l’Institut considera que la
Sentència, pel que fa al concepte de nació, el tractament
i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret
civil de Catalunya i dels drets històrics i
lingüístics del poble de Catalunya, entre altres
qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en
referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un
retrocés democràtic que es pot traduir en
conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la
vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.
Durant la declaració
institucional, el secretari general de l’IEC, Romà
Escalas, va remarcar que «hi ha una agressió premeditada a
l’equilibri de la convivència dels ciutadans de
Catalunya». En l’acte també van intervenir
alguns dels representants de les seccions i de les vint-i-vuit
societats filials de l’IEC.
L’Institut publica el Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya
Per primera vegada, un sol document reuneix
informació sobre l’estat de la recerca matemàtica a
Catalunya. Es tracta del Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya (2000-2009), editat per l’IEC. El llibre és fruit d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut, dirigit per Manuel Castellet,
membre de l’Institut. L’equip redactor està format
pel mateix Castellet i per Juan del Castillo, Xavier Jarque i Margarida
Mitjana.
Editat en línia i d’accés obert, el Llibre blanc es pot consultar al web http://taller.iec.cat/llibreblanc_mat/. L’obra
ofereix una visió objectiva i exhaustiva de l’estat actual
de la recerca en matemàtiques al nostre país. No es
tracta, però, d’un estudi comparatiu, ni d’una
avaluació ni d’un recull de dades bibliomètriques
de la recerca matemàtica, sinó que es tracta d’una
obra que reuneix en un sol document informació ja existent que,
fins ara, era dispersa i difícilment localitzable.
El Llibre blanc inclou, per una banda,
informació detallada dels projectes de recerca finançats
pel Govern espanyol actius durant el 2009, una relació dels
grups de recerca reconeguts i aprovats per la Generalitat el 2009, i
els diversos projectes finançats per la Comissió Europea
dels darrers deu anys.
|
|
Tesis doctorals per universitats
|
IEC
|
|
Per una altra banda, recull una relació de totes
les tesis doctorals llegides a les universitats catalanes entre els
anys 2000-2009 i de tots els becaris postdoctorals, així com un
llistat exhaustiu de les activitats de recerca d’àmbit
internacional dutes a terme al llarg d’aquest període.
Conté també un llistat del personal
investigador en matemàtiques i finalment, una sèrie de
dotze articles breus d’autor sobre la situació actual de
la recerca matemàtica a Catalunya des de la perspectiva de les
diverses temàtiques en el context internacional. L’obra es
va presentar el 10 de juny a l’IEC en un acte presidit per Salvador Giner, president de l’Institut, i David Serrat,
president de la Secció de Ciències i Tecnologia.
També hi va participar Joan Majó, comissionat per a
Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Article «El Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya», de Manuel Castellet
Recull de premsa:
S'inaugura la Biblioteca Enric Valor a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant
El passat 8 de juny es va inaugurar la Biblioteca Enric
Valor a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, on
l’IEC té la seva seu des de l’any 2005. L’acte
va ser presidit per la directora de la Seu Universitària Ciutat
d’Alacant, Catalina Iliescu, i el delegat de l’àrea
territorial de l’Institut, Salvador Alegret.
En el decurs de l’acte, el director del Departament de Filologia
Catalana de la Universitat, Joan Borja, va pronunciar la
conferència «La contribució d’Enric Valor a
la literatura popular valenciana» i Vicent Pitarch,
delegat de l’IEC a Castelló de la Plana, va dur a terme la
ponència «L’Enric Valor gramàtic i
l’Institut d’Estudis Catalans».
|
|
Joan Borja i Salvador Alegret durant la inauguració
|
IEC
|
|
La Biblioteca Enric Valor commemora la figura del
lingüista i escriptor valencià —de qui el passat 13
de gener es van complir deu anys de la seva mort— i posa a
l’abast del públic totes les publicacions de
l’Institut, amb uns tres mil volums. A més, disposa
d’un espai dedicat a l’escriptor de Castalla, que inclou
llibres, cartes i fotografies. El catàleg de publicacions es
podrà consultar mitjançant la pàgina web de les
biblioteques universitàries de la Universitat d’Alacant.
L’edifici que acull la nova biblioteca havia estat seu de
l’Escola de Comerç d’Alacant, institució on
Enric Valor va realitzar els estudis de peritatge mercantil.
Enric Valor
(Castalla, 1911 - València, 2000) fou membre corresponent de
l’Institut, va treballar per la consolidació i la
divulgació de la llengua catalana entre la societat valenciana i
publicà nombrosos treballs sobre llengua, com Millorem el llenguatge i Temes de correcció lingüística.
Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes (1985) i el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes (1987). L’any que ve se
celebra el centenari del seu naixement.
Recull de premsa:
Josep Vigo rep el Premi Medi Ambient 2010 de la Generalitat
|
|
|
El conseller Baltasar i Josep Vigo |
UB
|
El membre de l’IEC i catedràtic jubilat del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona, Josep Vigo,
ha estat guardonat amb el Premi Medi Ambient 2010 de la Generalitat de
Catalunya. Premiat en la categoria de conservació de la
biodiversitat, dins la modalitat de trajectòries, Josep Vigo ha
estat distingit per la llarga i continuada dedicació al
coneixement i a la valoració de la biodiversitat vegetal de
Catalunya. L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 3 de
juny al Palau de la Música Catalana i va ser presidit pel
conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar.
Josep Vigo, que va ser president de la Secció de Ciències Biològiques
de l’IEC entre el 2008 i el 2009, coordina el programa de recerca
«Flora i cartografia de les plantes i la vegetació»
de l’Institut. Vigo ha orientat el seu treball científic
envers la geobotànica, és a dir, l’estudi de les
relacions entre les plantes i el medi, amb un interès especial
per la recerca sobre la distribució i l’ecologia de les
plantes vasculars (florística), l’estructura i el
significat de les comunitats de plantes (fitocenologia),
l’anàlisi del paisatge vegetal (fitotopografia) i la
cartografia de la vegetació.
Autor de més d’un centenar d’articles
en revistes científiques, capítols de llibres i textos
breus, ha escrit també obres de referència com Flora dels Països Catalans, elaborada en col·laboració amb Oriol de Bolòs, i L'alta muntanya catalana: flora i vegetació, considerat un dels llibres de referència per a conèixer el medi natural dels Pirineus catalans.
El metge Xavier Sáez Llorens, nou membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques
|
|
Xavier Sáez Llorens
|
|
|
Xavier Sáez Llorens (Panamà, 1957), ha estat nomenat nou membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques
de l’Institut. Fill d’un exiliat català que havia
emigrat a Panamà acabada la Guerra Civil, Sáez va
estudiar medicina i va ampliar els estudis al Centre Mèdic
Southwestern i al Centre Mèdic Infantil de Dallas (Estats
Units), sota la direcció de George McCracken, una figura
capdavantera mundial en el camp de les malalties infeccioses infantils.
En aquests centres va desenvolupar diversos treballs en el camp de la
fisiopatologia de les meningitis purulentes. Quan va tornar a
Panamà, va obtenir la plaça de professor de pediatria de
la Universitat de Panamà, càrrec que desenvolupa
actualment, juntament amb el de cap del Departament de Malalties
Infeccioses de l’Hospital del Niño.
Sáez ha publicat més de cent seixanta
articles en revistes llatinoamericanes i internacionals, entre les
quals destaquen New England Journal of Medicine, The Lancet, Pediatrics i Journal of Pediatric Infectious Disease.
Ha publicat diversos llibres i col·labora periòdicament
amb la premsa panamenya, en la qual ha publicat uns quatre-cents
articles sobre qüestions d’actualitat política,
filosòfica i social. A més, és membre de nombroses
institucions científiques d’arreu del món
—com la Societat Llatinoamericana d’Infectologia
Pediàtrica, l’Acadèmia Americana de Pediatria, la
Societat Americana de Microbiologia i la Societat de Malalties
Infeccioses Pediàtriques d’Amèrica— i membre
honorari de la Associació Espanyola de Pediatria.
Oriol Nel·lo defensa una gestió del paisatge que en mantingui els valors
|
|
Oriol Nel·lo durant el discurs de recepció
|
IEC
|
|
La intensitat i la direcció dels canvis socials
al llarg de l’últim segle ha comportat una accelerada
transformació del paisatge. Molt sovint, aquests canvis han
provocat inquietud i malestar en una part de la ciutadania que sovint
ha derivat en un impuls conservacionista. Aquest dilema entre la
conservació i la gestió del paisatge va centrar el
discurs de recepció d’Oriol Nel·lo com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, pronunciat el 16 de juny a l’IEC sota el títol «De la conservació a la gestió del paisatge». Joan Vilà-Valentí, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va donar donar-li la resposta i Josep González-Agàpito, president de la Secció, va presidir l’acte.
El geògraf i secretari per a la
Planificació Territorial del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va assegurar que
l’impuls conservacionista, en matèria de paisatge,
«persegueix una impossible quimera» ja que la
transformació és inevitable. En qualsevol cas, creu que
s’han d’orientar aquests canvis de manera que siguin
beneficiosos per a les generacions presents i futures. «Davant la
quimera conservacionista, d’allò que es tracta és
de gestionar els canvis del paisatge de manera que els seus valors
—ja siguin de caràcter ambiental, patrimonial,
simbòlic, estètic o econòmic—
s’enalteixin i no s’afebleixin a través del
procés de canvi», va afirmar.
Per Oriol Nel·lo, les polítiques de
paisatge són absolutament necessàries i cal que
s’inscriguin en el marc d’una política
econòmica, territorial i ambiental més àmplia, que
prevegui tant els aspectes energètics com els infraestructurals,
els agrícoles, els forestals i els urbanístics. «Un
dels principals objectius d’aquesta acció
col·lectiva ha de ser l’orientació del
procés d’urbanització, principal vector de la
humanització del territori, per tal de fer-lo compatible amb la
sostenibilitat ambiental i la cohesió social».
L’IEC
i la Societat Andorrana de Ciències col·laboraran en el
foment i la difusió de la recerca en llengua catalana
|
|
|
El president de l'IEC i la presidenta de la SAC
|
IEC
|
L’Institut i la Societat Andorrana de
Ciències (SAC) han signat un conveni de
col·laboració amb els objectius de promoure i
desenvolupar la recerca científica, tecnològica i
humanística, així com impulsar el prestigi i la
dinamització culturals i científiques entorn de la
llengua catalana. Entre altres punts, el conveni estableix la
col·laboració en la realització i difusió
d’activitats científiques i l’edició i
difusió de publicacions.
La SAC és una associació científica
i cultural privada, fundada el 1983, i orientada a fomentar els
aspectes científics de la vida cultural, en totes les seves
vessants, amb un accent especial en les activitats de divulgació
del coneixement i el foment de la recerca.
La cooperació entre l’IEC i la SAC va
començar el 2003, amb la signatura d’un acord de
col·laboració entre la SAC i la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut. El 2004, la SAC va signar un conveni general amb l’IEC sobre intercanvi de publicacions.
Conveni
entre l’IEC, el TERMCAT i la Societat Espanyola de la
Ciència del Sòl per a elaborar un glossari sobre
edafologia
L’IEC, el Centre de Terminologia TERMCAT i la
Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS) han
signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu
de desenvolupar el Glosario de ciencia del suelo (Projecte GloSECS), que promou la mateixa SECS.
|
|
|
Jaume Porta, Salvador Giner i Rosa Colomer
|
IEC
|
El Glosario de ciencia del suelo és un
glossari sincrònic, multilingüe, especialitzat i selectiu
—en espanyol, català, basc i gallec, amb
equivalències en anglès i en francès— que
constarà de més de dos mil termes. S’adreça
a professionals i a estudiants universitaris, i també a persones
que utilitzen la terminologia dels sòls com a eina de treball en
l’activitat professional, així com al públic en
general que utilitza termes referents al sòl en el llenguatge
comú.
En el marc del projecte, l’IEC prestarà
assessorament lingüístic a la SECS i aportarà la
base de dades lexicogràfica de ciència del sòl
denominada Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl. Aquesta base de dades deriva del vocabulari Lèxic de la ciència del sòl (1989), del qual són autors Jaume Porta,
Rosa M. Poch, Narcís Teixidor i Montserrat Ferret, i que va ser
revisat per Jaume Porta i Rosa M. Poch, el 2009, en el marc del
programa de recerca Diccionari de Ciència i Tecnologia (DiCiT) de l’IEC. La revisió de la publicació es va fer en ocasió de la publicació del llibre Introducció a l’edafologia: Ús i protecció de sòls,
coeditat per l’IEC i Mundi-Prensa, del qual són autors
Jaume Porta, Marta López-Acevedo i Rosa M. Poch i en què
va participar el Servei de Correcció Lingüística de
l’IEC.
Per poder desenvolupar el projecte, està previst
que la SECS signi un conveni de col·laboració amb les
institucions d’autoritat lingüística en les altres
llengües de treball: la Real Academia de Española
(espanyol), la Real Academia Galega (gallec) i l’Euskaltzaindia
(basc).