Notícies

L’Institut lliura els Premis Sant Jordi 2010

Isidor Marí encapçala la candidatura per a presidir la Secció Filològica de l’IEC

La Secció de Filosofia i Ciències Socials es reuneix a Perpinyà per estudiar la realitat social de la Catalunya del Nord

Els principals reptes en matèria ambiental, a debat

L’IEC estrena el nou web amb més informació sobre les activitats, les publicacions i els serveis en línia

La Secció de Ciències Biològiques analitza la crisi energètica i els impactes que ha provocat aquest fenomen a Catalunya

Jaume Cabré, guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes



L’Institut lliura els Premis Sant Jordi 2010

Els guanyadors dels Premis Sant Jordi 2010, al claustre de l'IEC
IEC

L’Institut va lliurar el passat 22 d’abril els Premis Sant Jordi 2010, que integren el LXXIX Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC. El Cartell el conformaven trenta-quatre premis i set borses d’estudi per un valor de cent seixanta mil euros. L’acte va ser presidit per la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura, i el president de l’IEC, Salvador Giner. L’enginyer industrial Joan Carles Alayo i Manubens, Premi Prat de la Riba, va fer el parlament en nom dels guardonats, en el qual va destacar la importància dels premis com un estímul per a les persones que es dediquen a la recerca. Segons Alayo, obtenir un d’aquests premis «implica no un punt i a part, sinó un punt i seguit en la nostra tasca».

Alayo ha obtingut el Premi Prat de la Riba, dotat amb sis mil euros, pel treball L’electricitat a Catalunya, del qual el jurat va valorar el «rigor històric i tècnic en l’aportació a la història de Catalunya». Dins la mateixa categoria de premis generals, destaquen també el Premi de Medi Ambient i el Premi Jaume Camp de Sociolingüística, dotats amb sis mil euros cada un. En aquesta edició, el Premi de Medi Ambient, que concedeix l’IEC juntament amb l’Obra Social Caixa Sabadell, s’ha atorgat a l’ecòleg marí i divulgador científic Josep Maria Gili i Sardà «per la seva trajectòria d’estudi d’investigació i difusió del coneixement sobre qualitat ambiental i patrimoni natural». D’altra part, el treball «Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: Comunitat, llengües i ideologies», de Makiko Fukuda, és el guardonat amb el Premi Jaume Camp de Sociolingüística, un premi instituït l’any 2001 per Òmnium Vallès Oriental i que des de l’any passat es convoca conjuntament amb l’IEC. En aquest cas, el jurat ha valorat «la seva contribució innovadora al coneixement de la complexitat sociolingüística de la Catalunya actual».

 
 
Parada de llibres situada a la Rambla
IEC

En la mateixa cerimònia també es van atorgar els premis als guanyadors de «Quins elements!», un concurs organitzat per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’IEC, amb motiu de l’Any Internacional de la Química, que serà el 2011.

Actes de la diada
En el marc de la diada de Sant Jordi, l’IEC va muntar una parada de llibres a la Rambla (davant del Mercat de la Boqueria) i una altra a l’atri de la Casa de Convalescència amb les novetats editorials i una tria de les publicacions de l’Institut, com el Diccionari de la llengua catalana.

Recull de premsa:





Isidor Marí encapçala la candidatura per a presidir la Secció Filològica de l’IEC

 
Isidor Marí
IEC
 

Isidor Marí, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i director de l’Oficina d’Assessorament Lingüístic de l’IEC, encapçala la candidatura a les eleccions del Consell de Govern de la Secció Filològica de l’IEC, que se celebraran el proper 18 de juny. La candidatura està formada, a més, per Gemma Rigau, doctora en filologia romànica per la UB i catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com a vicepresidenta; Ramon Sistac, doctor en filologia catalana per la UB i delegat de l’IEC a Lleida, com a secretari, i Vicent Pitarch, doctor de filologia catalana per la UB i delegat de l’IEC a Castelló, com a tresorer.

El Consell de Govern actual va ser escollit el novembre del 2006 i està format per Joan Martí i Castell, com a president; Isidor Marí, com a vicepresident; Maria Josep Cuenca, com a secretària, i Ramon Sistac, com a tresorer.





La Secció de Filosofia i Ciències Socials es reuneix a Perpinyà per estudiar la realitat social de la Catalunya del Nord

 
Els membres de la Secció a Perpinyà
IEC
 

La Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC va celebrar el 9 d’abril a Perpinyà un dels seus plens mensuals amb l’objectiu d’analitzar la realitat social de la Catalunya del Nord. La Jornada, amb el nom Catalunya Nord: societat, llengua, economia i política, va consistir en diverses conferències.

La primera, «Aspectes sociopolítics de Catalunya Nord», va ser a càrrec d’Enric Vilanova, advocat i polític, que va repassar l’actual correlació de forces a partir dels resultats de les darreres eleccions regionals franceses, en què va destacar la supremacia de la llista de dissidents del Partit Socialista Francès encapçalada per Georges Frêche (49 % dels vots a la segona volta) enfront d’Unió per a un Moviment Popular (31 %), i la marginalitat dels partits catalanistes.

D’altra banda, el professor de la Universitat de Perpinyà Alà Baylac-Ferrer va tractar en l’exposició «Societat de Catalunya Nord: demografia i ensenyament del català» tant els aspectes socioeconòmics i polítics com els identitaris i lingüístics. «Catalunya Nord, a efectes legals, és un simple departament francès, és a dir una entitat administrativa amb personalitat jurídica, però amb molt poques competències», va declarar. Pel que fa al català, va lamentar que és l’únic territori dels Països Catalans «on continua no havent-hi cap reconeixença oficial de la nostra llengua». Finalment va destacar que el territori està experimentant un fort moviment migratori des del nord de França cap al sud i que amb el tren d’alta velocitat (TGV) «el nostre idioma torna a ser útil i connectat a un mercat potent, aquest cop català».

Rita Peix, professora de català i formadora a l’Institut Universitari de Formació dels Mestres de Perpinyà, va pronunciar la conferència «L’ensenyament bilingüe i immersiu amb el català a la Catalunya del Nord». Peix va explicar que dos mil alumnes són escolaritzats en les escoles primàries públiques, fet que integra una línia bilingüe a paritat horària que es correspon a gairebé el 5 % de l’alumnat de primària. La professora va cloure la intervenció afirmant que l’ensenyament en català a l’escola pública té dificultats per a continuar creixent, i això malgrat la demanda dels pares. «Paradoxalment és la reticència dels col·legues, els mestres «monolingües», que frena l’obertura de noves línies bilingües dins d’altres escoles», va afegir.




Els principals reptes en matèria ambiental, a debat

Amb motiu del Dia de la Terra, que se celebra arreu del món el dia 22 d’abril i té per objectiu conscienciar la ciutadania dels problemes que afecten el Planeta, l’Institut va organitzar els dies 28 i 29 d’abril les Segones Jornades sobre Sostenibilitat i Canvi Climàtic (2JCCS), enguany també centrades en la diversitat biològica, ja que el 2010 se celebra l’Any Internacional de la Biodiversitat.

 
 
Carlos Montes durant la conferència
IEC

El socioecòleg i membre de l’IEC Ramon Folch va obrir les Jornades amb la conferència «El futur immediat: reptes i escales», en què va alertar sobre l’esgotament del model industrial que ha presidit el pensament, en especial l’occidental, durant els dos darrers segles. Tot seguit, el catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Montes, va pronunciar la conferència «Mitos, leyendas, modas de la gestión de la biodiversidad», en què va analitzar algunes de les causes que han impedit que s’assoleixi l’objectiu de les Nacions Unides d’aturar la pèrdua de la diversitat biològica mundial per al 2010 i va apuntar la necessitat d’integrar les dimensions biofísica i social en la conservació de la biodiversitat.

En la segona jornada, Jordi Llorca, professor agregat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i sotsdirector de l’Institut de Tècniques Energètiques de la mateixa universitat, va explicar el potencial de la pila d’hidrogen com a font d’energia més neta, amb la conferència «Energia de l’hidrogen: perspectives a curt, mig i llarg termini». Finalment, Raymond S. Bradley, professor emèrit de la Universitat de Massachusetts a Amherst i director del Centre de Recerca del Sistema Climàtic, va cloure les Jornades amb la intervenció «Where do we stand on Global Warming», en la qual va fer un repàs a l’actualitat dels últims mesos en matèria de canvi climàtic i va apuntar quins són els reptes que han d’afrontar els climatòlegs i altres científics del medi ambient.

Les Jornades van ser organitzades per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i dues de les filials de l’IEC: la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Societat Catalana de Biologia (SCB).





L’IEC estrena el nou web amb més informació sobre les activitats, les publicacions i els serveis en línia

 

L’Institut ha renovat el web (http://www.iec.cat) amb l’objectiu de fer més accessible la informació sobre l’activitat que du a terme —tant pel que fa a la recerca com a la difusió de la ciència—, i d’oferir nous espais interactius de comunicació.

El nou web inclou notícies sobre els actes que organitzen l’IEC i les societats filials, i posa a disposició dels usuaris noves eines interactives, com l’Hemeroteca Científica Catalana
—que aplega les revistes científiques que s’editen en línia—, la Videoteca —que permet seguir els actes en directe o escoltar posteriorment als arxius enregistrats— o els Blocs autogestionables. De la mateixa manera, en el web es destaquen les novetats editorials de l’IEC i es posa a disposició dels usuaris el catàleg de publicacions mitjançant el Portal de Publicacions.

L’accés en línia a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana i a d’altres diccionaris especialitzats, i la tramitació de consultes lingüístiques són alguns dels serveis lingüístics que ofereix el web. A més, hi ha informació sobre el centenar de projectes de recerca que impulsa l’Institut i sobre l’estat de la recerca de Catalunya, una informació elaborada per l’Observatori de la Recerca de l’IEC i que és accessible mitjançant el Portal Meridià. La consulta a la documentació d’interès històric o científic es pot fer per mitjà de l’Arxiu Digital de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el web també es pot consultar tota la informació institucional, amb espais específics per a cadascuna de les seccions de l’IEC ―Secció Històrico-Arqueològica, Secció de Ciències Biològiques, Secció de Ciències i Tecnologia, Secció Filològica i Secció de Filosofia i Ciències Socials― i per a les vint-i-vuit societats filials.





La Secció de Ciències Biològiques analitza la crisi energètica i els impactes que ha provocat aquest fenomen a Catalunya

Sota el títol «L’oil crash: la crisi energètica i les seves conseqüències a Catalunya», Antonio Turiel i Jordi Solé van debatre, el passat 12 d’abril a l’IEC, la situació actual del petroli en un acte organitzat per la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l'Institut. «La crisi energètica ja ha començat, tot i que no ens en vulguem adonar», va afirmar Antonio Turiel, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i científic de l’Institut de Ciències del Mar (ICM). El físic va deixar clar que el descens de la producció i els problemes de subministrament de petroli incidiran primer en certs àmbits de la població mundial i va apuntar que entre els anys 2012 i 2014 afectaran a escala global.

 
L'oil crash tindrà efectes en l'automoció
JC
 

Turiel va alertar sobre l'anomenat oil crash o descens de la producció de petroli sobre l’economia i la societat. «Les conseqüències», va explicar, «poden ser molt greus i arribar a perjudicar els sectors bàsics que alimenten l’economia d’un país». Segons Turiel, els sectors que en poden resultar més perjudicats són els que usen el petroli com a font bàsica d’energia; per exemple, l’automoció privada, el transport de mercaderies o el transport de viatgers. En un segon nivell d’impacte, la crisi repercutiria en activitats com la fabricació d’automòbils, el turisme, l’agricultura, la pesca i la indústria farmacèutica. Finalment, les conseqüències greus arribaran al conjunt de la societat. Davant d’aquesta problemàtica, Antonio Turiel va considerar que la solució bàsica és la revisió de les alternatives existents per a aconseguir un canvi de model econòmic. «Un canvi que és necessari, perquè davant la necessitat i l’alt consum energètic, es calcula que per a poder cobrir les necessitats globals i mantenir l’actual model econòmic, el 2050, la producció s’hauria de doblar».

D’altra banda, el físic i investigador de l’ICM Jordi Solé, també va afirmar que per a afrontar la crisi energèticacal passar d’un model basat en el consum a un model basat en la sostenibilitat: «Caldria eliminar l’automoció privada, localitzar la producció i així consumir a prop d’on es produeix, disminuir les xarxes i eliminar la producció de béns superflus». Segons Solé, també s’hauria de construir un banc d’aliments per a protegir els més necessitats, crear cooperatives de producció i consum i que la gent sense feina dediqués part del temps lliure en tasques útils per a la comunitat. Per acabar, va lamentar que la població i els mitjans de comunicació donin poca importància a aquesta crisi, ja que «a més de l’execució de polítiques de sostenibilitat, cal una gran tasca de conscienciació, per educar la ciutadania i, especialment, els joves».






Jaume Cabré, guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

 
 
L'escriptor Jaume Cabré
Òmnium

L'escriptor i membre de l’IEC Jaume Cabré (Barcelona, 1947) ha estat distingit amb el XLII  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural «a una persona que, per la seva obra literària o científica, hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans». El periodista i també membre de l’IEC Joaquim M. Puyal, en representació dels membres del jurat, va afirmar que «Cabré és un autor consolidat i sobri que excel·leix en la creació sòlida de personatges. La seva obra, exigent i abundant, d’elaboració lenta, s’ha projectat amb força entre els lectors en català i ha assolit, sense fer soroll, una destacada projecció internacional».

D’altra banda, en rebre el premi, el guardonat va assegurar que llegir i escriure és la seva vida perquè és la seva manera de veure el món. Cabré és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i ha treballat molts anys en l'ensenyament secundari com a catedràtic d'Institut. És membre de la Secció Filològica (SF) de l’IEC des de l’any 2000 i va col·laborar en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana.

Ha publicat, entre d’altres, els llibres de relats Llibre de preludis i Viatge d'hivern i les novel·les Carn d'olla, Galceran, l'heroi de la guerra negra, La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria, L'ombra de l'eunuc i Les veus del Pamano, una de les més reconegudes. De la seva experiència creativa, han sorgit les reflexions sobre el fet d'escriure a El sentit de la ficció i sobre la lectura a Llegia però no movia els llavis i La matèria de l'esperit. L’obra de Cabré s'ha traduït a més d'una quinzena de llengües i gaudeix de prestigi entre els lectors i la crítica europea. Se li han atorgat nombroses distincions, entre les quals destaca el Premi de la Crítica Catalana —rebut en tres ocasions—, el Premi Méditerranée a la millor novel·la estrangera, el Premi de la Crítica Serra d'Or —rebut en cinc ocasions— i la Lletra d'Or. El lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes tindrà lloc al Palau de la Música el proper 14 de juny.

Recull de premsa: