|
Notícies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
M. Teresa Ferrer i Mallol, reelegida presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica M. Teresa Ferrer i Mallol, reelegida presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica
M. Teresa Ferrer i Mallol, doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona i professora d’investigació de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha estat reelegida presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC. Juntament amb Ferrer i Mallol, han estat reelegits Josep Massot i Muntaner, com a vicepresident; Albert Balcells i González, com a tresorer, i Joaquim Garriga i Riera, com a secretari. En el nou mandat, que s’encetarà el dia 1 de setembre, l’Equip de Govern de la Secció donarà continuïtat als projectes assolits al llarg dels últims quatre anys, en què destaquen, d’una banda, la creació i la consolidació de l’Oficina d’Assessorament Històric i Patrimonial, que s’ocupa de tramitar els informes i dictàmens preceptius de la SHA sobre els símbols dels ens locals i dels béns culturals d’interès nacional, així com de respondre les consultes de caràcter històric i artístic; i, de l’altra, el naixement de la revista Catalan Historical Review, que difon internacionalment en anglès i en català balanços sobre els grans temes referents a tots els aspectes històrics dels Països Catalans. L’IEC participa a la manifestació del 10 de juliol per a reivindicar el respecte a la voluntat del poble català
Sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», la manifestació del 10 de juliol en contra la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va aplegar, segons Òmnium Cultural, un milió i mig de persones al centre de Barcelona. Encapçalada pel president de la Generalitat, José Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach; els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i els expresidents del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol, també hi van assistir el president de l’IEC, Salvador Giner, i nombrosos representants d’institucions i entitats de la societat catalana. Òmnium ja va anunciar l’agost de l’any passat que lideraria la resposta de la societat civil catalana en una marxa unitària com a gest de «dignitat democràtica davant la no legitimitat del Tribunal Constitucional per a esmenar l’Estatut». El dia 29 de juny, l’entitat va convocar la marxa per al 10 de juliol, amb el suport de l’IEC. Segons Òmnium, la manifestació «ha superat, fins i tot, les expectatives creades per l’organització». En resposta a la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia, l’IEC va fer pública, el dia 30 de juny, una declaració institucional en què qualifica de «políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya». En aquesta declaració, l’IEC «rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics».
Es crea el Bloc de l’Observatori de la Recerca de l’IEC
Des del mes de juny, l’Observatori de la Recerca de l’IEC (OR-IEC) disposa d’una nova eina per a difondre i analitzar la informació sobre el nostre entorn científic i tecnològic que recull el portal web Meridià (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació) ―que aborda conceptes del cicle de R+D+I, com són entitats, context socioeconòmic, recursos, resultats i classificacions―. Es tracta del Bloc de l’Observatori de la Recerca de l’IEC, que permet, també, establir un canal de comunicació amb la comunitat científica dels territoris de llengua i cultura catalanes. El Bloc inclou notícies relacionades amb la recerca que poden ser d’interès per a tota la comunitat científica, com ara l’augment de les revistes catalanes al Journal Citation Reports (JCR)―l’índex de revistes científiques més prestigiós del món―, o la creació de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), abans AATRM. Així mateix, el nou bloc parla de la col·laboració entre l’Associació de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, i l’Observatori de la Recerca per a revisar les dades dels últims anys sobre recerca agroalimentària a Catalunya. Erik Olin Wright defensa les cooperatives com a element per a transformar el capitalisme Convidat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), el sociòleg nord-americà Erik Olin Wright va pronunciar, el dia 20 de juliol a l’IEC, la conferència «Cooperatives: a niche within capitalism or a pathway beyond?» («Cooperatives: un nínxol del capitalisme o un pas més enllà?»), en què va defensar les cooperatives de treballadors com una bona alternativa per a transformar el sistema capitalista. «El capitalisme perpetua formes de desigualtat i marginalitat que impedeixen que l'home es desenvolupi, bloqueja la realització completa dels ideals democràtics i fomenta una competitivitat destructora de la solidaritat social i la reciprocitat», va afirmar.
Segons Wright, cal crear noves condicions per a facilitar el creixement de les cooperatives de treballadors. Creu que aquesta és una de les estratègies més prometedores, atès que les cooperatives aporten, en el si de l'activitat econòmica, els principis de democràcia i equitat que conformen una alternativa per a emancipar-se del sistema capitalista i avançar cap a objectius democràtics i igualitaris.
Eclipsis, aurores boreals i pluges d’estels: els grans espectacles del cel «En aquest Planeta el més gran que es pot veure al cel és un eclipsi total de Sol, una aurora boreal i una tempesta d’estels i val la pena anar a veure un fenomen d’aquests com a mínim un cop a la vida». Així ho va assegurar el físic Miquel Serra-Ricart, el 29 de juny, en la darrera conferència magistral celebrada a l'IEC, que enguany ha commemorat l’Any Internacional de l’Astronomia. Serra-Ricart treballa a l’Observatori del Teide i presideix Shelios, una associació que organitza expedicions científiques per a observar grans espectacles al cel. Des del 1998, any en què es va crear, no se n’ha perdut cap.
L’astrofísic va recordar que fa trenta anys no se sabia si hi havia planetes al voltant dels estels que no fossin el Sol i que un dels primers mètodes per a observar-ho van ser els eclipsis. Va explicar que ja s’han descobert uns quatre-cents exoplanetes i que «el repte ara és intentar detectar amb els eclipsis un planeta semblant a la Terra». També va recordar la curiosa coincidència que es dóna en els eclipsis de Sol, en què tot i que la Lluna és quatre-centes vegades més petita que el Sol, el Sol està quatre-centes vegades més lluny i això fa que les dimensions, en aparença, semblin les mateixes. Serra-Ricart va parlar també dels eclipsis de Lluna i de l’expedició a l’iIla de Pasqua, on el dia 11 de juliol es va poder observar un eclipsi total de Sol, i va advertir que l’any 2012 n’hi haurà un al nord d’Austràlia; el 2017, als Estats Units, i l’agost del 2026, a Espanya. El científic va afirmar que els eclipsis van ser una de les proves observacionals de la teoria de la relativitat d’Einstein i que «segueixen servint de molt». Pel que fa a les aurores boreals, va explicar que el motor és el Sol, que de tant en tant llança partícules fonamentals a una velocitat altíssima, i va recordar que es veuen als pols magnètics: «Només es veuen a l’Antàrtida i són un fenomen probabilístic; no sabem per què però cada onze anys el Sol té més taques solars i augmenta la seva activitat». El físic va apuntar que uns anys molt bons per a les aurores boreals poden ser els dos vinents, i que els millors mesos per a observar-les són març, abril i final d’agost i setembre. Finalment, va parlar de les tempestes d’estels, un fenomen menys predictiu que consisteix bàsicament en molts meteors o estels fugaços al cel. L’última gran pluja va ser el 2001 a les Leònides, en què van caure cinc mil estels per hora, quan l’activitat normal és d’un estel per hora.
L’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull va mostrar l’impacte que poden tenir els aerosols atmosfèrics en la vida quotidiana de milers de persones i en l’economia mundial. La afectació màxima a Barcelona es va produir el dia 16 de maig: cap a les onze del matí, les cendres es veien a cinc mil metres d’altura, el punt màxim va arribar a la una del migdia i, cap a les cinc de la tarda, les cendres començaven a esvair-se. L’erupció es va seguir des de terra per uns radars làser ―anomenats lidars― que proporcionen informació valuosa a les agències meteorològiques i a les administracions encarregades de la seguretat de l’aviació. Els lidars són també una eina important en el camp de les recerques climàtiques, de la meteorologia i de la detecció ambiental. Així ho va explicar Adolf Comerón, doctor enginyer de telecomunicacions, en la conferència «Pols, gasos, vent i cendres: radars làser per al sondeig de l’atmosfera», que, organitzada per la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’Institut, es va celebrar el dia 15 de juliol a l’IEC. En aquesta conferència, el científic va recordar els cinquanta anys de la invenció del làser, una tècnica «en contínua evolució» que es troba «a la cresta de l’ona gràcies als progressos en fotònica, electrònica i tecnologies de la informació», i va afirmar que «la unió d’aquestes tècniques proporciona avui dia un macroinstrument que facilita tot un ventall d’aplicacions provades, especialment en el camp mediambiental i meteorològic». La conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
