|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El cicle «Els premis Nobel de l’any 2009», a València
El cicle «Els premis Nobel de l’any 2009», que es va celebrar durant el mes de desembre a l’IEC, té lloc ara a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. La conferència «La carrera cap a l’estructura atòmica del ribosoma», d’Ignasi Fita, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) - Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), va donar el tret de sortida a l’edició valenciana del cicle, el passat 13 de gener, amb l’objectiu d’analitzar el Premi Nobel de Química, que enguany ha guardonat Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz i Ada E. Yonath. El 20 de gener va ser el torn del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, concedit a Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak, amb la conferència «Els telòmers: el(s) principi(s) del final», a càrrec de Laura Tusell, de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la sessió del 27 de gener, centrada en el Premi Nobel de Física, concedit a Charles K. Kao, Willard S. Boyle i George E. Smith, es va pronunciar la conferència «Transmissió de la llum en fibres per a les comunicacions òptiques», a càrrec de Santiago Vallmitjana. El proper 1 de febrer, la filòloga Maria Lluïsa Siguan analitzarà el Premi Nobel de Literatura, concedit a Herta Müller, amb la ponència «Escriure amb els ulls: Herta Müller». D’altra banda, la ponència del professor d’ESADE Xavier Mena, «Empreses, mercats i la gestió dels béns comunals», sobre el Premi Nobel d’Economia, concedit a Elinor Ostrom i Oliver E. Williamson, tancarà el cicle el dia 3 de febrer.
El Quebec és l’única província del Canadà amb una majoria francòfona. Claus Pusch, catalanòfil alemany i professor de lingüística romànica a la Universitat de Friburg, va anar més enllà quan, el passat 14 de gener, en una conferència organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’IEC, i titulada «Minories francòfones del Canadà fora del Quebec», va exposar una panoràmica de la situació de bilingüisme en tot el territori canadenc. El Canadà és un estat on l’anglès i el francès posseeixen estatus d’oficialitat i on un 20 % de la població té com a primera llengua el francès. El professor Pusch va centrar el discurs en les tres províncies amb una presència francòfona important: Ontorio, Manitoba i els Acadians. La primera, Ontorio, compta amb un 4,4 % de població francòfona i la capital (que també és la capital federal), Ottawa, compta amb un 16 %. Manitoba presenta el mateix percentatge de francòfons que Ontorio, tot i tenir l’emblemàtica Universitat de Manitoba, amb el Collège universitaire de Saint-Boniface, l’única institució que ofereix tot l’ensenyament en francès. Per acabar, Pusch va parlar de les províncies marítimes, anomenades els Acadians. New Brunswick, una d’aquestes províncies, és l’única del Canadà oficialment bilingüe. Es presenta Cultures en interacció, una reflexió sobre la cultura i la comunicació en les societats multiculturals
La immigració és una realitat indefugible que posa a prova els principis fonamentals sobre els quals s’han bastit les democràcies. Això és el que pensen Dolors Mayoral i Mercè Tor, autores del llibre Cultures en interacció: la vida quotidiana, publicat per Edicions 62 i presentat a l'IEC el passat 13 de gener pel president de l'Institut, Salvador Giner. L’acte va ser organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’Institut. Segons les autores, la democràcia és un sistema que va més enllà de l’organització política; «és una cultura que implica unes formes de relació en les quals la llibertat, el respecte, la tolerància i la solidaritat constitueixen els seus eixos fonamentals».Per això, Cultures en interacció pretén reflexionar sobre aspectes de la vida quotidiana com ara la cultura, la religió o les formes de comunicació, el seu significat i les formes que adopten en les societats multiculturals. També pretén despertar actituds de tolerància entre la ciutadania a partir del coneixement i reconeixement de la cultura aliena. Un altre dels objectius de l’obra és incidir en la necessitat de respectar escrupulosament les normes i les institucions democràtiques, molt especialment per mitjà del diàleg i el consens. Per les autores, «aquest llibre —construït en la seva reflexió sobre una base fonamentalment sociològica— esdevé un tractat sobre la cura de les formes democràtiques en les societats multiculturals». Francesc Vallverdú publica l’obra poètica completa
«Temps sense treva (Obra poètica completa) fa referència a un estat d’ànim, a una expectativa no claudicant», explica Francesc Vallverdú. El membre de l’IEC és conegut especialment pels seus treballs i estudis de sociolingüística, tot i que s’inicià literàriament com a poeta. En aquest gènere ha rebut nombrosos premis com el Joan Salvat-Papasseit pel seu primer llibre Com llances (1961), el Carles Riba amb Cada paraula, un vidre (1965),llibre que la censura franquista prohibí i no aparegué fins al 1968, amb mutilacions, o el premi Ausiàs March de Gandia per Retorn a Bílbilis (1974). Ara publica tota la seva obra poètica a Temps sense treva, que inclou el recull inèdit Quadern de bitàcola. El volum, publicat per Lleonard Muntaner Editor, mostra l’evolució de la poesia de Vallverdú, marcada en els seus inicis pel franquisme. «Era una poesia social, sovint de caràcter satíric, que amb els anys s’ha anat eixamplant i ara és una poesia més lírica, que sorgeix de la meva visió de la realitat», explica l’autor. En paraules d’Àlex Broch, prologuista del llibre: «Llegir avui la poesia de Francesc Vallverdú és redescobrir una de les veus poètiques més representatives del realisme històric dels anys seixanta, però també conèixer l’evolució d’un procés que, sense renunciar als principis bàsics de la poesia realista, s’obre a una reflexió posterior on el jo del poeta apareix cada cop amb major freqüència.» El llibre es va presentar el 28 de gener a l’IEC en un acte organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut, i va comptar amb la participació de Salvador Giner, president de l’IEC, que l’any 1956 participà amb Vallverdú en la semiclandestina Quarta antologia poètica universitària; August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; J. M. Castellet, escriptor i crític, que va ser director literari d’Edicions 62, on Vallverdú treballà durant quasi quaranta anys; i Àlex Broch, crític literari i bon coneixedor de l’obra de l’autor. Una reflexió sobre l’economia simbòlica de Barcelona
La Societat Catalana Geografia (SCG), filial de l’IEC, va organitzar el 21 de gener la conferència «Com canviar quan els canvis són difícils? Avantatges i desavantatges de la Barcelona competitiva des de l’economia simbòlica», a càrrec de Montserrat Pallarès Barberà, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. En primer lloc, Pallarès va posar com a exemples d’economia simbòlica de la ciutat l’edifici del MACBA i la torre AGBAR, i va remarcar que el primer va ser dissenyat específicament com a institució cultural, mentre que el segon, que és un edifici d’oficines i serveis, s’ha transformat en símbol gràcies a la seva estètica. La conferenciant va explicar que des de sempre Barcelona s’ha construït en funció dels diversos sistemes productius: la ciutat de la revolució industrial, la fordista, la flexible, la de la nova economia, la qualitativa i finalment la simbòlica. L’evolució de les polítiques locals sobre la ciutat «és cada vegada més important i agafa un paper actiu en convertir la ciutat en aquell conjunt de símbols que la poden fer guanyadora en el panorama global». Pallarès Barberà també va apuntar que a partir de la segona meitat del segle XX es comença a percebre «un germen de valorització d’allò que constitueix la ciutat, més enllà de les pròpies funcions que desenvolupa» i d’aquesta manera, els antics barris marginals es converteixen en barris centrals que són objecte de demanda per a les empreses. «La ciutat contemporània, a més de qualificar-se com a creativa, és innovadora i té vocació de ser competitiva a nivell global», va sentenciar la ponent. Barcelona, seu dels Jocs d’Hivern
La ment, el nostre món interior, és una col·leció de funcions del cervell —estretament relacionades entre elles— com sentir, percebre, motivar-se, recordar, emocionar-se o, simplement, pensar i imaginar. Gràcies a la ment, el cervell ens fa ser éssers intel·ligents i socials. Però, què és la ment? Com funciona? Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), va parlar dels avenços que s’estan fent per a esbrinar-ho, el passat dimecres 27 de gener, a l’IEC. Dierssen va pronunciar la conferència «Genes del aprendizaje y la memoria: descifrando el código genético del retraso mental». Durant la seva intervenció, la ponent va apuntar com l’estudi de les alteracions cognitives de les persones afectades amb la síndrome de Down són un bon model per a entendre els mecanismes genètics i moleculars de la cognició. Per tant, permetran aprofundir en el coneixement dels aspectes funcionals i mecànics, a nivell cel·lular i molecular, que sustenten l’aparició dels aspectes patològics que conformen el retard mental. La conferència de Dierssen s’emmarca dins el curs d’Actualització de coneixements de biologia, que organitza la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, i que clourà el mes de març.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
