|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El nou equip de
Govern de la Secció de Ciències Biològiques
promourà les activitats de recerca i l’ús del
català en la ciència La Càtedra Unesco organitza les jornades «Llengua i Acollida» amb la idea de proposar bones pràctiques culturals L’IEC i la Fundació Lluís Carulla editaran en línia l’obra Novetat i Llenguatge, de Lluís Marquet El nou Equip de Govern de la Secció de Ciències Biològiques promourà les activitats de recerca i l’ús del català en la ciència
«La nostra prioritat
és intervenir en la política científica del
país promocionant activitats de recerca i donant criteris
d’avaluació dels resultats», afirma el
bioquímic Francesc Gonzàlez i Sastre, nou president de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC des del 16 de novembre passat. El catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la UB, Abel Mariné, és el nou vicepresident de la Secció; Joaquim Gosàlbez, doctor en biologia per la UB i especialista en zoologia, n’és el tresorer, i el biòleg pesquer Jordi Lleonart, el secretari.
El conseller Castells aposta per una reforma de fons per sortir de la crisi econòmica i política
«Ens trobem confrontats en una triple crisi: econòmica, de relacions amb Espanya i de funcionament del nostre sistema polític». Així ho alertava el conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, en la conferència «Autogovern i ambició de país», que el 3 de novembre passat va inaugurar el curs 2009-2010 de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC. Per fer front a aquesta situació, Castells va assegurar que cal plantejar-se una «reforma regeneracionista» de fons. Pel conseller, la prioritat és abordar la crisi econòmica, tot i que va destacar que s’ha evitat «el pitjor», és a dir, que es passés de la recessió a la depressió, i que també s’ha aconseguit que les entitats financeres no caiguessin en cadena. A més, va apuntar que tot i que Espanya encara no està sortint de la recessió, «el món sí, i això és una bona notícia». Pel que fa a les relacions entre Catalunya i
l’Estat espanyol, va parlar d’una «etapa de
turbulències importants que s’ha traduït en la
desafecció» i va afirmar que cal un replantejament de les
relacions «si volem salvar el pacte constitucional».
Finalment, va alertar de l’esgotament d’un cicle
polític, fonamentat en un deteminat funcionament del sistema, i
va assegurar que «caldrà fer reformes per salvar
l’essencial, pensant en el conjunt i no en l’interès
dels partits». Per aconseguir-ho, Castells va afirmar que
serà necessari un lideratge basat en el coratge, el projecte i
l’exemplaritat.
El sociòleg i membre de l’IEC, Salvador Cardús,
proposa l’adopció de metàfores noves «que ens
donin la intel·ligència i la força
necessàries per imaginar-nos com una societat amb futur».
Així ho va explicar en el discurs de recepció com a
membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), «Tres metàfores per pensar un país amb futur», que va pronunciar a l’Institut el 12 de novembre passat. En primer lloc, va proposar d’abandonar
definitivament la metàfora que vincula les arrels amb el passat
i els orígens, a l’hora de representar els fonaments de la
nostra nació, i va insistir en «fer de les arrels, no el
passat, sinó exactament el contrari: el futur». De segona
metàfora va suggerir la dissolució de la distinció
entre autòcton i immigrant: «Tots som immigrants i, per
tant, ens hem arrelat; es tractaria de fer de la immigració un
lloc de memòria del catalanisme». I finalment va instar a
«desterrar el debat de crisi d’identitat que no fa altra
cosa que accentuar-la». Jordi Vives reflexiona sobre la identitat immunitària
El membre de l’IEC Jordi Vives i Puiggròs va explicar quins són els factors que determinen la identitat immunitària d’un individu, durant el discurs d’ingrés com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’Institut. El parlament, titulat «La identitat immunitària», es va celebrar el 16 de novembre. Vives va exposar que el sistema immunitari té com a funció fonamental salvar-nos de morir per malalties infeccioses i que el seu estudi es va començar a desenvolupar a partir de l’observació que les persones que es recuperaven de certes malalties, posteriorment hi quedaven immunes; mentre que qui les patia, rarament les desenvolupava de nou. Gràcies a l’experiència amb els trasplantaments també es va poder comprovar que com més compatibilitat hi hagi entre el donant i el receptor, més alt serà el grau de supervivència de l’empelt, i menys intensa haurà de ser la terapèutica per a aconseguir més tolerància del trasplantament. Tot això va servir al membre de l’IEC per parlar de la diversitat immunitària de la població humana: «Aquesta diversitat té repercussions que es concreten en una més gran o més petita resistència a les infeccions o, fins i tot, en contreure malalties autoimmunitàries o altres que tenen un component immunitari». Així mateix, va assegurar que un coneixement més alt de la identitat immunitària dels individus ens permetrà saber-ne la potencialitat o, al contrari, les susceptibilitats i mancances; i que «en conèixer-les ens serà factible, en alguns casos, aplicar les mesures adients a fi de prevenir l’aparició d’infeccions o altres malalties».
L’economista Ramon Caminal (la Seu d’Urgell, 1955) ha rebut el Premi Catalunya d’Economia pel treball «Markets and linguistic diversity», sobre el mercat cultural i la diversitat lingüística. El guardó, l’atorga la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC, amb el patrocini de Caixa Catalunya, i és de caràcter biennal. Dotat amb deu mil euros, reconeix la millor obra treball o estudi —publicats o inèdits— sobre l’economia dels Països Catalans. L’acte de lliurament va tenir lloc el 25 de novembre a l’IEC i va ser presidit per Narcís Serra, president de Caixa Catalunya; Pere Puig, president de la Societat Catalana d’Economia, i Salvador Giner, president de l’Institut. El treball de Caminal introdueix en un marc analític aquells elements que juguen un paper clau en la determinació de la diversitat lingüística en els mercats de béns culturals i mitjans de comunicació. Les conclusions principals del treball són dues: per una banda, que sense intervenció pública, els mercats tendeixen a esbiaixar excessivament l’oferta a favor de les llengües majoritàries i, per tant, proveeixen d’un grau insuficient la diversitat lingüística. Per l’altra, que les noves tecnologies han permès a alguns diaris i cadenes de televisió oferir els continguts en més d’una llengua simultàniament i a un cost accessible, la qual cosa fa millorar l’eficiència dels mercats envers la diversitat lingüística. El Premi Catalunya d’Economia es va instaurar
l’any 1991. Des d’aleshores, han estat dotze els treballs
premiats. L’últim, el 2007, va recaure en el treball
«La situació de la innovació a Catalunya», de
Lionel Artige, Isabel Busom, Walter García-Fontes, Inés
Macho Stadler, Xavier Martínez-Giralt i Rosella Nicolini. La Càtedra Unesco organitza les jornades «Llengua i Acollida» amb la idea de proposar bones pràctiques culturals
La Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l’IEC ha organitzat les jornades «Llengua i Acollida. Responsabilitat social a tres bandes» per tal d’analitzar la gestió de la diversitat lingüística, des de l’aspecte cultural, social i econòmic. L’objectiu final de les trobades és elaborar un decàleg de bones pràctiques culturals i, per treballar-hi, s’hi han reunit nombrosos representants de l’administració, el món empresarial i els agents socials. Dividides en tres sessions i tres debats, les jornades van començar el 20 de novembre amb la qüestió «Aspectes econòmics de la diversitat: el poliglotisme, la riquesa dels pobres?». La inauguració va ser a càrrec de Joan Majó, comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat; Salvador Giner, president de l’IEC, i Joan A. Argenter, director de la Càtedra Unesco. Durant l’acte es va parlar de qüestions com les polítiques de conciliació i la resolució de conflictes o la gestió de la diversitat en l’administració. La segona sessió es va celebrar, el 27 de novembre, amb el tema «Comunicació i la gestió de la diversitat» com a eix central. Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat i Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC van presidir l’acte, centrat en el tractament dels aspectes econòmics, la comunicació i la gestió de la diversitat. La tercera sessió, que es farà el 18 de desembre, estarà dedicada a la globalització i les noves tecnologies.El 14 de novembre, en el marc d’aquestes jornades, el programa Solidaris,
de Catalunya Ràdio, es va emetre en directe des de
l’Institut. El tema tractat va ser el paper de la llengua, la
comunicació i les noves tecnologies en la gestió de la
diversitat.
L’obra Novetat i Llenguatge, de Lluís Marquet, es podrà consultar en línia gràcies a l’acord signat el passat 18 de novembre per l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Lluís Carulla, Editorial Barcino, i el mateix autor. Els tres volums de Novetat i Llenguatge van ser publicats per Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, entre 1979 i 1985, i recullen un centenar d’articles sobre qüestions de terminologia científica i tècnica. L’edició en línia, que es podrà consultar a través del web de l’IEC, serà d’accés obert i gratuït, i es podrà difondre mitjançant una llicència Creative Commons. Aquest projecte s’inclou dins el conveni marc signat entre l’Institut i la Fundació Lluís Carulla per a col·laborar en el desenvolupament de projectes comuns de difusió científica. Donació del Fons Josep Roca-Pons a l’IEC
Teresa Boix, vídua del gramàtic i membre de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, Josep Roca-Pons
ha fet donació del Fons Josep Roca-Pons a l’Arxiu de
l’IEC. En un acte institucional, celebrat el 4 de novembre,
Teresa Boix va fer donació d’aquest fons, que consta
d’arxius de correspondència, de documentació
personal i acadèmica, així com de nombrós material
gràfic.
Després de repassar la faceta de Riba com a poeta, humanista i crític, el cicle «Vigència de Carles Riba» va cloure amb un diàleg sobre el seu vessant d’intel·lectual cívic. Jordi Cornudella, coordinador del cicle, recordava en aquesta sessió el prestigi intel·lectual de què gaudia l’autor entre els seus contemporanis. Per exemple, Carles Soldevila escrivia sobre ell a La Publicitat: «ocupa en el nostre petit món literari un lloc únic que potser comporta més responsabilitats que privilegis» i Pere Quart sentenciava: «Si tu no hi ets, qui ens jutjarà?». Per tot això Cornudella va afirmar que «la personalitat de Carles Riba és una d’aquelles poques sense les quals la cultura catalana del segle XX hauria estat una altra». El diàleg, celebrat el 3 de novembre, va comptar amb la participació d’Albert Manent i Carles-Jordi Guardiola. Aquest va destacar que Riba fou un «intel·lectual precocíssim, gens passiu en la defensa de les seves opinions». En paraules de Josep Pla, era un polemista. Només amb vint-i-tres anys, el 1916, Riba escrivia: «Aquests creuats de la catalanofòbia que tapen amb negació majestuosa el perill que voldrien mort i que és tan horrible per ells l’existència a Espanya d’una cultura orgànica, vivent, que no es fa en espanyol». Ho deia en el text «Ells ens donen l’arma», en què ells eren la Real Academia Española (RAE). Albert Manent, que va conèixer el poeta quan tenia catorze anys, va rememorar les tertúlies organitzades per Riba els diumenges a la tarda: «Tenia una gran densitat d’idees, mai deia una paraula sobrera, en ell tot era substancial. Fins i tot ens costava de prendre apunts perquè ens desbordava». En aquestes reunions es parlava de cultura, política i exili, entre altres temes; i segons Manent «eren una il·lusió que ens permetia sobreviure. Carles Riba era un símbol, ens servia molt, també per a la formació no estrictament universitària». La figura del poeta, la vigència i la influència de la seva obra se seguiran analitzant en el III Simposi Carles Riba, del 30 de novembre al 2 de desembre. El simposi l’organitza la Secció Filològica (SF) de l’IEC i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona.
L’aportació de l’Islam en el camp de l’astronomia
Noms com Al-Khwarizmi o Azarquiel són desconeguts per la majoria del públic. Sense les seves obres, però, avui dia seria impossible entendre la ciència. El primer és el pare de l’àlgebra, mentre que el segon va inventar l’assafea, un instrument que es va utilitzar en astronomia i en orientació i navegació. Tots dos van viure a l’Al-Andalus durant l’edat mitjana, i són un exemple de la importància de la cultura araboislàmica en la transmissió de la ciència oriental a Europa. Del paper que van jugar els científics musulmans durant l’edat mitjana, i més concretament en el camp de l’astronomia, en va parlar Mònica Rius —especialista en història social de la ciència àrab al Magrib i a l’Al-Andalus, i presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC— el 18 de novembre en la conferència «La ciència a l’Islam occidental: la circulació de coneixements a la Mediterrània». Segons va explicar, «al principi, tot i restar en un discret segon pla, els científics del nord d’Àfrica i, especialment, els científics d’Al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissió de la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni». Per Rius, sense l’aportació de la cultura araboislàmica no es pot entendre la ciència posterior. Aquesta conferència s’inclou dins del cicle «Conferències magistrals del curs acadèmic 2009-2010»,
que enguany commemora l’Any Internacional de l’Astronomia i
que va començar el 4 de juny passat amb la intervenció
del Premi Nobel de Físcia del 1979, Sheldon Lee Glashow,
titulada «Beyond Darwin. From the elements to the Universe». |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
