|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El creador de la teoria de Gaia, James Lovelock, participa en una sessió científica a l’IEC Properes cites
El científic James Lovelock (Letchworth, Regne Unit, 1919), cèlebre per haver formulat la teoria de Gaia ―que postula que la Terra funciona com un superorganisme― va participar en una sessió científica que es va celebrar a l’IEC el passat 13 de setembre. Al llarg de la sessió, Lovelock va atendre les qüestions dels assistents sobre la seva teoria, el paper de la ciència i el canvi climàtic. Segons Lovelock, en el context d’un canvi climàtic global, «arribarem a un punt sense retorn» i al consegüent «col·lapse humà» un cop s’hagin apujat les temperatures cinc graus centígrads, però es desconeix quan s’arribarà a aquest punt. Per a sobreviure com a espècie, «ens cal un pensament estratègic» i el nostre deure és «arribar, algun cop, a esdevenir una part integrant d’un sistema intel·ligent». Per a reduir les emissions de diòxid de carboni, calen mesures dràstiques. Una d’aquestes és l’aposta ferma per l’energia nuclear, la geotèrmica i la solar tèrmica, si bé, tal com va explicar, considera que l’energia solar fotovoltaica ―que utilitza l’energia del sol per a produir electricitat― és «una estafa», ja que «és cara, molt poc rendible i hi ha molts interessos empresarials al darrere». En la seva estada a Barcelona, James Lovelock va impartir també la conferència «Planeta vida: coevolució de la Terra i els seus organismes», convidat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El desglaç de la Patagònia farà pujar significativament el nivell global del mar
Les glaceres de la Patagònia es reduiran a la mínima expressió —potser la menor de l’últim milió d’anys— i, aquest fet, juntament amb el col·lapse de les barreres de gel de l’Antàrtida, provocarà un augment significatiu del nivell global del mar. Aquesta és una de les conclusions de la conferència que el geòleg argentí i membre corresponent de l’IEC Jorge-Óscar Rabassa va oferir el dia 21 de setembre a l’Institut. Rabassa va parlar sobre els efectes del canvi climàtic a la Patagònia des dels estudis que Charles Darwin hi va fer a partir del 1835 fins als nostres dies. El geòleg va destacar la vulnerabilitat de les glaceres, que són altament sensibles al canvi climàtic global perquè depenen de la temperatura mitjana anual, de les temperatures externes de l’estiu i de les nevades anuals totals. Jorge-Óscar Rabassa, que és membre corresponent de l’IEC des del 1999, va ser reconegut, durant la seva visita a Barcelona, amb la insígnia de l’Institut. L’IEC col·labora en una mostra sobre Pompeu Fabra a Badalona
Pompeu Fabra va viure durant vint-i-cinc anys a Badalona, on va escriure la part més rellevant de la seva obra i on va deixar una petjada important. La ciutat que el va acollir —i que el va nomenar fill adoptiu poc abans que marxés a l’exili— li ret un nou homenatge amb l’exposició «Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom». La mostra, organitzada per l’Espai Betúlia de Badalona amb la col·laboració de l’IEC, les Biblioteques de Badalona i el Museu de Badalona, es pot veure fins al 20 de novembre. En l’exposició sobre el gramàtic i membre de l’IEC, comissariada per Ester Franquesa, es mostren alguns materials cedits per l’Institut d’Estudis Catalans: d’una banda, documents de l’Arxiu Històric cedits en còpia, que són algunes fitxes originals manuscrites del Diccionari general de la llengua catalana i una fotografia de la porta d’entrada del primitiu estatge de l’Institut situat al Palau de la Generalitat; de l’altra, llibres cedits en original, entre els quals destaquen Qüestions de gramàtica catalana (1911) i Les normes ortogràfiques (1913).
Es tracta d’un repàs per la trajectòria vital i professional de Pompeu Fabra que explica quina feina feia realment el filòleg i com va viure al llarg d'aquells anys a Badalona, sempre a cavall entre la ciutat que l’acollia i la gran capital barcelonina on diàriament acudia per anar a treballar a l’IEC. La mostra també descobreix aspectes més desconeguts de l’insigne lingüista, com l’afició al tennis, que el va portar a ser president del que avui és la Federació Catalana de Tennis. Homenatge a Josep Vallverdú pels quaranta anys de Proses de ponent
L’escriptor i membre de l’IEC Josep Vallverdú (Lleida, 1921) va rebre un homenatge el dia 15 de setembre a Lleida, en el marc de la 28a Setmana del Llibre en Català. L’homenatge es va fer amb motiu del quarantè aniversari de la publicació de Proses de ponent, un llibre que, tal com va explicar el mateix Vallverdú durant l’acte, va escriure en tornar a la seva terra després de setze anys, quan va sentir la necessitat d’explicar com era Lleida a la gent de Catalunya, ja que «aquesta terra era una completa desconeguda a la resta del país». Segons Albert Turull, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Proses de ponent és «una obra fonamental» que posa al dia «una anàlisi intel·ligent, autocentrada i amb visió de futur del propi país, amb la seua gent, la seua terra i la seua cultura com a eixos d’una descripció brillant i, avui, en gran mesura, encara vigent». Al llarg de la jornada, es van estudiar diversos aspectes de les Terres de Ponent, es va inaugurar l’exposició «Proses de ponent, quaranta anys després» i es van celebrar tres debats dedicats a l’autor. El delegat de l’IEC a Lleida, Ramon Sistac, va moderar la taula rodona «Ponent vist pels seus veïns» mentre que Vallverdú va pronunciar la conferència «La cuina i el rebost de les Proses». Durant la jornada, el poeta Jordi Pàmias també va presentar el nou llibre de Vallverdú, titulat Veïnats i fesomies, en què parla sobre les localitats on ha residit. A més, en un ritme de producció incansable, l’escriptor ja té dues obres més a punt: Bestiolari, un poemari per a nens, i Honorable fugitiu, una novel·la.
Fill d’aquesta petita localitat de la Selva, Fèlix Bruguera va iniciar fa anys l’estudi dels topònims d’Osor. L’objectiu era descobrir-ne l’origen, analitzar-ne l’evolució i, en darrer terme, contribuir a preservar-los. Amb aquesta idea va escriure la tesi doctoral Onomàstica osorenca. Toponímia pretèrita i present dels termes municipal i parroquial d’Osor (la Selva), dirigida pel doctor August Rafanell i publicada ara per l’IEC sota el títol Recull de noms d’Osor. L’obra ha estat coeditada amb la Universitat de Girona, on l’autor va defensar la tesi l’any 2006.
La publicació, doncs, culmina molts anys d’estudi de Fèlix Bruguera sobre Osor, amb el resultat d’un treball sòlid i complet sobre els topònims, els noms, els documents, la història, i la geografia humana i física d’aquesta localitat. Un treball, exhaustiu i rigorós, que combina la feina de camp —la recerca toponímica sobre el terreny— amb l’anàlisi de la documentació històrica i que resulta molt important, no solament per a la preservació de l’onomàstica osorenca sinó també per la rica informació que la toponímia i l’antroponímia ofereix del terme d’Osor en àmbits ben diversos (vegetació, fauna, clima, economia, poblament, etcètera). En total s’hi inclouen prop de 3600 noms de lloc recollits oralment o en documentació antiga, sobre els quals es realitza una situació, un recull documental, un estudi gràfic i una hipòtesi etimològica. L’obra es va presentar el dia 10 de setembre a la sala d’Osor i va comptar amb la participació de Joan Anton Rabella, cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC; Joan Ferrer, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, i Fèlix Bruguera, autor del llibre.
La influència de la ciència i l’enginyeria en la millora dels instruments musicals
L’enginyer Joaquim Agulló, membre de l’IEC i expresident de la Secció de Ciències i Tecnologia (2002-2006), és un investigador conegut internacionalment en el camp de l’acústica musical i ha dirigit dos projectes de recerca de l’IEC relatius al disseny científic de la tenora i del baríton. El primer, Millora del disseny de la tenora, es va dur a terme del 2005 al 2007 i va permetre crear un nou prototip de tenora, que es va estrenar durant el concert antològic del centenari de l’IEC. El segon projecte de recerca de l’Institut en aquest camp és Disseny d’una xeremia barítona (baríton) com a complement de la tenora i el tible, que es va engegar el 2008 i encara està en curs. Precisament, Agulló va parlar d’aquest projecte en la darrera conferència de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), titulada «Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla» i celebrada el 28 de setembre. L’investigador va explicar que l’evolució artesanal d’un instrument vers la millora és lenta, ja que es basa en retocs locals, l’un darrere l’altre. El disseny científic, en canvi, permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar l’instrument, amb la qual cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips. El ponent va recordar que el disseny científic, però, «demana disposar de models matemàtics que relacionin les característiques constructives amb les característiques acústiques determinants en el funcionament» i que calen procediments de mesura de característiques acústiques que siguin objectius i precisos per a comprovar els prototips desenvolupats. També es pot llegir l’article «Instruments musicals i ciència, una vella relació que està canviant en les últimes dècades», a càrrec de Joaquim Agulló, del número de juny d’El Butlletí de l’IEC
Es presenta el vintè volum de Treballs de Sociolingüística Catalana
El vintè volum de l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), Treballs de Sociolingüística Catalana, inclou un monogràfic sobre llengua i ensenyament. La revista recull les ponències i les conclusions de les III Jornades Llengua i Ensenyament que es van celebrar el novembre del 2005. Per la coordinadora del volum, Noemí Ubach, el valor de l’obra és que ofereix un retrat de la situació en aquell moment i, a més, permet fer comparacions posteriors. En la presentació del nou volum, el dia 21 de setembre a l’Institut, Ubach va explicar que a Catalunya i a les Illes Balears la llengua dominant en l’ensenyament primari ha estat el català, mentre que al País Valencià només un terç de les escoles públiques han usat principalment la llengua catalana. D’altra banda, va afegir que en l’ensenyament secundari la presència del català és molt menor i que «en aquests vint-i-cinc anys, l’escola ha estat la punta de llança de la normalització lingüística». Segons la coordinadora de la revista, el català ha estat majoritari en usos institucionalitzats, però no ho ha estat fora d’aquests usos, és a dir, en espais més informals. Pel que fa a la legitimació de la llengua a les escoles, Ubach assegura que l’èxit de la immersió lingüística no es va viure com un fet aïllat sinó que va venir acompanyat d’una renovació pedagògica, per això va apuntar que «si es vol fomentar de nou la llengua a les escoles, caldrà fer també una reforma pedagògica, en aquest cas, que afronti el repte de la diversitat». En l’acte, el lingüista Carles Rosselló va pronunciar la conferència «Els usos lingüístics en l’educació infantil», en què va explicar quines són les tries lingüístiques dels infants de tres i quatre anys i com estableixen els seus codis lingüístics.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
