|
Opinió
|
|||||||||||||||||
|
«El Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya»; per Manuel Castellet Ressenyes editorials Recull d’articles
Manuel Castellet, membre numerari de l’IEC i director del projecte
Amb l’edició d’aquest document, l’Institut d’Estudis Catalans pretén oferir a la societat, en general, i als cercles més vinculats amb la recerca, el desenvolupament i la innovació, en particular, una visió objectiva i exhaustiva de l’estat actual de la recerca en matemàtiques a Catalunya, tant pel que fa als investigadors com als grups de recerca consolidats, els projectes de recerca finançats per la Generalitat, el Govern espanyol i la Comissió Europea, tesis doctorals, becaris postdoctorals, investigadors visitants, programes de recerca intensius plurimensuals, activitats organitzades, etcètera. A diferència del que ha passat en altres disciplines científiques, no hi havia hagut mai a Catalunya tradició en recerca matemàtica. En el segon terç del segle passat, només dos noms tenien presència internacional per la recerca que feien: Lluís A. Santaló (1911-2001) i Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), el primer emigrat a Amèrica i establert a Buenos Aires, i el segon, a Barcelona, desenvolupant una activitat matemàtica molt remarcable tot i les limitacions a causa del seu fràgil estat de salut. Podem situar al voltant de l’any 1970 l’inici de la recuperació que ens ha permès arribar a la situació actual. Un grup de llicenciats s’interessaren pels camps de recerca més innovadors, i els estudiaren a fons, alguns en centres de l’estranger, altres a Catalunya. Una dada prou significativa és que durant la dècada dels setanta, vint-i-nou llicenciats obtingueren el títol de doctor en matemàtiques a Catalunya, mentre que en la dècada anterior, només nou. Des d’aleshores la capacitat investigadora en matemàtiques ha crescut sense interrupció al nostre país en quantitat i en qualitat, tant pel nombre d’investigadors, com de treballs de recerca o activitats de tota mena. Les dades d’aquest estudi, que es refereix als darrers deu anys (del 2000 al 2009) ho demostren a bastament i Catalunya, com a país, es troba en una franja còmoda entre els països del nostre entorn.
La Universitat de Barcelona, amb setanta-sis professors amb el grau de doctor; la Universitat Autònoma de Barcelona, amb vuitanta-set, i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb dos-cents cinquanta-nou, són els tres centres més importants, que imparteixen el grau en matemàtiques i disposen de programes de doctorat en aquesta matèria. La seva activitat és estimulada i complementada per la del Centre de Recerca Matemàtica, creat l’any 1984, que en aquesta darrers deu anys ha organitzat dinou programes temàtics intensius de recerca, ha organitzat noranta-nou congressos, workshops i cursos avançats i ha atret a Catalunya cinquanta-dos investigadors de fora en la seva etapa postdoctoral, majoritàriament finançats per la Comissió Europea, i cent investigadors sèniors que han treballat a Catalunya amb els matemàtics catalans. Les universitats de Lleida, Girona, Vic, la Pompeu Fabra i la Rovira i Virgili, amb grups més reduïts però no menys importants, completen el mapa de la recerca matemàtica a Catalunya. L’estudi, que divideix les matemàtiques en dotze àrees de recerca (àlgebra, anàlisi, equacions en derivades parcials, estadística matemàtica, geometria, lògica, matemàtica discreta, optimització, probabilitat, teoria de nombres i topologia) —sobre cada una de les quals inclou un article específic sobre la realitat catalana en el context internacional—, mostra tant la potència com les mancances i els possibles desequilibris; però, principalment per a aquells que en vulguin fer una anàlisi detallada, les possibilitats de progrés, d’interrelació amb altres disciplines com a eina de base i com a suport a la recerca més avançada. Una comunitat científica, amb un total d’uns cinc-cents professors o investigadors, amb seixanta-dos projectes de recerca actius l’any 2009 finançats pel Govern espanyol, quaranta grups de recerca reconeguts per la Generalitat i dues-centes trenta-tres tesis doctorals defensades entre l’any 2000 i el 2009, dóna idea del seu potencial i de les capacitats de recerca i innovació. Com també el dóna la capacitat d’atracció d’investigadors joves i consolidats, que valoren la qualitat i potència dels nostres grups de recerca. El talent científic només se sent atret pel talent, i Catalunya, en matemàtiques, en té.
Però també cal parlar de mancances i desequilibris. Com és que només un de cada quatre doctorats a Catalunya fan una estada postdoctoral en un centre de fora del país? Com és que el nombre de tesis doctorals es manté més o menys estable i que no creix el nombre de dones que es doctoren els darrers anys? Com és que més del 60 % de professors doctors són catedràtics o titulars d’Universitat? Aquest treball ha de permetre a la pròpia comunitat matemàtica —i a la científica en general—, als gestors de la recerca, als empresaris i als industrials desenvolupar noves formes de negoci, no en el sentit estrictament economicista del terme, sinó negoci en recerca, en innovació i en desenvolupament, que han de permetre a Catalunya —país petit, amb pocs recursos naturals i amb una estructura política insuficient— posicionar-se adequadament a Europa. El contingut és consultable a la pàgina web http://taller.iec.cat/llibreblanc_mat i l’equip de redacció és format per Joan del Castillo (UAB), Xavier Jarque (UB), Margarida Mitjana (UPC), coordinats per Manuel Castellet (UAB, membre de l’IEC).
|
|||||||||||||||||
 |
La Societat Catalana d’Economia (SCE) ha posat en marxa aquest any un cicle de sis conferències dirigides a analitzar els canvis i les reformes més importants a què s’enfronten l’economia espanyola i la catalana, des d’una perspectiva a mitjà i llarg termini, sota la denominació Crisi i recuperació: reformes pendents. En aquest ciclehan participat alguns dels estudiosos més reconeguts i experts en les àrees i els sectors d’activitat més afectats pels problemes i canvis que la crisi actual està provocant. S’ha pretès abordar, de fet, el debat sobre algunes de les reformes estructurals més importants que la nostra economia té plantejades, i que són objecte avui d’una anàlisi renovada per als experts i acadèmics del nostre país dins el marc d’una reflexió més àmplia que té molt a veure amb la presa de mesures per a fer front a l’actual etapa de possible sortida de la crisi.
L’adequat aprofitament del capital humà i del conjunt de la força de treball, la gestió eficient de les escoles i de les universitats, la millora de la qualitat del sistema educatiu, els canvis en les regulacions que afecten els nostres mercats de treball, l’eventual recuperació del sector immobiliari i les perspectives d’evolució dels preus dels habitatges, la preservació de la solidesa financera del sistema públic de pensions, la competitivitat exterior de les empreses i l’evolució del dèficit del conjunt de les administracions públiques han estat alguns dels grans temes abordats en les intervencions que s’han dut a terme en aquest cicle.
Hi han participat com a conferenciats els estudiosos i experts següents: Antonio Argandoña, professor de l’IESE Business School, que el dia 18 de gener de 2010 va abordar el tema: «Les reformes de l’economia: una perspectiva macroeconòmica»; Xavier Vives, també professor de l’IESE Business School, que el dia 8 de febrer va plantejar alguns dels factors claus del creixement futur de l’economia catalana en una intervenció titulada «La competitivitat a Catalunya»; Rafael Doménech, economista en cap per a Espanya i Europa del Servei d’Estudis del BBVA, que el dia 23 de març ens va oferir en l’amplia exposició «Els reptes de l’economia espanyola» una visió de conjunt interessant sobre els reptes —certament difícils— a què s’enfronta l’economia espanyola per fer compatibles el creixement sostingut de la productivitat i l’ocupació, amb una reducció del dèficit exterior i de l’endeutament global de l’economia; César Molinas, soci fundador de la consultora Multa Paucis, que va plantejar de manera prou precisa el conjunt de condicionants demogràfics, socials i econòmics que cal tenir en compte a l’hora d’adoptar, de manera immediata, una reforma del sistema espanyol de pensions, en la seva intervenció del dia 14 d’abril, titulada «La necessària estratègia (de reforma) del sistema espanyol de les pensions». I, finalment, dins l’àmbit de les intervencions que corresponia als estudiosos o experts tècnics convocats en aquest cicle, es va dur a terme el dia 12 de maig la conferència «El sector de la construcció dins de les perspectives de la sortida de la crisi», a càrrec d’un especialista tan reconegut com, sens dubte, és el professor José García-Montalvo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.
Per acabar, la conferència de clausura del conjunt del cicle, celebrada el dia 3 de juny, va abordar el tema «Perspectives de la política educativa i de la formació del capital humà a Catalunya», a càrrec de l’Honorable Senyor Ernest Maragall, conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i sota la presidència conjunta de Salvador Giner, president de l’IEC, i de Pere Puig i Bastard, president de la SCE.
Més informació
Entre cantos y llantos. Tradición oral sikuani
Wajaliwaisianü. Sikuani Piatiriwi Pexi Tsipaeba
Compiladors: Francesc Queixalós i Rosalba Jiménez
Editat per Fundación Etnollano, Unió Europea, Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, Ministeri de Cultura de Colòmbia i COAMA
ISBN: 978-958-99203-2-9
El sikuani és parlat per unes cinquanta mil persones a les regions colombianes de Casanare, Meta i Vichada i a l’Estat Amazones de Veneçuela. Entre cantos y llantos. Tradición oral sikuani és una recopilació de relats orals indígenes sikuani feta pel lingüista català Francesc Queixalós i editada amb la col·laboració de la investigadora i educadora sikuani Rosalba Jiménez. L’obra ha estat publicada gràcies al suport de la Unió Europea, la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC i el Programa de Protecció de la Diversitat Etnolingüística (PPDE) del Ministeri de Cultura de Colòmbia.
El llibre és fruit de més de vint anys de treball. Tot va començar a principi dels anys setanta quan Francesc Queixalós va arribar al poble sikuani de Kotsipa amb la intenció d’estudiar-hi l’estructura de la llengua i els nivells fonològics i gramaticals. A poc a poc, el lingüista es va interessar per tot el que tenia a veure amb la cultura sikuani i va començar a recollir material oral, també en altres regions de Los Llanos de Orinoco. Potseriorment els textos van ser transcrits al sikuani i traduïts a l’espanyol.
El 1991, la Fundación Etnollano va publicar el primer recull dels relats indígenes recollits per Queixalós. L’obra es va editar en dos volums independents, un en castellà i l’altre en sikuani, i va tenir una gran demanda tant a les escoles indígenes com entre el públic en general. Vint anys després es publica aquesta segona edició de Entre cantos y llantos, revisada i corregida.L’acurada edició de l’obra inclou il·lustracions realitzades per nens sikuanis. La presentació del llibre es va fer el 8 de juny a l’IEC i hi van intervenir el professor Francesc Queixalós; l’antropòleg Francisco Ortiz; Joan A. Argenter, membre de l’IEC i director de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, i María Acosta, coordinadora d’Etnoeducació de la Fundación Etnollano.
La presentació del llibre es pot veure a la videoteca de l’IEC
Estudis Romànics, vol. XXXII
A cura d’A. M. Badia i Margarit i Joan Veny
Editorial: IEC
Barcelona, 2010
ISSN (format paper): 0211-8572
Nombre de pàgines: 704
La revista Estudis Romànics, dirigida per Antoni M. Badia i Margarit i Joan Veny, inclou en aquest número els articles «Approche contrastive des constructions verbales impersonnelles (domaine français-roumain)», de Gabriela Scurtu; «El quehacer lexicográfico de Antonio de Nebrija», de María Lourdes García-Macho; «Los arabismos de La lozana andaluza», de Federico Corriente; «El significat dels predicats i els valors semàntics del gerundi postoracional», d’Anna Espunya; «Díctics espacials i gramàtica en narracions orals», de Maria Josep Cuenca; «La composició patrimonial en català perd representativitat: estudi d’un corpus de neologismes de premsa i de ràdio», de Rosa Estopà; «Barcelona i la venjança dels ofesos», de Pere Ramírez; «Els manuscrits lul·lians de primera generació», d’Albert Soler; «Letres qui van per tal afar», d’Hedzer Uulders; «Una nova identificació del poeta Lluís Icard, en l'entorn de Margarida de Prades i de Maria de Castella», de Jaume Torró i de Lluís Cabré; «A Colombìade e L’Atlàntida: due poemi rinascenziali dell’ottocento europeo», de Fiorenzo Toso, i finalment, «Bibliografia comentada de les traduccions catalanes de Shakespeare: part I (1874-1969)», de Dídac Pujol.
Pel que fa a la secció «Miscel·lània», es recullen, entre altres, alguns apunts sobre l’Any Rodoreda, una anàlisi de la revista Els Marges i l’estudi d’algunes de les rondalles d’Antoni M. Alcover. La revista conté també una quarantena de recensions, entre les quals s’hi pot trobar la de Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, publicat per Barcino; Noms propis del Voltreganès, per Eumo Editorial, i Joan Coromines, vida y obra, editat per Joan Solà i Antoni M. Badia i publicat per Gredos.
Finalment, el trenta-dosè volum de la revista es completa amb la secció «Llibres rebuts», en què s’inclouen, entre altres, el Diccionari de la literatura catalana, dirigit per Àlex Broch, i la primera versió en alemany de Curial e Güelfa; amb les cròniques de jornades i col·loquis relacionats amb els estudis romànics més destacats, i amb una secció de necrologies.
Contributions to Science, vol. 5, núm. 2
Editorial: IEC
Barcelona, 2009
ISSN (format paper): 1575-6343
ISSN (format electrònic): 2013-410X
Nombre de pàgines: 208
El 2009 es va celebrar l’Any Internacional de l’Astronomia, en complir-se el quatre-centè aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi per Galileu. L’IEC es va unir a aquesta commemoració amb un cicle de conferències que ara s’inclouen en el segon número del cinquè volum de la revista Contributions to Science, publicada per l’Institut. Es tracta de «Beyond Darwin: from the elements to the Universe», a càrrec de Sheldon Lee Glashow, Premi Nobel de Física (1979) i «Science in Western Islam. Circulation of knowledge in the Mediterranean», de Mònica Rius, presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC.
Una altra celebració important a la qual es va sumar l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats el 2009 fou la celebració dels dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i dels cent cinquanta de la publicació de L’origen de les espècies. L’IEC va dedicar el cicle «Conferències magistrals del curs 2008-2009» al naturalista anglès i algunes de les ponències que s’hi van dur a terme ja es van incloure en l’anterior número de Contributions to Science. En aquest volum es recullen les conferències d’Esteban Domingo, del Centre de Biología Molecular Severo Ochoa; Carles Lalueza-Fox, de la Universitat Pompeu Fabra; Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País; Richard Fortey, del Museu d’Història Natural de Londres; Esther Díez, Anna Mateu i Martí Domínguez, de la revista Mètode, i Salvador Giner, president de l’Institut. Es tracta de sis articles que aborden diferents aspectes relacionats amb el darwinisme, des del món dels virus fins a la difusió mediàtica de la teoria de l’evolució, passant per l’antropologia, la paleontologia i la sociologia.
El 2009 també es va celebrar l’Any Monturiol, amb motiu del cent cinquantè aniversari de la posada en marxa del primer Ictineu. La revista Contributions to Science ho recorda amb l’article «Narcís Monturiol (1819-1895), pioneer of submarine navigation», de Carles Puig-Pla i Antoni Roca Rosell. En l’article s’explica la història d’aquest precursor, autor d’Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua, el primer tractat de síntesi sobre la navegació submarina.
| Recull d’articles |
Feina per als filòlegs catalans, de Joan Solà
Avui, 1 de juliol de 2010
Memòries de Rússia, de Xavier Barral
Avui, 30 de juny de 2010
Petroli, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 28 de juny de 2010
Resignació dels funcionaris, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 28 de juny de 2010
Aliments / Seguretat, de Ramon Folch
El Periódico, 27 de juny de 2010
Tocar de peus a terra, de Salvador Cardús
Avui, 27 de juny de 2010
L’economia catalana a l’horitzó del 2025, d’Andreu Mas-Colell
L’econòmic, 26 de juny de 2010
Amb la cara destapada, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 26 de juny de 2010
Impaciència mortal, de Salvador Giner
El Periódico, 25 de juny de 2010
“Unes sabates idèntiques a unes que jo en tenia”, de Joan Solà
Avui, 24 de juny de 2010
Grandeza y riesgo, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 23 de juny de 2010
El PEN i la llibertat d’expressió, Josep-Maria Terricabras
El Periódico, 23 de juny de 2010
Mundial, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 21 de juny de 2010
D’entrada, una de freda, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 21 de juny de 2010
Un esperit crític aplegat a Girona, de Josep Maria Casasús
Avui, 21 de juny de 2010
Doble dosi d’autoestima, de Salvador Cardús
Avui, 20 de juny de 2010
Una ley en tiempos de fuerte crisis, de Pere Puigdomènech
El País, 19 de juny de 2010
Idees, més que totxos, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 19 de juny de 2010
Jordi Mir, de Joan Solà
Avui, 17 de juny de 2010
Núria Pòrtulas: mal inici, bon final, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico, 16 de juny de 2010
Fills d’Abraham, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 14 de juny de 2010
La Caixa o La Caja, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 14 de juny de 2010
Raons ocultres, de Salvador Cardús
Avui, 13 de juny de 2010
Contrastant / Dogmatisme, de Ramon Folch
El Periódico, 13 de juny de 2010
Rebequeries sindicals, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 12 de juny de 2010
Salut i ciència, d’Abel Mariné
El Punt, 11 de juny de 2010
Para una cultura de crisis, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 9 de juny de 2010
El documental que ens interroga, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico, 9 de juny de 2010
Estèvia, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 7 de juny de 2010
Tribulacions del diari ‘Le Monde’, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 7 de juny de 2010
Tal dia com avui de fa 370 anys, de Josep Maria Casasús
Avui, 7 de juny de 2010
Indústria: KO / Model: KO, de Ramon Folch
El Periódico, 6 de juny de 2010
A reveure, Espanya!, de Salvador Cardús
Avui, 6 de juny de 2010
L’Europa inesperada, de Salvador Giner
El Periódico, 6 de juny de 2010
Inermes frente a las catástrofes, de Federico Mayor Zaragoza
Público, 5 de juny de 2010
Independència, de Joan Solà
Avui, 3 de juny de 2010
Productes catalans amb compromís, de Josep-Maria Terricabras
El Periódico, 2 de juny de 2010
Serra d’Or, 1 de juny de 2010
Entrevista a Jaume Cabré
«Arriba un moment que Espanya cansa»
El Periódico, 27 de juny de 2010
Entrevista a Josep Maria Terricabras
«L’educació pràctica s’imposarà»
Presència, 25 de juny de 2010
Entrevista a Jaume Cabré
«No parlar en català no és ser educat, és ser totxo»
Público, 13 de juny de 2010
Entrevista a Jaume Cabré
«El acto de escribir no puede ser inocuo ni superficial»
La Vanguardia, 13 de juny de 2010
Entrevista a Joaquim Molas
«Al públic massificat li interessarà la literatura si es crea una aurèola al seu voltant»
Avui, 3 de juny de 2010
Entrevista a Andreu Mas-Colell
«España tiene la mejor base científica de su historia y hay que trabajar por preservarla»
Negocio y estilo de vida, 2 de juny de 2010
Entrevista a Jaume Cabré
«Jaume Cabré. L’escriptor pautat»
L’Avenç, 1 de juny de 2010
