|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Prop de vint-i-tres mil estudiants de secundària participen en les XV Proves Cangur de Matemàtiques Properes cites
Prop de vint-i-tres mil estudiants d’entre tercer de secundària i segon de batxillerat van participar en les XV Proves Cangur de Matemàtiques, que organitza la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC. Les proves es van dur a terme el 18 de març a Catalunya i Andorra, i el 25 de març al País Valencià, i van tenir lloc en diversos espais, entre els quals figura la seu de l’Institut. La Societat Catalana de Matemàtiques organitza, des del 1996, les proves Cangur a Catalunya, a Andorra i al País Valencià, amb l’objectiu d’estimular l’aprenentatge de les matemàtiques entre els estudiants de secundària i de batxillerat. Les proves consisteixen a resoldre trenta problemes matemàtics en una hora i un quart. En aquesta edició van participar 22.547 joves, procedents de 632 centres escolars de Catalunya, Andorra i el País Valencià. D’aquests, 7.624 són alumnes de tercer de secundària; 7.146, de quart de secundària; 4.780, de primer de batxillerat, i 2.997, de segon de batxillerat. Els resultats de les proves Cangur es publicaran en els propers dies i l’activitat clourà amb un acte solemne d’entrega de premis el 18 de maig a la Universitat Ramon Llull. Les proves Cangur se celebren alhora en
els diversos països d’Europa, Àsia i Amèrica
que formen part de l’associació internacional Kangarou sans Frontières.
Geografia literària: Comarques barcelonines, de Llorenç Soldevila i Balart, és el primer dels deu volums d’una obra que vincula la literatura amb el paisatge. Recull poemes, narracions, cartes, notes de dietari, escenes teatrals, cançons i cròniques periodístiques breus o assaigs de grans escriptors en llengua catalana que copsen la fisonomia del país, la història, les tradicions i els monuments. A més dels textos, l’obra —editada per Pòrtic— inclou un bon nombre de fotografies. El primer volum està dedicat a les comarques barcelonines: l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Garraf, el Maresme, Osona i el Vallès. Els nou volums restants de Geografia Literària s’endinsaran en els paisatges següents: les comarques lleidatanes, les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre, les comarques gironines, les Illes Balears i les Pitiüses, el País Valencià, l’Alguer, Andorra, la Catalunya Nord, i la Franja de Ponent.
D’altra banda, el web Endrets: Geografia literària dels Països Catalans (www.endrets.cat) posa a l’abast dels usuaris tota la informació relativa a la geografia literària catalana: espais, indrets, cases, monuments, edificis patrimonials o llocs mítics que han estat el centre d’interès dels escriptors catalans, d’ençà dels trobadors i de Ramon Llull fins als nostres dies. Es tracta d’una obra col·lectiva d’un equip de professionals de la Universitat de Vic. La presentació del projecte va
tenir lloc a l’IEC el passat 25 de març i va comptar amb
la participació de Llorenç Soldevila, autor de
l’obra; Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de
Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Jordi Pujol,
expresident de la Generalitat; Joan Triadú,
escriptor i membre de l’Institut, i Lluís Soler, actor. La
rectora de la Universitat de Vic, Assumpta Fargas, i el president de
l’IEC, Salvador Giner, van presidir l’acte. La Cerdanya acull un congrés internacional sobre fronteres
La Cerdanya és un cas paradigmàtic de la persistència de les fronteres, un espai fronterer entre les províncies de Lleida i Girona, amb la província de Barcelona i també entre els estats de França, Espanya i Andorra. El conglomerat de línies sobre el mapa embolcalla, però, una realitat més complexa, en què les persones en moviment construeixen llur identitat diària en funció de molts altres factors. Per aquest motiu, els dies 19, 20 i 21 de març, nombrosos investigadors d'arreu del món es van reunir a la Cerdanya (entre Puigcerdà, Bellver i Llívia) per debatre el paper de les fronteres a l’Europa del segle XXI. El congrés «Observar les fronteres, veure el món» va abordar la qüestió fronterera des de perspectives múltiples, com el paisatge, la política, la història, l'economia o la geografia. Aquest congrés va servir, entre d'altres raons, per evidenciar un problema de fons d'arrel política. Segons els experts que van participar en les jornades, cal més debat i més coordinació política. Arran del congrés, també va sorgir la iniciativa de crear, al llarg dels propers mesos, un organisme de participació pública i privada que permeti convocar esdeveniments similars cada any o cada dos anys i convertir la Cerdanya en un espai de debat internacional sobre les fronteres. L'organització del Congrés
va tenir el suport d'organismes acadèmics com l'Institut
d’Estudis Catalans, la Institució de les Lletres
Catalanes, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat
Pompeu Fabra, l'Associació Universitària de Cerdanya, la
Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic i la Fundació
Pirineu Cultura. L’IEC celebra el Dia Internacional de les Dones amb una conferència de Carme Jordi sobre la missió Gaia Carme Jordi, doctora en física i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), va pronunciar el passat 3 de març la conferència «La missió Gaia de l’Agència Espacial Europea», en el marc del Dia Internacional de les Dones i dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2009-2010», que enguany commemora l’Any Internacional de l’Astronomia.
Tal com va explicar la conferenciant, la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA, 2012-2017) té per objectiu aconseguir una comprensió completa de l’estructura i la cinemàtica de la Via Làctia, i, per tant, de la seva formació i història. El projecte inclou també la detecció i caracterització de milers de sistemes planetaris extrasolars, d’un gran nombre de cossos menors del sistema solar i galàxies en l’Univers proper. I a més, proporciona nous controls exhaustius de la relativitat general. Carme Jordi ja va formar part de la missió espacial Hipparcos (ESA, 1989-1997), la primera missió astromètrica, i actualment participa intensament en el projecte Gaia, el qual, a Catalunya, reuneix una trentena de persones de la UB i del Centre de Supercomputació. Mentre que Hipparcos va observar cent vint mil estrelles amb precisió de mil·lisegons d’arc, Gaia
arribarà per a mil milions d’estrelles a uns microsegons
d’arc. «Gaia el supera en dos ordres de magnitud pel que fa
a precisió i en quatre ordes quant al nombre d’estrelles.
Es tracta d’una missió molt ambiciosa, tant pels objectius
científics com per la tecnologia emprada i el funcionament que
té», va concloure l’astrofísica. L’oxidació i la seva repercussió en les malalties degeneratives
Des de final de febrer fins a mitjan maig, l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació (ACCA), filial de l'IEC, organitza el cicle de conferències «L’oxidació i la seva repercussió en l’origen de les malalties degeneratives», amb l’objectiu d’oferir un millor coneixement de l’equilibri entre els beneficis i els riscos dels processos oxidatius en l’organisme. El cicle es va iniciar el 24 de febrer amb una conferència de la catedràtica de Nutrició Carmen Boronat titulada «Introducció a l’interès de l’oxidació», en què va descriure els principis d’oxidació en l’organisme. El 25 de març va ser el torn del catedràtic de Fisiologia Ramon Segura, amb la ponència «Oxidació dels lípids i altres principis immediats». El proper 13 d’abril, la
professora de recerca de l’Institut Municipal
d’Investigacions Mèdiques (IMIM) Maribel Covas
explicarà quines són les principals repercussions
fisiopatològiques de l’oxidació. D’altra
banda, el 19 de maig es clourà el cicle amb dues
ponències: una sobre els antioxidants i la seva valoració
biològica, a càrrec de Sílvia Peris, i
l‘altra, titulada «Millora nutricional (antioxidants i
àcids greixosos) dels ous i carn de pollastre mitjançant
l’alimentació animal», que pronunciarà Ana
Cristina Barroeta.
En el quart any de vida, la Fundació puntCAT ―de la qual l’IEC és patró fundador― fa un balanç positiu del desenvolupament que ha experimentat i encara el futur amb optimisme. El domini .cat creix sòlidament i ja ha superat la fita dels quaranta mil dominis. D’altra banda, cada dia és més present al carrer: és visible en vehicles, botigues, documentació, targetes de visita, etcètera.
El domini .cat s’ha consolidat com un dels dominis de referència de la Xarxa, és considerat un pioner en la implementació de les darreres tecnologies i es coneix com un dels més segurs. Té un índex molt alt de renovacions ―el 80 % dels dominis es renoven cada any―, la qual cosa implica una fidelització de marca així com d’identificació amb el domini. El 2009 ha estat el quart any consecutiu en què la Fundació puntCAT ha obtingut guanys, els quals es reinverteixen, any rere any, principalment en la rebaixa de preus i en la millora tecnològica del domini. De cara al 2010, la Fundació puntCAT vol reforçar la presència del domini .cat entre les empreses i els comerços, ajudar-los a créixer i a aprofitar més a fons els recursos que Internet els posa a l’abast.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
