Alayo ha obtingut el Premi Prat de la Riba, dotat amb sis mil euros, pel treball L’electricitat a Catalunya,
del qual el jurat va valorar el «rigor històric i
tècnic en l’aportació a la història de
Catalunya». Dins la mateixa categoria de premis generals,
destaquen també el Premi de Medi Ambient i el Premi Jaume Camp
de Sociolingüística, dotats amb sis mil euros cada un. En
aquesta edició, el Premi de Medi Ambient, que concedeix
l’IEC juntament amb l’Obra Social Caixa Sabadell,
s’ha atorgat a l’ecòleg marí i divulgador
científic Josep Maria Gili i Sardà «per la seva
trajectòria d’estudi d’investigació i
difusió del coneixement sobre qualitat ambiental i patrimoni
natural». D’altra part, el treball «Els japonesos a
Catalunya i la llengua catalana: Comunitat, llengües i
ideologies», de Makiko Fukuda, és el guardonat amb el
Premi Jaume Camp de Sociolingüística, un premi
instituït l’any 2001 per Òmnium Vallès
Oriental i que des de l’any passat es convoca conjuntament amb
l’IEC. En aquest cas, el jurat ha valorat «la seva
contribució innovadora al coneixement de la complexitat
sociolingüística de la Catalunya actual».
Isidor Marí encapçala la candidatura per a presidir la Secció Filològica de l’IEC
|
|
Isidor Marí
|
IEC
|
|
Isidor Marí,
llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i
director de l’Oficina d’Assessorament
Lingüístic de l’IEC, encapçala la candidatura
a les eleccions del Consell de Govern de la Secció
Filològica de l’IEC, que se celebraran el proper 18 de
juny. La candidatura està formada, a més, per Gemma Rigau,
doctora en filologia romànica per la UB i catedràtica de
Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB), com a vicepresidenta; Ramon Sistac, doctor en filologia catalana per la UB i delegat de l’IEC a Lleida, com a secretari, i Vicent Pitarch, doctor de filologia catalana per la UB i delegat de l’IEC a Castelló, com a tresorer.
El Consell de Govern actual va ser escollit el novembre del 2006 i està format per Joan Martí i Castell, com a president; Isidor Marí, com a vicepresident; Maria Josep Cuenca, com a secretària, i Ramon Sistac, com a tresorer.
La Secció de Filosofia i Ciències Socials es reuneix a Perpinyà per estudiar la realitat social de la Catalunya del Nord
|
|
Els membres de la Secció a Perpinyà
|
IEC
|
|
La Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS)
de l’IEC va celebrar el 9 d’abril a Perpinyà un dels
seus plens mensuals amb l’objectiu d’analitzar la realitat
social de la Catalunya del Nord. La Jornada, amb el nom Catalunya Nord: societat, llengua, economia i política, va consistir en diverses conferències.
La primera, «Aspectes sociopolítics de Catalunya
Nord», va ser a càrrec d’Enric Vilanova, advocat i
polític, que va repassar l’actual correlació de
forces a partir dels resultats de les darreres eleccions regionals
franceses, en què va destacar la supremacia de la llista de
dissidents del Partit Socialista Francès encapçalada per
Georges Frêche (49 % dels vots a la segona volta) enfront
d’Unió per a un Moviment Popular (31 %), i la marginalitat
dels partits catalanistes.
D’altra banda, el professor de la Universitat de
Perpinyà Alà Baylac-Ferrer va tractar en
l’exposició «Societat de Catalunya Nord: demografia
i ensenyament del català» tant els aspectes
socioeconòmics i polítics com els identitaris i
lingüístics. «Catalunya Nord, a efectes legals,
és un simple departament francès, és a dir una
entitat administrativa amb personalitat jurídica, però
amb molt poques competències», va declarar. Pel que fa al
català, va lamentar que és l’únic territori
dels Països Catalans «on continua no havent-hi cap
reconeixença oficial de la nostra llengua». Finalment va
destacar que el territori està experimentant un fort moviment
migratori des del nord de França cap al sud i que amb el tren
d’alta velocitat (TGV) «el nostre idioma torna a ser
útil i connectat a un mercat potent, aquest cop
català».
Rita Peix, professora de català i formadora a
l’Institut Universitari de Formació dels Mestres de
Perpinyà, va pronunciar la conferència
«L’ensenyament bilingüe i immersiu amb el
català a la Catalunya del Nord». Peix va explicar que dos
mil alumnes són escolaritzats en les escoles primàries
públiques, fet que integra una línia bilingüe a
paritat horària que es correspon a gairebé el 5 % de
l’alumnat de primària. La professora va cloure la
intervenció afirmant que l’ensenyament en català a
l’escola pública té dificultats per a continuar
creixent, i això malgrat la demanda dels pares.
«Paradoxalment és la reticència dels
col·legues, els mestres «monolingües», que
frena l’obertura de noves línies bilingües dins
d’altres escoles», va afegir.
Els principals reptes en matèria ambiental, a debat
Amb motiu del Dia de la Terra, que se
celebra arreu del món el dia 22 d’abril i té per
objectiu conscienciar la ciutadania dels problemes que afecten el
Planeta, l’Institut va organitzar els dies 28 i 29 d’abril
les Segones Jornades sobre Sostenibilitat i Canvi Climàtic (2JCCS),
enguany també centrades en la diversitat biològica, ja
que el 2010 se celebra l’Any Internacional de la Biodiversitat.
|
|
|
Carlos Montes durant la conferència
|
IEC
|
El socioecòleg i membre de l’IEC Ramon Folch
va obrir les Jornades amb la conferència «El futur
immediat: reptes i escales», en què va alertar sobre
l’esgotament del model industrial que ha presidit el pensament,
en especial l’occidental, durant els dos darrers segles. Tot
seguit, el catedràtic d’Ecologia de la Universitat
Autònoma de Madrid, Carlos Montes, va pronunciar la
conferència «Mitos, leyendas, modas de la gestión
de la biodiversidad», en què va analitzar algunes de les
causes que han impedit que s’assoleixi l’objectiu de les
Nacions Unides d’aturar la pèrdua de la diversitat
biològica mundial per al 2010 i va apuntar la necessitat
d’integrar les dimensions biofísica i social en la
conservació de la biodiversitat.
En la segona jornada, Jordi Llorca, professor agregat de
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i sotsdirector de
l’Institut de Tècniques Energètiques de la mateixa
universitat, va explicar el potencial de la pila d’hidrogen com a
font d’energia més neta, amb la conferència
«Energia de l’hidrogen: perspectives a curt, mig i llarg
termini». Finalment, Raymond S. Bradley, professor emèrit
de la Universitat de Massachusetts a Amherst i director del Centre de
Recerca del Sistema Climàtic, va cloure les Jornades amb la
intervenció «Where do we stand on Global Warming»,
en la qual va fer un repàs a l’actualitat dels
últims mesos en matèria de canvi climàtic i va
apuntar quins són els reptes que han d’afrontar els
climatòlegs i altres científics del medi ambient.
Les Jornades van ser organitzades per
l’Associació Catalana de Comunicació
Científica (ACCC) i dues de les filials de l’IEC: la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Societat Catalana de Biologia (SCB).
L’IEC estrena
el nou web amb més informació sobre les activitats, les
publicacions i els serveis en línia
L’Institut ha renovat el web (http://www.iec.cat)
amb l’objectiu de fer més accessible la informació
sobre l’activitat que du a terme —tant pel que fa a la
recerca com a la difusió de la ciència—, i
d’oferir nous espais interactius de comunicació.
El nou web inclou notícies sobre els actes que
organitzen l’IEC i les societats filials, i posa a
disposició dels usuaris noves eines interactives, com l’Hemeroteca Científica Catalana
—que aplega les revistes científiques que s’editen en línia—, la Videoteca
—que permet seguir els actes en directe o escoltar posteriorment
als arxius enregistrats— o els Blocs autogestionables. De la
mateixa manera, en el web es destaquen les novetats editorials de
l’IEC i es posa a disposició dels usuaris el
catàleg de publicacions mitjançant el Portal de Publicacions.
L’accés en línia a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana i
a d’altres diccionaris especialitzats, i la tramitació de
consultes lingüístiques són alguns dels serveis
lingüístics que ofereix el web. A més, hi ha
informació sobre el centenar de projectes de recerca que impulsa
l’Institut i sobre l’estat de la recerca de Catalunya, una
informació elaborada per l’Observatori de la Recerca de
l’IEC i que és accessible mitjançant el Portal Meridià.
La consulta a la documentació d’interès
històric o científic es pot fer per mitjà de
l’Arxiu Digital de l’Institut d’Estudis Catalans.
En el web també es pot consultar tota la
informació institucional, amb espais específics per a
cadascuna de les seccions de l’IEC ―Secció
Històrico-Arqueològica, Secció de Ciències
Biològiques, Secció de Ciències i Tecnologia,
Secció Filològica i Secció de Filosofia i
Ciències Socials― i per a les vint-i-vuit societats filials.
La
Secció de Ciències Biològiques analitza la crisi
energètica i els impactes que ha provocat aquest fenomen a
Catalunya
Sota el títol «L’oil crash:
la crisi energètica i les seves conseqüències a
Catalunya», Antonio Turiel i Jordi Solé van debatre, el
passat 12 d’abril a l’IEC, la situació actual del
petroli en un acte organitzat per la Secció de Ciències Biològiques (SECCB)
de l'Institut. «La crisi energètica ja ha començat,
tot i que no ens en vulguem adonar», va afirmar Antonio Turiel,
investigador del Consell Superior d’Investigacions
Científiques (CSIC) i científic de l’Institut de
Ciències del Mar (ICM). El físic va deixar clar que el
descens de la producció i els problemes de subministrament de
petroli incidiran primer en certs àmbits de la població
mundial i va apuntar que entre els anys 2012 i 2014 afectaran a escala
global.
|
|
L'oil crash tindrà efectes en l'automoció
|
JC
|
|
Turiel va alertar sobre l'anomenat oil crash o
descens de la producció de petroli sobre l’economia i la
societat. «Les conseqüències», va explicar,
«poden ser molt greus i arribar a perjudicar els sectors
bàsics que alimenten l’economia d’un
país». Segons Turiel, els sectors que en poden resultar
més perjudicats són els que usen el petroli com a font
bàsica d’energia; per exemple, l’automoció
privada, el transport de mercaderies o el transport de viatgers. En un
segon nivell d’impacte, la crisi repercutiria en activitats com
la fabricació d’automòbils, el turisme,
l’agricultura, la pesca i la indústria
farmacèutica. Finalment, les conseqüències greus
arribaran al conjunt de la societat. Davant d’aquesta
problemàtica, Antonio Turiel va considerar que la solució
bàsica és la revisió de les alternatives existents
per a aconseguir un canvi de model econòmic. «Un canvi que
és necessari, perquè davant la necessitat i l’alt
consum energètic, es calcula que per a poder cobrir les
necessitats globals i mantenir l’actual model econòmic, el
2050, la producció s’hauria de doblar».
D’altra banda, el físic i investigador de
l’ICM Jordi Solé, també va afirmar que per a
afrontar la crisi energèticacal passar d’un model basat en
el consum a un model basat en la sostenibilitat: «Caldria
eliminar l’automoció privada, localitzar la
producció i així consumir a prop d’on es produeix,
disminuir les xarxes i eliminar la producció de béns
superflus». Segons Solé, també s’hauria de
construir un banc d’aliments per a protegir els més
necessitats, crear cooperatives de producció i consum i que la
gent sense feina dediqués part del temps lliure en tasques
útils per a la comunitat. Per acabar, va lamentar que la
població i els mitjans de comunicació donin poca
importància a aquesta crisi, ja que «a més de
l’execució de polítiques de sostenibilitat, cal una
gran tasca de conscienciació, per educar la ciutadania i,
especialment, els joves».
Jaume Cabré, guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
|
|
|
L'escriptor Jaume Cabré
|
Òmnium
|
L'escriptor i membre de l’IEC Jaume Cabré
(Barcelona, 1947) ha estat distingit amb el XLII Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural
«a una persona que, per la seva obra literària o
científica, hagi contribuït a la vida cultural dels
Països Catalans». El periodista i també membre de
l’IEC Joaquim M. Puyal, en representació dels membres del
jurat, va afirmar que «Cabré és un autor consolidat
i sobri que excel·leix en la creació sòlida de
personatges. La seva obra, exigent i abundant,
d’elaboració lenta, s’ha projectat amb força
entre els lectors en català i ha assolit, sense fer soroll, una
destacada projecció internacional».
D’altra banda, en rebre el premi, el guardonat va assegurar que
llegir i escriure és la seva vida perquè és la
seva manera de veure el món. Cabré és llicenciat
en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i ha
treballat molts anys en l'ensenyament secundari com a catedràtic
d'Institut. És membre de la Secció Filològica (SF) de l’IEC des de l’any 2000 i va col·laborar en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana.
Ha publicat, entre d’altres, els llibres de relats Llibre de preludis i Viatge d'hivern i les novel·les Carn d'olla, Galceran, l'heroi de la guerra negra, La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons, Senyoria, L'ombra de l'eunuc i Les veus del Pamano,
una de les més reconegudes. De la seva experiència
creativa, han sorgit les reflexions sobre el fet d'escriure a El sentit de la ficció i sobre la lectura a Llegia però no movia els llavis i La matèria de l'esperit.
L’obra de Cabré s'ha traduït a més d'una
quinzena de llengües i gaudeix de prestigi entre els lectors i la
crítica europea. Se li han atorgat nombroses distincions, entre
les quals destaca el Premi de la Crítica Catalana —rebut
en tres ocasions—, el Premi Méditerranée a la
millor novel·la estrangera, el Premi de la Crítica Serra
d'Or —rebut en cinc ocasions— i la Lletra d'Or. El
lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
tindrà lloc al Palau de la Música el proper 14 de juny.
Recull de premsa: