En mig any, s‘han descarregat més de cinc mil PDF de la revista Catalan Historical Review	IEC

«Parlem molt dels sistemes digitals però ens hem quedat en la impremta de Gutenberg. Hauríem de passar a les noves tecnologies i utilitzar noves concepcions, sense oblidar les antigues. Hem d‘anar al món digital, és el futur». Així ho expressà el secretari científic de l’IEC i membre de la Secció de Ciències Biològiques Ricard Guerrero en l’acte de cloenda de les III Jornades Catalanes de Revistes Científiques, celebrades els dies 4 i 5 de març a l‘IEC i coordinades conjuntament amb Salvador Alegret, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia.

Aquestes Terceres Jornades, que van aplegar prop de cent cinquanta professionals i investigadors d’universitats, entitats públiques i privades, centres de recerca i editorials de Catalunya, es van centrar en la importància de l’edició electrònica de les revistes científiques i en els projectes i les iniciatives d’accés obert. Una de les primeres conclusions és que cal adaptar-se al ritme trepidant d’evolució de les noves tecnologies i no perdre’s en els nous formats digitals que van apareixent.

Participants i assistents a les Terceres Jornades	IEC

Durant les primeres edicions ja es va parlar de la necessitat d’incloure els articles en les bases de dades de més prestigi per a facilitar-ne la difusió internacional. També es va posar de manifest la manca d’eines de gestió editorial professional i la dificultat per a adquirir-les. Per això, l‘IEC va desenvolupar un sistema d‘edició de revistes científiques: l‘Hemeroteca Científica Catalana. Es tracta d’un portal que utilitza l‘aplicació Open Journal System, una eina de codi obert i d’ús gratuït que permet preparar revistes en línia i complir els requisits i les normatives internacionals.

Un any després de la posada en marxa d’aquest sistema, Santi Muxach, cap del Servei de Recursos Digitals de l‘IEC, va explicar que «el resultat de la difusió de les revistes de l‘IEC a l‘Hemeroteca és espectacular». Per exemple, des del mes de juliol de l‘any passat fins al gener d‘enguany, s‘han descarregat més de cinc mil PDF de la revista Catalan Historical Review i més de nou mil arxius dels Treballs de la Societat Catalana de Geografia. D’altra banda, la revista de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, ha rebut més de dotze mil consultes.

Malgrat aquestes dades, que constaten que la tendència actual és l’edició electrònica, encara hi ha una demanda dins el mercat editorial de la revista impresa. Això fa palès que la versió electrònica de les revistes no ha de ser una alternativa al suport de paper, sinó un format més d’expressió del coneixement científic.

La importància de destacar en un món global

		OC-IEC

Aquestes Terceres Jornades també van servir per a situar la presència de les revistes científiques catalanes arreu del món. L‘encarregat de fer-ho va ser Llorenç Arguimbau, coordinador de l‘Observatori de la Recerca de l‘IEC, que va reivindicar la necessitat de donar la màxima visibilitat global a la producció científica dels Països Catalans, en tots els camps del coneixement. Arguimbau va basar la seva intervenció en les dades recopilades en el portal Meridià, segons les quals, dinou revistes catalanes i tres de valencianes estan incloses en l’índex de revistes més prestigiós del món, el Journal Citation Reports (JCR), que només inclou 8.194 publicacions. Així, «les revistes en català representen un 0,27 % del total», si bé són una part considerable dins les espanyoles. La presència de revistes en català no és gaire més alta en d’altres bases de dades internacionals, com l’ISI Web of Science, l’Scopus i el Latindex.

Quant a les bases de dades, la professora del departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona Marta Somoza va presentar el projecte MIAR (Matriu d’Informació per a l’Avaluació de Revistes), que proposa una metodologia i un model per a elaborar llistats selectius de revistes de ciències socials i d‘humanitats, al mateix temps que reuneix informació relativa a la descripció i a la difusió de la revista. De moment disposa de 27.827 títols, 1.842 dels quals corresponen a revistes espanyoles.

Internet dibuixa un nou escenari
En les jornades també va participar Luis Collado, responsable de Google Llibres, amb la conferència «Tecnología, Internet y Contenidos: una nueva realidad». Collado va parlar del nou escenari per a les revistes científiques que es planteja amb les noves tecnologies. Segons el responsable de Google Llibres, «Internet trenca amb el procés lògic de lectura que teníem fins ara», ja que, en comptes de llegir un article de l’inici al final ―tal com es llegeix una publicació en paper―, ara es fa una microlectura, és a dir, el lector salta d’un document a l’altre. «Ara», va dir, «sabem on comencem a llegir però no on acabarem». Per Collado, «Internet és el mitjà més infidel», ja que la possibilitat d’accedir tan fàcilment a milers i milers de documents, fa que el lector deixi de ser fidel a una capçalera, a un autor... Davant d’aquesta situació, es crea una gran competència entre les publicacions i, per tant, la prioritat dels editors és que llurs revistes «es facin veure a Internet» i, per això, cal apostar per la qualitat.

Amb relació als continguts, el secretari científic de l’IEC, Ricard Guerrero, va donar alguns consells per a redactar correctament els articles científics i també va destacar la importància que les revistes tinguin un comitè internacional. En aquesta línia, Carmen Chica, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, va incidir en els diferents elements que intervenen en la publicació d‘una revista, i més concretament, en el procés de revisió d‘experts (l‘anomenat peer review), un dels procediments més criticats pels autors que encara és vigent, perquè de moment no s‘ha trobat cap altre procés substitutiu. Carmen Chica va assegurar, en aquest sentit, que «l‘autor no sempre és el bo, ni l‘editor el lleig, ni el revisor el dolent».

D’altra banda, el vicepresident de l’IEC i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Joandomènec Ros, va intervenir en la sessió sobre l’experiència de revistes científiques amb la ponència «Valoració de les revistes d’humanitats i ciències socials», en què va analitzar la situació de la producció d’aquest tipus de revistes en els territoris de llengua i cultura catalanes, una producció contínuament menystinguda per les agències encarregades d’avaluar-les.  

L‘etern dilema entre ciència i periodisme

Portada feta per Armengol	Mètode

Finalment, l‘última ponència va ser a càrrec de Martí Domínguez, director de la revista Mètode, una publicació de divulgació de la ciència, amb una tirada de quatre mil exemplars, que publica la Universitat de València. Domínguez, periodista i biòleg, va parlar sobre l‘etern dilema entre científics i periodistes: els primers són acusats de redactar textos massa tècnics; els segons, de frívols i sensacionalistes. Des que és al capdavant de Mètode —des del 1996—, Domínguez ha intentat trobar l’equilibri entre la ciència i la literatura, ha donat una rellevància especial a les il·lustracions i ha cercat temes que puguin ser d’interès per a qualsevol lector, sigui científic o no. La revista Mètode també es pot consultar en l’edició digital i es publica en llengua catalana.

«La ciència forma part de la cultura d‘un país i estem deixant òrfena la cultura catalana. Si seguim publicant en anglès, no hi haurà res científic en català», va afirmar el director de Mètode. El tema de la llengua ―que ha estat recurrent en les dues primeres edicions de les Jornades― va ressorgir amb força en aquesta tercera edició. I és que, tal com va puntualitzar Salvador Alegret, «una llengua és viva si s‘utilitza en tots els registres i encara hi ha un ús del català científic. Ho demostren les revistes científiques de l‘IEC».

Un èxit, en paper i en Xarxa Una de les sessions de les Jornades es va centrar en els casos d’èxit de diverses revistes científiques catalanes que estan disponibles en línia: Educació Química - EduQ va ser creada l‘estiu del 2008 per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l‘IEC. Existeix en format paper i format electrònic, i té una periodicitat quadrimestral. L’èxit es deu en bona part al fet que ofereix informació didàctica i intercanvi d‘experiències entre el professorat de química, inclou una gran diversitat temàtica i se centra en la realitat educativa catalana. A més, disposa d’un consell assessor amb una àmplia representació de professorat estranger. Enseñanza de las Ciencias existeix des del 1983, té una periodicitat trimestral i es publica en format paper i format digital. Tracta la innovació i la divulgació de l’ensenyament, així com l’aprenentatge de les ciències experimentals en els diferents àmbits educatius. La revista es troba indexada en diverses bases de dades internacionals, compleix les normes ISO, publica puntualment i inclou un resum dels articles en anglès. Geologica Acta es va publicar com a Acta Geologia Hispanica des del 1966 fins al 2002 per a Catalunya i la resta de l’Estat, però a partir del 2003 es convertir en Geologica Acta. Aleshores es va canviar el format de l’antiga revista, es van publicar tots els treballs en anglès i es va optar pel lliure accés a la Xarxa. Actualment és una revista internacional i generalista de ciències de la Terra que ha aconseguit consolidar-se i esdevenir visible arreu del món gràcies a la bona recepció d’alguns col·lectius internacionals de geòlegs, especialment actius, que treballen a Amèrica i al Carib. A més, rep el suport institucional del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Scientia Marina és la revista de l’Institut de Ciències del Mar, creada el 1955 com a Investigación Pesquera, modernitzada el 1989 amb el nom actual de Scientia Marina i incorporada, el 1998, al Science Citation Index (SCI). Al llarg dels darrers anys, la revista ha augmentat el factor d’impacte (de 0,2 a 1,1), els articles es publiquen en línia uns deu mesos després de la data de rebuda i són totalment accessibles des d’Internet.