|
Notícies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC
fa pública una declaració institucional a propòsit
de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre
l’Estatut L’IEC fa pública una declaració institucional a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
El president de l’IEC, Salvador Giner, acompanyat del vicepresident Joandomènec Ros i del secretari general, Romà Escalas, així com dels representants de les seccions i les societats filials, van fer pública, el 30 de juny, una declaració institucional amb referència a la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Segons aquesta declaració, l’IEC «rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics». l’Institut considera que la Sentència, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya. Durant la declaració institucional, el secretari general de l’IEC, Romà Escalas, va remarcar que «hi ha una agressió premeditada a l’equilibri de la convivència dels ciutadans de Catalunya». En l’acte també van intervenir alguns dels representants de les seccions i de les vint-i-vuit societats filials de l’IEC. La declaració íntegra es pot descarregar en PDF Isidor Marí és escollit nou president de la Secció Filològica
Isidor Marí, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i director de l’Oficina d’Assessorament Lingüístic de l’IEC, va ser escollitpresident de la Secció Filològica de l’IEC el passat 18 de juny. El nou Consell de Govern és format, a més, per Gemma Rigau, doctora en filologia romànica per la UB i catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com a vicepresidenta; Ramon Sistac, doctor en filologia catalana per la UB i delegat de l’IEC a Lleida, com a secretari, i Vicent Pitarch, doctor en filologia catalana per la UB i delegat de l’IEC a Castelló, com a tresorer. Isidor Marí substitueix Joan Martí i Castell,
catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i
Virgili, que ha estat president de la Secció Filològica
des de l’any 2002 i, per tant, ja no podia optar al càrrec
en aquesta ocasió. El Consell de Govern sortint va ser escollit
el novembre del 2006 i és format per Joan Martí i
Castell, com a president; Isidor Marí, com a vicepresident; Maria Josep Cuenca,
com a secretària, i Ramon Sistac, com a tresorer. El nou Consell
de Govern de la Secció Filològica de l’IEC
prendrà possessió del càrrec en el Ple del 2 de
juliol.
L’Institut publica el Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya
Per primera vegada, un sol document reuneix informació sobre l’estat de la recerca matemàtica a Catalunya. Es tracta del Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya (2000-2009), editat per l’IEC. El llibre és fruit d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut, dirigit per Manuel Castellet, membre de l’Institut. L’equip redactor està format pel mateix Castellet i per Juan del Castillo, Xavier Jarque i Margarida Mitjana. Editat en línia i d’accés obert, el Llibre blanc es pot consultar al web http://taller.iec.cat/llibreblanc_mat/. L’obra ofereix una visió objectiva i exhaustiva de l’estat actual de la recerca en matemàtiques al nostre país. No es tracta, però, d’un estudi comparatiu, ni d’una avaluació ni d’un recull de dades bibliomètriques de la recerca matemàtica, sinó que es tracta d’una obra que reuneix en un sol document informació ja existent que, fins ara, era dispersa i difícilment localitzable. El Llibre blanc inclou, per una banda, informació detallada dels projectes de recerca finançats pel Govern espanyol actius durant el 2009, una relació dels grups de recerca reconeguts i aprovats per la Generalitat el 2009, i els diversos projectes finançats per la Comissió Europea dels darrers deu anys.
Per una altra banda, recull una relació de totes les tesis doctorals llegides a les universitats catalanes entre els anys 2000-2009 i de tots els becaris postdoctorals, així com un llistat exhaustiu de les activitats de recerca d’àmbit internacional dutes a terme al llarg d’aquest període. Conté també un llistat del personal
investigador en matemàtiques i finalment, una sèrie de
dotze articles breus d’autor sobre la situació actual de
la recerca matemàtica a Catalunya des de la perspectiva de les
diverses temàtiques en el context internacional. L’obra es
va presentar el 10 de juny a l’IEC en un acte presidit per Salvador Giner, president de l’Institut, i David Serrat,
president de la Secció de Ciències i Tecnologia.
També hi va participar Joan Majó, comissionat per a
Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. S'inaugura la Biblioteca Enric Valor a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant El passat 8 de juny es va inaugurar la Biblioteca Enric Valor a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, on l’IEC té la seva seu des de l’any 2005. L’acte va ser presidit per la directora de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, Catalina Iliescu, i el delegat de l’àrea territorial de l’Institut, Salvador Alegret. En el decurs de l’acte, el director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat, Joan Borja, va pronunciar la conferència «La contribució d’Enric Valor a la literatura popular valenciana» i Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló de la Plana, va dur a terme la ponència «L’Enric Valor gramàtic i l’Institut d’Estudis Catalans».
La Biblioteca Enric Valor commemora la figura del lingüista i escriptor valencià —de qui el passat 13 de gener es van complir deu anys de la seva mort— i posa a l’abast del públic totes les publicacions de l’Institut, amb uns tres mil volums. A més, disposa d’un espai dedicat a l’escriptor de Castalla, que inclou llibres, cartes i fotografies. El catàleg de publicacions es podrà consultar mitjançant la pàgina web de les biblioteques universitàries de la Universitat d’Alacant. L’edifici que acull la nova biblioteca havia estat seu de l’Escola de Comerç d’Alacant, institució on Enric Valor va realitzar els estudis de peritatge mercantil. Enric Valor
(Castalla, 1911 - València, 2000) fou membre corresponent de
l’Institut, va treballar per la consolidació i la
divulgació de la llengua catalana entre la societat valenciana i
publicà nombrosos treballs sobre llengua, com Millorem el llenguatge i Temes de correcció lingüística.
Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes (1985) i el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes (1987). L’any que ve se
celebra el centenari del seu naixement.
Josep Vigo rep el Premi Medi Ambient 2010 de la Generalitat
El membre de l’IEC i catedràtic jubilat del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona, Josep Vigo, ha estat guardonat amb el Premi Medi Ambient 2010 de la Generalitat de Catalunya. Premiat en la categoria de conservació de la biodiversitat, dins la modalitat de trajectòries, Josep Vigo ha estat distingit per la llarga i continuada dedicació al coneixement i a la valoració de la biodiversitat vegetal de Catalunya. L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 3 de juny al Palau de la Música Catalana i va ser presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Josep Vigo, que va ser president de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC entre el 2008 i el 2009, coordina el programa de recerca «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» de l’Institut. Vigo ha orientat el seu treball científic envers la geobotànica, és a dir, l’estudi de les relacions entre les plantes i el medi, amb un interès especial per la recerca sobre la distribució i l’ecologia de les plantes vasculars (florística), l’estructura i el significat de les comunitats de plantes (fitocenologia), l’anàlisi del paisatge vegetal (fitotopografia) i la cartografia de la vegetació. Autor de més d’un centenar d’articles
en revistes científiques, capítols de llibres i textos
breus, ha escrit també obres de referència com Flora dels Països Catalans, elaborada en col·laboració amb Oriol de Bolòs, i L'alta muntanya catalana: flora i vegetació, considerat un dels llibres de referència per a conèixer el medi natural dels Pirineus catalans.
Xavier Sáez Llorens (Panamà, 1957), ha estat nomenat nou membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut. Fill d’un exiliat català que havia emigrat a Panamà acabada la Guerra Civil, Sáez va estudiar medicina i va ampliar els estudis al Centre Mèdic Southwestern i al Centre Mèdic Infantil de Dallas (Estats Units), sota la direcció de George McCracken, una figura capdavantera mundial en el camp de les malalties infeccioses infantils. En aquests centres va desenvolupar diversos treballs en el camp de la fisiopatologia de les meningitis purulentes. Quan va tornar a Panamà, va obtenir la plaça de professor de pediatria de la Universitat de Panamà, càrrec que desenvolupa actualment, juntament amb el de cap del Departament de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Niño. Sáez ha publicat més de cent seixanta
articles en revistes llatinoamericanes i internacionals, entre les
quals destaquen New England Journal of Medicine, The Lancet, Pediatrics i Journal of Pediatric Infectious Disease.
Ha publicat diversos llibres i col·labora periòdicament
amb la premsa panamenya, en la qual ha publicat uns quatre-cents
articles sobre qüestions d’actualitat política,
filosòfica i social. A més, és membre de nombroses
institucions científiques d’arreu del món
—com la Societat Llatinoamericana d’Infectologia
Pediàtrica, l’Acadèmia Americana de Pediatria, la
Societat Americana de Microbiologia i la Societat de Malalties
Infeccioses Pediàtriques d’Amèrica— i membre
honorari de la Associació Espanyola de Pediatria. Oriol Nel·lo defensa una gestió del paisatge que en mantingui els valors
La intensitat i la direcció dels canvis socials al llarg de l’últim segle ha comportat una accelerada transformació del paisatge. Molt sovint, aquests canvis han provocat inquietud i malestar en una part de la ciutadania que sovint ha derivat en un impuls conservacionista. Aquest dilema entre la conservació i la gestió del paisatge va centrar el discurs de recepció d’Oriol Nel·lo com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, pronunciat el 16 de juny a l’IEC sota el títol «De la conservació a la gestió del paisatge». Joan Vilà-Valentí, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va donar donar-li la resposta i Josep González-Agàpito, president de la Secció, va presidir l’acte. El geògraf i secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va assegurar que l’impuls conservacionista, en matèria de paisatge, «persegueix una impossible quimera» ja que la transformació és inevitable. En qualsevol cas, creu que s’han d’orientar aquests canvis de manera que siguin beneficiosos per a les generacions presents i futures. «Davant la quimera conservacionista, d’allò que es tracta és de gestionar els canvis del paisatge de manera que els seus valors —ja siguin de caràcter ambiental, patrimonial, simbòlic, estètic o econòmic— s’enalteixin i no s’afebleixin a través del procés de canvi», va afirmar. Per Oriol Nel·lo, les polítiques de
paisatge són absolutament necessàries i cal que
s’inscriguin en el marc d’una política
econòmica, territorial i ambiental més àmplia, que
prevegui tant els aspectes energètics com els infraestructurals,
els agrícoles, els forestals i els urbanístics. «Un
dels principals objectius d’aquesta acció
col·lectiva ha de ser l’orientació del
procés d’urbanització, principal vector de la
humanització del territori, per tal de fer-lo compatible amb la
sostenibilitat ambiental i la cohesió social». L’IEC i la Societat Andorrana de Ciències col·laboraran en el foment i la difusió de la recerca en llengua catalana
L’Institut i la Societat Andorrana de Ciències (SAC) han signat un conveni de col·laboració amb els objectius de promoure i desenvolupar la recerca científica, tecnològica i humanística, així com impulsar el prestigi i la dinamització culturals i científiques entorn de la llengua catalana. Entre altres punts, el conveni estableix la col·laboració en la realització i difusió d’activitats científiques i l’edició i difusió de publicacions. La SAC és una associació científica i cultural privada, fundada el 1983, i orientada a fomentar els aspectes científics de la vida cultural, en totes les seves vessants, amb un accent especial en les activitats de divulgació del coneixement i el foment de la recerca. La cooperació entre l’IEC i la SAC va
començar el 2003, amb la signatura d’un acord de
col·laboració entre la SAC i la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut. El 2004, la SAC va signar un conveni general amb l’IEC sobre intercanvi de publicacions. Conveni entre l’IEC, el TERMCAT i la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl per a elaborar un glossari sobre edafologia L’IEC, el Centre de Terminologia TERMCAT i la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl (SECS) han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de desenvolupar el Glosario de ciencia del suelo (Projecte GloSECS), que promou la mateixa SECS.
El Glosario de ciencia del suelo és un glossari sincrònic, multilingüe, especialitzat i selectiu —en espanyol, català, basc i gallec, amb equivalències en anglès i en francès— que constarà de més de dos mil termes. S’adreça a professionals i a estudiants universitaris, i també a persones que utilitzen la terminologia dels sòls com a eina de treball en l’activitat professional, així com al públic en general que utilitza termes referents al sòl en el llenguatge comú. En el marc del projecte, l’IEC prestarà assessorament lingüístic a la SECS i aportarà la base de dades lexicogràfica de ciència del sòl denominada Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl. Aquesta base de dades deriva del vocabulari Lèxic de la ciència del sòl (1989), del qual són autors Jaume Porta, Rosa M. Poch, Narcís Teixidor i Montserrat Ferret, i que va ser revisat per Jaume Porta i Rosa M. Poch, el 2009, en el marc del programa de recerca Diccionari de Ciència i Tecnologia (DiCiT) de l’IEC. La revisió de la publicació es va fer en ocasió de la publicació del llibre Introducció a l’edafologia: Ús i protecció de sòls, coeditat per l’IEC i Mundi-Prensa, del qual són autors Jaume Porta, Marta López-Acevedo i Rosa M. Poch i en què va participar el Servei de Correcció Lingüística de l’IEC. Per poder desenvolupar el projecte, està previst
que la SECS signi un conveni de col·laboració amb les
institucions d’autoritat lingüística en les altres
llengües de treball: la Real Academia de Española
(espanyol), la Real Academia Galega (gallec) i l’Euskaltzaindia
(basc).
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
