L'Euskaltzaindia i la llengua basca; per Andrés Urrutia
El Col·legi de Metges de Barcelona; per Miquel Vilardell i Tarrés
Les comissions de l’Associació
Catalana de Ciències de l’Alimentació, un any de
treball i perspectives; per Josep Obiols Salvat
Ressenyes editorials
Recull d’articles
Recull d’entrevistes
L'Euskaltzaindia i la llengua basca
Andrés Urrutia, membre
corresponent de l'IEC i president de l’Euskaltzaindia (Reial
Acadèmia de la Llengua Basca)
La Reial Acadèmia de la Llengua
Basca, l'Euskaltzaindia, ha complert noranta anys el 2009. És un
bon moment, doncs, per a fer un balanç de la situació de
la llengua basca i dels treballs de l’Acadèmia amb la
perspectiva que ens dóna gairebé un segle de labor
continuada a favor de l'eusquera.
Les vicissituds per les quals ha passat la llengua durant aquests
últims noranta anys donen per a una llarga exposició. No
obstant això, crec que és més interessant
referir-se als anys de la democràcia per a constatar la
pujança creixent en els àmbits formals de l'eusquera,
que, com a conseqüència de l’oficialitat, disposa
avui —en el camp de l’administració, dels mitjans de
comunicació, de l’ensenyament, de les indústries de
la llengua o del sector socioeconòmic— d’uns espais
d’actuació insospitats fins fa poc.
És innegable que això ens
convida a l’optimisme, però la pèrdua progressiva
de la transmissió familiar i oral de la llengua, les
desigualtats geogràfiques i demogràfiques amb
relació a l’ús, les iniciatives contràries a
fomentar-la, etc., també són factors importants que
incideixen de manera negativa en la llengua basca.
Avui, l'Euskaltzaindia intenta donar —des d’una perspectiva
actual i sense oblidar les arrels— una doble resposta a aquesta
realitat. D’una banda, des de la Secció
d'Investigació (Iker), es procuren adaptar els processos de
normativització de la llengua a les exigències actuals i
utilitzar els recursos de les noves tecnologies i la
socialització a través de la xarxa. D’altra banda,
la Secció Jagon es preocupa, des de la seva fundació, per
l’ús i el foment de la llengua, així com per la
correcta relació entre la llengua unificada i els dialectes.
Aquesta tasca, però, no és exclusiva de la llengua basca,
sinó que té ressò en els treballs d’altres
acadèmies, com l’espanyola (Real Academia Española,
RAE), la gallega (Real Academia Galega, RAG) o la catalana
(Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans, IEC), amb les quals és fonamental el manteniment de la
relació cordial existent, ja que això permet a
l'Euskaltzaindia avançar en els treballs comuns, tant pel que fa
a la relació entre llengües i cultures com en les
metodologies que cal aplicar a les activitats.
El Col·legi de Metges de Barcelona
Miquel Vilardell i Tarrés, membre numerari de l'IEC i president del Col·legi de Metges de Barcelona
Recentment, he estat escollit president
del Col·legi de Metges de Barcelona, i a aquesta
corporació centenària (1894) dedicaré part del meu
temps, al servei dels companys i de la societat en general.
Els col·legis professionals estan
reconeguts per la Constitució espanyola en l’article 36 i
regulats per llei, i a Catalunya exactament per la Llei 7/2006, de 31
de maig, de l’exercici de professions titulades i dels
col·legis professionals.
Els col·legis tenen funcions
públiques específiques relacionades amb el registre
professional, la garantia de les bones pràctiques segons el Codi
de deontologia (en l’àmbit dels col·legis catalans)
i la potestat disciplinària. D’altra banda, els
col·legis professionals també tenen funcions de base
associativa privada, com és fomentar els instruments necessaris
per a millorar les condicions professionals dels seus afiliats i
vetllar per la millora contínua dels serveis assistencials que
els metges prestem als nostres conciutadans. També és el
nostre objectiu fomentar i prestar serveis en benefici de les persones
col·legiades, com és el de l’assegurança i,
en concret, tot el que està relacionat amb la responsabilitat
civil professional.
De tots és coneguda la
implicació del Col·legi de Metges en els teixits socials
del nostre país, el qual des de sempre ha estat atent als
esdeveniments socials i hi ha participat, tal com es reflecteix en el
llibre El Col·legi de Metges de Barcelona i la societat catalana del seu temps, dirigit per Josep M. Solé i Sabaté i editat amb motiu del nostre centenari.
Més enllà de la nostra
història centenària, el Col·legi de Metges de
Barcelona i la professió mèdica, en general, tenim reptes
de futur que no podem defugir
-
Afrontar els canvis
demogràfics dels metges. En els últims anys, més
del 50 % dels nous metges col·legiats són de fora de
l’Estat. Cal ajudar els metges estrangers a inserir-se en el
país, amb una dedicació especial al coneixement concret
de la nostra idiosincràsia.
-
Fomentar el professionalisme com un element per a potenciar els valors de la professió.
-
Promoure accions concretes per a
flexibilitzar el sistema sanitari i que permetin augmentar la
incentivació i la motivació dels professionals que hi
treballen.
-
Augmentar les prestacions socials
dels metges col·legiats i de llurs famílies en
situació precària i amb problemes.
En definitiva, volem que els millors de
la professió participin en els nostres objectius i ens ajudin a
promoure canvis que permetin un servei millor als nostres pacients i, a
la vegada, esperem poder influir i participar en les decisions per
millorar i mantenir, si s’escau, el nostre sistema sanitari.
Les comissions de
l’Associació Catalana de Ciències de
l’Alimentació, un any de treball i perspectives
Josep Obiols Salvat, president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, i doctor enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS)
Les comissions de l’ACCA
són grups de treball que estan fent una feina especialitzada des
de l’any 2009, aproximadament. Hi participen membres de
l’Associació de manera voluntària per a
desenvolupar temes d’interès comuns. D’acord amb
l’esperit de l’ACCA, aquests grups constitueixen una
plataforma de diàleg entre els associats, que coincideixen en
alguna de les moltes àrees de coneixement que conformen el
sector alimentari, ja siguin de l’àmbit científic,
industrial, jurídic, etc. A més, des de les comissions
també s’han dut a terme activitats de comunicació
oberta a tots els professionals, estudiants i població en
general. Aquest va ser el cas de la sessió Vine a fer un tast de l’actualitat alimentària, que tingué lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el passat 18 de febrer.
En els temps en què vivim, la
informació és abundant i es rep per molts mitjans,
però continua tenint sentit el fet de compartir opinions i el saber fer,
ja que això enriqueix els professionals i contribueix a millorar
les seves tasques diàries. Els reptes que genera treballar en
l’àmbit alimentari actualment són molts, ja que la
ciència, la tecnologia, la legislació, etcètera,
canvien de pressa i exigeixen estar molt al dia. Cap a
començament del 2009, la Junta de l’ACCA es va plantejar
quins temes eren els que podien ser d’interès per als
professionals que integren aquesta associació i, en general, per
a tots aquells que desenvolupen llur activitats en el món
alimentari. Aquests foren els temes proposats: «Àcids
grassos en la salut i la malaltia», «Necessitats dels
professionals entorn a la legislació alimentària»,
«Els fregits a la cuina», «La recerca
alimentària a Catalunya», «La seguretat
alimentària avui» i «Tecnologies alimentàries
emergents». Ràpidament, molts socis s’hi van
interessar i, gràcies a la seva col·laboració i
participació, avui podem estar satisfets de la feina feta.
Tal com es va fer palès el dia 18
de febrer, els quatre primers temes són els que van suscitar
més interès. La Comissió
d’Alimentació i Salut ha destacat el paper imprescindible
dels àcids grassos omega-3 i com n’ha variat el
coneixement científic en les darreres dècades. Des de
Legislació s’ha elaborat un document per a aclarir els
conceptes jurídics bàsics a l’hora
d’implementar la legislació alimentària.
Ciència i Cuina ha estat un grup que ha traslladat el seu
coneixement en uns documents, tant científics com divulgatius,
que aclareixen quins són els millors olis per fregir a la cuina,
des del punt de vista nutricional i tecnològic. I la
Comissió de Recerca Alimentària ha iniciat un projecte
important, juntament amb l’Observatori de la Recerca de
l’IEC, per a conèixer a fons tot allò que
s’està investigant dins l’àmbit alimentari a
Catalunya.
En el decurs d’aquest any 2010,
és objectiu d’aquestes comissions de l’ACCA donar a
conèixer el treball realitzat per mitjans com la revista TECA
i activitats pròpies de l’Associació o activitats
amb la participació d’altres entitats. Volem que tot
plegat contribueixi al coneixement, dins l’àmbit
català, de les ciències dels aliments en un sentit ampli,
profund i rigorós. Estic convençut que aquest tipus
d’iniciatives són molt enriquidores i, per això,
vull acabar animant els companys socis, i d’altres que puguin
esdevenir-ne, a participar d’aquelles entitats de què
formen part, en aquest cas de l’ACCA i de l’IEC.
La Secció Filològica publica les sessions en memòria de Rafael Caria i de Jordi Sarsanedas
Rafael Caria: Sessió en memòria
Secció Filològica - IEC
Barcelona, 2010
ISBN: 978-84-92583-89-8
Nombre de pàgines: 31
Rafael Caria,
poeta alguerès, estudiós de la realitat
lingüística de la seva terra i una de les veus
cíviques més constants en la lluita pel reconeixement de
la llengua, la cultura i els drets algueresos, va morir el 9 d'abril de
2008. L'11 de novembre del mateix any, l'IEC, que el comptà
entre els membres corresponents a proposta de la Secció Filològica (SF), va retre-li un darrer homenatge. Aquest llibre és el resultat de l’acte commemoratiu que es va celebrar.
L’obra inclou, en primer lloc, una introducció a càrrec de Joan A. Argenter,
membre de la Secció Filològica; tot seguit, les visions
personals i acadèmiques sobre Caria del poeta August Bover i els
algueresos Pere Lluís Alvau i Luca Scala. Tots en remarquen
l‘activisme civicopolític i el valor de la seva obra,
lingüística i poètica. «Rafael Caria, dins la
nomenclatura social, era un savi, un home necessari a
l'Alguer», afirma Luca Scala, coordinador del Centre de Recursos
Pedagògics Maria Montessori, de l'Alguer.
D’altra banda, el llibre recull
unes paraules d'elogi del vicepresident del Govern de la Generalitat,
Josep-Lluís Carod-Rovira, envers el seu amic poeta i, finalment,
el parlament del president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell:
«Rafael Caria ha estat un dels intel·lectuals fonamentals
en el redreçament cultural i lingüístic. La
Secció Filològica se sent orgullosa d'haver comptat entre
els seus membres amb una personalitat insigne com Rafael Caria; el
primer, i fins avui, l’únic alguerès que n'ha
format part».
Jordi Sarsanedas: Sessió en memòria
Secció Filològica - IEC
Barcelona, 2010
ISBN: 978-84-92583-88-1
Nombre de pàgines: 43
La Secció Filològica (SF)
també publica la intensa sessió acadèmica en
memòria de l'escriptor i membre de l'IEC Jordi Sarsanedas,
que va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba, el 29 de març de
2007, quatre mesos després de la seva mort. Obren el llibre
les emotives paraules de Salvador Giner, president de l'Institut, qui
va mantenir una vinculació molt estreta amb Sarsanedas, primer,
com a alumne i, després, com a amic. A continuació
s’inclouen els discursos del conseller de Cultura i Mitjans de
Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i del
president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, qui recordà els valors humanístics, acadèmics i ciutadans de Sarsanedas.
El professor de la Universitat de
Barcelona Francesco Ardolino també va reivindicar la figura de
Jordi Sarsanedas, «un autor que ha estat estimat i lloat,
però que, per raons diverses, no ha obtingut un reconeixement
equànime per part de la crítica literària d'aquest
país». L'estudiós italià va concloure el
discurs amb una afirmació contundent: «Només quan
tothom hagi entès que no saber qui era Jordi Sarsanedas
és sinònim d'incultura, aquest serà un país
normal i descolonitzat».
El llibre també recull la visió de Carles Miralles,
crític i membre de l'IEC, sobre el vessant poètic de
l'homenatjat. Explica que en els darrers poemes «s'anellen
tancant el cicle ―la poesia, la vida―, amb els primers». I
finalment, el crític literari i membre de l'Institut Joaquim Molas desglossa una llarga relació d'amistat amb l’autor. Francesc Vallverdú és el curador d'aquest volum.
Tractats i
negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona
catalanoaragonesa a l’edat mitjana, I/1. Tractats i negociacions
diplomàtiques amb Occitània, França i els estats
italians 1067-1213
M. Teresa Ferrer i Mallol i Manuel Riu i Riu (dir.)
Memòries de la Secció
Històrico-Arqueològica, LXXXIII (Institut d’Estudis
Catalans)
Barcelona, 2009
ISBN: 978-84-92583-78-2
Nombre de pàgines: 503
El llibre
és el primer resultat del projecte de recerca «Corpus
documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona
d’Aragó», endegat per l’IEC el 1996, i dirigit
per M. Teresa Ferrer i Mallol i Manuel Riu i Riu.
L’objectiu del projecte és publicar, en edició
crítica, els tractats internacionals de Catalunya i de la Corona
d’Aragó, així com els documents de
negociació diplomàtica amb estudis que els situïn en
el context de les relacions internacionals de cada període
històric. Tal com s’assenyala en la introducció,
s’arrossega «un dèficit considerable pel que fa a
publicació de grans col·leccions documentals» i la
voluntat d’aquest projecte és superar-lo «amb una
col·lecció ambiciosa que interessarà a nombrosos
països d’Europa i del nord d’Àfrica».
Atesa la quantitat de
documentació que s’ha recopilat només per a les
relacions de Catalunya i la Corona catalanoaragonesa amb
Occitània i amb els estats italians, el primer volum s’ha
hagut de dividir en dos toms. Aquest primer tom recull les relacions
diplomàtiques durant els segles XI i XII, i el segon
comprendrà les relacions amb els estats ibèrics, amb
Anglaterra i amb els estats islàmics, en el mateix
període cronològic.
Una part dels documents referents a
Occitània és inèdita i una altra part està
publicada en edicions del segle XVIII, com l’obra de Devic i
Vaissete: Histoire générale de Languedoc; i amb signatures, com Arxiu del castell de Foix, que ja no existeixen.
ADN interior, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 29 de març de 201
El joc del marro, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 29 de març de 2010
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 28 de març de 2010
Pam més, pam menys, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 27 de març de 2010
Robèrt Lafont, de Joan Solà
Avui, 23 de març de 2010
Llum de l’Alba, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 22 de març de 2010
Alba o La Puntual, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 22 de març de 2010
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 21 de març de 2010
El futur del capitalisme, de Salvador Giner
El Periódico, 21 de març de 2010
Som allò que donem, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 20 de març de 2010
Datos para la confianza, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 18 de març de 2010
Òmnium i el testimoni de Jordi Porta, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 17 de març de 2010
Renovables i seguretat energètica, de Ramon Folch
El Periódico, 16 de març de 2010
Xile, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 15 de març de 2010
Una estratègia intel·ligent a la Fageda, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 15 de març de 2010
Puyal, 'honoris causa', de Joan Solà
Avui, 11 de març de 2010
L'oportunitat de prohibir els toros, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 10 de març de 2010
Misèria xenòfoba, de Salvador Giner
El Periódico, 9 de març de 2010
Joaquim Maria Puyal: R+D+I, de Joan Martí Castell
Avui, 9 de març de 2010
Clima, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 8 de març de 2010
Predicar i donar exemple al mateix temps, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 8 de març de 2010
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 7 de març de 2010
Democràcia o participació, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 6 de març de 2010
La por, de Joan Solà
Avui, 4 de març de 2010
La immigració ens torna a interpel·lar, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 3 de març de 2010
Puyal o la crítica de la raó televisiva, de Pere Puigdomènech
El Temps, 2 de març de 2010
La masia Mariona, de Josep Massot i Muntaner
Serra d’Or, 1 de març de 2010
Races, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 1 de març de 2010
Una partició que encara sagna, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 1 de març de 2010
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 28 de febrer de 2010
Miracles anticrisi, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 27 de febrer de 2010
Entrevista a Salvador Cardús
«El independentismo catalán ha salido del armario y va a marcar una nueva centralidad política»
Gara, 29 de març de 2010
Entrevista a Pere Puigdomènech
«Mitjançant la genètica podem millorar la qualitat i productivitat de plantes i animals»
El Periódico (Suplement extra), 28 de març de 2010
Entrevista a Salvador Cardús
«L'independentisme ha de tenir projecte»
Diari de Girona, 21 de març de 2010
Entrevista a Salvador Cardús
«Si enviessin els tancs contra la independència, Europa manaria que s’aturessin»
Regió7, 14 de març de 2010
Entrevista a Joaquim Maria Puyal
«Hi ha un excés d’informació similar»
El Punt, 3 de març de 2010
Entrevista a Josep Enric Llebot
«La cimera de Copenhague va ser un fracàs rotund»
Diari de Sabadell, 3 de març de 2010
Entrevista a Gabriel Ferraté
«Vam tenir problemes amb els EUA per la venda d’un semàfor als russos»
El Temps, 2 de març de 2010
|