departament de Polítiques i Ciències
Socials de la Universitat Pompeu Fabra; Olivier Roy, director
científic del programa Mediterrani, de
l’Institut Universitari Europeu de Florència, i Ana
Planet, professora titular del Departament d’Estudis Àrabs
i Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid.
La introducció de l’acte va
ser a càrrec de Senén Florensa, director de
l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), i la
cloenda la va dur a terme l’expresident de la Generalitat de
Catalunya Jordi Pujol. L’últim parlament va ser a
càrrec de monsenyor Jaume González-Agàpito, en nom
del cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de
Barcelona.
Recull de premsa:
Aquest acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
L’Institut participa a Liber 2010 amb més d’un centenar de publicacions
|
|
L'estand amb les publicacions de l'IEC
|
Liber
|
|
L’Institut participa en la vint-i-vuitena
edició de la Fira Internacional del Llibre, Liber 2010, que se
celebra al recinte firal de Gran Via de Barcelona del 29 de setembre a
l’1 d’octubre. Durant la cita, l’IEC mostra les
darreres novetats editorials, entre les quals destaquen els llibres
sobre llengua i els diversos programes de recerca.
L’acadèmia catalana de les ciències i les
humanitats comparteix estand amb l’Euskaltzaindia (Reial
Acadèmia de la Llengua Basca), el Consello da Cultura Galega i
la plataforma Textos Medievals Catalans.
La Fira, organitzada per la Federació de Gremis d’Editors
d’Espanya i que l’any passat es va celebrar a Madrid,
és una de les trobades internacionals més importants de
la indústria editorial. És exclusivament professional i
genera el volum més gran de negoci en l’àmbit
mundial. Enguany rep la participació de prop de set-centes
editorials i empreses de catorze països.
En aquesta convocatòria, a més de les editorials, els
llibreters, els distribuïdors, els bibliotecaris, els autors, els
docents i els agents literaris, s’ha convidat gairebé
sis-cents compradors potencials provinents de setanta països,
entre els quals hi ha Alemanya, l’Argentina, el Canadà, la
Xina, França, el Marroc, Mèxic, Portugal i Rússia.
A més, se celebren una cinquantena d’activitats al voltant
del llibre digital.
S’atorga el Primer Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà
La filòloga Laia Querol ha estat la primera
guanyadora del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana
Joan Solà pel treball «La morfologia del català
nord-occidental: descripció i anàlisi dels segments velar
i palatal». El Premi, que porta per nom el del vicepresident de
l’IEC Joan Solà, compta entre els membres del Jurat amb Ramon Sistac,
delegat de l’Institut a Lleida. La Delegació de
l’IEC a Lleida és una de les promotores i organitzadores
d’aquest guardó —de caràcter biennal i dotat
amb deu mil euros— juntament amb la Universitat de Lleida, la
Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs,
l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, la Generalitat i Unnim
Obra Social.
|
|
Joan Solà lliurant el premi
|
Universitat de Lleida
|
|
En l’acte de lliurament del premi, que va tenir
lloc a la Universitat de Lleida el dia 22 de setembre, Joan Solà
va animar a la investigació en el terreny de la llengua catalana
i va assegurar que premis com aquest són un estímul per
als investigadors del català i que «fins que no
s’hagin explorat tots els racons de la llengua, aquesta no es
veurà de manera global».
D’altra banda, la premiada Laia Querol, doctora en filologia
catalana per la Universitat de Barcelona i professora de llengua
catalana a l'institut Joan Ramon Benaprès de Sitges, va agrair
el guardó pel reconeixement que suposa a la feina ben feta i pel
nom de Joan Solà, considerat un referent en la
lingüística catalana i «un gran exemple de
professional i ciutadà del país». L’obra de
Querol pretén aprofundir en la descripció i
l'anàlisi dels verbs en català nord-occidental, la parla
de les seves arrels. Una de les novetats que presenta és el
sistema proposat, que permet entendre la riquesa d'aquesta varietat
dialectal en la multiplicitat dels parlars, des d'Andorra la Vella i
Sort fins a Amposta. Al mateix temps, obre una línia
d'investigació en què el català es compara amb
altres llengües romàniques com l'italià i
l'occità.
«Els usos lingüístics a Catalunya: balanç i perspectives de futur»
|
|
|
Conferència a càrrec d'Isidor Marí
|
IEC
|
«Apropar el català a la
població immigrant hauria de ser un dels objectius de la
política lingüística dels propers anys». Amb
aquestes paraules va cloure la seva intervenció Joaquim Torres,
president de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) ,
filial organitzadora, juntament amb la Càtedra de
Multilingüisme Linguamón-UOC, de la jornada «Els usos
lingüístics a Catalunya: balanç i perspectives de
futur», que es va celebrar el dia 28 de setembre a l’IEC.
L’anàlisi dels usos lingüístics
a Catalunya va centrar el debat entre experts sociolingüistes. En
la primera ponència de la jornada, Isidor Marí, president de la Secció Filològica
de l’IEC, va manifestar la necessitat d’avançar en
la delimitació del que són els usos
lingüístics institucionals i els usos
lingüístics individuals. Per això va proposar una
manera més precisa d’expressar la distinció entre
aquests usos lingüístics i va apostar per les denominacions
usos professionals (en comptes d’usos institucionals) i usos particulars (en comptes d’usos individuals).
Segons Marí, la influència dels contextos professionals
en els usos particulars de la llengua és molt clara i aquest fet
cal que es tingui en compte a l’hora d’abordar la recerca
sociolingüística i la planificació de la
política lingüística. També va destacar que
cal distingir més clarament quin és el grau de
consolidació del comportament lingüístic. Va
recordar que el 45 % del comportament quotidià tendeix a
ser repetitiu i que no és fàcil modificar els
hàbits arrelats, però que un canvi de context —com
un nou lloc per a viure o treballar— pot facilitar un canvi
d’hàbits lingüístics.
En el decurs de la jornada, Joaquim Torres i Albert
Fabà van aportar dades empíriques sobre l'evolució
dels usos interpersonals o privats i dels institucionalitzats o
públics. El secretari de Política
Lingüística, Bernat Joan, va fer una reflexió sobre
la política lingüística a Catalunya; Joan
Solé i Camardons va explicar com es poden caracteritzar els usos
lingüístics; Josep M. Aymà va fer balanç i va
plantejar les perspectives de futur dels usos interpersonals o privats,
i Maite Puigdevall ho va fer en relació amb els usos
institucionalitzats o públics.
El vídeo de la jornada es pot veure a la videoteca de l'IEC
Ofrena floral de l’IEC davant el monument de Rafael Casanova
|
|
|
Moment de l'ofrena |
IEC
|
Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, una
representació de l’IEC ―encapçalada pel president
de l’Institut, Salvador Giner, i el vicepresident Joandomènec Ros―
va dipositar l’11 de setembre una ofrena floral al peu del
monument de Rafael Casanova com a homenatge als patriotes
màrtirs del 1714.
El president de l’IEC també va participar
en els actes centrals de la Diada a Valls, que es van celebrar el dia
de la vigília, el 10 de setembre. En l’acte institucional,
a la sala de plens de l’Ajuntament, Salvador Giner va pronunciar
la conferència «Catalunya a la cruïlla», en
què va fer un recorregut per la història del país
i va esmentar alguns dels fenòmens que expliquen el present del
territori català. El sociòleg va recordar que Catalunya
va néixer com a país feudal ―«un feudalisme que
és el més antic d’Europa i que va produir el primer
sistema jurídic de drets»― i va afirmar que el
tarannà de Catalunya sempre ha estat marcat per la manca de
sobirania.
Durant el discurs, el president de l’IEC
també va destacar la revolució industrial que va
emprendre Catalunya tota sola. Tot seguit, es va interpretar el cant
d’Els segadors a la plaça del Blat i hi va haver una actuació castellera amb les colles vallenques.
El grup escultòric Catalunya i les Ciències, inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català
|
|
El conjunt escultòric 'Catalunya i les Ciències'
|
IEC
|
|
Catalunya i les Ciències, el grup
escultòric que Josep Llimona va fer per a l’IEC
l’any 1913 i que l’Institut ha restaurat i recuperat a la
Casa de Convalescència, ha estat inclòs en el
Catàleg del Patrimoni Cultural Català per la seva
significació i importància. La inclusió dels
béns del patrimoni documental en el Catàleg del Patrimoni
Cultural Català es fa per resolució del conseller de
Cultura i Mitjans de Comunicació.
El 1913, l’escultor Josep Llimona va acabar el conjunt escultòric Catalunya i les Ciències
—format per cinc figures femenines—, que durant anys va
presidir la sala de lectura de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que
era la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans i estava
ubicada al Palau de la Generalitat, seu aleshores de la
Diputació de Barcelona. El trasllat posterior de
l’Institut i l’esclat de la Guerra Civil van fer que les
figures estiguessin molts anys embalades. En els darrers anys es podien
veure, per separat, al vestíbul de la Casa de
Convalescència, seu de l’IEC. Des del desembre passat,
l’escultura de Josep Llimona es pot tornar a contemplar, tal com
l’autor la va concebre, al vestíbul central interior de la
Casa de Convalescència.
Reportatge fotogràfic de la reconstrucció del conjunt escultòric
Catalunya triplica el nombre de patents sol·licitades entre el 1996 i el 2006
Les estadístiques de patents constitueixen, entre
els experts, la millor via d’aproximació disponible a la
producció d’innovacions tecnològiques. En els
territoris de llengua i cultura catalanes, el nombre de patents
sol·licitades en el període 1996-2006 s’ha
multiplicat per tres, segons les dades de l’Oficina
d’Estadística de la Unió Europea, l’Eurostat,
que ha analitzatl’ Observatori de la Recerca de l’IEC.
|
|
En total, en aquest període, s’han
sol·licitat 3.832,7 patents a Catalunya; 888,8 al País
Valencià i 69,7 a les Illes Balears. Catalunya és, amb el
39,2 % del total de patents sol·licitades a l’Estat
espanyol entre el 1996 i el 2006, la comunitat autònoma
capdavantera. Tot i aquesta millora, tant Espanya com Catalunya
són lluny de les xifres europees.
Seguint la tendència general, les seccions de la
classificació internacional de patents (CIP) que concentren
més sol·licituds de patents són la secció A
―que correspon a «Necessitats corrents de la vida», en
què s’inclouen activitats com la vestimenta,
l’agricultura o els productes alimentaris i el seu tractament― i
la B ―que correspon a «Tècniques industrials diverses;
transport», en què s’inclouen activitats com
procediments, aparells físics i químics o màquines
i eines.
Amb relació a Espanya, la secció predominant a Catalunya
i a les Illes Balears és, a més de la secció A, la
D —que correspon a «Tèxtils; paper»—,
mentre que al País Valencià predomina la secció E
—que correspon a «Construccions fixes» i fa
referència des de la construcció de carreteres fins al
subministrament d’aigües o a la construcció
d’edificis.
Trobareu més informació sobre aquesta notícia al bloc de l'Observatori de la Recerca de l'IEC